Closcadelletra (CIII): El començament és el verb

«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»

Closcadelletra (CII): Confessió davant una sala plena de gent

«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»

Closcadelletra (CI): Volem saber què és la nostra vida

«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»

Closcadelletra (C): Esser viu és esser feliç

Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent

Closcadelletra (XCIX): Replà de guerrer en els límits de l’extenuació

«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»

Closcadelletra (XCVIII): Vull conciliar el foc i l'aigua, la lluita i la pau

«La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita»

Closcadelletra (XCVII): La veu és la música de l'esperit

«Parla’m de les veus, em demanes com si necessitassis un socors sobtat. Vull sortir del temps present una estona»

Closcadelletra (XCVI): Per agafar coratge

«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»

Closcadelletra (XCV): A favor de la facultat de pensar

«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»

Closcadelletra (XCIV): Cal ser com l'aigua: no la pot ferir res

«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»

Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?

Closcadelletra (XCII): Cerc com un poeta xinès, Zhuangzi, la tranquil·litat en el desordre

«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»

Closcadelletra (XCI): Cos i esperit en un camp magnètic de benestar

Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.

Closcadelletra (XC): Suscitar l’esperit de resistència

«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»

Closcadelletra (LXXXIX): No és el temps que ens manca, sinó concentració

«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»

Closcadelletra (LXXXV): Tot és dedins

«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»

Closcadelletra (LXXXIII): Ara no hi ha renaixença sinó desnaixença: vius i ungles!

«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»

Closcadelletra (LXXXII): El meteor de l’instant

«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»

Closcadelletra (LXXXI): Escriure, escandir el temps

«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»

Closcadelletra (LXXX): Jardí d’aurora

«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»

Closcadelletra (LXXIX): Concentra't en el que compta!

«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»

Closcadelletra (LXXVIII): Com una mar d'espigues

«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»

Closcadelletra (LXXVII): Imatges de cal·ligrafia

«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»

Closcadelletra (LXXV): Petjar fonaments profunds

«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»

Closcadelletra (LXXIV): Filosofia musiquera de finitud

«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»

Closcadelletra (LXXIII): La terra i els temps pinten a totes

«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»

Closcadelletra (LXXII): Viure capes de mots damunt mots

«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»

Closcadelletra (LXXI): Escoltar la llum de cada dia

«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»

Closcadelletra (LXIX): L'experiència consisteix a veure-ho tot per primera vegada

«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»

Closcadelletra (LXVIII): Tanc els ulls del cap, obr els ulls del cos

«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»

Closcadelletra (LXVII): L'art de caminar

«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»

Closcadelletra (LXVI): La glòria fràgil de la primavera

«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»

Closcadelletra (LXV): Un pobre, un esperit senzill, no és mai vulgar

«L’odi d’un mateix és molt vulgar»

Closcadelletra (LXIV): La força de la bellesa

«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»

Closcadelletra (LXIII): El present absolut

Closcadelletra (LXII): Saba frisosa del batec novell

«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»

Closcadelletra (LXI): Cerc un art de viure cada instant

«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»

L'ànima és la forma del cos

Closcadelletra (LX) de Biel Mesquida

Closcadelletra (LIX): Un món infinitament misteriós i calm

«Vull romandre calm per poder fruir i sofrir aquest present on moltes de coses ressonen d’una forma cridanera, especialment aquests essers humans impotents i enrabiats per la guillotina de la història»

Closcalletra (LVIII): El vent del món