21.01.2025 20:05
La intel·ligència artificial, com ho va fer abans la digitalització, ens donarà moltes oportunitats per a transformar ciutats com Barcelona. N’és un expert Lluís Ortega, professor de projectes arquitectònics a la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha ensenyat a Xicago, Boston i Viena i que és autor d’uns quants llibres sobre la qüestió. Es revolta una mica contra la por que causa aquest nou esclat i diu que és optimista: la intel·ligència artificial no trinxa pas la creativitat, sinó que ofereix recursos metodològics útils per a complementar molt bé la feina dels professionals que pensen la ciutat. “Aquests models fan emergir patrons que els humans no som capaços de veure, i això no ha pas de ser negatiu. Et permet pensar d’una altra manera”, explica.
L’aplicació d’aquests models d’intel·ligència artificial és encara en una fase molt inicial. Té dos vessants, segons que diu Ortega. Per una banda, el més evident, tots aquells recursos que ajuden a millorar l’execució tècnica dels projectes: paquets de programari que incorporen aplicacions de generació d’imatges –com ara renders i projeccions com més va de més qualitat– o de texts. És un procés que va molt de pressa gràcies a l’empenta del mercat, que segueix el ritme del Chat GPT. L’altre vessant, més lent però més profund, són programes experimentals que encreuen dades. Un exemple en què ell mateix col·labora, encapçalat per l’Escola del Vallès: un projecte per a la Biennal de Venècia que estudia tots els concursos d’habitatge social fets al Principat i a les Illes. “Com que en els concursos hi ha moltes propostes mai no construïdes, perquè els arquitectes tenen moltes idees i després només se’n construeixen una o dues, reciclem aquest repositori amagat en l’administració i fem entrenaments de models perquè els tècnics que fan nous projectes tinguin més capacitat d’especular”, explica.
Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.
Possibles aplicacions
Ortega tan sols lamenta que Catalunya va un xic endarrerida en la cultura digital dels professionals del seu ram. El món sencer es troba en fase de prova i error, però n’hi ha que van més avançats. “A Suïssa hi ha molta inversió en bases de dades públiques per a poder fer recerca. És una cosa que nosaltres hauríem de fer més, un dels reptes: com organitzem les dades que permeten de treballar aquests models”, diu. Allí, la inversió ja ha començat a retornar: “Les dades serveixen per als investigadors, els tècnics i els polítics per a gestionar el futur.” Ací s’aplica en camps concrets, com la gestió del trànsit o les prediccions del comportament tèrmic, però cal anar un pas més enllà i explorar amb intel·ligència artificial l’evolució dels edificis o l’ús que els veïns fan de segons quins espais, a fi de prendre després decisions de gestió pública.
Aquesta mena d’eines també podrien servir, per exemple, per a analitzar la situació del parc d’habitatge o del teixit urbà. Quins edificis o quins blocs requereixen intervencions i de quina mena? “Això es pot fer amb processos de reconeixement d’imatge, satel·litals, aprofitant bancs de dades no pensats per a això però que es poden reconstruir en aquests termes. Per exemple, Google Street View o similars. Després, un cop fetes les feines de reconeixement, hi pot haver una intervenció més encertada”, apunta Ortega.
Tot això, és clar, diu que ha d’anar paral·lel a la vigilància dels perills que implica un cert tipus de gestió de dades. El model de les ciutats intel·ligents va demostrar que la digitalització i, després, la intel·ligència artificial ofereixen moltes possibilitats de creixement econòmic, però que no tot són flors i violes. Sobretot hi veu dificultats en dos camps: en el del disseny, llacunes amb l’autoria i la propietat intel·lectual, i en termes de llibertat, l’ús fraudulent i la manca de regulació. “Hi ha un problema de gestió de la privacitat, de l’ús i de la comercialització de les dades. Socialment és molt delicat i es va fent, crec, un esforç normatiu important per a regular tot aquest repte.”
Escolteu ací la resta d’episodis:
Tercera temporada
- Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
- Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
- Antònia Raya: “El Raval molesta”
- Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
- Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
- Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
- Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
- Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
- Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”
- Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”
- Martí Melcion: “Anar a la Vila Olímpica és com tornar al poble i dir: ‘Hòstia, no hi ha res del que hi havia’”
- Eduard Cabré: “La gentrificació dels barris cèntrics ara es produeix a totes les escales”
- Joan Busquets: “Barcelona no pot viure sempre del mateix”
- Ada Parellada: “Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”
Segona temporada
- Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
- Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
- Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
- Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
- Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
- Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
- Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
- Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
- Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
- Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
- Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
- Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
- Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
- Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
- Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
- Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
- Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
- Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
- Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
- Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
- Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
- Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
- Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
- Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
- Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
- Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
- Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
- Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
- Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
- Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”
Primera temporada
- Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
- Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
- Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
- Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
- Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
- Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
- Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
- Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
- Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
- Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
- Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
- Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
- Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
- Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
- Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
- Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
- Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
- Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
- Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
- Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
- Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
- Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
- Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
- Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
- Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
- Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
- Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
- Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
- Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
- Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
- “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
- Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
- “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
- Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”