Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”

Entrevista a la investigadora de mobilitat ciclista Esther Anaya, doctora per l’Imperial College de Londres

09.04.2024 19:40

Esther Anaya, investigadora de mobilitat ciclista i doctora per l’Imperial College de Londres, considera que l’ús de la bicicleta encara no és prou estès a Barcelona i, sobretot, que no se’n parla prou. En part, diu, “l’hostilitat amb la bicicleta ve del fet que encara no l’ha feta servir prou gent”. A Londres, on viu, la qüestió de la mobilitat i el transport forma part del cicle informatiu dels mitjans molt més sovint que no pas aquí, on encara no se’n fa prou debat. Precisament, si Anaya posa tant d’èmfasi en la conversa pública sobre mobilitat és perquè l’empatia hauria de ser un element central i massa és sovint menyspreat. “Si condueixes i tens el record d’haver anat tu amb bicicleta”, diu, és més probable “d’empatitzar amb el ciclista i dir: ‘El deixaré passar, perquè va més desprotegit’”. Per això, la seva proposta és que es facin processos de disseny més participatius, perquè així els ciutadans se senten més seva la infrastructura.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Nord enllà, on diuen que la gent va sempre amb bicicleta

La investigadora també demana que siguem curosos amb els tòpics, especialment amb un dels més estesos: que als països del nord d’Europa tot es fa amb bicicleta i que tan sols hem de fixar-nos-hi i aprendre’n. “Quan parlem d’Holanda i Dinamarca, per exemple, solem dir: ‘Oh, que bé que ho fan, fem-ho igual aquí.’ Aquí tenim un context diferent i s’ha de tenir en compte.” Les polítiques de mobilitat, diu Anaya, són molt difícils de comparar perquè a cada territori varien molt l’orografia i les condicions meteorològiques, per exemple. En tot cas, a Catalunya som a la cua d’Europa en ús de bicicleta. “A tot arreu creix, la pregunta és més aviat a quin ritme creix. Aquí tenim un ritme molt, molt lent. Fa vint anys teníem prop d’un 1,6% de fracció modal –el percentatge de desplaçaments que es fan amb bicicleta”, diu. Ara, un 3,8%, segons les dades de l’ajuntament, que també inclouen patinets.

Aquest ús més baix té a veure amb la falta de participació que assenyala Anaya, però també amb el fet tenir una infrastructura de qualitat. Ço és, “una moderació de les velocitats dels carrers, disposar d’una bona oferta de parc de bicicleta, d’aparcaments… I amb això hi tenim problemes”, diu. A més a més, recomana que tinguem “un concepte integrat de la mobilitat ciclista”, que a banda la infrastructura inclogui campanyes de pedagogia i comunicació sistemàtiques. Per exemple, “hi ha d’haver projectes perquè la gent pugui aprendre a anar amb bicicleta en grup, a la feina, on sigui”, perquè “aquesta mena de coses tenen un impacte molt positiu”. Sobre això, celebra que hi hagi cooperatives que facin tasques logístiques amb bicicleta i proposa que aquestes pràctiques es normalitzin.

La desigualtat i la incertesa

En una recerca amb el Departament de Geografia de la UAB, Anaya i el seu equip van descobrir que les unitats censals més riques tenen més accés a l’ús de la bicicleta que no les més pobres, no tan sols pel que fa a la xarxa de bicicletes públiques, sinó també a la infrastructura que n’afavoreix l’ús, com ara els carrils o els carrers amb limitacions de velocitat per als cotxes. L’any 2019 van presentar l’informe a l’ajuntament i considera que hi ha hagut millores, tot i que diu que ara caldria fer-ne un de nou per veure quines resten pendents.

Amb tot, explica que el perfeccionament d’aquestes infrastructures té un límit. Per exemple, pel que fa a la reposició. La mobilitat ciclista és de les més complexes que hi ha, diu Anaya, perquè té un fort component d’improvisació, i si les furgonetes que han de reposar les bicis a cada parada es fan servir tant que contaminen més que no es preveu, l’operació no surt a compte. “Els usuaris del Bicing han d’acceptar la incertesa. El sistema no pot oferir el 100% del servei a tot arreu, a tothom, en tots els moments del dia”, diu.

Les propostes

“El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”, diu Anaya, perquè “la diferència de volum i de velocitat causen inseguretat”. Una de les solucions podria ser fer més carrils bici per tota la ciutat i, sobretot, que siguin més amples. Als carrers on encara no se’n puguin fer, a més a més, Anaya diu que caldria implantar amb urgència una mesura que ja s’aplica en moltes grans ciutats europees: una franja de color abans del pas zebra perquè, quan el semàfor és vermell, les bicicletes s’hi situïn i guanyin preferència en el desplaçament. Finalment, recomana també que els 30 quilòmetres per hora de límit de velocitat per a cotxes s’apliqui en més zones i, si cal, es revisi amb controls policíacs.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Santa Eulàlia

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any