Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”

Conversa amb el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona sobre el futur de “la ciutat dels cinc milions”

01.10.2024 19:40

|

Actualització: 01.10.2024 19:49

Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, diu que veu Barcelona com sempre l’ha vista, “una ciutat fantàstica, amb una ciutadania molt activa en el seu caràcter sempre reivindicatiu”. Ara bé, som en un moment de cruïlla en què “determinats fenòmens possiblement associats a l’èxit que ha tingut aquesta ciutat van arribant a un límit d’esgotament”. A la premsa i als plens municipals, s’hi debat sobre turisme, sobre seguretat, sobre immigració, sobre economia, sobre urbanisme… Però Estela hi troba a faltar un debat determinant: la vertebració territorial del Principat. “Quin model territorial volem com a país? És la pregunta que no surt als debats, ni l’he vista quan s’ha parlat de les prioritats del nou govern, no ho veig als diaris, no ho veig enlloc”, lamenta.

La clau, diu, és debatre i entendre quin model de país volem i com volem estructurar-lo, però “aquest debat s’ha abandonat des que a principi d’aquest segle es van fer els plans dels programes d’ordenació territorial”. “No he vist que sigui un tema que es porti a aquestes famoses taules de debat que s’han fet entre l’estat i la Generalitat”, ironitza, “fa molt de temps que debatem sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, però, en canvi, no parlem de l’encaix de Catalunya en si mateixa; com encaixen els diferents territoris que hi ha a Catalunya.” Des del seu càrrec tècnic, Estela malda per posar la qüestió damunt la taula dels dirigents polítics, però costa que li facin cas. I refusa l’argument que ara no és moment de parlar-ne perquè, si no es prenen les decisions democràticament, “al final és el mercat qui acaba decidint” qüestions tan importants com el desenvolupament urbanístic o immobiliari.

Podeu escoltar la conversa a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Més enllà de l’Àrea Metropolitana

El canvi de paradigma més urgent és deixar de pensar en el límit administratiu dels trenta-sis municipis que ara com ara integren la institució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons Estela, és un marc insuficient. A Catalunya, recorda, més de la meitat de la població viu en una porció molt constreta de l’espai, i les dinàmiques urbanes ultrapassen aquests pobles i viles. “No deixa de ser una limitació administrativa que vam triar en un moment determinat. La ciutat real és la regió metropolitana, que arriba fins a Sabadell, Terrassa, Mataró o Granollers. Aquest és el gran handicap que tenim: que això no ens ho acabem de creure. Si ens ho creguéssim i, per tant, articuléssim les polítiques, les institucions i tot l’entramat de governança d’aquest espai adequadament, seria tota una altra cosa”, observa.

Estela considera que tampoc no n’hi ha prou amb les propostes d’ampliar l’Àrea Metropolitana. El problema és polític: ara com ara no deixa de ser una institució de coordinació i distribució de recursos que superposa competències amb altres administracions. En canvi, “li trobaria sentit si se li donés un caràcter polític, per exemple, si en aquesta nova Àrea Metropolitana es fes elecció directa”. Això, és clar, significaria eliminar unes altres institucions i, en aquest sentit, debatre què se n’ha de fer, de les diputacions i dels consells comarcals. El problema d’aquesta reforma és que Catalunya no té llei electoral pròpia, i fins que no n’hi hagi, no es poden proposar eleccions per a institucions que no reculli l’ordenament jurídic vigent. Sigui com sigui, diu, Barcelona necessita una solució específica, i podria funcionar, per exemple, com un districte metropolità.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any