Rosina Vinyes: “Cal deixar de construir sota els carrers de Barcelona, excepte serveis i metro”

Sota l’asfalt i la vorera, mentre caminem, la ciutat amaga una altra ciutat. El metro, l’aigua, els refugis, les clavegueres, els aparcaments. La Barcelona subterrània. L’arquitecta Rosina Vinyes és qui se la coneix millor. Fa anys que va emprendre una recerca que primer va culminar en la tesi Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània, i que després ha continuat amb més investigació. L’impuls inicial d’explorar-lo el va tenir perquè, quan treballava a l’ajuntament, es va adonar que sovint hi havia problemes que es complicaven pel desconeixement del subsol. Els geòlegs, els enginyers d’aigua o els arqueòlegs, per exemple, entenen cadascú en el seu àmbit. El problema, diu Vinyes, és que, com que sembla invisible, no ha estat mai estudiat globalment –no tan sols a Barcelona. “No hi ha una visió conjunta”, lamenta.

Vinyes explica que sota terra hi ha dos grans grups d’embalums: aquells que els humans han decidit d’enviar-hi –les xarxes d’abastament d’aigua, el clavegueram, l’energia, les telecomunicacions, el tren, el metro, els túnels viaris, els sistemes d’aprofitament de l’aigua freàtica, la recollida pneumàtica d’escombraries, la climatització centralitzada, els aparcaments, etc.– i aquells que han estat soterrats sense que s’hagués previst d’entrada –com ara les restes d’antics carrers o d’edificis que han estat encavalcats per uns altres de més nous. A tot plegat, reclama l’experta, cal posar-hi ordre, cartografiar-ho bé i preveure-hi nous usos. En relació amb això, l’elaboració en marxa del nou pla director urbanístic metropolità podria ser un bon moment per a posar-hi fil a l’agulla. Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

El desordre i les oportunitats perdudes del subsol

El primer obstacle fou que era laboriós d’ajuntar tota la informació sobre el subsol, perquè no és unificada: quant al públic, calia demanar-lo a les xarxes de serveis; quant al privat, perquè sovint no l’havien dibuixat, i calia apamar-lo parcel·la a parcel·la. La primera sorpresa, per una altra banda, fou que la lògica que tenen les construccions a sota terra no es correspon amb la de la superfície. Vinyes recorda d’ensenyar plànols subterranis de la zona de la plaça de Catalunya a bons coneixedors de la ciutat que no la reconeixien. “S’ha actuat per respondre a necessitats concretes. Ara necessitem un pàrquing, l’hi posem; ara necessitem un metro, l’hi posem; ara el ferrocarril, l’hi posem; ara el tren, l’hi posem”, critica Vinyes. El subsol de la ciutat “és d’una promiscuïtat formal i un desaprofitament d’espais que porta a una pèrdua d’oportunitats gegantina”. La ciutat del futur, diu, ha de reformular-lo.

Tot investigant, va topar amb unes quantes “trufes”. Per exemple, el cas curiós de l’Eixample, on s’esperava que els volums construïts al subsol s’acumularien a la zona del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal, atès que, a la superfície, és on es concentra més activitat. Però no és pas així. La idea pretesa per Ildefons Cerdà en el seu pla original –el repartiment homogeni de la riquesa per tota la trama urbana– es palpa, reproduïda, sota terra. A banda, Vinyes també es va adonar que era impossible de saber, observant els mapes subterranis, on acaba el terme municipal de Barcelona i on comencen els municipis limítrofs –llevat del cas evident dels rius, que evidentment donen pistes, i les rondes, que amb grans volums a sota també es deixen identificar. Al subsol, doncs, la Gran Barcelona metropolitana, com més va més integrada, també és una realitat.

Deixar de construir al subsol i optimitzar millor allò que ja existeix

Barcelona es ressent del fet que no hi hagi planificació urbanística al subsol. També la natura en rep les conseqüències. Un dels problemes és un fenomen mundial que s’anomena “el canvi climàtic del subsol”, conseqüència d’haver-hi construït sense tenir en compte les dinàmiques naturals. I una de les solucions, a parer de Vinyes, hauria de ser respectar més els cursos naturals de l’aigua –les rieres i els torrents– i, sobretot, deixar de construir. “Jo ja no deixaria construir-hi. Trobo anacrònic, si no hi ha edifici a sobre, de construir al subsol, encara que sigui per a infrastructures”, diu. Caldria, sobretot, pensar com aprofitem millor els espais que ja existeixen. “No hi ha una regulació clara que digui que ja no es construeix més sota els carrers excepte per a instal·lar-hi serveis i metros”, diu. Cal que la ciutat transpiri sota terra, perquè, si no, l’aigua no s’hi emmagatzema bé, per exemple.

Els humans, en això, ens hem equivocat, considera Vinyes. Els arbres o les formigues ens haurien pogut servir d’exemple de com optimitzar el subsol amb intel·ligència. “Els arbres parlen entre ells al subsol i nosaltres, no, hem anat a la nostra. Hi ha una disbauxa impressionant i endreçar-la multiplica les oportunitats de la ciutat”, insisteix. Si ho volem aconseguir, hem de deixar de cometre errors com ara continuar amagant els cotxes a sota terra si hi ha el consens d’anar-los retirant progressivament de la superfície.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

• Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
• Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
• Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
• Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
• Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
• Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
• Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
• Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
• Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
• Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
• Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
• Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
• Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
• Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
• Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
• Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
• Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
• Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
• Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
• Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
• Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
• Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
• Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
• Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
• Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
• Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
• Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”

Primera temporada

• Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
• Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
• Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
• Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
• Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
• Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
• Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
• Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
• Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
• Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
• Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
• Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
• Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
• Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
• Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
• Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
• Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
• Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
• Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
• Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
• Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
• Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
• Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
• Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
• Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
• Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
• Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
• Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
• Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
• Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
• “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
• Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
• “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
• Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”