L’Iran diu que suspèn els bombardaments a països veïns i Trump l’amenaça amb un “cop molt dur” avui mateix

Els EUA fan servir bases britàniques contra l'Iran

El Ministeri de Defensa britànic ha confirmat que l’exèrcit dels Estats Units ha començat a utilitzar bases militars britàniques en les operacions contra l’Iran. D'acord amb l'autorització que els va concedir el primer ministre britànic, Keir Stramer, diumenge passat, quatre bombarders estratègics nord-americans B-1 Lancer han aterrat a la base de Fairford.

En el comunicat d’aquest dissabte, el Ministeri de Defensa explica que l’ús de les bases britàniques per part dels Estats Units té com a objectiu llançar “operacions defensives específiques per impedir que l’Iran dispari míssils contra la regió, que posen en perill la vida de ciutadans britànics”.

El ministeri també confirma que avions Typhoon i F-35 de la Força Aèria britànica han continuat aquestes darreres hores “les operacions aèries sobre Jordània, Qatar, Xipre i la regió en general”, mentre que “un helicòpter Merlin es dirigeix a la zona per proporcionar vigilància aèria addicional i reforçar les capacitats defensives”.

Trump amenaça d'ampliar els atacs

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha respost a l'anunci de desescalada del president iranià anunciat la voluntat d’estendre dins territori iranià els atacs conjunts amb Israel. Des del seu punt de vista, l'anunci de suspensió d'atacs a països de la vora és fruit de la campanya militar de tots dos estats i, per tant, els EUA i Israel han d'anar més enllà.

“L’Iran, que és colpejat brutalment, s’ha disculpat i s’ha rendit davant dels seus veïns, prometent no tornar a disparar-los. Aquesta promesa ha arribat gràcies a l’implacable atac nord-americà i israelià”, ha escrit Trump a la seva plataforma Truth Social.

Segons Trump, “és la primera vegada en milers d’anys que l’Iran perd davant dels països veïns” i ha assegurat que aquests li han agraït la direcció de la campanya militar. Considera que Teheran és el “perdedor” de la regió i que “ho continuarà essent durant dècades, fins que es rendeixi o, més probablement, col·lapsi per complet”.

El president dels Estats Units ha remarcat que no pensa afluixar la pressió i ha anunciat que l’Iran “rebrà avui un cop molt dur”. Ha afegit que, per la “mala conducta” de Teheran, es considera seriosament “la destrucció total i la mort segura de zones i grups de persones que fins ara no s’havien considerat com a objectiu”.

Atac iranià contra un petrolier a Ormuz

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha confirmat que ha atacat un petrolier comercial a l'estret d'Ormuz, i ha insistit que aquest pas comercial estratègic està tancat. En un comunicat recollit per l'agència iraniana Tasnim, la Guàrdia Revolucionària diu que el vaixell ha estat atacat aquest matí perquè ha ignorat "les advertències reiterades de la Marina de la Guàrdia Revolucionària", que li deixava clar que l'estret estava tancat.

L'Iran diu que suspèn els bombardaments a països veïns

El president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha anunciat la suspensió dels bombardaments contra països veïns. Ara bé, ha avisat que això podria canviar, perquè es reserva el dret de contraatacar si tornen rebre atacs d'aquells territoris. Alhora, ha avisat que una rendició incondicional, com la que demanen els Estats Units, és "un somni que s'hauran de dur a la tomba".

“El Consell de Lideratge provisional va aprovar ahir [divendres[ que no es faran més atacs contra països veïns ni es dispararan míssils, llevat que un atac contra l’Iran s’origini en aquests països”, ha dit Pezeshkian en un discurs televisat. El Consell de Lideratge provisional és l’òrgan executiu interí creat després de la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei.

Pezeshkian ha arribat a demanar disculpes als estats veïns i ha insistit que l’Iran no manté cap animadversió envers ells, en sintonia amb la postura oficial de l’executiu iranià, que ha mantingut des del principi que els seus bombardaments s’adreçaven únicament a posicions militars dels Estats Units o dels aliats regionals de Washington.

Tot i que Pezeshkian assegura que la decisió es va prendre divendres, estats com l’Aràbia Saudita han denunciat la intercepció d’almenys quatre drons i un míssil provinents de l’Iran. El govern dels Emirats Àrabs Units també ha confirmat que aquesta matinada s’ha “contingut amb èxit” un “incident menor provocat per la caiguda de restes després d’una intercepció”, sense ferits.

Atacs israelians durant la nit

L'exèrcit d'Israel ha bombardat l'Iran durant la nit amb més de vuitanta avions de combats, segons que ha informat. Els objectius, diuen, han estat instal·lacions militars, tot i que l'aeroport de Teheran també ha patit danys i un incendi important.

Diuen que han bombardat dos infrastructures que servien de búnquer, magatzem de munició i llançament de míssils. També han atacat la Universitat Militar Central de la Guàrdia Revolucionària.

Les forces israelianes també han comunicat durant la nit la detecció de míssils iranians dirigint-se cap a Israel, cosa que ha activat les sirenes antiaèries d'alguns punts del país. D'altra banda, altres països del Golf han comunicat que han patit incidents durant la nit. L'Aràbia Saudita ha notificat la intercepció de quatre drons i un míssil provinents de l'Iran, i el govern de Dubai ha informat d'un "incident menor" per la caiguda de runa en una tasca defensiva.

L'OTAN reforça la seva defensa

L’OTAN ha anunciat el reforç de la defensa contra míssils balístics a tota l’aliança arran dels darrers esdeveniments al Llevant. L’organització ha indicat que aquest dispositiu es mantindrà en un “nivell elevat fins que disminueixi l’amenaça derivada dels continus atacs indiscriminats de l’Iran a tota la regió”, tot i que no n’ha facilitat més detalls operatius.

Segons un comunicat signat pel portaveu del Quarter General Suprem de les Potències Aliades a Europa, el coronel Martin O’Donnell, la decisió l’ha presa el comandant del Comandament Aeri de l’OTAN. L’assumpte s’ha tractat avui en una reunió del Consell de l’Atlàntic Nord, en què els aliats han expressat un suport “ferm i unànime” a aquesta mesura, i han tornat a condemnar l’atac de l’Iran contra Turquia.

O’Donnell ha assegurat que aquest “ajustament” és “exactament el que necessita” el comandament aliat europeu per defensar l’Aliança davant l’amenaça actual. També ha remarcat que l’OTAN és “perfectament capaç” d’executar els seus procediments de defensa contra míssils balístics.

Els EUA acusen l'Iran de disparar contra zones residencials de Bahrain

L'exèrcit dels EUA diu que l'Iran ha disparat aquestes últimes hores contra edificis residencials a Bahrain i ha avisat que donaria una resposta contundent en represàlia, després de la condemna de Catar a atacs contra residències d'efectius de la marina del país.

El Ministeri d'Interior de Bahrain, concretament, va atribuir a "l'agressió iraniana" l'impacte d'un nombre indeterminat de projectils contra "un hotel i dos edificis residencials a Manama", la capital del país, sense víctimes.

"Ahir a la nit, les forces iranianes van disparar set drons d'atac contra barris residencials civils a Bahrain", ha denunciat el comandant del Comandament Central de l'Exèrcit dels EUA, l'almirall Brad Cooper. "Això és inacceptable i no quedarà sense resposta. Continuarem treballant amb els nostres socis regionals per tractar aquesta amenaça a persones innocents a tota la regió", ha afegit.

Reunió de Costa i Von der Leyen

El president del Consell Europeu, António Costa, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es reuniran dilluns amb dirigents del Llevant per abordar l'escalada de la guerra a l'Iran i la inestabilitat a la regió.

La trobada serà telemàtica i l'objectiu és tractar la "ràpida evolució" del conflicte. Per ara, no s'ha concretat quins països de l'Orient Mitjà assistiran a la reunió, i tampoc està previst que hi participin els caps d'estat i de govern de la UE.

"L'intercanvi oferirà l'oportunitat d'escoltar la valoració dels líders sobre l'evolució de la situació i de debatre el suport addicional de la UE, així com les maneres de posar punt final al conflicte", ha indicat la portaveu del president del Consell Europeu.

Cinc militars israelians ferits greus

L'exèrcit d’Israel ha confirmat que vuit dels seus militars han resultat ferits, dels quals cinc són en estat greu, arran de l’impacte de projectils antitanc disparats des del Líban contra posicions frontereres. Els cinc militars pertanyen a la Brigada Givati, ha afegit l'exèrcit.

Cal destacar que entre els militars ferits hi ha un fill del ministre de Finances, l'ultranacionalista Bezalel Smotrich, tot i que el seu estat no és greu.

Tres morts als Emirats Àrabs Units

Les autoritats dels Emirats Àrabs Units (EAU) han informat que tres persones han mort, pel cap baix, i 112 més han resultat ferides pels atacs de les forces iranianes. El Ministeri d’Afers Estrangers han indicat que, només avui, els sistemes de defensa aèria han detectat nou míssils balístics, “tots ells interceptats i destruïts”.

Trump exigeix a l'Iran la rendició incondicional

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que les dues condicions inapel·lables que l’Iran ha de complir per signar un acord de pau són la rendició sense cap mena de condició i l’elecció d’un dirigent que satisfaci els desitjos de l’administració nord-americana. “No hi haurà acord amb l’Iran, tret d’una rendició incondicional i després de l’elecció d’un gran líder acceptable”, ha proclamat.

En un missatge publicat a Truth Social, ha assegurat que la pau amb l’Iran comportarà l’inici d’una època d’esplendor per a aquest país, en línia amb altres missatges similars que ha fet sobre zones de conflicte, com ara Gaza.

“Nosaltres, i molts dels nostres meravellosos i valents aliats i socis, treballarem incansablement per rescatar l’Iran del llindar de la destrucció, perquè sigui, econòmicament, més gran, millor i més fort que mai”, ha afegit.

L'Iran acusa els EUA i Israel d'atacar una escola a Teheran

El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de l’Iran, Esmaïl Baghaei, ha acusat els Estats Units i Israel d’haver perpetrat un atac contra una escola de primària a la plaça de Niloufar de Teheran. En un piulet, Baghaei ha compartit imatges d'allò que semblaven aules escolars amb les finestres esbotzades i nombroses destrosses. No s'ha informat de possibles víctimes.

How the United States administration is helping the people of Iran!

👇This is another elementary school, Shahid Hamedani School, in Niloufar Sq., Tehran, targeted by the American/Israeli aggressors. pic.twitter.com/Auf0mkVha5

— Esmaeil Baqaei (@IRIMFA_SPOX) March 6, 2026

L'Iran diu que alguns països fan “esforços de mediació”

El president de l’Iran, Massud Pezeixkian, afirma que hi ha “esforços de mediació” sobre la guerra. En un piulet, diu que alguns països han començat una mediació, tot i que no n'ha identificat cap.

“Deixem-ho clar: estem compromesos amb una pau duradora a la regió, però no dubtarem a defensar la dignitat i la sobirania de la nostra nació”, ha escrit.

“La mediació hauria d’interpel·lar aquells que han menystingut el poble iranià i han encès aquest conflicte”, conclou.

Some countries have begun mediation efforts. Let's be clear: we are committed to lasting peace in the region yet we have no hesitation in defending our nation's dignity & sovereignty. Mediation should address those who underestimated the Iranian people and ignited this conflict https://t.co/MxWCuNYOYR

— Masoud Pezeshkian (@drpezeshkian) March 6, 2026

Es dispara l'interès pel petroli i el gas russos

El Kremlin assegura que la guerra de l’Iran ha impulsat la demanda de productes energètics russos. Ahir el Tresor dels Estats Units va aprovar una exempció de trenta dies que permet a l’Índia de comprar petroli rus, actualment retingut a la mar.

El conflicte ha deixat l’estret d’Ormuz, una via marítima clau per al transport, pràcticament blocat, i ha interromput l’accés de països d’arreu del món a una cinquena part del subministrament global de petroli i de gas natural liquat.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que Rússia continua essent un proveïdor fiable de petroli i gas. “Veiem un augment significatiu de la demanda de recursos energètics russos arran de la guerra a l’Iran”, ha dit.

Ofensiva amb drons iranians a Tel-Aviv

L'exèrcit de l’Iran ha anunciat una ofensiva amb drons sobre Tel-Aviv. “La República Islàmica ha llançat un atac amb drons contra Tel-Aviv en resposta als atacs il·legals i injustificats dels règims criminals nord-americà i israelià", ha informat. Aquest atac es produeix en un moment en què la guerra a l’Iran s’està intensificant, amb atacs massius d’Israel i dels Estats Units sobre el país.

L'Azerbaitjan retira el personal diplomàtic de l'Iran

L’Azerbaitjan ha decidit de retirar els diplomàtics de l’Iran per motius de seguretat, segons que ha afirmat el ministre d’Afers Exteriors, Jeyhun Bayramov. Això es produeix l'endemà que Bakú assegurés que quatre drons iranians havien travessat la frontera i havien ferit quatre persones a l’enclavament de Nakhtxivan. Bayramov ha explicat que l’Azerbaitjan està evacuant el personal de l'ambaixada a Teheran i del consolat general a Tabriz. L’Iran ha negat haver llançat l’atac amb drons.

123 morts al Líban

Les autoritats del Líban han elevat a prop de 125 els morts arran dels bombardaments d'Israel. El Ministeri de Sanitat libanès ha assenyalat que “el balanç de l’agressió ha augmentat fins a 123 màrtirs i 683 ferits”, sense donar detalls sobre la gravetat de l’estat de les persones hospitalitzades, tot i que no es descarta que la xifra de morts continuï augmentant.

Una vintena de morts en un bombardament a Siraz

Una vintena de persones han mort, pel cap baix, en el bombardament contra la perifèria de la ciutat iraniana de Siraz, al sud-oes de l'Iran.

Les autoritats de la província de Fars, que han denunciat “un crim de guerra comès pels Estats Units i el règim sionista”, han dit que l’atac havia afectat una zona residencial, i havia deixat "20 màrtirs entre els ciutadans innocents i 30 ferits”, segons l’agència iraniana de notícies Tasnim.

El PP exigeix que el congrés espanyol voti l'enviament d'una fragata a Xipre

El PP ha exigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que sotmeti a votació del congrés l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a Xipre. Fonts del partit adverteixen que el cap de l'executiu "no pot posar en perill" la vida dels militars sense l'autorització de la cambra baixa i diuen que aquesta missió no té l'aval d'alguns dels partits que donen suport a Sánchez. També recorden que d'ençà del 2006 els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van arribar a demanar 26 autoritzacions al congrés perquè l'exèrcit espanyol participés en operacions a l'exterior.

1.332 morts a l'Iran

El nombre de víctimes mortals a l'Iran arran dels atacs dels EUA i d'Israel és de 1.332, pel cap baix, segons dades de la Mitja Lluna Roja iraniana.

Onada d'atacs iranians a Bahrain, Kuwait, Catar i l’Aràbia Saudita

Una nova onada d’atacs iranians al Llevant ha causat, durant la matinada, l’impacte i la intercepció d'uns quants míssils i drons a Bahrain, Kuwait, Catar i l’Aràbia Saudita. Tot i això, només hi ha danys materials. No s'ha informat de ferits ni de cap víctima mortal.

El cas més destacat ha estat el de Bahrain, on el Ministeri de l’Interior ha atribuït a “l’agressió iraniana” l’impacte d’un nombre indeterminat de projectils contra “un hotel i dos edificis residencials a Manama”, la capital del país.

L’incident ha causat un incendi en un dels dos blocs d’habitatges, que “la defensa civil ha apagat”, segons que ha indicat el ministeri en un missatge a les xarxes socials, en què ha subratllat que, en qualsevol cas, “no s’han registrat víctimes mortals”.

Trump diu que té "algunes persones" per a dirigir l'Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que vol “entrar-hi i netejar-ho tot” al govern de l’Iran i ha assegurat que té al cap “algunes persones que farien una bona feina”. De totes maneres, no ha volgut donar cap nom, tot i que ha assenyalat que la guerra ha servit per "eliminar" gairebé tota la cúpula del poder de Teheran. “Volem que tinguin un bon dirigent. Tenim algunes persones que crec que farien una bona feina”, ha afegit, sense mencionar unes futures eleccions.

L'Hesbol·là ataca una caserna als alts del Golan

El partit-milícia xiïta libanès l'Hesbol·là ha anunciat de matinada una sèrie d’atacs contra posicions israelianes, inclosa la base naval de Haifa, al nord del país, i una caserna als alts del Golan sirians, ocupats per Israel des del 1967.

Així ho ha indicat en una nota emesa a través de la cadena de televisió Al-Manar, vinculada al grup, en la qual ha defensat els seus atacs amb míssils “en resposta a l’agressió israeliana que va afectar desenes de ciutats i pobles libanesos, inclosos els suburbis del sud de Beirut”.

L'Iran alerta sobre atacs més intensos i generalitzats

L’exèrcit iranià ha afirmat durant la matinada que els atacs dels pròxims dies “seran més intensos i generalitzats”, en el marc de les represàlies per l’ofensiva dels Estats Units i d'Israel.

“En els pròxims dies, els atacs iranians contra posicions enemigues seran més intensos i generalitzats”, ha afirmat Ibrahim Zolfaqari, portaveu del quarter general de Jatam al-Anbiya, un organisme de l'exèrcit.

En aquest sentit, ha indicat que les forces armades han dut a terme nombroses operacions ofensives i defensives durant l’últim dia i la nit. “La força aèria i la marina de l’exèrcit han llançat drons destructius cap als territoris ocupats, atacant la base aèria de Ramat David i el radar Miron”, ha assegurat.

Trump diu que la marina iraniana “ja no existeix” després de tres dies d’atacs dels Estats Units

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que la marina de l’Iran “ja no existeix” després de tres dies d’atacs nord-americans. Segons que ha dit, l’exèrcit dels EUA ha destruït vint-i-quatre vaixells iranians en aquest període.

Trump ho ha declarat durant la visita dels futbolistes de l’Inter Miami, campió de la MLS, a la Casa Blanca. A més, ha assegurat que l’ofensiva també ha deixat l’Iran sense força aèria ni defenses antiaèries. “La seva marina ha desaparegut”, ha dit. “No tenen força aèria ni defensa antiaèria.”

El president nord-americà no ha donat detalls addicionals sobre aquestes operacions militars, fet que fa difícil verificar l’abast real dels danys que ha descrit.

Malgrat el to contundent de les declaracions, Trump també ha suggerit que els dirigents iranians podrien estar disposats a negociar per posar fi al conflicte. “Ara volen arribar a un acord”, ha dit. Tanmateix, ha afegit que els Estats Units continuen disposats a intensificar l’ofensiva: “Nosaltres volem lluitar més que no pas ells.”

Israel bombarda el sud de Beirut

L’exèrcit israelià ha anunciat que ha començat a atacar “infrastructura de l'Hezbol·là” als suburbis meridionals de Beirut, coneguts com a Dahiyeh. Els bombardaments arriben hores després d'haver emès Israel una ordre d’evacuació en massa sense precedents per a uns quants barris densament poblats de la capital libanesa.

Les autoritats israelianes instaven els civils a abandonar zones com Ghobeiry, Haret Hreik, Hadath, Burj al-Barajneh i Chiyah abans dels atacs, fet que representa una zona on viuen mig milió de persones.

Sánchez promet suport i assistència al Líban

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha promès al president del Líban, Joseph Aoun, "suport total i assistència humanitària als milers de desplaçats".

El Líban és un altre dels països als quals s'ha estès el conflicte a l'Orient Mitjà arran de l'atac coordinat dels Estats Units i Israel a l'Iran. El cap de l'executiu espanyol ha parlat aquesta tarda per telèfon amb el seu homòleg libanès sobre la situació al país. Sánchez ha informat de la xerrada a través de la xarxa social X, en un missatge en què ha reiterat el missatge antibel·licista: "Ja n'hi ha prou d'escalades. No més destrucció. No a la guerra".

Acabo de hablar con el presidente de Líbano Joseph Aoun sobre la grave situación en Beirut y el resto del país.

El pueblo libanés puede contar con nuestro apoyo total y asistencia humanitaria a los miles de desplazados.

Basta ya de escaladas. No más destrucción. No a la guerra.

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 5, 2026

Zelenski diu que els EUA els han demanat ajut

El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, ha informat que ha rebut una petició oficial del govern dels Estats Units per col·laborar en la defensa al Llevant sobre la base de l'experiència que tenen per repel·lir els drons iranians, àmpliament utilitzats per les forces russes.

"He donat instruccions per proporcionar els mitjans necessaris i assegurar la presència d'especialistes ucraïnesos que puguin garantir la seguretat requerida", ha anunciat Zelenski en un piulet.

Our priority is to do everything to end the war. We will continue the diplomatic process when our American partners are ready to work as we agreed – bilateral formats with them, trilateral formats with Russia, as well as work with the Europeans. Right now, practically all of the… pic.twitter.com/GzQURjsz4g

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) March 5, 2026

Trump vol participar en l'elecció del nou dirigent de l'Iran

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que ha de participar en l'elecció del nou dirigent suprem de l'Iran, després de la mort d'Ali Khamenei.

"El fill de Khamenei és inacceptable", ha dit en referència a Mojtaba Khamenei. "Estan perdent el temps (...) és un pes lleuger. He de participar en el nomenament com amb Delcy a Veneçuela", ha dit en una entrevista telefònica amb el portal de notícies Axios.

"Volem algú que porti harmonia i pau a l'Iran", ha justificat Trump, advertint que es nega a acceptar un nou líder que continuï amb les polítiques de Khamenei, cosa que obligarien els Estats Units haver de tornar a la guerra.

Bahrain denuncia un atac de l'Iran en una refineria

Les autoritats de Bahrain han denunciat un atac amb míssils llançats des de l'Iran contra una de les seves refineries.

El Centre Nacional de Comunicacions de Bahrain ha indicat que s'ha registrat un "incendi limitat" a la refineria de Bapco (la companyia petroliera bahrainiana), alhora que ha confirmat que el foc ha estat provocat per un atac aeri iranià.

En aquest sentit, ha afirmat que aquest es troba "sota control" i ha estat "contingut amb èxit". "Es verifiquen verificant els danys i l'abast dels mateixos", han asseverat les autoritats en un comunicat.

Xipre suspèn les reunions del Consell de la UE

Xipre ha anunciat que suspèn totes les reunions del Consell de la UE previstes a l'illa per aquest mes de març a causa de la guerra al Llevant.

"A causa la interrupció parcial de les connexions aèries, amb l'objectiu de garantir la predicibilitat i evitar inconvenients a les delegacions –de la resta d'estats membres–, totes les reunions previstes per març a Xipre se celebraran de forma virtual o es reprogramaran", han informat fonts del govern xipriota. Entre les reunions previstes que han quedat suspeses, hi ha una reunió informal de ministres de Defensa de la UE i una altra reunió informal de ministres d'Economia i Finances de la UE.

El govern de Xipre ostenta aquest semestre, des del gener i fins al juliol, la presidència de torn del Consell de la UE, on estan representants els estats membres. Com és habitual, el govern que ostenta la presidència organitza una sèrie de reunions ministerials al seu territori. Totes les programades per aquest març són les que han quedat suspeses.

Israel ordena evacuar diversos barris del sud de Beirut

L’exèrcit d’Israel ha advertit els residents dels suburbis del sud de Beirut que abandonin immediatament les seves llars i es desplacin cap al nord i l’est de la capital libanesa. És la primera vegada que les autoritats israelianes emeten una ordre d’evacuació que afecta barris sencers d’aquesta zona controlada per l'Hesbol·là.

El portaveu militar israelià, Avichay Adraee, ha publicat el missatge a la xarxa social X amb un mapa en què s’assenyalen quatre barris dels suburbis del sud de la ciutat, una àrea situada prop de l’aeroport internacional de Beirut. “Salveu les vostres vides, evacueu les vostres cases immediatament", diu en un missatge.

#عاجل ‼️انذار عاجل لسكان الضاحية الجنوبية في بيروت - انقذوا حياتكم وقوموا باخلاء بيوتكم فورًا

🔸سكان أحياء برج البراجنة والحدث - يرجى التوجه شرقاً باتجاه جبل لبنان على محور بيروت-دمشق.

🔸سكان أحياء حارة حريك والشياح - يجب الانتقال شمالًا باتجاه طرابلس بمحور بيروت-طرابلس وشرقًا… pic.twitter.com/4vqgONrxil

— افيخاي ادرعي (@AvichayAdraee) March 5, 2026

Israel anuncia una altra onada d'atacs contra Teheran

Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) ha anunciat una altra onada d'atacs aeris contra Teheran, capital de l'Iran, en el marc de l'ofensiva llançada amb els Estats Units dissabte, i que ja deixa més de mil víctimes mortals.

Segons els detalls oferts per l'Exèrcit d'Israel, els atacs han colpejat posicions militars de l'Iran tant subterrànies com superficials. "Durant la nit, la Força Aèria israeliana va completar una onada d'atacs basada en Intel·ligència contra objectius terroristes pertanyents al règim iranià a Teheran. Les FDI van colpejar infraestructures pertanyents al sistema de míssils balístics del règim iranià", ha informat.

Meloni s'avé a enviar defenses antiaèries al golf Pèrsic

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, ha dit que Itàlia "no està en guerra i no vol entrar en guerra", en una crida a la rebaixa del conflicte a l'Iran, encara que s'ha obert a enviar defenses antiaèries als països del golf Pèrsic per garantir la protecció dels interessos italians i europeus.

"Vull reiterar que no estem en guerra i no volem entrar en guerra", ha assenyalat Meloni en entrevista a l'emissora RTL 102.5 en què ha estat qüestionada per si Itàlia permetria que els Estats Units operi les bases nord-americanes en sòl italià per llançar atacs contra Teheran.

Referent a això, Meloni ha fet referència a la posició d'Espanya, que ha negat l'autorització que Washington empri les bases de Rota i Morón per a l'atac al Llevant.

L'Iran anuncia un atac contra Kuwait

Les autoritats de l'Iran han anunciat un nou atac amb drons contra una base militar de les forces armades dels Estats Units a Kuwait, una mesura que arriba en resposta a l'ofensiva llançada dissabte per forces israelianes i nord-americanes contra el país persa.

L'armada iraniana ha indicat en un comunicat que "s'ha atacat la ubicació de les forces nord-americanes a Kuwait". "Fa hores, les unitats de drons de l'Armada van atacar la base", segons informacions recollides per la cadena de televisió iraniana IRIB.

El ministre d'Exteriors de Kuwait, Yaber al-Ahmed al-Saba, ha condemnat aquests atacs, els quals considera una "flagrant violació de la sobirania de l'estat de Kuwait i dels països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf, a més d'una violació del Dret Internacional i la Carta de l'ONU".

Israel es prepara per reobrir l'espai aeri

Les autoritats d'Israel han anunciat que reobrirà el seu espai aeri per a vols de sortida diumenge, en una mesura per seguir amb el pla per fases engegat per reprendre les operacions aeroportuàries al país enmig de la guerra regional desencadenada després dels atacs dels Estats Units i Israel dissabte passat a l'Iran.

Així ho ha confirmat la ministra de Transport israelià, Miri Regev, que ha assenyalat que el pla és permetre que surtin vols des d'Israel, cosa que facilitaria l'evacuació d'estrangers, encara que la mesura seguirà subjecta a la situació de seguretat a la regió.

Rússia diu que no ha rebut cap petició de suport militar de l'Iran

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha dit que Rússia no ha rebut cap sol·licitud de l’Iran per a rebre suport militar. "No hi ha hagut cap petició per la part iraniana. La nostra posició coherent és coneguda per tothom i no hi ha hagut cap canvi en aquest sentit", ha afirmat.

L’any passat, l’Iran va segellar un acord d’associació estratègica amb Rússia amb una vigència de vint anys. Cal dir que Rússia construeix dues noves unitats nuclears a Bushehr, on es troba l’única central nuclear de l’Iran, mentre que l’Iran li subministra drons Shahed perquè els utilitzi en la guerra d'Ucraïna.

El govern espanyol envia una fragata a Xipre

El govern espanyol enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre, juntament amb el portaavions francès Charles de Gaulle i altres vaixells de l’armada grega, segons que ha informat el Ministeri de Defensa espanyol en un comunicat.

La Cristóbal Colón es va incorporar el 3 de març al grup naval del Charles de Gaulle per dur a terme tasques d’escorta, protecció i ensinistrament avançat al mar Bàltic. Ara, el conjunt es dirigirà cap a la Mediterrània per arribar a les costes de Creta cap al 10 de març.

També sortirà aviat el vaixell d’aprovisionament Cantabria per subministrar combustible i donar suport logístic durant el trànsit del grup naval pel golf de Cadis.

Bakú culpa l'Iran de l'atac a Nakhtxivan

El govern de l'Azerbaitjan culpa l'Iran de l'atac a l'aeroport de Nakhtxivan i en una zona escolar a Shakarabad. "Condemnem de manera ferma aquests atacs amb drons", diu en un comunicat, en què assegura que suposen una violació del dret internacional i augment de la tensió al Llevant.

"Exigim a la República Islàmica de l'Iran que, en el menor temps possible, ofereix una explicació clara, faci una investigació apropiada i prengui les mesures necessàries perquè no es repeteixi", continua. Bakú afirma que es reserva el dret de respondre militarment.

AZ

İran İslam Respublikası ərazisindən Azərbaycan Respublikasının Naxçıvan Muxtar Respublikasına dron hücumları barədə bəyanat

⬇️⬇️⬇️https://t.co/9r6dAtC3Ap

ENG

Statement on drone attacks against the Nakhchivan Autonomous Republic of the Republic of Azerbaijan from the… pic.twitter.com/JJhnm0WYs8

— MFA Azerbaijan 🇦🇿 (@AzerbaijanMFA) March 5, 2026

Un dron impacta prop de l'aeroport de l'enclavament de Nakhtxivan

Un dron ha impactat a la terminal de l'aeroport de l'enclavament de Nakhtxivan –entre Turquia, Armènia i l'Iran– de l'Azerbaitjan. És la primera volta que el país es veu involucrat en les hostilitats de la guerra dels EUA i Israel contra l'Iran. El Ministeri d'Afers Estrangers de l'Azerbaitjan ha confirmat que hi ha dos ferit i que l'aparell provenia de l'Iran.

WATCH: Iranian Shahed-136 kamikaze drone visible on Nakhchivan, Azerbaijan attack. https://t.co/cr1uNsnBMV pic.twitter.com/akwg60zriH

— Clash Report (@clashreport) March 5, 2026

L'Iran diu que ha atacat un petrolier dels EUA

L’agència de notícies iraniana Tasnim ha informat que un míssil de la Guàrdia Revolucionària ha impactat contra un petrolier dels Estats Units al nord del golf Pèrsic.

"El petrolier ha estat colpejat aquest matí al nord del golf Pèrsic per forces del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i actualment està en flames", ha informat l’agència.

No hi ha hagut cap comentari immediat per part dels Estats Units. La Guàrdia Revolucionària ja havia afirmat prèviament que manté el control total de l’estret d’Ormuz i que l’ha tancat de manera efectiva a les exportacions de petroli i gas.

L'Iran amenaça d'atacar les instal·lacions nuclears d’Israel a Dimona

L’exèrcit de l’Iran ha amenaçat de llançar un atac contra les instal·lacions nuclears d’Israel a Dimona en cas que els Estats Units i Israel facin passos per intentar de concretar un canvi de règim a Teheran. Un alt càrrec militar de l’Iran ha assenyalat que “si els Estats Units i Israel busquen un canvi de règim a l’Iran, Teheran atacarà el reactor nuclear de Dimona, als territoris ocupats”, segons ha informat l’agència iraniana de notícies ISNA. Les instal·lacions, situades al desert del Nègueb, són clau per a Israel.

El govern espanyol valora donar suport militar a Xipre

La ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles, ha confirmat avui que el govern de Pedro Sánchez valora donar suport militar a Xipre –arran de l'atac amb un dron a la base d'Akrotiri– en el marc de la defensa europea, segons que ha explicat a la Cadena SER. "Evidentment, Espanya, com ha fet en moltíssimes ocasions en moltes altres missions, ho tindrà en compte i ho valorarà", ha dit.

El dron que va impactar a Xipre va sortir de Beirut

Xipre afirma que el dron Shahed que va impactar contra una base militar britànica a Akrotiri –fent malbé un hangar de la RAF–, a la costa sud de l’illa, va sortir de Beirut i no pas de l'Iran, segons l'agència Associated Press.

Dilluns al migdia, dos drons més van ser interceptats per avions de guerra britànics que es van enlairar des de la mateixa base xipriota. D'ençà d’aquells atacs hi ha hagut diverses falses alarmes relacionades amb l'albirament de drons.

Els kurds iraquians neguen qualsevol participació en la guerra contra l'Iran

Els dirigents del Kurdistan iraquià neguen que hi hagi moviments per participar en la guerra contra l'Iran. Ara fa uns dies, mitjans nord-americans van dir que la CIA volia preparar i armar els kurds per escalar el conflicte. "Ni un sol kurd iraquià ha travessat la frontera", ha dit Aziz Ahmad, membre del gabinet del primer ministre kurd.

Not a single Iraqi Kurd has crossed the border.

This is patently false. https://t.co/MOFdlcvQ9N

— Aziz Ahmad (@azizkahmad) March 4, 2026

De fet, el vice-primer-ministre, Qubad Talabani, ha recordat que el Kurdistan iraquià és neutral i no forma part del conflicte, tot i que l'Iran ha atacat la capital, Erbil, i altres punts de la regió. "M’he reunit amb el Comitè de Seguretat de la província de Slemani per a garantir que es prenguin totes les mesures necessàries per a protegir la seguretat pública i salvaguardar la vida i els béns dels nostres ciutadans", ha afegit.

The Kurdistan Region of Iraq is not part of the current regional conflict and remains committed to neutrality. However, given the extraordinary circumstances, I met with the Security Committee of Slemani province to ensure all necessary measures are taken to protect public safety… pic.twitter.com/aTWd5XpEa9

— Qubad Talabani (@qubadjt) March 4, 2026

Atacs a 105 zones civils a l'Iran

La Mitja Lluna Roja Iraniana ha afirmat que ha registrat 1.332 atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran d'ençà de dissabte. Segons l’organització, s’han documentat atacs en 636 localitzacions, incloent-hi 105 llocs habitats per civils, pel cap baix. Entre aquests objectius civils hi ha catorze instal·lacions mèdiques i set edificis de la Mitja Lluna Roja, segons que ha indicat l’organització.

L'Iran nega haver disparat un míssil balístic contra Turquia

Les autoritats de l'Iran han negat haver llançat un míssil balístic des del seu territori en direcció a Turquia. L’Estat Major de les Forces Armades de l’Iran ha rebutjat ser el responsable de l'atac i ha expressat el seu respecte per la sobirania de Turquia, descrita com "un país amic", en una breu nota recollida per les agències de notícies iranianes Mehr News Agency.

Ahir, Ankara va anunciar que els sistemes de defensa aèria de l'OTAN havien abatut un míssil balístic disparat des de l’Iran que “es dirigia cap al nostre espai aeri” després de sobrevolar l'Irac i Síria. Posteriorment, les autoritats turques van convocar l’ambaixador iranià, Mohamad Hasan Habibolahzadé, per a protestar pels fets.

El portaveu de la Presidència turca, Burhanettin Duran, ha detallat en un comunicat que un fragment del míssil “va caure en una zona despoblada” al districte de Dörtyol, a la província de Hatay, “sense que es registressin víctimes ni ferits”. Així mateix, ha assegurat que “es prendran totes les mesures necessàries per defensar el territori i l’espai aeri turcs sense cap vacil·lació”.

Rutte diu que la guerra té el suport dels aliats de l'OTAN

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha afirmat que la guerra contra l'Iran té un suport “multitudinari” entre els aliats atlàntics, en una entrevista en què ha defensat la campanya militar de Donald Trump, alhora que ha volgut restar importància a les discrepàncies expressades per alguns estats europeus.

“És cert que l’OTAN no hi està involucrada, però òbviament els aliats donen un suport multitudinari a les accions del president [Trump] i també estan permetent el que els Estats Units estan fent ara a la regió”, ha declarat Rutte a Newsmax.