biel mesquida closcadelletra

Dues ones es peguen de front i queda l’aire encès.

Unir velocitat i calma.

Fer lenta la urgència.

Festina lente.

Combat entre l’intens i el breu.

Una espira entre dues fosques: la vida.

Un tremolor i res pus.

Quan camín a la vorera del bosc de pins amb les primeres estepes blanques amb algunes, poques, papallones liloses (mentida! Són flors d’estepa de paper tocat!), faig que el cap deixi sortir els buits que ixen com a brolladors.

Els elefants esdevenen formigues i les formigues tornen elefants.

Dins la mirada de l’instant descobresc transformacions d’una força retinguda que esclata en un aclucar l’ull a poc a poc.

La memòria fuig per una falla geològica amb un àngel damunt.

L’Àngel del Comerç!

Nit de l’Àngel del Comerç que vigilaves els temps anteriors a l’amor i que són molt més dolços que els de l’amor.

Llum de l’Àngel del Comerç que estenies les ales dins els nostres cossos amb sols d’alba durant la negra nit.

Fotografia: Jean-Marie del Moral

Cobricelats de palmes per Sagrera: caminades de coneixença i d’ignorància, d’allò que es descobreix en la matèria dels llamps.

Tactes verbals dels cossos que es nuaran molt més tard: en altra nit d’ones de terra enfrontades.

Creixia una passió de llum que consumia cossos i ànimes en una flamarada d’oli encès.

Constel·lacions de llànties en el cel transfigurat.

Abelles i mussols a l’heura i a la lluna amb exactesa certa ballen entre músiques de voluptuositat envoltades d’animals i llibres.

El llibre torna paó i les abelles versos mel·lífics d’un poema d’hores que toca cada dia.

Carpe momentum, xita l’òliba d’ulls ardents.

Un i el mateix són dos, en els cels de les coses superiors, amb noms tan clars com l’Infinit i la Fi, on no s’oposen gens.

Tu dius: ‘Del temps ens salva l’instant.’

Jo dic: ‘Em falta l’aire, el pit tremola.’

Tu dius: ‘Vaig cap als orígens.’

Jo dic: ‘No desitgis res, o desitja fins al final.

Els puer senex haurien de saber que un antologia dels amors llargs constitueix el ressò d’aquest anar aviat a poc a poc quan els anys esdevenen segons i els segons, lents segles.

L’absència present i la presència absent en una claror sense temps.

Amador de totes coses, que vius amb noble saviesa senzilla, cant la serenitat que desprens, contagi de repòs entremig de les ones bullents.

Àngel de vida, que cerques la llum en la tenebra, des de la porta d’un lloc sagrat i laic, mira el passeig dels puer senilis davall la resplendor fosca de la significança palmerera.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb