Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”

Entrevista al biògraf del principal batlle de la Barcelona franquista, responsable encara de moltes coses de la ciutat actual

04.06.2024 19:40

Les petjades de la Barcelona franquista encara es poden trobar en molts mapes i problemes de la Barcelona actual. Avui, per mirar de desfer nusos, analitzem el llegat de Josep Maria de Porcioles, batlle de la ciutat durant el tram final de la dictadura, del 1957 al 1973. Durant el seu mandat, hi va haver un creixement desmesurat de la ciutat, unes onades migratòries que es van gestionar malament i amb segregació, i es va engendrar una trama de corrupció urbanística amb l’especulació del sòl i una xarxa de grans empreses beneficiària que, encara ara, explica una part dels problemes de l’habitatge de la ciutat. El seu biògraf, Josep Lluís Martín Berbois, també hi posa matisos, n’explica més cares i remarca que va ser un polític homenot, més i tot que no pas un batlle i prou. “Porcioles despatxava directament amb Franco, no parlava amb el governador civil i de vegades ni tan sols amb el ministre, parlava amb Franco, una cosa que no podia fer ningú. Aquestes imatges desgasten, evidentment, i era l’alcalde franquista”, recorda.

Porcioles era un vell membre de segona fila de la Lliga Regionalista que el règim va fer servir per emblanquir-se en la fase final, i que és darrere de moltes decisions els efectes de les quals encara perduren. “No volia deixar aquest franquisme que ja li anava bé. S’alimentaven mútuament. A Porcioles li anava bé perquè li donava aquesta posició i podia fer alguna cosa d’un catalanisme molt moderat –la recuperació del Castell de Montjuïc i del codi civil o la creació de la Carta Municipal–, i al règim li anava bé perquè podia tenir controlades una sèrie de persones a Catalunya. Catalunya era el gran centre de problemes, en aquella època: Porcioles arriba després de dues vagues de tramvies importants, i necessitaven algú que controlés la situació. Ell queia bé a la burgesia catalana”, explica Martín Berbois. Al franquisme, la figura del batlle li anava bé perquè li permetia de tenir un enllaç directe amb l’alta burgesia barcelonina, “que, al cap i a la fi, eren qui tenia els diners”. La repressió de la dictadura continuava, però el règim anava agonitzant i Franco necessitava refer-hi complicitats.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

La petjada de Porcioles, encara avui

Martín Berbois escriu que “Porcioles va fer moltes coses il·legals, sobretot en matèria urbanística i en relació amb les constructores, i es crea la imatge de l’alcalde que s’ha carregat la ciutat, que en bona part és així”. El seu ajuntament era corrupte –com ho eren els de tot el règim, diu– i els draps bruts de Porcioles no van sortir fins que el règim no va morir. Durant el seu mandat, la regió metropolitana de Barcelona va viure unes onades migratòries extraordinàries –d’un creixement d’un 8% anual– que van fer que hi hagués ciutats que tripliquessin o quadrupliquessin els habitants. Entre el 50 i el 70, la població de Barcelona va créixer en mig milió de persones. “Tenies una Barcelona empobrida, que estava a la misèria, amb una autarquia com un piano”, diu, i en aquestes circumstàncies els nouvinguts no es van acollir en condicions. El règim i les fortunes econòmiques volien la mà d’obra sense cobrir-ne les necessitats. “Es van aprofitar d’aquesta situació, però no els van facilitar de poder viure dignament. Els van dir, tu, vine, que et dono feina, però no em preocupo de si t’has de fer una barraca amb quatre totxos”.

Això, explica el biògraf, origina una cadena de corrupció que encara avui repercuteix en el problema estructural de l’habitatge a Barcelona. L’ajuntament i uns quants empresaris de la ciutat es van llançar a un boom de la construcció d’edificis “i, a partir d’aquí, va arribar una xarxa increïble de comissionistes” que malmenà el procés. “Grans periodistes, com Huertas Claveria, als anys setanta, ja van destapar la corrupció”, diu. A més a més, la posició professional de Porcioles, que mantenia oberta la seva notaria, facilitava molt els tripijocs. L’activitat de la notaria, durant el seu mandat, va créixer de manera extraordinària. Els gendres de Porcioles, a més a més, es dedicaven a qüestions bancàries i del món de la construcció. “Si vols fer un bloc de pisos de cent habitatges i necessites una notaria que te’n doni el vist-i-plau, on aniràs, si l’alcalde de Barcelona té una notaria?”, es demana retòricament. En molt poc temps, es van construir prop de 150.000 habitatges: era un moment de creixement desenfrenat, i hi ha grans fortunes barcelonines que s’han allargat fins als nostres dies que provenen d’aquell moment, com, per exemple, la de l’ex-president del Barça, Josep-Lluís Núñez.

El barri de l’Eixample també té la petja de Porcioles, perquè és qui va decidir de densificar-lo quan va aprovar que es pogués construir per sobre dels pisos ja existents. L’habitatge va servir de plataforma perquè, després, una concentració de capital s’anés apoderant de la ciutat i fes negoci en uns altres àmbits, com el transport o l’alimentació. Martín Berbois explica que el somni de Porcioles era de convertir Barcelona en aquesta mena de gran metròpoli i, per això, políticament, també va seguir aquesta política de creixement sense mesura. I l’expectativa de ciutat que ell va consolidar restava en l’imaginari de tota la generació de socialistes que després es va ocupar de continuar-la desenvolupant en democràcia, uns quants dels quals havien treballat de tècnics en els governs de Porcioles, com el mateix batlle Pasqual Maragall. “Potser hi ha qui s’enfadarà, però crec que Maragall copia coses de Porcioles durant el seu mandat. La Barceloneta i el Port Olímpic ja se’ls carrega Porcioles. Les rondes, el projecte dels Jocs Olímpics…”, diu.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any