Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”

Entrevista al catedràtic d’infrastructures del transport i del territori a la Universitat Politècnica

23.04.2024 19:40

|

Actualització: 25.04.2024 10:09

Gairebé és impossible parlar de les infrastructures que necessita Barcelona per a ser més pròspera sense tenir en compte Madrid, que amb el seu centralisme altera tot el mapa de la península. Com afecta, tot plegat, encara avui el sistema ferroviari de Catalunya, els ports o les carreteres? Segons Mateu Turró, catedràtic d’Infrastructures del Transport i del Territori de la Universitat Politècnica, a Catalunya li manca “un planejament de les infrastructures fet amb mentalitat de país”, cosa que inclou les que s’han de fer els anys vinents i, a més a més, una revisió a fons de les que ja existeixen. Si la planificació fos pensada per afavorir una Catalunya forta políticament, les necessitats foren bastant diferents de les que tenim ara. La raó, diu, és que, fins ara, “el model radial que s’ha anat aplicant ens ha condicionat molt”. Turró creu que de vegades tenim la mirada curta i petita. “Ens hem de plantejar, si som Holanda, què fem”, diu Turró. Sense rumiar el model de país, no serveix de res debatre sobre infrastructures.

Diu que és partidari “d’un creixement intel·ligent, i no del desenvolupament perquè sí, del Hard Rock i aquesta mena de coses”. A parer seu, Barcelona ha de decidir primer si vol ser “una ciutat referent mundial en sectors d’innovació, tecnològics, en medicina” i després actuar en conseqüència, tot i que admet que no ser un estat independent posa molts bastons a les rodes. “El problema és que el creixement tradicional que hem tingut, què ens ha aportat, aquí? El producte interior brut ja creix molt menys que el de Madrid. A més, la riquesa dels catalans ha anat cap avall”, lamenta. La solució hauria de passar per repartir el creixement per tot el Principat. Turró considera que el model en què “només les grans ciutats podrien tenir pes al món” ha entrat en crisi, i ell és partidari d’apostar per les ciutats en xarxa, que es puguin comunicar bé i de pressa. Tenir cura de les ciutats mitjanes, diu, també ens ajudaria a mantenir el tarannà dels catalans en un moment de globalització desfrenada.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Un front portuari de país

Turró apunta que un futur estat català hauria de tenir dos grans ports, el de Barcelona i el de Tarragona, que ell sempre ha vist com un gran port català amb dues bocanes que hauria de tenir molta coordinació amb València. “Sempre he defensat un front portuari català que aglutini tots aquests ports per especialitzar-los una mica i tenir prou massa crítica per a presentar-se als mercats internacionals”, diu. Aquesta noció de front és important, segons Turró, perquè el pes de cada port del país sembla poc rellevant si el comparem amb els grans ports orientals, per exemple. En canvi, si se suma el pes global dels ports de Barcelona, València, Sagunt i Tarragona, llavors el pes ja és comparable a Anvers, Hamburg o Rotterdam. “Barcelona té un paper important quant a gran porta d’entrada i de sortida d’Europa cap al Mediterrani”, diu Turró, i a parer seu l’objectiu seria aconseguir que arribessin a Barcelona els grans vaixells que vénen de la mar Roja, en lloc de fer la volta per l’estret de Gibraltar. “Ara mateix, això no passa”, diu.

El centralisme ferroviari espanyol empeny les nostres ciutats cap a Madrid i les aïlla entre si

L’entrebanc permanent dels trens

L’altra infrastructura en què es percep més la concepció radial de l’estat que Madrid imposa són els trens, i no tan sols en el corredor mediterrani –que el professor remarca que no és únicament un corredor ferroviari. La línia més important de l’estat espanyol, diu Turró, hauria de ser la que uneix València i Barcelona, i entre les dues grans ciutats del país “no tenim ni alta velocitat ni un transport de mercaderies correcte”. Tampoc entre Barcelona i Montpeller no és complet el circuit d’alta velocitat, perquè a l’estat francès no li interessa. Un dels problemes de la xarxa de trens, avui, segons Turró, és que no s’adapta ni a les necessitats de la gent ni a les necessitats de l’economia del país. Quant als trens de rodalia, ara que sembla que la gestió es transferirà parcialment a la Generalitat, Turró alerta que passarà una mica com amb els ports. S’avançarà poc, pronostica, i el problema continuarà essent “de la nostra capacitat de gestió i decisió”.

Aquestes consideracions a banda, Turró alerta que sovint es canten amb massa entusiasme els beneficis del tren. Ell considera que no serà la solució exclusiva. “El ferrocarril és una tecnologia del segle XVIII, que ha anat evolucionant però continua tenint el mateix grau de llibertat que tenia llavors, que és un grau endavant i endarrere, no pot anar més enllà i té unes dificultats tècniques extraordinàries, de pendents que no pot acceptar, etc.”, diu. Els trens, diu, tenen moltes possibilitats on hi ha molta gent que vol anar d’un punt a un altre, però “tota aquesta xarxa que es va fent a Espanya és un disbarat extraordinari”. A més a més, diu, les obres sempre són molt cares. L’explicació perquè s’insisteixi tant en el ferrocarril es deu al fet que és un sector amb molt de poder polític per la quantitat d’empreses públiques i constructores que s’hi dediquen.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho