Cristina Martínez: “Necessitem urgentment una assignatura d’educació sexual a les escoles”

La doctora Cristina Martínez Bueno, llevadora de formació, és responsable de les unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Barcelona, ciutat pionera al món, amb una de les poques estratègies municipals específiques sobre la qüestió. Els professionals d’ASSIR tenen cura d’un munt de qüestions: el desig preconcepcional, el postpart, els embarassos no desitjats i la interrupció de la gestació, la prevenció d’infeccions de transmissió sexual, les patologies obstètriques o ginecològiques o bé dificultats, com l’esterilitat o la infertilitat. Molts d’aquests indicadors serveixen per a mesurar, amb estatístiques, la salut sexual i reproductiva d’una ciutat, però, tal com explica Martínez, de fet, és una qüestió especialment subordinada al context socioeconòmic.

La diferència de rendes entre els barris de Barcelona reflecteix també una desigualtat en la qualitat sexual i reproductiva. Per exemple, les infeccions de transmissió sexual es concentren en les zones de rendes baixes. En aquestes zones, hi ha més noies afectades –perquè, segons que han detectat, tenen més dificultats perquè els nois accedeixin a fer servir el preservatiu–, mentre que en els districtes de nivell socioeconòmic mitjà s’infecten més els nois. Als punts de renda més baixa, com Nou Barris, també hi ha més avortaments i més embarassos adolescents que continuen endavant.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Els fills, més tard

Un altre indicador de salut molt travessat per les condicions de vida és l’edat en què es tenen fills, que, en cosa de dues generacions o tres, s’ha endarrerit gairebé una dècada. Avui, la mitjana d’edat de les dones quan tenen el primer fill són els trenta-quatre anys. Als districtes de rendes més altes, l’edat encara s’endarrereix més. Per què? Entre més raons, “perquè, com més nivell educatiu, social i econòmic hi ha, més necessitat també de tenir un període de formació i una trajectòria professional més llarga”. Però, en general, l’edat també s’endarrereix perquè costa de trobar estabilitat: es fa difícil d’accedir a un habitatge, amb el preu del lloguer disparat. Moltes parelles han de compartir pis fins tard amb més persones, i això els fa ajornar la decisió.

Un canvi en la manera de parlar de sexe

La doctora Martínez també demana un canvi seriós en la manera de parlar de sexe. El temps de les classes magistrals i de l’alliçonament als joves ha passat. El repunt en les infeccions de transmissió sexual no es doblegarà amb les velles campanyes publicitàries pensades de dalt cap a baix, sinó que se n’han de promoure unes altres de més participatives, elaborades pels adolescents mateixos. Ja hi ha llocs de la ciutat on se segueixen iniciatives d’aquesta mena, com al Casal de Porta, a Nou Barris. Els professionals, diu, han d’escoltar més els joves i parlar-los diferent. “Ens vam adonar que en realitat no havíem d’anar als casals a parlar-los d’infeccions, sinó que havíem de buscar maneres diferents de treballar les relacions sexuals respectuoses”, diu.

És, sobretot, un canvi cultural, que ha de començar abans, amb una assignatura d’educació sexual a les escoles i als instituts que fa molts anys que és pendent. “S’ha de posar en marxa de manera bastant urgent una educació sexual integral”, diu. “En una hora i mitja és impossible aprofundir i treballar tots els aspectes que cal tractar.”