Aquests rics a qui la paraula “ric” els queda massa curta
Paradoxalment, el sistema capitalista, evidentment descontrolat, es va convertint a una gran velocitat en un perill per al sistema mateix
Biel Mesquida
Arxiu
19.11.2022
Closcadelletra (CCCXLVI): Cap a l’absència de dolor
Hem de fer armes ben pensades, cercar antídots ben potents, no amollar
12.11.2022
Closcadelletra (CCCXLV): Apreneu a veure-hi de tots els costats alhora
El món s’ha convertit en un immens festival mercantil de la vulgaritat
05.11.2022
Closcadelletra (CCCXLIV): Pensa-ho!
Cal despertar les traces dels seus esqueixos, de les seves catàstrofes i dels nostres propis esclats i encegaments?
29.10.2022
Closcadelletra (CCCXLIII): Mots: portes, claus i panys alhora
Per damunt la sequera del sementer hi ha l’alba vinosa i el crepuscle hemorràgic, la broma de l’horabaixa i la serena del vespre
22.10.2022
Closcadelletra (CCCXLII): Cal anar aviat al fons de les coses!
Vull descriure un gerro de vidre transparent on una mà posa una margalida groga i que d’aquí neixi una bellesa còsmica
15.10.2022
Closcadelletra (CCCXLI): Allò que escric no basta mai
Les coses ens atrapen, ens captiven, en fan viatjar entre el temps i l’eternitat. / Les coses són dòcils, les coses són calmes. Les coses acompanyen en un silenci llarg
08.10.2022
Closcadelletra (CCCXL): Vivacitat descarnada
Els enemics són el fals, l’infame, l’esperit d’inèrcia, de fotgeria, de retard, de mandra, d’indiferència, d’èmfasi buit, de fanatisme
01.10.2022
Closcadelletra (CCCXXXIX): Saps que no saps que saps
Dic: el teixit sonor de les teves llàgrimes m’eixorda
24.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVIII): Voculari
L’espai s’amplifica, s’eixampla de cada vegada més, el temps esdevé infinitament elàstic, tota mesura és abolida
17.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVII): Desnuar les paraules
De cada lletra traçada aquí aprenc amb quina rapidesa la meva vida segueix la meva ploma
10.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXVI): Escriure és sobreviure
Escriure és practicar la llibertat des del bressol fins a la tomba. / El pler, el pler, el pler per damunt tot!
03.09.2022
Closcadelletra (CCCXXXV): Oblidar el futur
M’abandon a les erosions íntimes, als moviments que em duen lluny de mi mateix i del petit redol d’idees conegudes
30.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXIV): Font de l'esgotament
"Sense interès. Sense sorpresa. Els colors es destenyiran. Les formes s’erosionaran, s’enfadiran, es frenaran, s’enfonsaran."
23.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXIII): La llengua és el fuet de l’aire
És ver que els llibres vénen de la solitud, del silenci, de l’inconfessable, d’una ombra mòbil i gelosament protegida?
16.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXII): Avui escric d’esquena
Don l’esquena per accedir a la regió nua de l’experiència interior en què les llàgrimes em demostren la veritat d’un mot
09.07.2022
Closcadelletra (CCCXXXI): Passeig amb amic
"Vull nuar fets petits: la picada d’una abella, el gust d’un albercoc, el color de l’aigua del safareig, l’ombra dels ullastres, una ferida als llavis d’un mossec"
02.07.2022
Closcadelletra (CCCXXX): Escolt fondals a l’interior de les paraules
Voldria suscitar al lector aquest estat en què l’ull s’esvaeix en allò que l’orella recorda
25.06.2022
Closcadelletra (CCCXXIX): Veus en off
L’opalescència de la xafogor no atura les veus ni les emboira, sinó que les clarifica com si amb aquell aire fumós les netejàs
18.06.2022
Closcadelletra (CCCXXVIII): Inventar sempre seguit el present
Escric per robar alguna cosa a l’oblit, al temps
11.06.2022
Closcadelletra (CCCXXVII): T’ho diré en veu baixa
No t’havien dit mai que els que semblen imbècils ho són, més la meitat dels que no ho semblen?
28.05.2022
Closcadelletra (CCCXXV): Cant allò que ens passa per alt
He estudiat el mal que m’ha ensenyat el bé, i la mentida que m’ha ensenyat la veritat./ Com puc viure el coratge de tots els instants?
21.05.2022
Closcadelletra (CCCXXIV): Pensar i escriure sense accessoris
Cal despullar la intimitat. / Cal trobar la fórmula íntima. / Per aquí va la genètica textual
14.05.2022
Closcadelletra (CCCXXIII): Alliberar-se del pes dels prejudicis, dels llocs comuns, de la rutina pròpia
Vull pescar algunes espurnes del temps d’una vida que facin llum, que desprenguin llum, que infectin de llum, encara que sigui llum negra
06.05.2022
Closcadelletra (CCCXXII): Viure és defensar una forma
El ‘patchwork’ numèric, el món digital, duu promeses i opressions, es dibuixen més interrogants que respostes, més perplexitats que solucions
30.04.2022
Closcadelletra (CCCXXI): Cal llegir amb les orelles
“De vegades, com ara que la llum ha canviat i el cel s’ha convertit en un planter de núvols entintats de carabassa, em ve un títol al cap que podria resumir una vida: el cementeri de les esplendors”
