A Espanya hi ha un colp d’estat en marxa i ací perdent el temps en viatges o amb baralles de partit
Mentre Espanya trontolla en una batalla institucional mai vista, els nostres polítics no tenen cap pla i es dediquen a mirar cap a una altra banda
«Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada»
«I dic amb tota l’ànima, s’admeti o no, que l’ésser humà viu de poesia»
«Mentre siguem vius serem capaços de callar, callar estones llargues, dies, nits, albades i crepuscles, i després sentir una cantera inacabable, viva, brutal.»
«Llegir seria com entrar en mi mateix, aprendre a considerar-me com un món de signes, de missatges encriptats, de jeroglífics»
«Proust ens diu a les clares que la memòria involuntària prova que nosaltres som fora de nosaltres en el més íntim de nosaltres. Esser dins el Temps, i no al costat, provoca aquesta experiència benèfica i fèrtil»
«Que la música de la veu dibuixi alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què ens trobam»
«Sabem que hi ha ànimes brutes, petrificades de rossecs pudents, insensibles i corcades, que no són ni parents, ni amics, ni coneguts, ni potser humans: els que tenen molts diners»
«Cal descobrir que la perplexitat és l'inici del coneixement, el record una forma d'encontre i l'oblit una drecera de llibertat»
«La impossibilitat de ser instant talla tota comprensió a partir d’ara d’allò que anomenam història. Ens duu a la laminació històrica»
Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
«I jo mateix em vaig sorprendre amb la boca feta un colomer de sons per on sortien paraules alades.»
«Dins la nit fosca les seves benaventurances esdevenen llumenerets blaus que ens fan respirera en uns temps de pantaix.»
Avui Biel Mesquida publica el 'Closcadelletra' número cent
«Tot està tot dit i res no hi està. El fet de dir obri el lloc de l’instant. Trec de la meva irregularitat i el meu deliri els fruits d’un saber que ni jo conec.»
«La llengua esdevé caliu, carbó ardent i amolla mots plens d’acció per obrir escletxes de lluita»
«Parla’m de les veus, em demanes com si necessitassis un socors sobtat. Vull sortir del temps present una estona»
«Escriure és vida mòbil, llosa que neix, aquest objecte errant entre el mot perdut, el cadàver sagnant, el fetitxe i els fems»
«El col·lega Hemingway deia una veritat: Quan les coses van mal dades, la literatura està en primera línia.»
«Cerc el mateix però cada vegada diferent quan hi ha un cos que no és com els altres, estrany, gran, petit, malalt, sa, molt sexual o gens»
Com puc fer una topografia de les proves que hem de travessar?
«És perquè sé que l’ocasió és fugaç que estic totalment ocupat a veure el moment favorable»
Que ens sàpiguen feliços, que ens hi vegin, que ens hi sentin, aquests filisteus anorreadors és la millor arma per desarmar-los, el ressort secret que pot anihilar-los.
«I no podem subestimar mai la força i el coratge que injecta una revolta legítima!»