El 2018 ha estat un any intens al país: de la investidura fallida de Carles Puigdemont a la gran manifestació unitària del 21-D passant per les mobilitzacions multitudinàries al País Valencià el 25 d’abril i el 9 d’octubre, el naixement d’À Punt televisió, la revifada de la catalanitat a Catalunya Nord i la revolta de les armilles grogues, la solidaritat dels veïns de Sant Llorenç del Cardassar després de les destrosses de la tempesta, l’aprovació del decret de regulació del català a la Sanitat de les Illes i el clam per un finançament millor.

Però el 2018 ha estat un any intens també arreu del món, amb l’auge de l’extrema dreta al Brasil o l’entrada de Vox al Parlament d’Andalusia. A més, l’onada feminista que el 2017 va començar a estendre’s amb el #MeToo s’ha consolidat amb la gran vaga feminista del 8 de març i les protestes contra la sentència de la Manada. Per tot plegat, el 2018 ha deixat molts moments que recordem en aquesta cronologia:

GENER
6 de gener. Antoni Bassas guanya el Premi Josep Pla

El periodista guanya el premi per l’assaig Bon dia, són les 8! en què explica els dotze anys al capdavant del programa ‘El matí’ de Catalunya Ràdio.

9 de gener. Artur Mas dimiteix com a president del PDECat
Dos anys després del primer ‘pas al costat’ per a facilitar la investidura del president Carles Puigdemont, l’ex-president de la Generalitat i president del PDECat abandona la primera línia política anys després d’haver abraçat l’independentisme. Un dels motius que addueix és la seva situació jurídica, marcada pel cas del 9-N.

13 de gener. Una cinquantena de torres i talaies s’encenen a Mallorca pels drets humans i els refugiats
En vint-i-vuit minuts el fum envolta l’illa. Promogut pel Consell de Mallorca i amb l’adhesió d’Amnistia Internacional, l’acte reivindica la defensa del patrimoni històric i el caràcter universal i inalienable dels drets humans. També denuncia el drama dels refugiats al Mediterrani.

17 de gener. Roger Torrent és elegit quinzè president del Parlament de Catalunya
El ple de constitució del Parlament de Catalunya després de les eleccions imposades pel 155 és la primera mostra del to de la legislatura. Roger Torrent, d’ERC, és elegit president del parlament. En són vice-presidents Josep Costa (JxCat) i José María Espejo-Saavedra (Cs).

21 de gener. La fira Arco de Madrid censura una obra que denuncia l’existència de presos polítics
‘Presos polítics en l’Espanya contemporània’, de l’artista Santiago Sierra, mostra fotografies pixelades de presos polítics a l’estat espanyol. Del director del diari Egin fins als polítics independentistes passant pels titellaires o els joves d’Altsasu. Després de la censura a la fira Arco, la comprarà Tatxo Benet i l’exposaran al Museu de Lleida, al CCCB i a més sales d’exposicions.

22 de gener. Torrent proposa Carles Puigdemont com a candidat a presidir la Generalitat
Roger Torrent, després de la roda de contactes amb els dirigents de tots els grups parlamentaris, proposa Carles Puigdemont per a ser investit president de la Generalitat.

22 de gener. Inauguració del tram de TGV entre València i Castelló amb queixes per la lentitud
El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, inauguren la línia de TGV entre València i Castelló enmig crítiques per la lentitud del servei. De fet, el tren acaba aturat durant el trajecte i és avançat per un de rodalia.

25 de gener. L’escriptor i periodista Martí Gironell guanya el 38è Premi Ramon Llull
La força d’un destí narra de manera novel·lada la vida de l’emprenedor català Ceferino Carrión, que als Estats Units esdevindrà Jean Leon. La novel·la explica la vida de l’empresari i vinicultor al Hollywood dels anys cinquanta.

27 de gener. El Tribunal Constitucional espanyol prohibeix la investidura a distància del president Puigdemont
Malgrat que el president espanyol, Mariano Rajoy, hagués demanat de prohibir la investidura de Puigdemont, el Tribunal Constitucional espanyol, violant el seu paper constitucional, aplica mesures cautelars preventives contra una investidura a distància.

27 de gener. Estiu 1993 triomfa en uns premis Gaudí marcats per l’excepcionalitat política
L’opera prima de Carla Simón s’enduu cinc premis Gaudí en una gala de lliurament de premis amb llaços grocs als seients i reivindicativa del paper de la dona en la cultura.

30 de gener. Roger Torrent ajorna la investidura de Puigdemont després del pacte de les tres forces independentistes
‘El ple d’avui queda ajornat però en cap cas desconvocat’. Amb aquestes paraules el president del parlament cancel·la la sessió d’investidura de Carles Puigdemont a l’espera de poder-ne fer una de ‘efectiva i amb garanties’. La concentració convocada per a donar-hi suport a fora del parlament esdevé un clam per a exigir-la.

 

FEBRER
14 de febrer. L’IVAM mostra per primera vegada Miró, l’inconformista

‘Joan Miró, ordre i desordre’, a càrrec de Joan M. Minguet Batllori, és la primera exposició dedicada a l’artista a l’Institut Valencià d’Art Modern. La mostra ensenya el Miró més subversiu: ‘Des de l’ortodòxia de la tradició, Miró perpetra el desordre. (…) És l’artista que vol violentar la mirada contemporània per a una societat més lliure.’

14 de febrer. Les Corts Valencianes aproven la nova llei de plurilingüisme en el sistema educatiu
La llei, que recupera un decret-llei suspès parcialment pel TSJ, mira de superar la manca de domini efectiu de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua estrangera. És aprovat amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem.

15 de febrer. Lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona amb Carla Simó, Marina Garcés i Imma Colomer entre els guardonats
En la gala de lliurament dels premis, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, té un record per als presos polítics, especialment per l’ex-regidor del consistori,z Joaquim Forn.

17 de febrer.  Milers de persones participen en la concentració festiva convocada per Escola Valenciana amb el lema ‘L’educació ens dignifica, sí al valencià’
El manifest de la concentració, a la qual s’adhereixen algunes altres entitats del sector, clama que la resposta a l’assetjament serà de continuar ‘treballant amb la mateixa força i il·lusió, perquè, al cap i a la fi, treballem per la transcendència social de l’ofici d’educar’.

17 de febrer. L’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, s’exilia a Suïssa
Després d’haver estat citada a declarar pel Tribunal Suprem espanyol, l’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, emprèn el camí de l’exili i se’n va a Ginebra. Ho fa públic pocs dies després d’haver declarat al tribunal la seva companya de partit, Mireia Boya.

21 de febrer. Inauguració de l’any Pompeu Fabra
150 anys del naixement i 100 de la gramàtica. El 2018 commemora la figura i el llegat de Pompeu Fabra amb centenars d’actes arreu.

22 de febrer. La Societat Coral El Micalet acull la X Nit de les Lletres Catalanes
La Nit de les Lletres Catalanes celebra els deu anys en plena forma. A més de lletres i cultura: reivindicació. Un record per als presos polítics i exiliats en forma de llaços grocs i també un pensament per al raper Valtònyc, mesos abans que s’exiliï a Bèlgica.

22 de febrer. Amnistia Internacional condemna la violència de l’1-O en el seu informe global
Assenyala que l’estat espanyol ha restringit drets fonamentals d’una manera desproporcionada i que durant el referèndum de l’1-O la policia va fer un ús excessiu de la força contra gent que volia votar pacíficament.

25 de febrer. Manifestació de protesta per la visita de Felipe VI a Barcelona
La Via Laietana de Barcelona, blindada durant hores. Milers de persones al carrer. Repics d’atuells. El ‘Himne de Riego’ republicà espanyol i ‘No al borbó’ de Valtònyc. Tot per a fer notar al rei espanyol que no és benvingut a Catalunya. L’endemà comença una nova edició del Mobile World Congress les novetats tecnològiques giren entorn a la tecnologia 5G i les possibilitats de la realitat virtual.

MARÇ
Primer de març. Puigdemont renuncia provisionalment a la investidura i proposa Jordi Sànchez com a president autonòmic

Després de la investidura fallida del 30 de gener, el president Puigdemont proposa el número 2 de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per a ser investit president de la Generalitat de Catalunya.

4 de març. L’antic agent doble rus, Sergei Skripal i la seva filla, Iulia, són enverinats al Regne Unit. Aquest fet origina una crisi entre Rússia, els Estats Units i la Unió Europea
Aquesta crisi diplomàtica fa que països de la Unió, com ara Alemanya, França, Polònia, Lituània, República Txeca, Països Baixos, Ucraïna i Letònia, expulsin diplomàtics russos.

6 de març. El Tribunal Suprem impedeix que Jordi Sànchez assisteixi al ple d’investidura
El jutge instructor de la macrocausa contra l’independentisme, Pablo Llarena, denega la petició de la defensa de Jordi Sànchez de donar-li permís per a assistir al seu ple d’investidura. Roger Torrent anuncia que recorrerà al Tribunal Europeu dels Drets Humans per garantir-li els drets polítics.

8 de març. Vaga feminista amb un gran impacte arreu dels Països Catalans
I del món. Manifestacions multitudinàries i seguiment ampli de la vaga general feminista convocada per sindicats i entitats. Ciutats com Barcelona, València o Palma omplen els carrers de color lila. Així es confirma la força de l’onada feminista que va començar la tardor del 2017 amb el #MeToo.

11 de març. La Xina elimina els límits presidencials i Xi Jinping es consolida com a president vitalici
La sessió anual de l’Assemblea Popular aprova l’esmena constitucional que suprimeix la limitació de mandats presidencials. També inclou una clàusula ideològica referent al pensament del president Xi sobre ‘el socialisme amb característiques xineses’.

14 de març. Es mor el prestigiós físic Stephen Hawking
La física es va revolucionar amb les teories del britànic sobre forats negres i el Big Bang. Malgrat l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) de ben jove, Hawking era un dels científics més carismàtics i mediàtics de l’actualitat.

15 de març. Primera vaga general de la història d’Andorra
Els funcionaris convoquen una vaga de dos dies contra la proposta de llei de la funció pública que el govern entrarà a tràmit. La vaga causa fortes retencions a la duana i sorprèn els camioners.

19 de març. Itàlia confisca el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms
La fiscalia de Catània acusa la tripulació d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal per no haver retornat a Líbia els immigrants rescatats.

20 de març. Jordi Graupera proposa unes primàries per a elegir un únic candidat independentista a Barcelona
La proposta pretén superar les dinàmiques dels partits tradicionals i donar a la ciutadania l’oportunitat de triar el seu representant polític. Graupera proposa d’aconseguir una llista independentista unitària per a les municipals del 2019 a Barcelona.

22 de març. Sessió d’investidura de Jordi Turull al Parlament, que no aconsegueix la majoria necessària
Després dels intents fallits d’investidura de Puigdemont i Sànchez, l’ex-conseller Jordi Turull és candidat a presidir la Generalitat de Catalunya. El dia abans de la primera sessió d’investidura arriba la citació del Tribunal Suprem espanyol per a declarar l’endemà. La investidura és fallida per l’abstenció dels quatre diputats de la CUP-CC.

23 de març. El Tribunal Suprem empresona a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell
El jutge Pablo Llarena torna a empresonar els consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i l’ex-presidenta del parlament, Carme Forcadell, com a mesura cautelar en la investigació del referèndum de l’1-O. Llarena també reactiva les euroordres contra els exiliats.

23 de març. Marta Rovira emprèn el camí de l’exili a Suïssa
Citada també a declarar al Tribunal Suprem espanyol, Marta Rovira se’n va a Ginebra. Ho explica en una carta adreçada a la militància d’Esquerra Republicana. ‘L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu política’, diu.

23 de març. L’ONU insta l’estat espanyol a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez
El Comitè de Drets Humans de l’ONU emet un comunicat sobre la situació de Jordi Sànchez i demana a Espanya que faci com pugui per garantir-li els drets polítics.

23 de març. El govern de les Illes aprova el decret del català a la Sanitat
El decret estableix tenir un nivell de català per a accedir a una plaça a la sanitat pública de les Illes. S’estableix una moratòria de dos anys per a adquirir la competència lingüística. En canvi, l’Obra en demana la retirada perquè el dret de ser atès en català pels funcionaris públics ja és recollit a l’estatut d’autonomia.

24 de març. Elisenda Paluzie, nova presidenta de l’ANC
És elegida presidenta per 72 dels 77 membres del Secretariat Nacional. A banda la presidència, Pep Cruanyes en serà el vice-president, Montserrat Rossell la secretària, i Joaquim Arnau el tresorer.

25 de març. Detenció de Carles Puigdemont a Alemanya quan tornava a Bèlgica
Puigdemont és detingut a Alemanya en tornant de Finlàndia, on havia fet un seguit d’actes i conferències. La tornada precipitada es deu a la reactivació de les euroordres per part del jutge Llarena. La detenció de Puigdemont l’empresonament al centre penitenciari de Neumünster posterior originen una manifestació multitudinària als carrers de Barcelona.

27 de març. Vint-i-cinc anys de la mort de Vicent Andrés Estellés
El 27 de març de 1993 es va morir Vicent Andrés Estellés. El llegat del poeta de Burjassot perviu vint-i-cinc anys després amb frases que han esdevingut lemes de diverses generacions: ‘No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu’, ‘Assumiràs la veu d’un poble i serà la teua veu i seràs per a sempre poble’, ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres.’

28 de març. La consellera Clara Ponsatí es presenta a la justícia escocesa
Després de la reactivació de les euroordres de Llarena, Clara Ponsatí es presenta voluntàriament al jutjat d’Edimburg amb el seu advocat, Aamer Anwar, que argumenta que les corts espanyoles no garanteixen la independència judicial. La justícia escocesa no li imposa mesures cautelars.

ABRIL
3 d’abril. Cent vint-i-nou batlles de Catalunya Nord aproven una moció contra la repressió i de suport als presos polítics

El Sindicat Intercomunal, que aplega aquests municipis, denuncia que s’atempta contra la llibertat d’expressió i que després del referèndum de l’1-O s’han empresonat dirigents d’associacions i polítics com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, perquè ‘es refusen a renunciar a les seves idees’.

4 d’abril. Es mor Paco Camarasa, promotor del festival literari BCNegra
Una de les icones del gènere negre al país, va fundar la llibreria Negra i Criminal a Barcelona i va ser un dels impulsors del festival BCNegra.

5 d’abril. Carles Puigdemont és alliberat i es trasllada a Berlín
El tribunal d’Slesvig-Holstein decideix d’excarcerar el president Puigdemont i li aplica les mesures cautelars de no sortir d’Alemanya fins que no resolgui la petició d’extradició.

7 d’abril. L’ex-president brasiler, Lula da Silva, empresonat
L’ex-president del Brasil és detingut a Curitiba acusat de corrupció i emblanquiment de capitals.

10 d’abril. L’Audiència espanyola deté Tamara Carrasco i Adrià Carrasco s’exilia
La Guàrdia Civil truca a la porta de Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans, i d’Adrià Carrasco, del CDR d’Esplugues de Llobregat. Tamara és detinguda i enviada a l’Audiència espanyola. No se sap on para Adrià, s’ha escapat. Tots dos són acusats de sedició, rebel·lió i terrorisme per l’aixecament de peatges durant la Setmana Santa. Tamara Carrasco restarà confinada al seu poble i Adrià Carrasco s’exiliarà a Bèlgica.

11 d’abril. Vint-i-cinc anys de l’assassinat de Guillem Agulló
Un diumenge d’abril de 1993, en la foscor de la nit, Guillem Agulló, independentista i antifeixista de divuit anys, va ser perseguit per un grup de neonazis i va ser assassinat d’una ganivetada al cor. Aquest assassinat i la seva figura esdevenen un símbol de la lluita per la llibertat i contra el feixisme. L’assassí confés resta impune.

15 d’abril. Centenars de milers de persones col·lapsen el Paral·lel per a reclamar l’alliberament dels presos polítics i protestar contra la repressió de l’estat espanyol
L’Espai Democràcia i Convivència, que aplega entitats i sindicats més enllà de l’independentisme, convoca una manifestació multitudinària a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona i exigeix la llibertat de presos polítics i exiliats.

16 d’abril. Un jutge italià ordena l’alliberament del vaixell de Proactiva Open Arms
Un mes després del segrest del vaixell d’OpenArms a Catània, un jutge n’ordena l’alliberament. Els voluntaris de l’organització podran tornar a rescatar persones a la Mediterrània.

21 d’abril. Manifestació multitudinària del 25 d’abril en homenatge a Guillem Agulló
‘Sempre amb tu, Guillem!’, se sent pels carrers de València durant la manifestació del 25 d’abril. S’inaugura el passeig amb el seu nom i hi ha també un record per als presos polítics i exiliats catalans, els joves d’Altsasu i Valtònyc. És un clam per la llibertat i pels drets socials.

23 d’abril. Revolució pacífica a Armènia. Dimiteix el primer ministre Serj Sargsian
Les protestes multitudinàries han aconseguit de fer dimitir el primer ministre i Armènia té a l’horitzó unes eleccions justes que posaran fi al sistema de connivència actual entre polítics i oligarques. La revolució s’ha aconseguit amb la mobilització no violenta.

23 d’abril. Es mor el fotògraf Eugeni Forcano
Un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX al país, es mor a 92 anys. El seu treball va ser reconegut amb molts premis, com ara el Ciutat de Barcelona (1963 i 1976), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2009), el Nacional de Fotografia (2012) i la Creu de Sant Jordi (2012).

23 d’abril. Les roses grogues transformen Sant Jordi en una jornada reivindicativa
El groc fa mesos que ho inunda tot. Però és en jornades com el dia de Sant Jordi que encara es fa més palesa l’anomalia instaurada de fa mesos. Les roses grogues, estranyes i fins i tot extravagants anys abans, inunden els carrers i les parades el dia de la rosa i el llibre. I al Palau de la Generalitat també s’omple de roses grogues l’estàtua de Sant Jordi.

26 d’abril. Mobilitzacions arreu dels Països Catalans, el País Basc i Espanya contra la sentència de la Manada
L’Audiència de Navarra sentencia a nou anys de presó per abús sexual als membres de la Manada per la violació en grup a una noia durant la celebració del Sant Fermí. La sentència desferma la indignació, sobretot en moviments feministes, i són convocades manifestacions multitudinàries arreu de l’estat espanyol.

27 d’abril. El poeta Francesc Parcerisas guanya el XVIII Premi Jaume Fuster
L’AELC atorga el premi al poeta i assagista, que celebra rebre’l en unes circumstàncies ‘escruixidores’ de repressió del govern espanyol i pèrdua de llibertats.

27 d’abril. Compromís històric de les dues Corees per a la desnuclearització
Kim Jong-un és el primer dirigent del nord que passa al Sud en seixanta-cinc anys. Moon Jae-in i Kim Jong-un es comprometen a establir converses formals per a acordar un tractat de pau.

MAIG
3 de maig. ETA comunica oficialment la dissolució

Després d’haver entregat les armes un any abans, Euskadi Ta Askatasuna (ETA) anuncia la dissolució amb verificadors i diplomàtics internacionals a Ginebra. El dia següent se celebra un acte a Kanbo, al País Basc Nord, amb personalitats internacionals i dirigents de partits polítics bascos per formalitzar-la i obrir un nou període, amb exigències també per al govern espanyol.

3 de maig. Cinquanta anys del Maig del 68. La revolució que volia canviar la vida
Prohibit prohibir‘, un dels eslògans més famosos del Maig del 68, la revolució que va començar a la Sorbona de París i va arribar a les fàbriques. La revolució que va fer dimitir un govern però que va ser reelegit en les eleccions que van convocar. El Maig del 68 no va canviar la societat però sí la mentalitat, i els seus eslògans i herència perviuen cinquanta anys després.

3 de maig. Centenars de persones defensen els professors perseguits de l’Institut El Palau
‘Adoctrinament.’ La paraula que es fa servir per a atacar els professors que parlen del referèndum a classe. La fiscalia espanyola investiga nou professors de l’Institut el Palau, a Sant Andreu de la Barca, per haver parlat de l’1-O a classe. Centenars de persones es concentren a la Casa de la Vila per donar-los suport.

10 de maig. Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la Generalitat de Catalunya
Després de les ingerències judicials per a investir un president, Carles Puigdemont proposa el diputat i editor Quim Torra perquè presideixi la Generalitat de Catalunya.

14 de maig. El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat
L’abstenció de la CUP permet d’investir Quim Torra president de la Generalitat de Catalunya cinc mesos després de les eleccions i poder aixecar l’article 155.

14 de maig. Trump trasllada l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem
Era una promesa electoral i Donald Trump la compleix. A Israel trasllada l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. La ciutat més difícil del món encara s’hi torna més. El trasllat farà augmentar les tensions entre israelians i palestins.

16 de maig. La fiscalia belga declara irregular l’euroordre emesa pel jutge Llarena
La fiscalia belga recorda al magistrat del Suprem espanyol que ell mateix havia retirat les euroordres emeses per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela perquè veia poc factible l’extradició. El text de la fiscalia belga parla directament d’irregularitats del magistrat, cosa que posa la justícia espanyola en evidència.

22 de maig. L’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, empresonat per emblanquiment de capitals
Zaplana és detingut per la Guàrdia Civil a València en sortir de casa. L’ex-president de la Generalitat havia estat relacionat amb l’operació Púnica i havia aparegut en converses enregistrades a Ignacio Gonzálex, ex-president de la comunitat de Madrid, durant l’operació Lezo.

23 de maig. Valtònyc s’exilia a Bèlgica després d’haver estat condemnat per les lletres de les cançons
L’Audiència espanyola havia condemnat Joan Miquel Arenas (Valtònyc) a tres anys i mig de presó per injúries a la corona i enaltiment del terrorisme. Malgrat la vigilància de la policia espanyola, fuig a Bèlgica.

25 de maig. Es mor el poeta Màrius Sampere
Després d’una llarga malaltia es mor Màrius Sampere, un dels grans poetes del segle XX. La seva poesia barreja la metafísica i la quotidianitat i va més enllà, interpel·la i sacseja.

27 de maig. Colòmbia vota sense violència i amb les FARC
El conservador Iván Duque guanya les eleccions presidencials de Colòmbia. Va ser el portaveu de la campanya pel ‘no’ en el referèndum sobre els acords de pau amb les FARC.

JUNY
Primer de juny. Es forma el govern Conte a Itàlia, amb presència de l’extrema dreta
Després de mesos de blocatge, Giuseppe Conte aconsegueix de formar govern a Itàlia amb el Moviment Cinc Estels i l’extrema dreta de la Lega Nord. El Ministeri de l’Interior serà per a Matteo Salvini (Lega) i el Desenvolupament Econòmic per a Luigi di Maio (Cinc Estels).

Primer de juny. Moció de censura contra Mariano Rajoy. Pedro Sánchez (PSOE), nou president del govern espanyol
Pedro Sánchez guanya la moció de censura contra Mariano Rajoy amb el suport dels partits independentistes, el PNB i Bildu. La fotografia que restarà en l’imaginari col·lectiu és la d’un Mariano Rajoy absent durant la seva moció de censura. L’escó, ocupat per la bossa de Soraya Sáenz de Santamaría.

Primer de juny. Els joves d’Altsasu són condemnats per atemptat contra l’autoritat i desordres públics
L’Audiència espanyola condemna els joves d’Altsasu Oihan Arnanz i Iñaki Abad a tretze anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a dotze, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a nou i Ainara Urkijo a dos. Els absol del delicte de terrorisme però els acusa de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions.

2 de juny. Es forma el govern català després d’haver blocat l’espanyol la inclusió de dos presos i dos exiliats. S’aixeca l’article 155
Després del blocatge del 155 per a impedir la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nomenament com a consellers de presos polítics i exiliats, Torra nomena diputats no perseguits per la justícia espanyola i pot formar govern. És el punt i final a l’article 155 sobre Catalunya.

5 de juny. El president i els consellers a l’exili presenten a Bèlgica una querella contra Llarena
La fiscalia belga cita el jutge Llarena a declarar el 4 de setembre. Finalment la declaració s’ajornarà. L’origen de la citació és la demanda civil presentada pels exiliats contra el magistrat perquè consideren que ha vulnerat el dret de la presumpció d’innocència i un judici just d’acord amb unes declaracions a Ovieu.

10 de juny. Comença a emetre À Punt, la televisió pública valenciana
À Punt comença la nova programació amb dos informatius, un magazín de presentació i programes de llengua, cuina i dansa. Ràdio À Punt va començar a emetre el desembre del 2017.

11 de juny. Sentència de la peça valenciana del cas Gürtel. Conclou que el PP es va finançar amb diner negre
L’Audiència espanyola considera provat el finançament il·legal del PP valencià durant l’època de Francisco Camps en la sentència de la trama Gürtel valenciana. La sentència condemna Francisco Correa a cinc anys i tres mesos de presó, Pablo Crespo a cinc anys de presó, i Álvaro Pérez ‘el Bigotis’ a sis anys i nou mesos per haver girat factures falses.

16 de juny. Catalunya creix per sobre del 3% per tretzè trimestre consecutiu
Un trimestre més en què s’esvaeixen els mals auguris que molts experts desinformats o més aviat tendenciosos havien abocat sobre l’economia catalana

16 de juny. Jordi Cuixart, reelegit president d’Òmnium
L’assemblea més multitudinària de la història d’Òmnium Cultural reelegeix Jordi Cuixart president de l’entitat el dia en què fa vuit mesos de l’empresonament. Durant l’acte, Òmnium anuncia l’obertura d’una delegació a Brussel·les.

17 de juny. El vaixell Aquarius arriba al port de València amb dues-centes persones a bord
L’Aquarius no tenia un port segur on fer desembarcar els dos-cents migrants salvats a les costes de Líbia. El ministre de l’interior italià, Matteo Salvini, va negar el desembarcament a tots els ports. El batlle de València, Joan Ribó, els va oferir el de la ciutat. Finalment, després de dotze hores d’operació, els migrants poden trepitjar terra ferma.

20 de juny. Els Estats Units es retiren del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides
Segons la diplomàcia dels Estats Units, se’n retiren perquè  és un òrgan ‘hipòcrita’ d’ideologia ‘antiisraeliana’ i amb membres que vulneren els drets fonamentals.

24 de juny. Les dones comencen a conduir a l’Aràbia Saudita
El rei de l’Aràbia Saudita, Salam, ho havia autoritzat el setembre del 2017, en un gest simbòlic per a la igualtat, un reclam que les organitzacions defensores dels drets humans i activistes locals havien defensat de bastants anys ençà. De fet, moltes activistes han estat empresonades per haver protestat contra aquesta discriminació i haver desafiat la prohibició.

27 de juny. El premi Llibreter reconeix José Eduardo Agualusa i Eva Baltasar
José Eduardo Agualusa guanya el premi Llibreter en la categoria internacional per Teoria general de l’oblit (Edicions del Periscopi), i Eva Baltasar el premi en llengua catalana per Permagel (Club Editor), una de les grans revelacions del 2018.

29 de juny. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana premia VilaWeb per la difusió i promoció de la literatura feta al País Valencià
Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians guardonen Xavier Aliaga, Manel Alonso, Mercè Claramunt, Gemma Miralles, Maria Dolors Pellicer i Silvestre Vilaplana

JULIOL
9 de juliol. El president Torra es reuneix amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez

Quim Torra se’n va a Madrid per reunir-se al palau de la Moncloa amb el nou president espanyol, Pedro Sánchez. Mentre que Torra parla del dret d’autodeterminació, Sánchez apel·la a la constitució espanyola.

11 de juliol. Tots els presos polítics són portats a presons catalanes
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva van a la presó dels Lledoners, a prop de Manresa. Carme Forcadell i Dolors Bassa, al Puig de les Basses, a prop de Figueres. Més endavant Forcadell demanarà el trasllat a la presó del Mas d’Enric, a prop de Tarragona. Centenars de persones els reben a l’entrada de les presons.

12 de juliol. La justícia alemanya sentencia que Puigdemont no és culpable ni de rebel·lió ni de sedició
Tornant a desautoritzar la justícia l’espanyola, Alemanya diu que no extradirà Puigdemont ni per rebel·lió ni per sedició. El manté en llibertat però amb mesures cautelars mentre la justícia espanyola decideix si fa efectiva l’extradició per malversació.

12 de juliol. Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2018 en una gala reivindicativa
El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) lliura els Premis Nacionals de Cultura 2018. Durant la gala alguns dels guardonats reivindiquen la cultura com a pont de diàleg i fan una crida a exigir justícia.

14 de juliol. Les exportacions ja són un 64,5% de les vendes fora de Catalunya, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2017
L’activitat de la indústria és clau per a continuar rebaixant la dependència de l’estat espanyol, però és urgent de millorar l’encaix entre empresa i universitat.

16 de juliol. Els trajectes aeris i marítims amb la península dels residents de les Illes tenen una bonificació del 75%
La mesura havia estat aprovada al consell de ministres espanyol. Fins ara, la bonificació era del 50%.

18 de juliol. El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià
El tribunal deixa sense efecte onze articles que li donaven prioritat en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treballadors públics i ciutadans. El tribunal ha acceptat parcialment el recurs presentat per dos diputats del grup popular i ha conclòs que el decret ‘ignora la realitat plurilingüe’ del País Valencià.

19 de juliol. Llarena refusa l’extradició de Puigdemont i retira totes les euroordres per segona vegada
Retirant les euroordres el magistrat del Tribunal Suprem espanyol argumenta que vol mantenir íntegres les capacitats de jutjar els exiliats per tots els delictes i també critica la manca de compromís de la justícia alemanya.

Pablo Llarena intervenint als cursos d’estiu de la Complutense a El Escorial, el 25 de juliol de 2018

22 de juliol. Congrés del PDECat: avala el moviment de Puigdemont amb una unitat fràgil a l’entorn de Bonvehí i Nogueras
El PDECat clou el congrés amb un sol projecte de futur: integrar-se a la Crida Nacional per la República. La refundació de l’antic espai convergent, que el partit d’Artur Mas no va saber fer dos anys enrere, l’acabarà Carles Puigdemont amb un peu a dins i un altre fora. La presidència és per a David Bonvehí i la vice-presidència per a Míriam Nogueras.

23 de juliol. El president Torra lliura les Creus de Sant Jordi a 31 personalitats i 24 entitats del país
Entre els guardonats destaquen la religiosa i activista Lucía Caram, l’advocat i historiador Josep Cruanyes, el músic Roger Español (que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma l’1-O), Open Arms, Abacus i l’Associació Catalana pels Drets Civils.

25 de juliol. Troben un llac d’aigua líquida sota un dels pols de Mart
L’aigua líquida és l’element imprescindible per a la formació de la vida, si més no, tal com es coneix a la Terra. Després de quinze anys d’exploració, la nau espacial MarsExpress, de l’Agència Espacial Europea (ESA), troba un llac d’aigua líquida, d’uns vint quilòmetres d’amplada, sota capes de gel i de pols del pol sud de Mart.

25 de juliol. Comença la vaga de taxistes que blocarà Barcelona
La convocatòria és arran de la suspensió temporal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del reglament per a limitar el nombre de llicències VTC, que són les que fan servir companyies de vehicles de lloguer amb conductor com Uber i Cabify. La vaga durarà fins al primer d’agost i col·lapsarà la ciutat i s’estén per tot el país.

28 de juliol. El president Puigdemont torna a Waterloo
Després del periple judicial alemany, inclosa l’estada a la presó de Neumünster, el president Puigdemont torna a Bèlgica, quatre mesos després de la detenció a Alemanya.

AGOST
12 d’agost. Es mor el periodista Ismael López Belda
Belda va ser un referent del periodisme i la divulgació cultural a Alacant. La seva mort és sentida especialment entre les organitzacions valencianistes.

13 d’agost. El País Valencià i Sardenya reprenen les relacions institucionals. El president de les corts, Enric Morera, visita l’Alguer
Morera és convidat a Sardenya pel president del Consell Regional, Gianfranco Ganau. Debatran sobre la diversitat cultural i lingüística, la protecció del medi ambient i la millora del paisatge.

16 d’agost. Es mor la reina del soul, Aretha Franklin
La cantant llegendària s’ha mort a 76 anys a Detroit després d’una llarga batalla contra el càncer. Diagnosticada el 2010, va continuar la carrera artística fins a final del 2017, quan va deixar l’escenari.

17 d’agost. Barcelona ret homenatge a les víctimes un any després del 17-A
Un any després dels atemptats del 17-A, Barcelona homenatja les setze víctimes mortals. Es fa una ofrena floral al mosaic de Joan Miró de la Rambla, on es va aturar la furgoneta de Younes Abouyaaqoub. En motiu de l’aniversari de l’atemptat, VilaWeb publica un reportatge sobre les cent hores en què Younes va ser perseguit pels Mossos.

18 d’agost. Es mor Kofi Annan, ex-secretari general de l’ONU
L’ex-secretari general de les Nacions Unides es mor a vuitanta anys. Nat a Ghana el 1938, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2001 per la seva tasca ‘a favor d’un món millor organitzat i més pacífic’.

23 d’agost. L’ANC s’afegeix a la iniciativa de Primàries Catalunya
L’Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona, amb Jordi Graupera al capdavant, i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per a elegir els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes municipals.

28 d’agost. Es mor l’historiador Josep Fontana
Un dels historiadors catalans més prolífics i de projecció més àmplia es mor a vuitanta-sis anys. Era doctor en lletres de la Universitat de Barcelona i deixeble de tres grans historiadors: Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, de qui fou ajudant.

31 d’agost. El batlle de Perpinyà rep el president Torra amb un llaç groc i obre un conflicte amb l’ambaixador espanyol
El president Quim Torra visita Perpinyà per reunir-se amb entitats de Catalunya Nord i inaugurar l’exposició ’55 urnes per la llibertat’. El batlle de la ciutat, Jean-Marc Pujol, el rep amb un llaç groc. Aquest gest causarà la indignació de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, Fernando Carderera, que li enviarà una carta recriminant-lo i al·legant que Torra és un ‘president anticonstitucional’.

SETEMBRE
Primer de setembre.
S’organitzen exposicions alternatives a Visa pour l’Image per difondre la situació catalana
El festival internacional de fotoperiodisme de Perpinyà es nega a publicar fotos sobre la situació catalana. Per això un grup de fotògrafs organitzen un festival paral·lel, el Vis a Vis, per a denunciar la situació política al Principat. A més, l’exposició ’55 urnes per la llibertat’ també hi és present durant el Visa pour l’Image.

4 de setembre. Xavier Domènech deixa l’escó al parlament i tots els càrrecs dels comuns
El coordinador general de Catalunya en Comú deixa l’escó i tots els càrrecs orgànics al partit i a Podem. Diu que vol deixar pas a noves persones amb idees fresques i energia. Una decisió que deixa una greu crisi oberta en els comuns, nou mesos abans de les municipals, quan Ada Colau es jugarà la batllia de Barcelona.

11 de setembre. Un milió de manifestants omple la Diagonal en la manifestació de la Diada
El color corall omple l’avinguda de la Diagonal de Barcelona, el color de les brides de les urnes del referèndum del Primer d’Octubre. Un any més, Barcelona desbordada. Crits d’independència i de llibertat. Damunt l’escenari, parlaments dels dirigents de les entitats sobiranistes, familiars dels represaliats i advocats.

11 de setembre. L’ex-consellera Carmen Montón dimiteix com a ministra espanyola pel cas del màster
Segons que publica Eldiario.es, hi va haver irregularitats en el màster d’estudis de gènere que va cursar el 2013, com ara haver-lo aprovat sense haver assistit a classe tot i que era presencial, haver cursat assignatures fora de termini i haver copiat una part del treball de final de màster. És la segona dimissió del govern Sánchez després de la del ministre de Cultura Màxim Huerta.

12 de setembre. El Parlament Europeu vota a favor d’activar l’aplicació de l’article 7 contra Hongria
S’obrirà un procés amb l’objectiu de sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. La resolució recomana d’aplicar l’article 7 per suspendre els drets de vot a la UE del govern de Víktor Orbán com a resposta al ‘perill de violació’ de l’estat de dret a Hongria. La majoria dels diputats del PP espanyol s’abstenen en la votació.

17 de setembre. Bèlgica denega l’extradició de Valtònyc
El jutge de Gant denega l’euroordre de l’Audiència espanyola perquè considera que les paraules de les cançons del raper mallorquí s’emparen en el dret de llibertat d’expressió.

20 de setembre. Mobilització per a recordar la resposta popular a la repressió del 20-S
20 de setembre del 2017, agents de la Guàrdia Civil espanyola entren a departaments de la Generalitat de Catalunya per ordre judicial. El carrer respon al cop d’estat. Un any després, milers de persones tornen al mateix lloc on els ‘Jordis’ van pujar damunt el cotxe de la Guàrdia Civil per retre’ls homenatge i exigir llibertat.

25 de setembre. Manuel Valls anuncia la candidatura a la batllia Barcelona
‘Vull ser el pròxim batlle de Barcelona.’ Així, l’ex-primer ministre francès anuncia la seva candidatura a les municipals de Barcelona i també diu que abandona l’Assemblea Nacional Francesa.

29 de setembre. Oriol Junqueras, candidat a les eleccions europees per ERC
Ho explica en una carta a la militància d’ERC: ‘Vull continuar lluitant, com ho he fet sempre, per la llibertat del meu país. Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabassar, i per això he decidit de presentar-me a les eleccions europees; és la millor manera de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar.’

29 de setembre. La Plaça Sant Jaume s’omple per aturar la manifestació de policies i ultres
La provocació del sindicat de policia espanyola Jusapol vanagloriant-se de l’actuació del Primer d’Octubre es troba la resposta ciutadana. La imatge del dia serà el Holi contra els agents dels Mossos d’Esquadra.

OCTUBRE
Primer d’octubre. Jornada reivindicativa en el primer aniversari del Primer d’Octubre

El primer aniversari del referèndum és una jornada plena d’actes commemoratius i també de reivindicació. La concentració davant el Parlament de Catalunya acaba amb xiulets contra els presidents de la Generalitat i el parlament. La manifestació es desvia també cap a la comissaria de la policia espanyola per denunciar-ne l’actuació durant el referèndum.

VilaWeb va fer una sèrie de reportatges per a retratar l’1-O, un any després:
No volien la independència i van defensar les urnes
Com va resistir l’1-O el setge digital: ‘¿Por qué coño están votando?’
Mark Stone, el periodista anglès que l’1-O va desmentir Dastis en directe
El fill de policia espanyol a qui l’1-O va canviar la vida
Aiguaviva: els 376 vots que van sobreviure a la crueltat policíaca
Roger Español, un any després de l’1-O
‘Alejandra, jo no volia votar, però hi vaig anar quan vaig veure què et feien’
Sant Iscle de Vallalta: l’enginy del poble per a entabanar la Guàrdia Civil
Jordi Naya, d’Universitats per la República: ‘Els joves hi érem, hi serem’
Les petites grans victòries de l’1-O: cinc maneres de salvar els vots
Els cent cinquanta catalans del nord que varen fer possible el referèndum

Primer d’octubre. Es mor el cantant Charles Aznavour
El cantautor francès es mor a noranta-quatre anys a Moriés, a prop dels Alps. Fins a l’últim moment ha continuat cantant. Amb vuit dècades de carrera a l’esquena, va vendre més de cent milions de discs, té més de mil dues-centes cançons i gairebé tres-cents discs.

2 d’octubre. Vint anys de Softcatalà
Una entitat no lucrativa formada per voluntaris que impulsa el català a la informàtica, internet i les noves tecnologies amb la traducció i l’adaptació de productes de programari lliure tan essencials i coneguts com el navegador Firefox, el paquet ofimàtic LibreOffice, l’aplicació de tractament d’imatges GIMP i moltes eines i serveis més.

6 d’octubre. Es mor la soprano Montserrat Caballé
La cantant s’ha mort a vuitanta-cint anys a l’hospital de Sant Pau. Al llarg de la seva trajectòria va rebre molts premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d’Astúries (1991), juntament amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre més.

9 d’octubre. Gran manifestació reivindicativa amb motiu del Nou d’Octubre amb el record dels atacs ultres
El Nou d’Octubre del 2017 va ser tacat per les agressions feixistes. El Nou d’Octubre del 2018 és un clam per la democràcia i contra el feixisme. Reivindicatiu, festiu. ‘Es pensaven que no vindríem i som més que mai‘, comenten els organitzadors. Record també per a Guillem Agulló en una jornada marcadament antifeixista. Però també de constatació de la baixada de la crispació, fins i tot a la Processó Cívica del matí.

9 d’octubre. Tretze morts en les greus inundacions a Sant Llorenç del Cardassar, Artà i l’Illot
En poques hores cauen més de dos-cents litres per metre quadrat i l’aigua baixa amb tanta força pel torrent que travessa el municipi –i que habitualment baixa eixut–, que arrossega desenes de vehicles. És el pitjor aiguat a les Illes d’aquests últims anys i el servei d’emergències es desborden totalment. La commoció a Mallorca és absoluta, però també la solidaritat entre veïns per a superar la desgràcia.

9 d’octubre. Pablo Llarena altera la majoria independentista al Parlament de Catalunya
Després de la suspensió dels diputats per part del magistrat Llarena, les discrepàncies entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana fan que els quatre diputats suspesos de JxCat segons el Suprem espanyol renunciïn a ser substituïts per alguns altres del grup i que, per tant, es perdin els vots. Es perd també la majoria independentista a l’hemicicle.

15 d’octubre. Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen Roderic Guigó i la seva aportació per a entendre com funciona el genoma humà
La doctora en Astrofísica Nanda Rea rep el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove; la publicació digital ‘UABDivulga’, el de Comunicació Científica; la Fundació La Marató de TV3, el de Mecenatge Científic i la Xarxa de Recerca Automotiva Cooperativa (CARNET en anglès), el Partenariat Publicoprivat en R+I.

15 d’octubre. Amnistia Internacional exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart un any després de l’empresonament
En un comunicat, el director d’Amnistia Internacional a Europa, Fotis Filippou, afirma que no veuen cap ‘justificació’ per a mantenir-los en presó preventiva i acusa les autoritats judicials espanyoles de ‘perpetuar la injustícia’.

16 d’octubre. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: un any a la presó
16 d’octubre de 2017. Són vora les vuit del vespre. L’Audiència espanyola empresona els dirigents de les entitats sobiranistes Òmnium Cultural i ANC acusats de sedició per les protestes del 20 de setembre. Un any després, el carrer torna a omplir-se per a exigir-ne l’alliberament.

16 d’octubre. El Canadà legalitza completament el consum de cànnabis
Es converteix en el segon país del món, després de l’Uruguai, que en legalitza completament l’ús recreatiu.

22 d’octubre. Es mor l’escriptor i periodista Robert Saladrigas
Es mort a setanta-vuit anys. Saladrigas ha estat un dels novel·listes més destacats del panorama literari català contemporani. A més, també va escriure al diari La Vanguardia com a crític literari durant vora de quatre dècades.

25 d’octubre. El Tribunal Suprem obre judici contra els dirigents independentistes
El Suprem espanyol confirma la instrucció del jutge Pablo Llarena contra divuit dirigents independentistes pels fets de l’octubre de l’any passat i obre el judici oral. Això vol dir que valida el processament per rebel·lió, sedició i malversació contra els presos polítics.

27 d’octubre. Convenció fundacional de la Crida Nacional per la República
Un any després de la proclamació de la independència al parlament comença la fundació de la Crida Nacional per la República amb l’objectiu d’aconseguir l’hegemonia independentista i el compromís de culminar el procés.

27 d’octubre. Els Premis Octubre aclamen a València els familiars dels presos polítics
La nit literària dels Premis Octubre, a València, homenatja Carles Santos i reivindica la llibertat dels presos polítics i exiliats. Homenatge també els cinquanta anys de l’editorial Tres i Quatre. Presència dels tres consellers de Cultura. I, sobretot, homenatge sentit als presos polítics i als exiliats quan es lliura el premi a l’Associació Catalana pels Drets Civils.

27 d’octubre. Es mor l’actor Carles Canut
Director del Teatre Romea i Creu de Sant Jordi. Durant la seva extensa carrera, ha fet més d’un centenar d’estrenes i unes set mil funcions. Ha fet teatre, cinema, televisió i doblatge.

28 d’octubre. El candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro, nou president del Brasil
L’ultradretà guanya la segona tanda de les eleccions presidencials del Brasil i es convertirà en el trenta-vuitè president del país. Prendrà possessió el primer de gener del 2018.

NOVEMBRE
4 de novembre. Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia

El no s’hi imposa però el sí sorprèn i avisa per als pròxims referèndums. De fet, els partits francesos havien demanat ‘una derrota contundent’ per a poder dir que no calien els dos referèndums següents acordats.

6 de novembre. El Suprem espanyol es doblega al desig de la banca i fa pagar l’impost de les hipoteques als clients
El ple de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol rectifica i finalment fa pagar als clients l’impost de les hipoteques. Després de la polèmica decisió que establia que l’impost el pagués la banca, el Suprem va estimar-se més de  tornar a deliberar la resolució. Al final, la banca guanya.

10 de novembre. Milers de persones es manifesten pels Països Catalans a la Diada de Catalunya Nord
Sota el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’ milers de persones d’arreu del país es manifesten a Perpinyà per celebrar la Diada de Catalunya Nord. S’hi demana la llibertat de presos polítics i exiliats.

12 de novembre. El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Rigau i Homs a pagar 4,9 milions pel 9-N
Ambdues parts poden presentar els recursos d’apel·lació al mateix tribunal. En última instància, també en poden presentar un de cassació al Tribunal Suprem espanyol.

17 de novembre. Comença el moviment de les armilles grogues a Catalunya Nord
Una gran mobilització contra l’augment de preu dels carburants genera talls a la Jonquera i a les carreteres de Catalunya Nord. El moviment de les armilles grogues generarà grans manifestacions i mobilitzacions a tot l’estat francès fins al punt de fer cedir Macron en algunes de les peticions.

19 de novembre. El congrés espanyol aprova la creació d’una comissió d’investigació sobre la planta Castor
La comissió mirarà d’escatir les responsabilitats polítiques derivades de les irregularitats de la instal·lació. Uns quants dies abans, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela havia decidit d’arxivar la causa.

21 de novembre. Les Corts Valencianes aproven la llei d’igualtat LGTBI
El PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans voten a favor, mentre que el PP s’hi absté. La llei estableix mesures en sanitat, educació, ocupació i atenció social i també prohibeix les teràpies d’aversió per modificar l’orientació sexual o identitat de gènere.

24 de novembre. El Partit Comunista francès ofereix als presos polítics un lloc a les llistes europees
L’esmena de suport als presos polítics catalans, presentada per l’ex-batlle nord-català Nicolas Garcia s’ha aprovat amb un 92% dels vots. Es reuniran el 30 de novembre amb els presos polítics catalans per parlar de la candidatura d’un pres o exiliat a la llista per a les eleccions europees.

25 de novembre. Els membres de la Unió Europea ratifiquen l’acord de retirada del Regne Unit
Els 26 caps d’estat i de govern de la Unió Europea aproven per consens l’acord del Brexit pactat amb el govern de Theresa May. L’estat espanyol és un dels que més entrebancs hi posa, per voler assegurar-se de tenir ‘l’última paraula’ sobre Gibraltar.

25 de novembre. Milers de dones es manifesten arreu del país el Dia Internacional contra la Violència Masclista
Una onada morada inunda els carrers de les principals ciutats d’arreu del país, com Palma, València i Barcelona per lluitar contra la violència masclista.

26 de novembre. Comença la vaga de metges que es prolongarà durant tres dies
La manifestació de metges i bombers acaba amb tensió davant el Parlament de Catalunya, amb un bomber detingut i càrregues dels Mossos d’Esquadra. La vaga de metges serà desconvocda al cap de tres dies gràcies a un acord entre govern i sindicats.

27 de novembre. Conflicte a la mar d’Azov entre Rússia i Ucraïna
El conflicte entre Ucraïna i Rússia creix després de l’incident naval i amenaça d’originar una confrontació mundial. Ucraïna declara l’estat d’excepció després de l’episodi a la mar d’Azov.

DESEMBRE
Primer de desembre. Jordi Sànchez i Jordi Turull comencen una vaga de fam per a denunciar la situació jurídica. Joaquim Forn i Josep Rull s’hi afegeixen dos dies després

Els presos polítics comencen la vaga de fam per denunciar els entrebancs del Tribunal Constitucional espanyol als seus recursos perquè no puguin arribar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Després d’uns quants dies de vaga de fam, el Constitucional espanyol començarà a resoldre’n.

Primer de desembre. Jaume Plensa torna a exposar al Macba després de vint-i-tres anys
El Macba dedica una exposició a Jaume Plensa, un dels artistes de renom internacional del país, que feia vint-i-tres anys que no hi exposava. La retrospectiva, coordinada pel director del Macba, Ferran Barenblit, ocupa la planta baixa del museu, amb una vintena d’obres, que abracen de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat.

2 de desembre. El partit d’extrema dreta Vox entra al Parlament d’Andalusia
La irrupció amb força de l’extrema dreta a Andalusia és un fet. Vox obté 12 escons en un parlament amb una majoria absoluta clara de la dreta: el PP resisteix relativament el descens i hi obté 26 escons i Ciutadans n’aconsegueix 21. El PSOE s’enfonsa amb 33 diputats i Endavant Andalusia baixa a 17.

4 de desembre. Andorra surt de la llista grisa de paradisos fiscals
La Unió Europea considera que té una jurisdicció cooperant en matèria fiscal.

8 de desembre. Neix el Consell per la República
‘Ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’, amb aquestes paraules defineix el Consell per la República la consellera Ponsatí. L’acte, a Brussel·les, dóna el tret de sortida a un òrgan republicà que actuarà alliberat de la justícia espanyola i emparat per l’europea.

11 de desembre. Ada Colau, candidata a la reelecció a Barcelona
Colau aspira a repetir el mandat i haurà de batre’s amb nous candidats de tots els partits del consistori, que renoven el cap de llista, excepte el PSC.

14 de desembre. Jordi Cabré guanya el premi Sant Jordi en la Nit literària de Santa Llúcia
El joc i la tradició literària, fil invisible entre els guanyadors de la Nit de Santa Llúcia: Jordi Cabré guanya el Sant Jordi, Carles Rebassa el Carles Riba de poesia, Víctor García Tur el Mercè Rodoreda de conte, Maite Carranza el juvenil i la primera obra de Núria Franquet l’infantil.

14 de desembre. Es mor el poeta, crític i professor Lluís Alpera
Alpera va començar els estudis a Filosofia i Lletres a la Universitat de València i els va completar a Madrid en l’especialitat de Filologia Romànica. Es va doctorar el 1965 a la Universitat de València amb una tesi sobre la llengua de Francesc Eiximenis. Va fundar el Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, on va exercir de professor fins a la jubilació.

15 de desembre. La CUP no es presentarà a les eleccions europees
El consell polític del partit decideix de no presentar-s’hi i centrar la tasca política en l’àmbit municipal ‘per tal de tornar a generar les condicions òptimes per a construir un nou moment de ruptura’.

15 de desembre. Diana Riba, parella de Raül Romeva, número dos d’ERC per a les eleccions europees
‘He dit que sí perquè fa més d’un any que la meva vida va fer un tomb. Perquè cal que siguem la veu dels presos’, diu Riba.

16 de desembre. Jordi Graupera guanya les Primàries Barcelona
Graupera obté més d’un 50% dels vots a la primera volta de les primàries que ell mateix havia impulsat i, per tant, automàticament passa a ser candidat a la batllia de Barcelona.

17 de desembre. El Consell Departamental dels Pirineus Orientals vota per unanimitat una moció per la llibertat dels presos polítics
La moció, que no és la primera en suport dels presos polítics i exiliats, diu que ‘alliberar-los contribuiria enormement a alleujar les tensions, les provocacions i l’escalada de violència que continuen de manera preocupant a Catalunya’.

18 de desembre. Comença al Tribunal Suprem el judici contra l’1-O amb les qüestions tècniques
Després d’un any i dos mesos d’ençà de l’empresonament del govern i de Sànchez i Cuixart, i d’una instrucció plena d’irregularitats del jutge Pablo Llarena, la sala penal decideix, a petició de les defenses, si és competent o no per a jutjar el cas. La sessió, televisada, ja marca el to de judici polític de tot el procés.

20 de desembre. El congrés espanyol aprova la reforma de l’estatut valencià set anys després d’haver estat aprovada a les corts
La reforma de l’estatut valencià s’aprova amb el suport de tots els grups tret de Ciutadans, que s’hi absté. La reforma fixa el compromís que les inversions de l’estat espanyol al País Valencià, d’ara endavant, s’hauran de fer d’acord amb el volum de la població.

20 de desembre. Els presos polítics deixen la vaga de fam
Després de tres setmanes d’haver-la començada, els presos deixen la vaga de fam. Són traslladats a l’hospital penitenciari de Terrassa per assegurar l’estat de salut. No tenen previst d’emprendre més accions com aquesta.

20 de desembre. Reunió entre representants del govern català i l’espanyol al Palau de Pedralbes encapçalada per Torra i Sànchez
Compromís pel diàleg, reconeixement conjunt de l’existència d’un ‘conflicte sobre el futur de Catalunya’ i voluntat d’avançar cap a una resposta democràtica ‘en el marc de la seguretat jurídica’. Tots dos presidents surten amb un comunicat acordat en què no es menciona la constitució espanyola.

20 de desembre. El Tribunal Constitucional espanyol anul·la parcialment la llei de les Illes contra la mort del brau
Amb aquesta decisió, les corregudes taurines a les Illes Balears hauran d’acabar amb la mort de l’animal, perquè es retorna a la situació legal anterior sobre benestar animal.

21 de desembre. Mobilitzacions a Catalunya contra el consell de ministres espanyol
Milers de persones omplen els carrers de Barcelona un any després de les eleccions imposades pel 155, data en què el govern espanyol fa un consell de ministres a la ciutat. El matí és marcat per les protestes pacífiques vora la Llotja de Mar, on es fa el consell. Tot plegat per a fer veure al president espanyol Pedro Sánchez que a Catalunya no és benvingut. A la tarda, manifestació unitària multitudinària sota el lema ‘Tombem el règim’.

21 de desembre. Les Corts Valencianes aproven el darrer pressupost de la legislatura
La tramitació del pressupost s’aprova sense cap sobresalt: el text arriba a les Corts amb un pacte previ entre les tres forces que donen suport al Consell i destaquen que és un punt de partida per a la legislatura vinent.

22 de desembre. Les armilles grogues de Catalunya Nord se solidaritzen amb els presos polítics
Uns dos mil manifestants tallen la AP-9 que connecta amb la Jonquera. A la concentració també hi assisteixen manifestants del Principat.

22 de desembre. Més per Menorca decideix de no participar en les eleccions europees
L’assemblea del partit acorda de no concórrer a les europees i ha dóna llibertat de vot als adherits. Segons que diuen, els havien convidat a participar en una ‘coalició electoral sobiranista  estatal’ però refusen d’afegir-s’hi.

22 de desembre. Mig miler de morts en el tsunami d’Indonèsia
El tsunami colpeja la costa oest de Java i de l’extrem sud de l’illa de Sumatra, on les males condicions meteorològiques dificulten les tasques dels equips de rescat i les organitzacions d’ajuda humanitària.

27 de desembre. El PP i Ciutadans culminen l’acord amb Vox a la mesa del parlament andalús
Vox obté un representant a la mesa del parlament andalús gràcies al suport del PP i Ciutadans. A canvi de la cadira d’una secretaria, els dotze diputats de Vox voten a favor que Marta Bosquet (Ciutadans) presideixi el parlament.

27 de desembre. El TS s’imposa per jutjar els presos i cedeix els acusats de desobediència al TSJC
La causa del Suprem resta amb dotze acusats, tots de malversació i rebel·lió: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santiago Vila. En canvi, els acusats de desobediència que seran jutjats al TSCJ són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.

28 de desembre. Es mor Amos Oz, intel·lectual i escriptor israelià 
Un dels grans escriptors de les lletres israelianes es mor a setanta-nou anys. Va defensar sempre una solució política entre Israel i Palestin, i va ser molt crític amb els assentaments jueus a Palestina. Entre les seves obres, traduïdes a quaranta-cinc idiomes, destaquen títols com Un altre lloc, Una pau perfecta, El mateix amor i Un conte d’amor i foscor.

Podeu llegir els altres capítols de l’Anuari VilaWeb 2018:
Països Catalans: Un any de resistència
Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió
Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme
França: El carrer despulla Macron
Món: L’any dels autòcrates
2018: L’any de les dones

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb