Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”

Quines drogues es prenen, avui, a Barcelona? I qui les pren? La farmacèutica Mireia Ventura és un dels experts que té la radiografia més apamada. Coordina el Servei d’Anàlisi de Substàncies d’Energy Control, un programa pioner de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) que procura que els consumidors siguin conscients de què prenen. Administracions i particulars els contracten perquè siguin un punt de referència en festes majors o festivals de música, i allà analitzen les drogues que els usuaris volen prendre per controlar que siguin de qualitat i que no estiguin adulterades. L’entitat, que ja té vint-i-sis anys, va néixer de gent que treballava en centres d’atenció i seguiment de drogues (CAS) de la xarxa pública. “A final dels vuitanta, hi havia unes adulteracions molt tòxiques de les pastilles”, explica Ventura. L’equip fundador d’Energy Control va desenvolupar un test ràpid per escatir què contenien. Avui encara hi ha gent que els coneix com “els qui analitzen pastilles”, però analitzen tota mena de substàncies.

Els canvis que ha causat la pandèmia

Energy Control també fa pedagogia per a adolescents. Després de la pandèmia, explica Ventura, no han detectat pas que comencin a consumir abans, però sí que han vist uns comportaments diferents. “Hi ha una necessitat de recuperar el temps perdut”, diu. Això fa que en el lleure nocturn es barregin generacions diferents i, per tant, que els més joves consumeixin substàncies que abans consumien molt més tard. El cas de l’òxid nitrós, conegut com a “gas del riure”, n’és un bon exemple. “Ho introdueixen els nanos més grans, a les entrompades. S’ajunten ambients de joves amb substàncies que pertanyen a generacions més grans, i aquí és on podem tenir problemes”, apunta l’experta. A les festes de la Mercè, n’oferien els venedors ambulants que també oferien llaunes de cervesa. Ara detecten que es consumeix entre joves de quinze anys o setze, i és delicat per a la seva salut: “L’efecte és curt, però mesclat amb alcohol et pot provocar determinats efectes secundaris. Són dos depressors.”

Un altre canvi que han identificat després del coronavirus és que l’accés a substàncies noves és molt més alt. “Ara n’entren de noves, semisintètiques, que es poden consumir amb vaporejadors. D’això no n’hi ha estudis”, explica Ventura. “El problema de moltes drogues noves és que les substàncies no són il·legalitzades, i això fa que l’accés hi sigui molt més fàcil.” També és un fenomen que afecta d’una manera especial els més joves. “Els vaporejadors no són tan saludables com ens diuen. […] Que nanos tan petits ja en consumeixin, amb formes d’animals i ninotets, ho trivialitza.”, explica. I afegeix: “Això és com les begudes energètiques promogudes pels seus ídols d’esports. Al final, els nanos s’acostumen a anar amb molta cafeïna i amb l’hàbit de vaporejar.” I el problema gros ve més tard: “Quan després hi posen una substància, l’hàbit ja el tenen.”

Què es consumeix més a Barcelona?

Com explica Ventura, “cada substància té el seu moment i la seva realitat”. Fa vint-i-cinc anys, per exemple, hi havia un desconeixement total de les substàncies de síntesi i de què et podien provocar. “Ara, en canvi, entren noves substàncies en una societat que va molt més de pressa, amb molta medicació de base. Hi ha molt nano jove i adolescent que pren benzodiazepines, tranquil·litzants, antidepressius, i tot això altera.” Una de les drogues que s’ha posat més de moda es diu tusi, o 2CB, però és famosa sobretot pel nom de “cocaïna rosa”. Se n’ha fet molta publicitat, tan sols de boca-orella, sense gairebé necessitat d’internet, segons que explica Ventura. “S’ha venut com la droga de l’elit i de fet és una mescla de ketamina, MDMA i cafeïna. La gent s’ha acostumat als efectes de desconnexió que et dóna la ketamina, una mica de distorsió”, diu.

Aquesta mal anomenada cocaïna rosa va ser una de les drogues que es va moure més durant la pandèmia, diu. “És una mescla que es pot fer pràcticament a qualsevol cuina. I això t’ho ofereixen en oci nocturn, igual com et podrien oferir pastilles d’èxtasi.” L’ús de la ketamina, una de les peces centrals d’aquesta mescla, és dels que més preocupen els experts. Fa anys que detecten que l’ús de la cocaïna s’ha normalitzat, però ara ho comencen a detectar amb aquesta altra droga. Tanmateix, Ventura és molt contundent quan posa en dubte certes dades. Barcelona encapçala el rànquing europeu de presència de restes de ketamina a les aigües residuals, segons l’informe anual de l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, però cal contextualitzar les dades, i no n’hi ha d’altres estats amb un consum elevat, com el Regne Unit o l’estat francès. Ventura està convençuda que en aquests països es consumeix més cocaïna i ketamina que no a Catalunya.

Ha arribat el fentanil a Barcelona?

A Energy Control també són molt prudents amb l’alarmisme sobre el fentanil, un opioide que es fa servir per a funcions analgèsiques i anestèsiques, tant aquí com als Estats Units. Allí causa una autèntica mortaldat, però Ventura precisa que en el cas nord-americà l’origen del problema és un abús de fàrmacs i de prescripció, planificat per grans empreses farmacèutiques. Aquí l’ús mèdic de la substància no s’ha produït de manera tan indiscriminada com als Estats Units, ni tampoc hi ha la mateixa necessitat d’adulterar l’heroïna, una de les vies d’entrada del fentanil. “A Catalunya, de moment, no hem detectat fentanil al mercat il·legal. Podem estar tranquils. Com a adulterant no l’hem detectat absolutament mai”, afirma l’experta. A més a més, diu tenim molt bones pràctiques i tres dècades de molta feina. “Si el fentanil entrés, s’ha de notar. Totes les entitats i institucions estan molt connectades.”

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

• Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
• Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
• Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”

Primera temporada

• Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
• Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
• Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
• Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
• Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
• Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
• Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
• Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
• Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
• Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
• Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
• Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
• Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
• Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
• Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
• Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
• Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
• Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
• Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
• Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
• Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
• Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
• Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
• Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
• Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
• Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
• Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
• Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
• Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
• Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
• “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
• Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona
• “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
• Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”