Blai Bonet em demana ‘conta’m coses’

  • Biel Mesquida ens parla de Blai Bonet en el vintè aniversari de la seva mort

VilaWeb
Biel Mesquida
20.12.2017 - 22:00

Il faut donc lire les livres que les écrivains ont écrits: c’est là que leur mort est racontée. Un écrivain est quelqu’un qui meurt toute sa vie, à longues phrases, à petits mots.

(‘Cal doncs llegir els llibres que els escriptors han escrit: és allà on la seva mort és contada. Un escriptor és algú que mor tota la seva vida, amb frases llargues, amb mots petits.’)

Michel Schneider

Avui, vint de desembre de MMXVII, veig en Blai dins la saleta de l’apartament de Cala Figuera. Just entrar, i després d’una aferrada forta pel coll, quan ens col·locam al voltant de la llitera em diu, amb el seu gra de veu amarat d’entusiasmes com si jo fos el portador d’un feix de noves urgents i benèfiques: ‘Biel, conta’m coses.’ Hi ha una demanda tan forta i tan fervorosa que qued uns instants en silenci pensant per on he de començar. I en Blai, amb aquest ímpetu tan dolç, tan singular i acompanyat d’un somriure de confiança i d’alegria, em repeteix el seu desig.

És aquesta obertura per a escoltar els llenguatges de l’època, de l’altre, aquesta forma de veure’t, aquesta manera de sentir-te, aquest exercici de posar tots els seus focus damunt la teva persona allò que vull subratllar de l’amic. Et feia sentir mestre quan tu eres el deixeble.

Així ho record quan avui el llegesc. Llegesc la seva lletra clara i ordenada damunt el foli blanc, escrita amb bic blau, i amb aquella cal·ligrafia tan personal amb unes efes, unes ges, unes jotes, unes tes, unes emes, i unes is gregues que duien un rossegall subtilíssim.

La feta ha estat un prodigi. M’explic. Som molt desordenat i, alhora, amant dels llibres. I des de sempre deix entre les planes escrits, comentaris, petits bitllets, fotos, etc. Aquestes setmanes passades m’han demanat algunes col·laboracions per recordar els vint anys de la mort d’en Blai. I, com faig sovint, però pel motiu de l’aniversari molt més, he rellegit textos bonetians: uns capítols inèdits d’El mar en aquesta edició de Xavier Pla del Club Editor, el poema ‘Un Ovidi pour Elsa Rosa Samaranch’, dedicat a l’amiga Rosa de L’evangeli segons un de tants, uns fragments de Pere Pau…

Blai Bonet

I, per una estranya casualitat i una rara coincidència dins un llibre, que no era d’en Blai, ell em va enviar una carta. Vaig tenir una girada de ventre. Era el mateix efecte ple d’afectes que em produïa cada lletra d’en Blai: una commoció. Era datada a Santanyí (Cala Figuera), el 18 de desembre de 1991.

Crec que a ell li agradaria que compartís els seus pensaments amb els lectors que l’estimen. Blai Bonet dixit.

«Estimat Biel, jo t’enyor, però tu ja ho saps. Fa bastants de dies que torn estar amb els bronquis i el tòrax en general desgavellats ferm. Aquesta vegada sembla que estic com a més tancat, expector poc, jo som de natura bronquial ‘restrictiva’ (és la paraula tècnica dels especialistes) i quan es tanquen, en el meu cas, els pulmons tenen dificultat en obrir els porus, deixar entrar l’aire i expulsar el que tenen aferrat. Les altres vegades, els medicaments m’obrien amb més facilitat; també és ver que el medicament número u és sortir a caminar i oxigenar aquesta còrpora, però, aquí on no plou mai, aquests dies ha plogut o ha fet un ventaguer, i m’he hagut de conformar en fer passes mitja hora i un poc més per dins la casa, i fer passes per dins les cases no té absolutament res a veure amb caminar vorera vorera de mar entre pins, mates i tomarins (que és el nom que per aquí donam a les lavandes, ‘espígols’ en català continental). Ahir, dissabte, vaig poder sortir a caminar per la carretera, a ran de la mar i de les penyes. Em vaig trobar i sentir més obert, més xalest.

»[…] Tu, de part teva, procura desitjar amb tot el cor que torni a aquella admirable mala salut de ferro, no em sent animat, avui no tenc aquella ‘moral de salut’ que em feia anar tan xalest i creatiu; avui m’he hagut de limitar a escriure’t quatre mots per trobar una mica de coratge.

»Que puguis passar unes festes de Nadal amb tota la gent que estimes i que el 1992 [el 2 subratllat pel Blai dos cops] (‘ell!’ ja el tenim a dues passes!) et sigui molt Biel Mesquida. Molts anys!!

[…] Biel, una abraçada molt forta. Blai Bonet»

Que siguin aquests paraules vives i bategants d’en Blai com la claror benigna d’un far que ens orienti entremig d’aquests temps convulsos.

Ens en sortirem amb una mica de coratge, ens diu l’amic, el poeta profètic!

Siau qui voleu ser! Paraula d’en Blai!


Si en voleu més:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any