Maria Sisternas: “El país s’ha de redistribuir i hi ha una feinada ingent”

Una conversa amb l’arquitecta i urbanista sobre habitatge públic i com organitzar Catalunya a llarg termini

28.01.2025 19:50

L’arquitecta i urbanista Maria Sisternas (Barcelona, 1981) va ser directora de Projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2012 i el 2015; després, responsable de Mèdia Urban, l’agència de continguts urbans de Mediapro, i entre el 2022 i el 2024 va ser directora de l’Institut Català del Sòl, fins que el govern la va destituir. En aquesta entrevista sosté que les administracions s’han d’afanyar a fer créixer el parc d’habitatge públic, molt minso a Catalunya, i que les vies per a aconseguir-ho han de ser múltiples i en paral·lel. “A Catalunya som especialistes a criticar les mesures dels altres, i així ens hem anat passant la pilota durant deu anys. Hem fet plans i taules d’experts per a solucionar el tema de l’habitatge i després no es feia res. Som en un moment en què l’emergència és extrema i cal posar-s’hi de debò”, diu.

Segons el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, caldrà que els vint anys vinents Catalunya arribi als 300.000 habitatges destinats a polítiques socials. A parer de Sisternas, estem massa estancats en el debat sobre com els aconseguirem: “Totes les vies són bones. Allò que s’ha de fer és deixar de discutir sobre si és una via o és l’altra i començar-ne una. Hi ha tanta feina a fer, que els que puguem comprar a mercat, comprem-los; els que ens cedeixi la SAREB, agafem-los tots i rehabilitem-los; i els que puguem construir, construïm-los”, proposa. La recepta que defensa és una col·laboració público-privada sistemàtica i àgil, amb actors de tota mena: cooperatives, fundacions i entitats del tercer sector, promotores sense ànim de lucre o de lucre limitat, o promotores convencionals.

Perquè tot això funcioni, Sisternas argumenta que cal complementar-ho amb més compra de sòl públic. “Comprar sòl per als futurs desenvolupaments és car, però d’aquí a trenta anys ho serà molt més. Val la pena tenir reserves de sòl per a poder edificar aquests pisos a diversos preus, de molt socials fins a assequibles, precisament per ampliar el parc públic i tenir una alternativa a aquest mercat tan sobreescalfat”, diu. Un dels problemes és que la necessitat d’habitatge i el projecte de ciutat no han anat prou enllaçats, tot sovint. Diu que troba a faltar una cartografia actualitzada per a saber de quins espais disposem. Al voltant de la nova estació de la Sagrera, per exemple, hi haurà molt d’espai per a edificar, i molt d’aquest sòl ja és de l’ajuntament, “però enlloc no hi ha plànols ni això forma part de l’agenda de la ciutat”.

Pensar l’organització del territori a llarg termini

El nus, diu Sisternas, s’arrossega de fa molts anys. Després de l’aprovació del pla general metropolità de 1976, es va donar molt de protagonisme a la transformació física de l’espai públic de Barcelona, però les polítiques d’habitatge no van ser proporcionals. “Hi havia una ambició molt gran per a fer passejos, recuperar places i grans parcs urbans. Vist amb perspectiva, crec que la ciutat es va permetre tota aquesta transformació i no va tenir en compte el parc públic d’habitatge”, diu. En aquell temps, molts pisos públics es donaven en propietat i després es van poder vendre al mercat lliure, cosa que va aprimar molt el parc públic d’habitatge. L’error, diu Sisternas, va ser pensar que aquestes operacions de regeneració urbana es podrien anar repetint indefinidament. I això no va passar.

No es pot tornar a repetir. Sisternas creu que cal assumir que, inevitablement, la població de Catalunya continuarà creixent molt. “Catalunya té la mateixa mida que la costa est dels Estats Units. Des de Cadaqués a Alcanar és el mateix que des de Boston fins a Washington. Allà hi ha 36 milions d’habitants. Nosaltres som 8 milions”, diu. I afegeix que l’adaptació a aquest creixement s’ha de planificar. La majoria del sòl de Catalunya no és urbanitzable i la construcció en massa fa recelar molta gent. En canvi, “edificar cent mil pisos en un territori tan gran com Catalunya probablement és ocupar dues illes a cada ciutat mitjana; no vol dir fer grans Bellvitges”, sosté Sisternas. Les administracions s’han de preparar per fer una feinada ingent per a redistribuir el país, amb polítiques públiques que facin més atractives econòmicament les ciutats mitjanes i estronquin la concentració de capital a Barcelona.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

Segona temporada

Primera temporada

Recomanem

Santa Eulàlia

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho