Rosina Vinyes: “Cal deixar de construir sota els carrers de Barcelona, excepte serveis i metro”

Entrevista a l’arquitecta i autora de la tesi ‘Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània’

14.05.2024 19:40

|

Actualització: 15.05.2024 09:25

Sota l’asfalt i la vorera, mentre caminem, la ciutat amaga una altra ciutat. El metro, l’aigua, els refugis, les clavegueres, els aparcaments. La Barcelona subterrània. L’arquitecta Rosina Vinyes és qui se la coneix millor. Fa anys que va emprendre una recerca que primer va culminar en la tesi Barcelona oculta: la rellevància del subsòl en una gran ciutat contemporània, i que després ha continuat amb més investigació. L’impuls inicial d’explorar-lo el va tenir perquè, quan treballava a l’ajuntament, es va adonar que sovint hi havia problemes que es complicaven pel desconeixement del subsol. Els geòlegs, els enginyers d’aigua o els arqueòlegs, per exemple, entenen cadascú en el seu àmbit. El problema, diu Vinyes, és que, com que sembla invisible, no ha estat mai estudiat globalment –no tan sols a Barcelona. “No hi ha una visió conjunta”, lamenta.

Vinyes explica que sota terra hi ha dos grans grups d’embalums: aquells que els humans han decidit d’enviar-hi –les xarxes d’abastament d’aigua, el clavegueram, l’energia, les telecomunicacions, el tren, el metro, els túnels viaris, els sistemes d’aprofitament de l’aigua freàtica, la recollida pneumàtica d’escombraries, la climatització centralitzada, els aparcaments, etc.– i aquells que han estat soterrats sense que s’hagués previst d’entrada –com ara les restes d’antics carrers o d’edificis que han estat encavalcats per uns altres de més nous. A tot plegat, reclama l’experta, cal posar-hi ordre, cartografiar-ho bé i preveure-hi nous usos. En relació amb això, l’elaboració en marxa del nou pla director urbanístic metropolità podria ser un bon moment per a posar-hi fil a l’agulla. Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

El desordre i les oportunitats perdudes del subsol

El primer obstacle fou que era laboriós d’ajuntar tota la informació sobre el subsol, perquè no és unificada: quant al públic, calia demanar-lo a les xarxes de serveis; quant al privat, perquè sovint no l’havien dibuixat, i calia apamar-lo parcel·la a parcel·la. La primera sorpresa, per una altra banda, fou que la lògica que tenen les construccions a sota terra no es correspon amb la de la superfície. Vinyes recorda d’ensenyar plànols subterranis de la zona de la plaça de Catalunya a bons coneixedors de la ciutat que no la reconeixien. “S’ha actuat per respondre a necessitats concretes. Ara necessitem un pàrquing, l’hi posem; ara necessitem un metro, l’hi posem; ara el ferrocarril, l’hi posem; ara el tren, l’hi posem”, critica Vinyes. El subsol de la ciutat “és d’una promiscuïtat formal i un desaprofitament d’espais que porta a una pèrdua d’oportunitats gegantina”. La ciutat del futur, diu, ha de reformular-lo.

Tot investigant, va topar amb unes quantes “trufes”. Per exemple, el cas curiós de l’Eixample, on s’esperava que els volums construïts al subsol s’acumularien a la zona del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal, atès que, a la superfície, és on es concentra més activitat. Però no és pas així. La idea pretesa per Ildefons Cerdà en el seu pla original –el repartiment homogeni de la riquesa per tota la trama urbana– es palpa, reproduïda, sota terra. A banda, Vinyes també es va adonar que era impossible de saber, observant els mapes subterranis, on acaba el terme municipal de Barcelona i on comencen els municipis limítrofs –llevat del cas evident dels rius, que evidentment donen pistes, i les rondes, que amb grans volums a sota també es deixen identificar. Al subsol, doncs, la Gran Barcelona metropolitana, com més va més integrada, també és una realitat.

Deixar de construir al subsol i optimitzar millor allò que ja existeix

Barcelona es ressent del fet que no hi hagi planificació urbanística al subsol. També la natura en rep les conseqüències. Un dels problemes és un fenomen mundial que s’anomena “el canvi climàtic del subsol”, conseqüència d’haver-hi construït sense tenir en compte les dinàmiques naturals. I una de les solucions, a parer de Vinyes, hauria de ser respectar més els cursos naturals de l’aigua –les rieres i els torrents– i, sobretot, deixar de construir. “Jo ja no deixaria construir-hi. Trobo anacrònic, si no hi ha edifici a sobre, de construir al subsol, encara que sigui per a infrastructures”, diu. Caldria, sobretot, pensar com aprofitem millor els espais que ja existeixen. “No hi ha una regulació clara que digui que ja no es construeix més sota els carrers excepte per a instal·lar-hi serveis i metros”, diu. Cal que la ciutat transpiri sota terra, perquè, si no, l’aigua no s’hi emmagatzema bé, per exemple.

Els humans, en això, ens hem equivocat, considera Vinyes. Els arbres o les formigues ens haurien pogut servir d’exemple de com optimitzar el subsol amb intel·ligència. “Els arbres parlen entre ells al subsol i nosaltres, no, hem anat a la nostra. Hi ha una disbauxa impressionant i endreçar-la multiplica les oportunitats de la ciutat”, insisteix. Si ho volem aconseguir, hem de deixar de cometre errors com ara continuar amagant els cotxes a sota terra si hi ha el consens d’anar-los retirant progressivament de la superfície.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any