TEMA DEL DIA
Revolucionaris. Xavier Domènech va arribar a la política per canviar les coses, per fer-les diferents. Però ha vist que fins i tot els autoanomenats revolucionaris que vénen de les places són capaços de repetir els vicis de la vella política: el sectarisme d’aparell, els pactes de despatx i el tancament en un nucli reduït de poder que ho decideix tot. I finalment, després de pensar-s’ho molt, ha plegat perquè està ‘personalment i políticament esgotat’. Una decisió que deixa en els comuns una greu crisi oberta, nou mesos abans de les municipals, quan Ada Colau es jugarà la batllia de Barcelona.

Els problemes de Domènech van començar la primavera passada, quan va començar les gestions per formar la direcció de Catalunya en Comú. Ell volia una direcció que superés les quotes de partit, les sigles i, sobretot, que s’obrís a incorporar persones independents. Però aquesta intenció va topar amb la Barcelona en Comú d’Ada Colau i sobretot d’Iniciativa per Catalunya, els dos partits que formen part dels comuns, que no veien amb bons ulls l’obertura que impulsava el coordinador general. Mentre Domènech configurava la seva proposta de direcció es va trobar que la direcció d’ICV, amb David Cid al capdavant, i Adrià Alemany, de Barcelona en Comú i company d’Ada Colau, ja havien pactat una candidatura alternativa. Una candidatura que excloïa la seva mà dreta al parlament, Elisenda Alamany, una de les veus sobiranistes dels comuns, juntament amb Jaume Asens. ICV i un sector de Barcelona en Comú la van vetar.

En aquell moment, Domènech va cedir, i va acceptar una candidatura a l’executiva nacional coliderada per ell i Ada Colau, sense la presència d’Alamany. La candidatura es va acabar imposant amb vint persones de trenta dins la direcció en les primàries que es van fer el mes de juliol, però no va arrasar. Una candidatura anomenada federalista, partidària d’un tomb espanyolista dels comuns, va aconseguir sis llocs a la direcció; i l’altra, anomenada anticapitalista, quatre. Construïm en Comú esperava guanyar les primàries amb més fonament i el resultat va deixar tocat Domènech. Ara, després d’un estiu de reflexió, deixa la política. També deixa la secretaria general de Podem, que va agafar quan Pablo Iglesias va purgar sense miraments Albano-Dante Fachin.

La dimissió inesperada de Domènech obre un interrogant sobre el futur dels comuns, que es queden sense una de les cares més conegudes i un grup parlamentari escapçat, amb una portaveu, Elisenda Alamany, que no és benvista per la formació. El resultat més immediat és que Iniciativa guanyi quota de poder, amb David Cid com a cara més visible. I en l’àmbit municipal, caldrà veure si Colau supera aquest cop, perquè fins i tot ha revelat que ella també havia pres en consideració de plegar perquè no li agraden aquestes formes de fer política. Unes ‘formes’ de les quals ha participat el seu partit, Barcelona en Comú, i el seu entorn personal, però és cert que la relació amb Xavier Domènech era intensa.

El primer guanyador de la crisi és Iniciativa, però la incògnita més important és veure com evoluciona l’espai dels comuns, que és el que aporta el gruix de vots. En pocs anys, aquest espai ha vist com fracassava Catalunya Sí que es Pot, una barreja impossible amb els inoblidables Joan Coscubiela i Lluís Rabell al capdavant, i ara esclata Catalunya en Comú. Tot i omplir les places, i guanyar la batllia de Barcelona pels pèls, els comuns no han pogut vertebrar un espai polític propi sòlid i autònom, sense ser monitoritzats per ICV.

MÉS QÜESTIONS

Puigdemont inaugura la taula rodona sobre el tractament mediàtic del procés al Visa pour l’Image de Perpinyà. Tot i que no hi ha cap exposició fotogràfica sobre el procés català en el contingut oficial del festival Visa pour l’Image de Perpinyà, que es fa aquests dies, sí que s’ha fet una taula rodona sobre el tractament mediàtic de la crisi catalana. L’acte, al Palau de Congressos, ha estat oberta pel president Carles Puigdemont, mitjançant una videoconferència en què ha destacat la importància de les xarxes a l’hora de fixar el relat. ‘Hi ha un combat actualment que és el relat, la construcció del relat, en el qual no només intervenen mitjans i periodistes sinó també persones influents que intervenen a través de les xarxes socials’, ha explicat. També ha constatat que l’opinió pública europea que ha accedit a informació sobre el primer d’octubre té una visió diferent de l’opinió pública espanyola: ‘La mirada de fora és una mirada que no parteix dels prejudicis ni de les vinculacions que dissortadament hi ha en els mitjans espanyols.’ En la taula rodona també hi ha participat el director de TV3, Vicent Sanchis, el director de La República, Carles Ribera, la periodista Kistina Schreiber i el fotoperiodista Jordi Borràs. Aquest últim ha denunciat les agressions que reben els periodistes en els actes unionistes, com la darrera agressió a un càmera de Telemadrid, o la seva mateix, en mans d’un policia espanyol que no ha estat expedientat.

Oltra reitera que no hi haurà avançament electoral. Continua la pugna soterrada entre els partits del Botànic sobre un possible avançament electoral. Malgrat que el president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha compromès amb els seus dos socis de govern (Compromís i Podem) a exhaurir la legislatura, persisteixen els rumors d’un possible avançament. Avui la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha tornat a dir, durant la conferència de premsa posterior al ple extraordinari del Consell, que ‘no hi ha raons objectives’ per a avançar el calendari electoral valencià perquè el Botànic ‘funciona’. Oltra ha subratllat que hi ha una dotzena de lleis que es tramiten a les Corts i que són clau per al govern. I n’ha recordada una: la llei de serveis socials inclusius. Segons que ha explicat, en aquesta llei hi han participat molts agents de la societat i implicarà un canvi en el sistema de serveis socials del País Valencià.

L’Audiència de València manté Eduardo Zaplana a la presó. Ho ha intentat cinc vegades però no se n’ha sortit. La secció cinquena de l’Audiència de València no ha acceptat de deixar en llibertat l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, perquè considera que hi ha risc de fugida i de destrucció de proves. La defensa de Zaplana havia demanat que el deixessin sortir de la presó de Picassent o que li concedissin arrest domiciliari pel seu estat de salut. És el cinquè recurs de la defensa de l’ex-president. La policia va detenir-lo el maig passat per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals. En l’operació, anomenada Erial, Zaplana és acusat d’haver rebut diners negres de paradisos fiscals, obtinguts en comissions per adjudicacions de contractes que es van concedir de manera irregular.

El govern andorrà aprova una llei de reproducció assistida limitada pel copríncep episcopal. El govern andorrà ha aprovat el projecte de llei de tècniques de reproducció humana assistida. Segons el ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, el text respecta ‘el dret de vida’ recollit en l’article 8 de la constitució i per aquest motiu que creu que no hi haurà cap conflicte amb el copríncep episcopal. Álvarez també ha explicat que és equiparable a la normativa dels països veïns, sobretot l’espanyola, que considera molt avançada. La nova llei permet les tècniques que es practiquen als estats veïns, com ara la inseminació artificial, la fecundació in vitro, la in vitro pre-conservada, la donació d’embrions, el diagnòstic genètic pre-implantacional, la pre-conservació de gàmetes i embrions i la transferència d’embrions. El text prohibeix la recerca amb embrions i l’elecció de sexe (tret d’aquells casos en què pugui contreure una malaltia lligada al sexe tal com estableix el Conveni d’Ovieu). També prohibeix la maternitat subrogada. El projecte aprovat estableix que l’embrió es pot ‘desestimar’ quan la dona per a la qual ha estat creat arriba a cinquanta anys (moment en què ja no és fèrtil).

El PSIB confia en Sánchez per a aprovar el règim especial de les Balears. Els socialistes de les Illes han fet les jornades parlamentàries per preparar el nou curs polític, que acabarà amb les eleccions de la primavera. Els socialistes asseguren que arriben a aquest darrer tram de la legislatura ‘amb els deures fets’ i havent complert els principals punts que es recollien en els acords pel canvi que els va permetre de formar govern amb Més per Mallorca i el suport de Podem. Per al PSIB però, la gran assignatura pendent continua essent aprovar el règim especial de les Balears. Tot i que no hi posen data, creuen que l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol pot ajudar a aconseguir l’acord.

LA XIFRA
400 bombes de precisió làser de l’exèrcit espanyol que Espanya havia venut a l’Aràbia Saudita han estat aturades pel govern espanyol, que no vol que s’utilitzin per atacar el Iemen. La intenció de l’executiu és retornar els 9,2 milions d’euros ja abonats per aquest material, de manera que es deixi sense efecte el contracte signat entre tots dos països el gener del 2015.

TAL DIA COM AVUI
El 4 de setembre de 1924 va néixer a Burjassot el poeta Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes valencians del segle XX. Algunes de les seves obres són: Lletres de canvi, Primera audició, L’inventari clement i Recomane tenebres.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.