Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”

Una conversa amb un bon cronista de la ciutat, que ara publica la novel·la ‘Aquí no dorm ningú’ (la Campana)

12.11.2024 19:40

Barcelona és la matèria primera de l’escriptor Xavier Theros (1963): ha retratat la ciutat en cròniques periodístiques sobre espais i costums perduts; ha impulsat projectes de memòria històrica; ha escrit assaigs com La Sisena Flota a Barcelona (la Campana, 2010), en què explica els trenta anys que l’armada dels Estats Units va estar-se amarrada al port, o la novel·la La fada negra (Destino, 2017), premi Josep Pla, sobre un episodi poc conegut de la història de Barcelona, la Jamància. Ara publica Aquí no dorm ningú –també amb la Campana–, una novel·la situada al “barri xino” de 1933. Theros parla de la ciutat amb realisme, però també sense catastrofisme. “Barcelona sempre ha tingut una llarga tradició de gent que diu que està molt malament, al llindar del col·lapse. Jo la veig com la resta de ciutats del continent europeu. Ens estem uniformant, els negocis cada vegada són més semblants a tot arreu, però és un procés global, no és tan sols de Barcelona”, explica.

Si bé aquesta força que homogeneïtza les metròpolis occidentals no és necessàriament bona, diu Theros, tampoc no és necessàriament dolenta. Una gran part del to gairebé fúnebre amb què es debat avui sobre Barcelona prové d’una mena de nostàlgia que no és mai aconsellable, diu: “Tenim el mal costum de recordar una ciutat millor que no pas era quan teníem vint anys. Els xavals que avui tenen vint anys, segurament, quan tinguin la meva edat recordaran aquesta Barcelona com una Barcelona màgica i mítica, i diran llavors que està en decadència o que perd personalitat. Però la personalitat d’un lloc la formen els habitants que hi viuen, de manera que: quina és la personalitat de Barcelona? Fa dos mil anys que som una ciutat, imagina’t la quantitat de vegades que ha canviat.” La nostàlgia, diu, mai no s’ha de confondre amb la memòria, que sempre és pertinent de reivindicar.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Una memòria urbana selectiva

Theros critica que el relat històric de Barcelona s’ha trenat amb el biaix “d’una elit cultural a la qual ha interessat uns temes i uns altres no”. Per exemple: “El segle XIX a Catalunya ens l’han venut com el paradís de la burgesia i sempre els ha interessat la Barcelona posterior a l’Exposició de 1888. Però, és clar, la resta del segle no té res a veure amb això: hi ha epidèmies, una ciutat sobresaturada, bruta, bombardejada unes quantes vegades, una ciutat amb revoltes populars contínues. Tot això ha quedat molt més ocult que no la història de la burgesia, fins i tot en un pla literari.” Humilment, diu, mentre aprenia els racons de la ciutat que no s’havien explicat, ell va assumir la tasca de fer-los conèixer. Ho féu amb La fada negra, on explicà el desenllaç de les deu bullangues que visqué la ciutat entre 1835 i 1843, com a resultat de la imposició de l’estat liberal i de la primera guerra carlina.

La crònica oficialista ha volgut imposar “una història vicensvivesiana, la del català pactista i negociant”. A tot arreu s’esborren capítols de la pròpia història, però Barcelona sembla afectada per una tendència particular a l’oblit. “El cas de Barcelona és cridaner perquè hi ha episodis que coneix tothom i que, de tan repetits, ningú no hi pensa, i en canvi hi ha episodis totalment silenciats. No és que siguin només un tema per als historiadors, és que ni tan sols els historiadors no se n’han ocupat”, lamenta l’escriptor. Aquest oblit s’ha accentuat pel tall de la guerra del 1936 i per tràngols que molts veïns no volen tornar a remenar. Testimonis que havien viscut el pas de la Sisena Flota nord-americana per la ciutat, recorda Theros, no volien explicar-li què havien viscut perquè s’havien sentit tractats amb menyspreu durant molts anys. Així i tot, aquests darrers anys, sí que ha detectat una certa revifalla de la memòria històrica, com posen de manifest els debats oberts sobre el nomenclàtor.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

Segona temporada

Primera temporada

 

Recomanem

Santa Eulàlia

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho