L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta
L'espanyolisme contemporani descansa sobre una tesi fundacional: que bascs, catalans i gallecs som, en realitat, "només" espanyols
"Que les paraules es facin carn és la meva recerca"
"L’infant es perdrà en el laberint de les cartografies del món. Cercarà en va, però de passada haurà nascut una veritat: el del coratjós homenet cercant desesperadament"
"El castell de flames s'ha esbucat, l'origen i la meta s'han fus, el misteri s'ha extingit, l'enigma s'ha perdut, he passat de la llum a la fosca"
"Ser singular en circumstàncies plurals és una heroïcitat"
"Només mir com molt a poc a poc al fons de tot creix un bassal de no res en què veig l'ombra mòbil del meu reflex"
"Si no feim viure aquesta potència del dedins les nostres bones intencions no arrelaran en l’acció"
"Donar veu al que es perd sense remei, podria ser una definició d'escriure?"
"Fugiré dels destins programats, acolliré el risc ben temperat, em rebel·laré contra la seguretat total, porta oberta del totalitarisme"
"La boira dins la fosca que ha caigut sense adonar-me és blanca, brillant, enlluernadora, però la seva significació resta obscura, impenetrable, buida"
"No és necessari superar la contradicció per sortir-se’n, podem viure entre tensions permanents sense estar dins l’error ni dins la desgràcia"
"Teniu el cap que barrina sense atur, li va dir el metge, li prescric com a únic remei la serenor, al peu de la lletra"
"Sense secret no hi ha astúcia, no hi ha confiança tampoc perquè aquesta constitueix una aposta sobre la ignorància"
"Ser sensual, practicar un lirisme greu i sobri, fer dialogar emoció i pensament, repensar-ho tot de bell nou, tenir una relació permanent amb el fonamental"
"Potser només recordava que resistir-se a la veritat, esbiaixar-la, és l’arma dels febles i el seu turment"
"Encara que hi ha molts de llibres poca gent llegeix, i entre els que llegeixen n’hi ha una mala fi que només fan servir els ulls"
"Escric amb somnis, amb relats, amb creences, amb melodies, amb llegendes, amb imatges, amb paraules: teixesc."
"Caminant amb la mirada cap a terra on sé que hi ha fulles i més fulles podrides i esper alguna aparició entre la dolçor i la inquietud"
"Em trob dins l’emoció de les associacions inesperades del pensament. Quan la percepció extrema es mescla amb el temor i l’ensomni"
"No vull saber res de la projecció, sinó de la introjecció"
"M'he entretengut molt de temps per aquest foravila on visc dins l'herba verda que creix a les totes després de les darreres tempestes"
La incertesa és lleugera, plena de laberints, d’esperes, d’espais morts, d’absències, aquest és el meu temps
"Nosaltres tindrem un moment insurreccional en què l’estat s’enfonsarà. Proclamaré amb cançons que la llibertat és ser capaços de fer promeses"
"Aconseguirem la salut per un sol bon record que associï una sensació visual i una sensació auditiva, una qualitat cristal·lina de llum i algunes notes de música?"
"Si pogués contenir l’ansietat i els tremolors em dedicaria a l’observació puntillista de les coses. Ho dubt. I així no podré descobrir mai que tot està misteriosament imbricat amb precisió d’orfebre."
"On és el lloc de l’antimort? En les arts visuals? En la ciència? En la literatura? En la tecnologia?"
En aquell moment precís era un fet: sabia que estimava la mar com s’estimen les coses perdurables, com s’aprèn l’idioma difícil de les tendreses
"Confegiré un àlbum de paisatges perduts i l’estotjaré a les prestatgeries del país del mai més"
"El cos del text seria un corpus minuciós, duríssim, dolorós, pràctic, funcional. Només un corpus sense efectes. Una llista simple"
"Vaig pensar que l'herba ens manca de cada vegada més després de segles i segles de presència viva"
"No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria o una màtria és això, i res pus"
"Som la roca. Som l’aigua. Som el peix. Som la pagellida. Som el tord. Som la cova. Som la donzella. Som la posidònia. Som l’arena"
"Som antic i rellegesc els clàssics contemporanis per donar-me coratge davant el desgavell que domina arreu arreu"
"Amb l’aplanament i la laminació de sentir no es pot accedir a la natura del món i de les coses"
"L’alè és la primera síl·laba d’aquesta paraula ixent que ens fa trobar, que ens fa sentir, que ens fa esser"
"Dic: si tan sols algú fos capaç de pensar d’una manera tan immediata com Cézanne pintava!"
"Un dia em vaig quedar cec, un horabaixa em vaig quedar sord, un vespre tornarem muts. L’alba resplendeix un instant i, tot d’una, la nit"
"Hi ha alguna cosa de molt íntima en aquest gest quasi banal que fa la dama quan es torca una llàgrima que no li acaba de caure mai"
"Vivim la major part del temps com si l’aire no existís"
"Quina tebior de l’aire damunt els llavis brunencs d’una terra solcada pel tractor que mostra les secretes ofrenes d’un ventre obert a les llavors benignes!"
"Torn a les vides minúscules, als avantpassats que feien feina dura, eren humils, vivien en condicions precàries, eren abnegats i molt humans"