Biel Mesquida
Closcadelletra (CCCIII): Entre la concòrdia i la discòrdia
"No és necessari superar la contradicció per sortir-se’n, podem viure entre tensions permanents sense estar dins l’error ni dins la desgràcia"

Closcadelletra (CCCII): Enraonar, diu ell
"Teniu el cap que barrina sense atur, li va dir el metge, li prescric com a únic remei la serenor, al peu de la lletra"

Closcadelletra (CCCI): Perspectives transfigurades
"Sense secret no hi ha astúcia, no hi ha confiança tampoc perquè aquesta constitueix una aposta sobre la ignorància"

CLOSCADELLETRA (CCC): Porosa
"Ser sensual, practicar un lirisme greu i sobri, fer dialogar emoció i pensament, repensar-ho tot de bell nou, tenir una relació permanent amb el fonamental"

CLOSCADELLETRA (CCXCVIII): De conradors del temps
"Potser només recordava que resistir-se a la veritat, esbiaixar-la, és l’arma dels febles i el seu turment"

CLOSCADELLETRA (CCXCVII): Massa elegies i massa desmemòria
"Encara que hi ha molts de llibres poca gent llegeix, i entre els que llegeixen n’hi ha una mala fi que només fan servir els ulls"

Closcadelletra (CCXCVI): Flexible rigidesa
"Escric amb somnis, amb relats, amb creences, amb melodies, amb llegendes, amb imatges, amb paraules: teixesc."

Closcadelletra (CCXCV): Fer pell nova i reinventar-ho tot
"Caminant amb la mirada cap a terra on sé que hi ha fulles i més fulles podrides i esper alguna aparició entre la dolçor i la inquietud"

Closcadelletra (CCXCIV): Bulevard de deposicions
"Em trob dins l’emoció de les associacions inesperades del pensament. Quan la percepció extrema es mescla amb el temor i l’ensomni"

Closcadelletra (CCXCIII): Em fonament en l'escuma
"No vull saber res de la projecció, sinó de la introjecció"

Closcadelletra (CCXCI): Fes-ho senzill i que sigui
"M'he entretengut molt de temps per aquest foravila on visc dins l'herba verda que creix a les totes després de les darreres tempestes"

Closcadelletra (CCXC): 'Action painting'
La incertesa és lleugera, plena de laberints, d’esperes, d’espais morts, d’absències, aquest és el meu temps

Closcadelletra (CCLXXXIX): Enigmàtic amb mi mateix
"Nosaltres tindrem un moment insurreccional en què l’estat s’enfonsarà. Proclamaré amb cançons que la llibertat és ser capaços de fer promeses"

Closcadelletra (CCLXXXVIII): Tot aquarel·lat per la llum de la lluna
"Aconseguirem la salut per un sol bon record que associï una sensació visual i una sensació auditiva, una qualitat cristal·lina de llum i algunes notes de música?"

Closcadelletra (CCLXXXVII): I, cop en sec, la tendresa
"Si pogués contenir l’ansietat i els tremolors em dedicaria a l’observació puntillista de les coses. Ho dubt. I així no podré descobrir mai que tot està misteriosament imbricat amb precisió d’orfebre."

Closcadelletra (CCLXXXVI): El millor encara ha de venir
"On és el lloc de l’antimort? En les arts visuals? En la ciència? En la literatura? En la tecnologia?"

Closcadelletra (CCLXXXV): Reveure i reviure
En aquell moment precís era un fet: sabia que estimava la mar com s’estimen les coses perdurables, com s’aprèn l’idioma difícil de les tendreses

Closcadelletra (CCLXXXIV): No ho puc dir tot avui
"Confegiré un àlbum de paisatges perduts i l’estotjaré a les prestatgeries del país del mai més"

Closcadelletra (CCLXXXIII): Cal espiar-se de prop
"El cos del text seria un corpus minuciós, duríssim, dolorós, pràctic, funcional. Només un corpus sense efectes. Una llista simple"

Closcadelletra (CCLXXXII): L'herba antiga i fresca
"Vaig pensar que l'herba ens manca de cada vegada més després de segles i segles de presència viva"

Closcadelletra (CCLXXXI): Con amore
"No vivim en un país, vivim en una llengua. Una pàtria o una màtria és això, i res pus"

Closcadelletra (CCLXXIX): Fer créixer la mar
"Som la roca. Som l’aigua. Som el peix. Som la pagellida. Som el tord. Som la cova. Som la donzella. Som la posidònia. Som l’arena"

Closcadelletra (CCLXXVIII): Sobre el valor dels gests petits i la utilitat de les coses fútils
"Som antic i rellegesc els clàssics contemporanis per donar-me coratge davant el desgavell que domina arreu arreu"

Closcadelletra (CCLXXVII): Fer que el cos esdevingui poema, esdevingui pensament
"Amb l’aplanament i la laminació de sentir no es pot accedir a la natura del món i de les coses"

Closcadelletra (CCLXXVI): M'arriben paraules llunyanes
"L’alè és la primera síl·laba d’aquesta paraula ixent que ens fa trobar, que ens fa sentir, que ens fa esser"
