Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”

Parlem amb l’arquitecte i urbanista sobre si Barcelona és una ciutat ensopida i com ens podem apoderar de l’espai públic

05.03.2024 19:40

|

Actualització: 06.03.2024 16:08

Barcelona és una ciutat que afavoreix que hi passin coses, que alimenta el conflicte i l’activitat? O s’ha tornat una ciutat ensopida? En aquest episodi en parlem amb l’arquitecte i urbanista Albert Nogueras, que ens ajuda a pensar de quina manera l’urbanisme i el disseny de la ciutat poden contribuir a fer que Barcelona sigui més imprevisible i àgil, i com ho podem fer perquè no acabem tots tancats en les nostres dinàmiques individuals, alienats i sense trobar-nos. Nogueras recorda una definició del geògraf David Harvey, que diu: “En l’espai públic ideal, el conflicte és perpetu i els problemes es resolen alhora que se’n van generant de nous.” “Quan t’has de trobar amb algú que no coneixes en un espai compartit, el conflicte ja hi és present: això és la ciutat”, diu.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Avorrir-se a Barcelona

Nogueras no troba que Barcelona s’hagi tornat una ciutat avorrida. “És una ciutat on constantment passen coses. Podem discutir si són coses pertinents, però amb la densitat turística i de població que tenim, parlar d’avorriment és impossible. Així que poses un peu al carrer, a Barcelona hi passen coses”, diu. Un problema que admet és que, de vegades, aquestes coses hi passen de manera molt individualitzada, però no creu que sigui un mal de Barcelona. “És allò que promulga la religió capitalista: que tu, tot sol, disposis de tots els mitjans i de totes les eines perquè des del teu mòbil et puguis relacionar amb la resta del món”, diu. I afegeix: “Sembla que tots els invents vagin en camí d’evitar el contacte físic i social.” I posa d’exemple les ulleres de realitat virtual.

L’altre problema que exposa és que, en certs punts de la ciutat, les activitats lucratives sembla que es van apoderant de l’espai públic. “Vam ser una ciutat pionera a començar a tenir visites guiades de turisme amb Segways o amb transports alternatius, i podríem debatre si això és lícit i legítim o no”, reflexiona Nogueras. Creu que aquesta mena de dinàmiques externalitzen la ciutat als negocis. “Munto una activitat turística, però el meu espai d’explotació és la ciutat. Aquest és una mica el problema de Barcelona. Aquesta terciarització salvatge arriba fins al punt que ja no tan sols fem que siguin motiu de venda uns quants elements de la ciutat. És que la ciutat és el motiu de venda”, diu.

Una altra cara d’aquesta posada en venda de la ciutat és un fenomen anomenat “urbanalització”, concepte encunyat per Francesc Muñoz, catedràtic de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. “Les grans ciutats, en general, es comencen a mimetitzar d’una manera escandalosament perillosa. Això s’observa als centres de les ciutats: tots comencen a reproduir els mateixos clixés, fins al punt que si tu camines per qualsevol centre d’una ciutat important d’Europa és molt difícil discernir on ets, perquè els comerços són exactament els mateixos. “En el moment en què el mercat liberal i el mercat capitalista veu que hi ha un espai d’oportunitat dels centres de les ciutats, hi va ferotgement i els colonitza. Com que és qui té els diners, lloga totes les plantes baixes i s’hi col·loca. Així hi creen l’ambient que els interessa, i que moltes vegades és als antípodes de la preservació històrica o identitària d’un nucli antic”, explica.

Córrer, seure, jugar

Una de les coses que enriqueixen l’espai públic, segons Nogueras, i que afavoreixen aquesta dinàmica de conflicte en el sentit beneficiós del terme, és que s’hi jugui. Per això lamenta que hi hagi cada vegada menys nens i cada vegada més gossos. “Sempre es tendeix, d’una manera molt maniqueista, a manifestar-se a favor o en contra dels gossos. Jo no hi estic en contra, però crec que a la ciutat és una mala notícia que perdem la presència dels nens i, en canvi, guanyem la presència de gossos en llocs que, en principi, no són previstos perquè hi tinguin el lleure que necessiten”, diu. De fet, “a les zones cèntriques, l’absència de nens és absoluta”, critica. Certament, que Barcelona no tingui grans parcs tampoc no hi ajuda. Per això –explica– a la Ciutadella hi ha un ambient lúdic, on es concentren adults fent tota mena d’activitats.

Un altre espai de recuperació de l’espai, celebra Nogueras, són les àrees verdes que s’han reformat aquest darrer any. “Hi ha molts espais que es comencen a ocupar d’una manera no prevista i s’hi originen escenes de comunitat molt positives”, diu. Ell viu a prop d’una de les illes construïdes en les cruïlles perpendiculars del carrer de Consell de Cent. Del balcó estant veu una taula d’aquestes de mobiliari urbà, com de pícnic, i diu: “Mereixeria ser fotografiada cada hora. Hi ha una certa periodicitat en l’ús que se’n fa. Per exemple, just abans del torn que hi ha al davant, surten tots els cuiners i cambrers, hi fan un cigarro, beuen alguna cosa i se’n tornen cap a la feina. A migdia, hi ha gent amb carmanyola que surt d’alguna oficina i, si fa bon dia, prenen el sol. I a partir del vespre és molt freqüent trobar-t’hi persones amb una cervesa oberta, comentant la jugada”, relata.

Amb tot, Nogueras avisa que la transformació de l’espai públic no pot amagar la necessitat de resoldre la crisi de l’habitatge. “Un tant per cent escandalós de l’oferta residencial de Barcelona són pisos de merda, és infrahabitatge. Si ens agafem el codi tècnic i el decret d’habitabilitat no compleixen els requisits mínims”, diu, i “com més precària és casa teva, més delegada tens la vida domèstica a l’espai públic”. Recorda que amb la pandèmia ens en vam adonar, però com que vam tornar a sortir el carrer de manera desbocada sembla que hàgim oblidat els problemes físics dels pisos on vivim.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho