13.06.2026 - 10:20
|
Actualització: 13.06.2026 - 11:46
El director teatral Lluís Pasqual ha donat explicacions per primera vegada sobre l’escàndol per haver fet passar la veu de la imitadora Judit Martín per la de Montserrat Caballé durant un homenatge a la soprano. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha negat que fos una suplantació –”suplantar és una paraula molt grossa”, ha dit–, i ho ha definit com una reproducció d’una entrevista de ràdio real que mai no es va arribar a emetre i que n’ha perdut la còpia. Ha reconegut que no es va avisar el públic que aquella veu no era realment la de Caballé, però ha dit que tenia el permís de la família de la soprano i del Gran Teatre del Liceu, on es feia l’homenatge. Preguntat explícitament si ho tornaria a fer igual, ha dit: “Sí, oi tant. Jo no vaig fer res il·legal.”
La humorista Judit Martín va explicar fa unes setmanes per primer cop que anys enrere hi havien contactat amb una demanda molt específica: reproduir la veu de Caballé l’any 1985 després d’haver cantat. Va enregistrar les frases d’un guió, que no li van explicar ben bé per què serviria, i no en va saber res més fins que va veure per televisió l’homenatge i va comprovar que la seva veu es reproduïa sense avisar que no era realment la soprano. A l’escenari, Pasqual va dir que era un enregistrament de Ràdio Reus fet després d’una actuació conjunta en la reobertura del Teatre Fortuny. Segons aquell enregistrament, Caballé li havia demanat a Pasqual que quan es morís ell fos l’encarregat d’homenatjar-la, cosa que va servir al director teatral per a reivindicar-se.
Això és molt gros. Pressumptament. pic.twitter.com/979MRZlji9
— dgtxa (@dgtxa) May 25, 2026
“A peu d’escenari ens van fer una entrevista”, ha dit avui Pasqual a Catalunya Ràdio, que ha insistit que l’entrevista va existir i que la va fer una noia que deia ser de Ràdio Reus. “Podia ser que fos de Ràdio Riudoms, de Ràdio Vila-seca… i que ens digués que era de Reus perquè li féssim cas”, ha dit. Ara bé, ha precisat que “aquesta entrevista no es va emetre mai perquè tenia molt de soroll de fons”, i que ell n’havia tingut una còpia en casset, però que la va perdre després d’una mudança.
Arran de l’explicació pública de Judit Martín, Ràdio Reus va negar la veracitat de l’entrevista. El periodista Quico Domènech, que és qui va cobrir l’acte de reobertura del Teatre Fortuny el 1988 en què van actuar Caballé i Pasqual, va explicar a Catalunya Ràdio que van emetre l’acte inaugural, però no pas el recital de Caballé. Va dir que la veu que apareix d’un suposat periodista de Ràdio Reus no és de ningú que hi treballés en aquella època, i que l’estil del suposat programa radiofònic no encaixa amb els que es feien en aquella època, que ja començaven a buscar elements més moderns.
A l’enregistrament que es va emetre a l’homenatge a Caballé la veu del suposat periodista és d’un home, però ara Pasqual ha dit que qui va parlar amb Caballé i ell va ser una noia. Un fet, ha dit, que demostra que no pretenia fer una suplantació. “L’entrevista la va fer una noia, i jo la vaig reproduir amb un noi justament perquè no hi hagués equívocs que allò era inventat”, ha dit. I, tot seguit, s’ha corregit: “No inventat, sinó reproduït.”
Diu que tenia el permís de la família Caballé i del Liceu
Pasqual ha explicat que volia incloure aquella entrevista el dia de l’homenatge pòstum a Caballé, però que “com que no es podia emetre perquè hi havia molt de soroll de fons” va demanar a l’imitador Carlos Latre algú amb el seu talent, però que fos una dona, i que va ser ell qui li va recomanar la Judit Martín. La va convocar al Liceu i van enregistrar la veu de Caballé en aquella suposada entrevista. “Naturalment, ho vaig explicar al Liceu i vaig demanar permís a la família Caballé, i em van dir ‘endavant, fes el que vulguis’”, ha dit.
Quan ho va fer públic, Martín va afegir que, a sobre, no li havien pagat res i que ni tan sols la van convidar a l’homenatge, motiu pel qual el va veure per televisió. Pasqual ha dit que no hi tenia res a veure, i ho ha atribuït a la producció del Liceu. Ara, sí que ha negat que se l’avisés que la seva veu serviria per reproduir una situació real.
En canvi, a qui no es va avisar en cap moment va ser als espectadors, ni tan sols en els crèdits de l’espectacle: “Sí. Repeteixo, amb permís de la família i del Liceu, i reproduint exactament allò que va dir Montserrat Caballé. Jo no me’n vaig inventar res”, ha justificat Pasqual, que ha atribuït a un cert pacte teatral amb el públic: “Això passava damunt d’un escenari. Encara que jo ho hagués ficcionat… Jo no ho vaig fer ficcionar, jo vaig reproduir exactament allò que havia dit la Montserrat Caballé, perquè no es podia emetre.”
Des del seu punt de vista, a Caballé li hauria semblat bé perquè era “molt amic d’ella”. Ha insistit que, en el seu moment, la família i el Liceu hi van estar d’acord, i ha dit que un cop es va destapar hi va tornar a parlar. Ha dit que el Liceu li va contestar que la seva explicació coincidia exactament amb les informacions que ja en tenien; i que Montse Caballé –neboda de la soprano i mà dreta– ni se’n recordava, però que ja li semblava bé. “Em va dir ‘què et vaig dir?’. Em vas dir ‘fes el que vulguis’. I diu ‘és clar, el que et diria ara’. I aquí es va acabar tot”, ha dit.
Apartat del cinquantè aniversari del Teatre Lliure
Arran de l’escàndol, Pasqual ha estat apartat de la celebració del cinquantè aniversari del Teatre Lliure, que ell mateix va fundar. Ha explicat que la direcció actual del Lliure estava molt preocupada per l’enrenou i que ell mateix els va dir “si això us sembla un problema tan gros, jo faig un pas enrere i em quedo a casa”. “El cap de 48 hores em va trucar el Júlio Manrique per dir-me que havien decidit no fer-ho”, ha explicat.
La seva versió encaixa amb allò que va dir Manrique ahir, que es va presentar la programació del cinquantè aniversari del Teatre Lliure i es va constatar que ell no hi seria. Segons Manrique, Pasqual va restar importància a l’afer i el va reduir a un “safareig”, però finalment va ser ell mateix qui va exposar la possibilitat de fer un pas enrere. “Ens va fer aquesta proposta i, finalment, li vam trucar per dir-li que sí, que ens semblava una bona idea, pensant en el bé del Teatre Lliure”, va dir Manrique, que va admetre que la polèmica amb Judit Martín “va ser la punta d’un procés que no va ser fàcil”.
Pasqual va dimitir com a director del Teatre Lliure el 2018 després de les denúncies públiques d’abús de poder, tractes vexatoris i comportaments tirànics durant els assajos. Preguntat per si considera que hi ha una conspiració en contra seva, ha contestat: “No sóc conspiratiu. Sé que Catalunya és un terreny minat per a mi. Cada vegada que aparec hi ha alguna cosa. Es produeix alguna cosa que impedeix que pugui fer un espectacle tranquil·lament a Barcelona.”
A la pregunta de si creia que era casualitat que la polèmica s’hagi explicat prop de la celebració del cinquantè aniversari del Teatre Lliure, que hauria suposat el seu retorn als escenaris de Barcelona, ha contestat: “Malauradament no crec que sigui casualitat”. Ha reconegut que no ha parlat amb Judit Martín i ha definit tot l’escàndol a safaretjos, i s’ha agafat a una anècdota personal amb el poeta Salvador Espriu, a qui diu que va conèixer de jove: “L’Espriu, quan es parlaven de coses d’aquest tipus deia ‘això són xafarderies’, i així acabava el tema.”
