«La impossibilitat de ser instant talla tota comprensió a partir d’ara d’allò que anomenam història. Ens duu a la laminació històrica»
Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»
«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»
Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent
«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»
«La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita»
«Parla’m de les veus, em demanes com si necessitassis un socors sobtat. Vull sortir del temps present una estona»
«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»
«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»
«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»
Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?
«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»
«Mir la mort de front i parl amb els morts perquè m’ajudin amb la saviesa dels que diuen allò que no vol sentir ningú»
«Cap endins amb la saviesa del neurocientífic que m’ha contat que cap àrea del cervell no assumeix un rol central»
«Esdevenim esclaus de cap i d’esperit com si no res!»
«Els instants són els estels que formen el panotrama d’una vida»
«La poesia odisseica ha estat un bon contraverí, un antídot, per a tanta pandèmia sense ritme, sense sentit, sense vivor humanera»
«Tot d’una cerc un antídot, un pensament actiu: L’amor és extremadament contagiós»
«Podem practicar el discerniment d’una forma sàvia per sedassar la nostra existència?»
«Mir aquestes quatre paraules de tant en tant per donar-me coratge»
«Hi ha tants d’angles d’atac i tants de punts de vista sota els quals es pot considerar o descriure el món!»
«Amb el silenci de l’escrit vull fer sorgir en el món allò que no hi ha»
«Imaginar és comunicar amb l’invisible, fer-lo venir, advenir»
«Aquesta afuada remor de les capçades dels arbres que arrelen pel cel com un desfici sord»
«Escriure amb drippings de tinta i sang fluïda que faran néixer sensacions, mirades, angles, cares, sentiments»
«Un pressentiment de coses llunyanes arriba fins al meu cap ple de connectors en punt.»
«Si esper les coses com cal vendran per si mateixes, no ho poden fer d’altra manera.»
«Tanc els ulls del cap i veig la interdependència que hi ha entre els éssers i les coses.»
«I amb el mínim indispensable: el cel a dalt, la terra vermella als peus, l’ànim dins el cos i una caminera d’un parell d’hores»
«Voldria escriure amb bisturí, amb punta seca, amb un estil despullat, amb economia de paraules»
«L’odi d’un mateix és molt vulgar»
«La lucidesa i la calma poden ajudar a la serenitat que cerc»
«Del meu cos no poncellaven ni sospirs ni gemecs: retut com una mala cosa, volia disminuir al mínim la distància entre la vida i l'art»
«Tota la vida és aquesta veu que ens parla de l’art de l’instant!»
