El comiat de ‘Santa Eulàlia’: quatre mirades sobre el futur de la ciutat

Aquest episodi de Santa Eulàlia és ben especial. En primer lloc, perquè és el darrer, tot i que després de l’estiu tornarem amb un projecte nou que n’aprofitarà el bagatge. En segon lloc, perquè excepcionalment n’hem canviat el format. Durant cent vuit episodis, hem procurat que Santa Eulàlia fos un espai on asseure’s, concentrar-se i parlar de la ciutat sense la cotilla del ritme institucional. Però aquest últim capítol no l’hem enregistrat a l’estudi: hem demanat a quatre convidats del programa que triessin un lloc de Barcelona, qualsevol, i hem anat a trobar-nos-hi. N’ha sortit una tria curiosa: un pont enmig de la muntanya, un canòdrom sense gossos ni veïns, un mercat que ja no ho és i una estació on les coses acaben… i tornen a començar. Una metàfora en quatre parts de la Barcelona que ens espera.

Podeu escoltar la conversa sencera a Spotify, Apple, Google i Amazon, a més de la pàgina on sou ara.

Quatre mirades sobre el present i el futur de la ciutat

La primera parada no és cap racó cèlebre ni massificat, sinó un petit mirador a Collserola, prop del centre d’innovació de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, dirigit per Vicente Guallart. Guallart, que va ser arquitecte en cap de la ciutat entre el 2011 i el 2015, ens va dir el novembre del 2022 que la ciutat es trobava en un moment de transformació profunda que només tenia lloc cada cinquanta anys, i que hi havia en joc moltes coses. Ara encara duu la idea més enllà: “Hi ha dos futurs: l’un, que la civilització humana col·lapsi les pròximes dècades. Per tant, passaria com a l’Imperi Maia o l’Azteca, en què les ciutats van quedar cobertes de natura. D’aquí a cent anys, la natura podria cobrir Barcelona si l’abandonéssim. A Birmània també hem vist ciutats així. Hi ha un altre futur. Treballem amb la idea de fer biociutats, ciutats que segueixin les regles dels sistemes naturals”, explica.

De Collserola baixem fins a l’avinguda Meridiana, una de les diagonals que esventra Barcelona, i que evoca dues coses que hem tractat molt a Santa Eulàlia: la presència del cotxe, la mobilitat i l’entrada i la sortida cap a les corones metropolitanes. El març del 2023, dos mesos abans de les eleccions municipals, el periodista Antonio Baños va venir al programa a parlar del llibre que tot just acabava de publicar, Barcelona no té solució, i ens aclaria una cosa molt important: que no tingui solució no vol dir que no tingui futur. Baños ens rep a la graderia de l’antic canòdrom municipal, on venia de petit a veure les curses de llebrers amb el seu avi, i que avui s’ha reconvertit en un Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. “És el desert de la postmodernitat barcelonina. Això és l’exemple d’una llarga tradició, que ja ve de Maragall, d’arquitectes i urbanistes de casa bona que dissenyen –segons les modes i segons el criteri polític– sobre barris dels quals desconeixen les necessitats”, diu Baños.

La cuinera Ada Parellada ens cita al Mercat del Born. El gener passat ens va parlar de com havia vist la pèrdua de la tradició a través de la gastronomia, però sempre vital i animosa, no ens en parla amb pessimisme, sinó amb energia per a continuar treballant. Potser per això ens cita aquí: un lloc que barreja la memòria i el present. “Els mercats són la universitat del gust i de la cuina i, darrere de cada taulell, t’hi trobes un catedràtic. No són venedors, sinó experts en allò que venen”, diu Parellada. Barcelona, explica, té un model de mercats molt característic que cal preservar perquè, enmig de la deriva de gentrificació i transformació abrupta de les grans ciutats, són encara illots de vida comunitària.

El trajecte s’acaba on és gairebé inevitable d’acabar: en una estació de tren. Hi trobem l’arquitecta Maria Rubert de Ventós, amb qui ja vam parlar el febrer del 24, una amant de l’estació de França que mira d’entendre i d’explicar com les infrastructures cusen les ciutats i els països. És una estació inexplicablement buida, diu, que funciona gairebé com un refugi climàtic, i que retrata bé els problemes de previsió que hem tingut en aquesta ciutat –i en aquest país. A Barcelona, diu, ens hi falten estacions, perquè en tenim menys i tot que al segle XIX. Per exemple, la connexió de l’estació de França amb la del Morrot, on ara només arriben mercaderies, hauria de ser urgent. “Les ciutats l’encerten quan, com la gent, aprofiten allò que tenen, quan en treuen partit. Si tens costelló a la nevera, fes uns bons fideus. Aquí tenim una estació buida. No en fem un museu! Prou de museus ferroviaris. Calen estacions!”, s’exclama. La de França, a més, és una porta d’entrada literal i simbòlica.

Un agraïment final

I abans d’agafar el tren a la tardor, on baixarem a estacions noves i parlarem amb nous passatgers, d’una altra manera però amb la mateixa mirada, cal un agraïment. Gràcies per haver-nos seguit fins aquí, per la fidelitat, pels suggeriments i per les idees, perquè Santa Eulàlia ha estat gairebé un projecte en xarxa: l’hem construït, maó sobre maó, amb les propostes dels oients i dels convidats. Gràcies als convidats, és clar, gràcies al Carles Garcia per l’esforç i la paciència, gràcies a l’Enric Galli, a la Bel Zaballa i a la Maria Castanyer. Ha estat un goig escoltar i aprendre com ho hem fet. Tornem de seguida.

Escolteu ací la resta d’episodis:

Tercera temporada

• Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por”
• Oriol Estela: “El debat sobre el model territorial de Catalunya s’ha abandonat”
• Antònia Raya: “El Raval molesta”
• Germà Bel: “El partit de futbol entre Madrid i Barcelona ja fa temps que s’ha resolt”
• Ferran Busquets: “Els problemes amb l’habitatge ens fan veure que arribar al carrer és més fàcil que no ens pensàvem”
• Isabel Franc: “La història de les lesbianes, a Barcelona i al món, és marcada pels silencis i les ocultacions”
• Pau Solà-Morales: “Aquesta flagel·lació permanent no li fa cap bé, a Barcelona”
• Xavier Theros: “Hi ha episodis de la història de Barcelona totalment silenciats”
• Francesc Muñoz: “Hem fet una urbanització salvatge”
• Carme Miralles-Guasch: “No hem sabut articular la connectivitat ferroviària a tot arreu de Catalunya”
• Martí Melcion: “Anar a la Vila Olímpica és com tornar al poble i dir: ‘Hòstia, no hi ha res del que hi havia’”
• Eduard Cabré: “La gentrificació dels barris cèntrics ara es produeix a totes les escales”
• Joan Busquets: “Barcelona no pot viure sempre del mateix”
• Ada Parellada: “Ara a Barcelona hi ha una restauració de tendència i poc valenta”
• La intel·ligència artificial per a pensar les ciutats, amb Lluís Ortega
• Maria Sisternas: “El país s’ha de redistribuir i hi ha una feinada ingent”
• Òscar Oliver: “Més vols intercontinentals tindrien un impacte claríssim sobre Barcelona”
• Lluís Permanyer: “Sabeu quines ciutats no evolucionen? Les que són mortes”
• Cristina Caparrós: “Hem de decidir si Barcelona té un port amb pescadors o un parc temàtic”
• Albert Lloreta: “Molts ‘expats’ creuen honestament que el ‘brunch’ és tradicional de Barcelona”
• Cristina Martínez: “Necessitem urgentment una assignatura d’educació sexual a les escoles”
• David Juárez: “A Barcelona s’ha normalitzat una idea paternalista del civisme”
• Jaume Casañas: “El carrer del Consell de Cent és espectacular, però a Cunit tenim els mateixos trens que fa trenta anys”
• Mariona Tomàs: “La idea d’un sol alcalde per a tota l’àrea metropolitana de Barcelona és inviable”
• Mireia Peris: “El model urbà encara és molt centralista, molt dependent de Barcelona”
• Josep Miàs: “Barcelona és una de les poques ciutats on encara et pots equivocar”
• Claustre Rafart: “Barcelona va obrir a Picasso les portes de la modernitat”
• Martí Sales: “Hi ha dues opcions: anar-te’n de Barcelona o quedar-t’hi i unir-te als moviments de lluita per l’habitatge”
• Adrià Targa: “Hi ha tanta oferta d’experiències que ens sentim buits”
• Pau Noy: “Hi ha massa circumstàncies sospitoses a Rodalia”
• Martí Llorens: “Allò que va passar amb el Poblenou avui no passaria. Es va arrasar tot”
• Sara Mas: “Potenciar les ciutats petites i mitjanes ens permetria de reduir els riscos climàtics”
• Nando Cruz: “Un macrofestival és com un laboratori amb un sistema de castes molt clar”
• Xavi Artal: “La gent que vol viure al Gòtic existeix, i si no ho destaquem ens fem l’harakiri”
• Pere Alzina: “Cal capturar i matar el 30% de la població de coloms de Barcelona”

Segona temporada

• Salvador Rueda: “El gran error del govern de Colau és apropiar-se del concepte ‘superilla’”
• Ofèlia Carbonell: “Podríem enderrocar la Sagrada Família i continuaria venint gent”
• Albert València: “El Poblenou podria ser un barri diferent i hi fem oficines buides”
• Mireia Ventura: “Fa anys que el consum de cocaïna s’ha normalitzat. Ara ho detectem amb la ketamina”
• Miquel Puig: “He viscut dos moments en què semblava que Barcelona era morta”
• Berta Prieto: “Ara Barcelona em sembla molt avorrida. Estic fastigosament rural”
• Marc Piquer: “Els barcelonins estimem molt Barcelona però la desconeixem bastant”
• Ana Sánchez: “Tot Barcelona va ser foradada pels veïns a pic i pala”
• Ernest Cañada: “Encara hi som a temps, però és inevitable reduir l’activitat turística”
• Òscar Dalmau: “M’agrada l’arquitectura que la majoria de gent troba lletja”
• Xavi Muñoz: “El pla Endreça de Collboni ataca els mínims actes d’incivisme amb la màxima severitat”
• Edgar Illas: “Després del model Barcelona, ara som en la paradoxa Barcelona”
• Manel Vidal: “He tingut por que Barcelona m’escopís”
• Núria Soto: “El model laboral de les grans empreses de repartiment a domicili és pitjor que el de fa cent anys”
• Josep Bohigas: “Barcelona té 6.000 cotxes per km². Dobla Nova York, París o Madrid. És una bestiesa”
• Alba Arboix: “Hi ha esglésies a Barcelona que només fan una missa la setmana i s’hi podrien combinar activitats”
• Carme Ribas: “El Besòs és una frontera molt més mental que no física”
• Isabel Segura: “Els treballs de cura, en el fons, són els que mantenen la vida quotidiana de ciutats com Barcelona”
• Martí Cusó: “Viure al Gòtic és una resistència permanent”
• Maria Rubert de Ventós: “L’Hospitalet és més centre de Barcelona que no pas la plaça de Francesc Macià”
• Albert Nogueras: “A les zones cèntriques de Barcelona, l’absència de nens és absoluta”
• Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”
• Fernando Ramos: “Cometem l’error d’enderrocar edificis sistemàticament”
• Esther Anaya: “El vianant i el ciclista s’han de separar sempre que sigui possible”
• Mateu Turró: “Ens falta planejar infrastructures amb mentalitat de país”
• Blanca Garcés: “El mercat laboral català atreu immigrants i després els deixa al marge”
• Anna Pacheco: “Al final només podran viure a Barcelona persones que cobrin com a mínim 3.000 euros el mes”
• Isabelle Anguelovski: “La gentrificació verda fa moure els veïns de classe obrera a barris més grisos”
• Josep Lluís Martín Berbois: “A Barcelona encara hi ha errors de Porcioles que perduren en el temps”
• Eulàlia Gómez Escoda: “Les noves parcel·les a Barcelona es tendeixen a fer iguals, i és un problema”

Primera temporada

• Raül Garrigasait: “El Parc Güell és una declaració de principis: agafo la terra més estèril i la converteixo en el centre del món”
• Oriol Nel·lo: “Avui Barcelona pesa menys sobre el conjunt de Catalunya que fa cinquanta anys”
• Julià Guillamon: “Barcelona se’ns n’ha anat de les mans”
• Sandra Bestraten: “Ens movem massa de pressa. Molta gent gran té por de sortir de casa”
• Pere Martínez Serra: “Les nostres universitats són molt pobres. No hi ha peles per a la recerca”
• Arià Paco: “Sembla una ficció compartida, que a Barcelona hi ha una cosa molt valuosa que no trobaràs mai a Igualada”
• Martí Abella: “La construcció de la Via Laietana deixa a la ciutat una ferida oberta molt gran”
• Antonio Baños: “Si Barcelona mira el mar, dóna el cul a Catalunya”
• Mercè Ibarz: “La Barcelona veritable està segrestada i ocultada”
• Llucia Ramis: “Odiar Barcelona és l’única manera d’estimar-la”
• Carme Arcarazo: “Si els llogaters s’organitzen, es pot punxar la bombolla del lloguer”
• Marc Roig: “Els comuns no s’han adonat del poder transformador de la cultura”
• Júlia Bacardit: “Els polítics reforcen el multiculturalisme banal que mai no dialoga”
• Andreu Ulied: “Madrid té un alcalde. Barcelona està fragmentada en trenta-sis”
• Pau Vidal: “Ens volem creure la fal·làcia del bilingüisme per evitar el conflicte”
• Adrià Pujol: “Un barceloní és un ésser permanentment desubicat”
• Rita Grané: “O la societat es fa càrrec dels joves ex-tutelats, o els aboquem al sensellarisme”
• Carme Trilla: “Barcelona no té capacitat de resposta a la demanda de lloguer”
• Joan Ramon Resina: “Han volgut amagar la catalanitat de Barcelona”
• Manuel Delgado: “Amb el model Barcelona no volen controlar la política. Volen controlar-ho tot”
• Noemí Rocabert: “Ciutat Meridiana es va fer lletja per humiliar les persones”
• Javier Ortigosa: “Barcelona és el Copenhaguen de l’anar a peu. És un factor de resiliència bestial”
• Joan Magrané: “Barcelona hauria pogut ser un centre important de música clàssica i això es va truncar”
• Amadeu Carbó: “El sistema de subvencions desactiva la part contestatària de les entitats davant el poder”
• Olga Subirós: “L’impacte de la contaminació que generem a Barcelona arriba fins a Vic i Begur”
• Meritxell Sánchez-Amat: “Si tens el mateix metge quinze anys, la mortalitat baixa d’un 25%”
• Vicente Guallart (Part 2): “Si el pla Cerdà s’hagués aplicat literalment, Barcelona semblaria Estocolm”
• Vicente Guallart: “Barcelona és Catalunya. Què vol dir, viure a Barcelona?”
• Itziar González: “De vegades, hi ha qui es creu que haver guanyat unes eleccions és ser propietari de l’administració”
• “Barcelona pot ser la porta d’entrada a Europa per al nord d’Àfrica”: el port, amb Sergi Saurí
• Marina Monsonís: “No té cap sentit fer plats asiàtics a la Barceloneta amb tonyina congelada”
• Núria Carrera: “L’Ajuntament ha estat una de les grans experiències de la meva vida”
• “Barcelona és un cor estratègic d’Europa”: les proves, amb Joan Amorós
• Francesc Vilanova i la pacificació de Barcelona