«No els basta infectar les xarxes socials, els ordinadors, els mitjans de comunicació, l'ensenyament i altres herbes. / Volen manipular, manejar els humans. / Em volen manipular»
«La lectora ja sap que el silenci és una forma que m'ajuda a col·leccionar impossibilitats»
«Afic fantasies, llums, formes, figures, perspectives, enjòlits, coneixements, diversions en cada passa que faig cap a mi, cap a l'altre, cap a les coses»
«Conec aquesta estrangeria amb l’altre, aquesta incomprensió brutal enfront a la inconstància dels uns i dels altres, d’un mateix»
«Faig un relat no reconciliat, irreconciliable, que l'autor no s'ha d'aturar d'aprofundir, que s'ha de prohibir acabar»
«Ador l’instant que em revela el calfred darrer abans de tancar la finestra i entrar dins la ressonància dels somnis»
«Les corregudes, les cançons, les besades, els violins que vibren darrere els turons, l'innocent paradís ple de plers furtius, la voluptuositat lenta on es nega el pensament»
«Veig el mot entre la inèrcia i la convulsió i sé que una certa percepció de l'infinit es juga entre aquests dos pols»
«La Dickinson em dóna ritmes, pulsacions, xocs, veus, protestes, testimonis ardents, profunditats que no et deixen mai quan les has trobades»
«Em vaig despertar cridant unes paraules que no sé d'on sortien i que em desmuntaven: això és viure?»
«Nietzsche deia que equivocar-se en el tempo d'una frase és equivocar-se sobre el seu sentit»
«Els fossers dels matisos, els paralitzadors de l’erotisme, els baratillers de la màgia verbal, els apagadors de la ironia, els marxandos de l’estupidesa...»
«Vull sortir de la gàbia de les paraules i volar lliure i cantador com l'oronella que em frega xisclant per damunt i fa passes a l’aire»
«Tenc la lleugeresa de la cultura feta resurrecció que faig servir com eina d'alliberament»
«Aquest aire maternal em dóna la dolçor d’un nin adormit a la part de darrere d’un cotxe, la dolçor d’un sospir»
«El cos humà és una aventura permanent dels cinc sentits i quan van plegats trobam la poesia»
«Les roses s'ofereixen, em sorprenen, emanen aires invisibles que rep com l'expressió precària d'un pensament del qual el món material clausura i vetla el secret»
«Escolt el mestre: Cal escollir el més complex, el més improbable, el menys reduïble a fórmules»
«Voldria agafar totes les tonalitats de la música dels mots que m'envolten per dibuixar alguna cosa que s'assemblàs a una constel·lació reveladora dels temps difícils en què vivim i ens ajudàs a veure-hi més clar»
«I la major part dels que llegeixen encara, no llegeixen més que amb els ulls quan caldria, ho sabem, fer-ho amb un llapis a la mà, amb un diccionari al costat, amb una llibreta devora!»
«L’espai és temps desplegat o hiperconcentrat, una dimensió particular i equivocada del temps»
«Perseguits, jutjats, empresonats, exiliats... Què en pensa aquest núvol tan fosc que cobricela el meu passeig?»
«Cal reconèixer que fas l’amor amb veus més que amb cossos. Cal revaloritzar l'excitació. Estimar els teus 'partenaires' com ells s’estimen a si mateixos. Cal volar amb la paraula.»
«I malgrat això l’essencial és aquí, molt a prop, d’una senzillesa extrema: un dringueig, un alè, una carícia, quasi res»
«Voldria obrir accessos infinitament precaris, cal·ligrafiar sense imatges, avançar palpant i xerrar en un to baix, al ras de la prosa més escatada»
«Em recorr a mi mateix fent voltes als meus objectes, als objectes dels meus pensaments: m'invent, em refaig, em perd, em transitiv, em reviscol, em desfaig»
«La frase és l'únic actor i, alhora, el sol director d'escena. L'escriptor és el picafraser, el manobre»
«Cal donar al combat de la raó l’alçada d’una festa, cal denunciar les decisions de la justícia injustes, cal esmolar la ironia i el sarcasme per desemmascarar la bestiesa i ridiculitzar-la»
«Faig set poemes clandestins de seguit amb la immobilitat i la rapidesa com a claus. Per fer sentir el flux universal, la universal abraçada»
«I dic amb tota l’ànima, s’admeti o no, que l’ésser humà viu de poesia»
«Mentre siguem vius serem capaços de callar, callar estones llargues, dies, nits, albades i crepuscles, i després sentir una cantera inacabable, viva, brutal.»
«Llegir seria com entrar en mi mateix, aprendre a considerar-me com un món de signes, de missatges encriptats, de jeroglífics»
«Proust ens diu a les clares que la memòria involuntària prova que nosaltres som fora de nosaltres en el més íntim de nosaltres. Esser dins el Temps, i no al costat, provoca aquesta experiència benèfica i fèrtil»
«Que la música de la veu dibuixi alguna cosa com una constel·lació reveladora del temps en què ens trobam»
«Sabem que hi ha ànimes brutes, petrificades de rossecs pudents, insensibles i corcades, que no són ni parents, ni amics, ni coneguts, ni potser humans: els que tenen molts diners»
«Cal descobrir que la perplexitat és l'inici del coneixement, el record una forma d'encontre i l'oblit una drecera de llibertat»
«La impossibilitat de ser instant talla tota comprensió a partir d’ara d’allò que anomenam història. Ens duu a la laminació històrica»
Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort
«L'espai de la lluita contra el mal de cada dia és temps desplegat o megacondensat, una dimensió singular i equívoca del temps»
«Voldria escriure en espiral, retorçant els mots, descobrint variants, fent proliferacions d’alçària poètica amb bots i cucaveles»
