15.05.2023 19:30
“Tot allò que té a veure amb el parir, amb el néixer, no està representat a la cultura, i si hi és, és des d’uns ulls molt masculins, d’una visió molt androcèntrica. El moment de néixer hauria de tenir referents i connotacions. Hauríem d’anar pel carrer i veure símbols que representessin el néixer. Hi ha poques persones que han vist un naixement real o tenen una fotografia del que és realment un part. En canvi, de tot allò que té a veure amb la mort i amb el matar, en tenim milers de referents. Que no tinguem tota aquesta referència cultural sobre el néixer és patriarcal en el sentit que les dones han parit i tot això s’ha amagat això. I tampoc no s’ha volgut donar-li valor ni centralitat a la cultura.” Qui parla és Maria Rodó-Zárate, l’entrevistada en aquest capítol d’Ai mare. Ella és professora universitària i investigadora en estudis de gènere i LGTB i l’autora del poemari 41 setmanes (Pol·len Edicions), en què relata l’embaràs i el part amb tota mena de detall, sense filtres ni misticisme. Podeu escoltar el programa a Spotify, Apple Podcast, Amazon Music i Google Podcast, a més de la pàgina de VilaWeb on sou ara.
Versos precisos i sincers que parlen de processos que són naturals, fisiològics, intrínsecs a l’existència de l’espècie humana, però dels quals estem orfes de referents. I té clar de qui és la culpa. “Patriarcat de merda / que ens deixes nues al part.” Uns poemes, a més, que van acompanyats de les il·lustracions de Cristina Zafra. 
Parlem amb Maria Rodó-Zárate d’aquest retrat natural i alhora poètic que fa i de la manca de referents sobre una experiència que ens ha estat alienada al llarg dels segles. (Sobre referents, un nom sobrevola per sobre de tots, el de Maria-Mercè Marçal.) També de maneres de ser mare diferents de les més normatives. De mares lesbianes, gestants i no gestants, de fer-les visibles i dels drets que encara s’han de batallar. Perquè quan escriu el llibre, en què narra aquesta seva primera experiència de la gestació i el part, ella ja és mare, d’una criatura que va gestar la seva parella i a qui dedica un poema. “Tenia aquesta experiència tan contradictòria. Jo tenia un fill, era mare, tot i que la societat a vegades no m’identifiqués com a tal perquè no havia estat la mare gestant. Era una mare en tots els sentits, el vincle afectiu que hi tenia era de mare. En canvi, allò que tenia a la panxa en algun moment em semblava un pet encallat, i pensar que hi tenia un vincle més fort que no amb una personeta petita que abraçava, amb qui jugava, que cuidava i a qui li feia de mare… Per a mi aquesta contradicció va ser molt forta. Pensava: la biologia, la sang, l’ADN, què tenen a veure amb el fet de maternar?”
Ai mare, un pòdcast sobre maternitats
VilaWeb presenta Ai mare, un pòdcast sobre maternitats que s’emet quinzenalment. Conduït per Bel Zaballa, cada programa se centra en una entrevista temàtica en què es tracten afers que considerem que mereixen una conversa pausada. Qüestions que de mica en mica es van posant sobre la taula, perquè són centrals en la maternitat, si bé durant molts anys han romàs més aviat als marges o s’han compartit amb la boca petita. Un pòdcast per a escoltar la veu de qui en sap, sigui per expertesa o per experiència, i que també vol parlar de maternitats de la manera més autocentrada possible.
Podeu fer-nos arribar comentaris i suggeriments a l’adreça aimare@vilaweb.cat.
Capítols anteriors
- Monomares, la tribu i drets per assolir, amb Maria Manyosa i Gala Pin
- Canvis en el cervell, instint maternal i un camp científic per recórrer, amb Anna Soler i Camila Servin (projecte Be Mother)
- Feminisme i maternitat, de l’ambivalència a la sororitat, amb l’activista Esther Vivas
- Depressió postpart, ‘maternity blues’, fòbies… La salut mental perinatal, amb la psiquiatra Alba Roca
- Incontinència, dolor vaginal, rehabilitació del sòl pelvià, amb la fisioterapeuta Pilar Pons
