Biel Mesquida

Arxiu
Biel
Biel Mesquida
02.08.2020

Closcadelletra (CCXXXVII): Allà on hi ha el perill, hi creix també el que ens salva

«Aquest escrit ha fet un miracle: em sent més viu, més flexible, menys fermat, més lliure, més a gust amb mi mateix»

18.07.2020

Especialista de finals

Un conte de Biel Mesquida, el tercer de la sèrie 'Un estiu a Galeusca' que durant l'estiu apareixeran a VilaWeb, Berria i Sermos Galiza · Els 12 contes de la sèrie es publicaran en català a VilaWeb

Il·lustració: Tere Guix
12.07.2020

Closcadelletra (CCXXXIV): La vida dóna vida, no hi haurà fi

«Podem veure que l’escrit que escric m’escriu, i que l’escrit que llegeixes també t’escriu?»

06.07.2020

Closcadelletra (CCXXXIII): Viurem l'absència

«Quan sent pronunciar el nom d’una persona morta, sé cert que aquesta persona es fon amb el paisatge que tenc davant»

08.06.2020

Closcadelletra (CCXXIX): Tots som negres

«Que no s’atrevesqui ningú a posar grillons d’esclavatge a les nostres visions!»

04.05.2020

Closcadelletra (CCXXIV): El temps és cada vegada més nou

«La pandèmia imprevista ha regirat l’ordre de la situació anterior i, sobretot, el del passat i tot és contínuament nou de trinca, desconegut de trinca, inventat de trinca»

27.04.2020

Closcadelletra (CCXXIII): Tots som fills de tots

«Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga»

19.04.2020

Closcadelletra (CCXXII): Cuida't, si us plau

«Viure, i més que mai en aquests temps difícils i cruels de pandèmia, a l’entreforc entre el sentit i el sensible»

12.04.2020

Closcadelletra (CCXXI): Cant a la vitalitat humana

«Que cal ensinistrar els fets tràgics, transformar-los i treballar-los, però no deixar-se absorbir per ells»

05.04.2020

Closcadelletra (CCXX): Cap a un elogi de la creactivitat

«La creactivitat inventa territoris salvats de la marea de l’oblit i de la inexorable erosió de la memòria»

29.03.2020

Closcadelletra (CCXIX): Ned dins la natura com dins el teu cor

«Com ho hauria de fer per escriure el buit entre els mots perquè les paraules ressonassin infinitament més?»

22.03.2020

Closcadelletra (CCXVIII): Tots som matèria humana vulnerable

«En aquests temps de pandèmia cal afrontar l'inhumà que ataca sempre seguit»

15.03.2020

Closcadelletra (CCXVI): Torre d'ivori

«Voldria teixir el vent. Voldria que la natura parlàs en tot allò que faig, que dic, que sent, que escolt, que acaron, que perd, que crid»

01.03.2020

Closcadelletra (CCXIV): Ets una partícula inclassificable

«Voldria aconseguir escriure allò evanescent i essencial: la transparència i la plenitud, allò que no es pot acumular i fixar»

09.02.2020

Closcadelletra (CCXI): Com puc distingir les veus i els ecos?

«Ser, viure i veure, sentir i saber aquest espai entre la mort d'alguna cosa i el naixement d'una altra?»

02.02.2020

Closcadelletra (CCX): Si com un jardiner errabund sembr anomenera, amb segones

«Dic en veu alta una frase que no sé d'on m’arriba: tota la vida és un mar»

26.01.2020

Closcadelletra (CCIX): Per afavorir tota llavor de renaixement

«Em buid de mi a l’interior per omplir-me del món sensible en un estat de nuesa i de receptivitat»

19.01.2020

Closcadelletra (CCVIII): La percepció és ventura

«Obsés de les sensacions crid mots alliberadors: Obri els sentits i deixa que passi el pensament!»

12.01.2020

Closcadelletra (CCVII): Himne sensorial per a l'extensió de la bondat

«Cal absorbir com si fóssim una pila en la qual es concentren els sofriments parlats que no volem escoltar»

05.01.2020

Closcadelletra (CCVI): La pell viva encetada d'expressar desig, la solitud i la tendresa

«L’espera activa i la solitud atenta són bones conductores de la il·luminació»

29.12.2019

Closcadelletra (CCV): El sentit en el so

«Trobes, amic, que em faig massa propòsits en un temps de misèries a balquena, de violències cegues, de catàstrofes ecològiques, d’ignoràncies creixents i d’un antihumanisme generalitzat?»

22.12.2019

Closcadelletra (CCIV): Cap a la fraternal generositat

«Aquesta follia pacífica i ferma és la capacitat de frescor que en queda dins el present, és el 'reset' de la sensibilitat, és la renovació de l’entendre»

15.12.2019

Closcadelletra (CCIII): L’aire que calla

«Vull ressentir allò que em passa en el meu cos! Vull entendre que ningú entra en la nit per la claredat! Vull saber que al profund li cal el profund! Vull que la carn i els sentits es despullin sencers dins el silenci»

08.12.2019

Closcadelletra (CCII): No és mai tard per a dir a algú que l'estimes

'Vida: combinació complexa entre matèria i esperit, situada dins un joc de forces continu'

01.12.2019

Closcadelletra (CCI): Viure és ser feliç

«I saber que tenim segles darrere on d’altres humans ens han deixat obres bellíssimes fetes a mà, fetes amb intel·ligència, fetes amb l’energia de l’esperit»