biel mesquida

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Mentre escric gir sovint els ulls cap a la mar, que comença una agitació forta que treu del clavecí dels cocons plens de sol i de sal les notes d’un divertiment de Mozart. El vent del sud aixeca altes ones que vénen a estavellar-se contra el roquissar pròxim i alcen muntanyes d’esquitxos d’una neuina lluent que s’esbuquen damunt la claror negrenca d’un cel de tempesta amb un renouer encisador. El paisatge és una escenografia de canvis continus i jocs de llum. L’aire, l’or, la roca. Tenc la ploma plena d’un gust de saladina.

Dic: tot el que et passa a tu em passa a mi.

Dic: en aquest temps, ai las!, nou de trinca i ple d’incerteses hem de canviar les aradores.

Dic: nosaltres, els de llavors, ja no som els mateixos.

Dic: per avall les rutines emmalaltidores del passat.

Dic: per veure-hi bé cal sempre un poc de foscor.

Dic: no saber on anam és ja una direcció quasi exacta.

Dic: el que estimes dóna testimoni de tu.

Dic: escolta les veus vertaderes amarades de silencis.

Dic: inventar no és produir, sinó trobar.

Dic: recull les ones vibracionals de la gent que entra tan lluny en tu i estotja-les dins els reliquiaris de les extincions.

Dic: la creativitat és un cant triple, de resistència, de coratge i d’amor.

Dic: descobreix les superfícies de contacte novelles que creixen en els territoris de la distància amb l’altre.

Dic: fins ara coneixies un poc la intimitat, ara et cal fer recerques en l’extimitat.

Dic: cal vitalitzar la potència de renovació, el planter de resurreccions.

Dic: no ho oblidis, davant la màscara hi ha la persona i la proximitat pot ser una distància.

Dic: aprèn a llegir amb delit les oscil·lacions quotidianes del sismògraf interior que et descriu els cervelltrèmols que et formen i t’informen.

Dic: per la recerca constant de l’excel·lència coneixeràs els lluitadors vers de la cultura, de la vida.

Fotografia: Jean-Marie del Moral.

Dic: aprofita a les totes la riquesa de registres d’aquesta acceleració de la consciència que la pandèmia et revela com a lliçó vitenca.

Dic: escriure és un poc el contrari de pensar.

Dic: beure cada matí l’aigua del dia.

Dic: el vent de les hores tix l’existència.

Dic: una mala herba, una flor de card lila, un trèmol dels èlitres d’un espiadimonis, un mot caçat al vol, poden ser els receptacles d’una revelació sobtada.

Dic: configura de bell nou les significacions sensibles de les carícies de la mirada.

Dic: l’esperit són les llivanyes del pas dels ocells a l’aire.

Dic: els llibres estimats amb la vibració de la intel·ligència dels mestres antics són tombes lluminoses.

Dic: la compassió és el cirineu que tots duim dedins.

Dic: quan les certeses habituals han desaparegut cal seguir respirant sense.

Dic: aquest dolor inacabable del món d’ara mateix fa tremolar les cordes de l’univers i ens cus a la vida amb puntades tan belles com terribles.

Dic: cal combatre el conformisme poruc que ens empestifa amb la serenor coratjosa que produeix la generositat.

Dic: el temps mental s’allarga amb la pressió dels esdeveniments i cal aprofitar-ho per ensenyar-se seguit seguit.

Dic: mira com l’infinit dels mots penetra les coses, les engrandeix i els dóna una ressonància llarga.

Dic: una feina normal i corrent, fer costat a l’altre.

Dic: que difícil és tot per a cadascun de nosaltres!

Dic: has sentit que certs llocs d’una geografia personal i secreta tenen un missatge del qual sentim els efectes però que som incapaços d’expressar i encara menys de definir?

Dic: no escoltes aquesta paraula pròxima i infinitament llunyana, una xarxa de veus en nivells diferents que baraten sempre seguit de lloc i que per un cantó remunten el temps i per l’altre el llancen cap als abismes insondables del futur?

Dic: saps tenir un somriure de serenitat quan sents ben de bon de veres al fons de tu mateix com una saviesa balsàmica i benèfica, que l’oblit absolut és el destí de totes les coses humanes?

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.