La discussió interessada sobre qui ha aconseguit que Clara Ponsatí retorne lliure
Si el delicte de sedició ha estat formalment suprimit del codi penal espanyol és perquè va existir el Primer d'Octubre i Espanya va intentar de fer-lo servir
«Te’n tems, que volen que caiguem dins l’esmorteïment més ramader, el conformisme més estúpid?»
«No es veia ni un arbre, ni un nigul, ni una flor, ni un crit, ni una arrel, ni una tórtora, ni una foto d’un personatge vorera de mar»
Un conte de Biel Mesquida, el tercer de la sèrie 'Un estiu a Galeusca' que durant l'estiu apareixeran a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza · Els 12 contes de la sèrie es publicaran en català a VilaWeb
«Podem veure que l’escrit que escric m’escriu, i que l’escrit que llegeixes també t’escriu?»
«Quan sent pronunciar el nom d’una persona morta, sé cert que aquesta persona es fon amb el paisatge que tenc davant»
Però no vull queixar-me, el pit-roig enllà de la mar aprendrà músiques noves i me les cantarà quan torni al meu costat.
Vols estar immergit en el sistema nerviós de l’època: aquesta seria la teva joia, però no arribes a ser la mar famosa en naufragis on tot hi està amagat.
Per què només els dits de la poesia saben tocar amb el gust dels contactes vers?
«Que no s’atrevesqui ningú a posar grillons d’esclavatge a les nostres visions!»
«En una gota d’aigua podré veure un abisme o la distància curta entre la nit i el sol»
«Quan sovint em manquen la resistència activa i l'energia vital com si el ressort que les accionava s’hagués romput»
«Els morts que estan relligats a tot, que ens ajuden, que ens ensenyen, que veuen tota la vida i saben el seu valor essencial»
«Pensar sense accessoris amb una concentració mental permanent, un remugar interior incessant i una activitat d’escolta vivíssima perquè l’orella recordi allò que l’ull no veu»
«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»
«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»
«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»
«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»
«La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria»
«Com ho hauria de fer per escriure el buit entre els mots perquè les paraules ressonassin infinitament més?»
«En aquests temps de pandèmia cal afrontar l'inhumà que ataca sempre seguit»
«Voldria teixir el vent. Voldria que la natura parlàs en tot allò que faig, que dic, que sent, que escolt, que acaron, que perd, que crid»
«Han esclatat de cop com una sorpresa, avançades, primerenques, les margalides grogues i les blanques i grogues»
«Voldria aconseguir escriure allò evanescent i essencial: la transparència i la plenitud, allò que no es pot acumular i fixar»
«Voldria posar bondat, amor, atenció, tacte, fragilitat, inquietud i compassió a la meva cal·ligrafia perquè ningú no resti insensible»
«Connexions incessants em deixen un poc estormeiat per una llançada de sol que ha travessat el cotó fluix de gotes d'aigua»