Closcadelletra (XCIII): Allà on creix el perill, hi creix allò que ens salva

  • Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?

VilaWeb

No sé com dir l’experiència d’aquest nou pensament i sensorialitat del temps i de l’espai.

Sé que seria precís inventar una llengua nova.

Sé que seria precís trobar una dicció que pogués reflectir tot d’esdeveniments, accions, sentits, fetes i fets novells que visc ara mateix, quan la història del meu poble m’arrossega més enllà de les emocions, dels sentiments i de les pensades.

Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?

Quan contempl les lluites d’aquest mils de milers i milers de ciutadans que amb una personalitat pròpia, una llibertat pròpia i un amor propi, fan coses per a la seva societat sense por i amb coratge, sé que l’infern és de cada vegada més afàsic i petrificat mentre que el paradís és més i més revoltador i musical.

I que la joia està molt implicada en aquests afers. Per a mi és un criteri fonamental.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

La joia, el riure, el joc, tot allò que en general pot ser pres pel mal cantó, perquè hi pot haver alguna cosa de còmic també, que no cal oblidar. Un aire de comèdia.

El riure de l’univers.

Quan no hi ha joia, tot esdevé fals. És una forma de revelació.

I aquest dia d’ahir, 1-O, la votació en el referèndum a Catalunya, va ser una escola de llibertat, una conversació, un intercanvi, una transmutació, un art del capgirament, un diàleg, una invenció de cadències, un màster de contactes, un caminal de dignitats i de respectes i d’amors, una forma d’escoltar-nos els uns als altres.

Feliç l’humà que pren cada cosa pel bon cantó. I a través de la vicissitud de la vida es deixa guiar per la raó i la sensibilitat.

Ahir vaig veure i vaig sentir joia, coratge, combat, cultura i fraternitat encarnades en éssers humans: vaig veure practicar la facultat de pensar contra l’oceà de la ignorància, que engendra la violència.

No ens hem de col·locar mai en el terreny de l’adversari.

I vaig veure i escoltar i saber cossos d’amor que lluitaven amb les armes de la pau, la bondat i la paciència, tostemps.

No ens expropiaran de nosaltres mateixos: essencial!

Escolteu el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any