‘Ai mare’: Maternitats intensives, la crisi de les cures i el mite de la conciliació

Parlem amb Bruna Álvarez, antropòloga i investigadora sobre la construcció social de la maternitat · Un pòdcast sobre maternitats, conduït per Bel Zaballa

26.06.2023 19:30

Hi ha una crisi de les cures que no abordem de manera prou col·lectiva. Això diu l’antropòloga Bruna Àlvarez, que ha investigat sobre la construcció social de la maternitat, la conciliació laboral i familiar i la corresponsabilitat. Parlem amb ella sobre les conseqüències d’aquesta falsa conciliació, en què intervé el component de classe. De com en molts casos això porta les dones a deixar la feina quan han estat mares, o a treballar pel seu compte; i, en certa manera, a professionalitzar la maternitat, perquè és el mercat qui ha donat resposta a la crisi. Parlem també d’aquesta anomenada maternitat intensiva, que segurament accentua angoixes i neguits, i com es viu en altres cultures. Avui hi ha menys tribu i menys carrer, diu Álvarez. Més individualisme. Quines implicacions té, tot plegat?

Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.

“Hi ha hagut canvis socials que porten a entendre la maternitat d’una altra manera i a performar-la. Ara per ser bones mares hem de saber fer pastissos i treballs manuals. I anar al parc, ser-hi present… Sharon Hays, que és qui va encunyar aquest concepte de maternitat intensiva, diu que la maternitat s’ha professionalitzat. Ara has d’estudiar o llegir o t’has de nodrir d’experts que et diguin com has de fer les coses, i això obre tot un camp de mercat perquè molts experts diguin el que s’ha de fer, perquè se suposa que si no ens ho diu un expert, o si nosaltres mateixes no ens formem per ser mares, sembla que no ho sapiguem fer”, reflexiona Álvarez.

L’antropòloga esmenta el procés d’individualització engegat als anys vuitanta i la nuclearització de la família. “Jo ara penso que s’ha nuclearitzat fins a l’individu, la decisió de tenir fills. Ara ja no és ni tan sols una decisió de parella, sinó que són projectes individuals. I el fet que es posi la decisió al centre sí que té un impacte social important. Quan els fills venien, els fills venien, i prou. Eren aquí i més o menys sobrevivíem amb fills, i tota la societat sobrevivia amb els fills. Els nanos eren al carrer, els veïns s’ocupaven dels infants, tu arribaves a casa teva i si picaves la porta i no hi havia ningú, anaves a casa la veïna. Hi havia aquesta xarxa col·lectiva.” I en relació amb aquesta decisió individual, que a més com més va és més tardana, explica: “La frase que m’han dit moltes mares és: ‘Si ho he decidit jo, me n’ocupo jo. Perquè si no, no ho hagués decidit.’ I el fet que ens responsabilitzem quasi individualment de la decisió implica que per què s’ha de preocupar l’estat de fer polítiques públiques, si al final és una decisió individual.”

Ai mare, un pòdcast sobre maternitats 

VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.

Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.

Capítols anteriors

 

Recomanem

Ai mare

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any