Montserrat Caballé

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

La soprano Montserrat Caballé va morir-se a 85 anys la matinada d’ahir a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, segons que han informat a Europa Press fonts hospitalàries. La cantant hi era ingressada des de mitjan setembre.

El funeral serà dilluns al migdia al Tanatori de les Corts, mentre que la vetlla serà avui allà mateix a les 14.00, segons fonts funeràries.

Nascuda a Barcelona el 12 d’abril de 1933, Caballé va començar a fer música de ben jove, amb les classes al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Malgrat tot, va haver d’abandonar-les un temps per la salut precària del pare, cosa que la va obligar a treballar per pagar-se una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui li va sufragar les depeses de la formació, de manera que va poder continuar els estudis a principi dels cinquanta. Allà, hi va conèixer les sopranos que la van influir alhora d’enlairar la seva carrera professional, tal com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.

Després dels estudis al Conservatori del Liceu, l’any 1955 Caballé va debutar als escenaris interpretant Serpina, de l’òpera La serva padrona en dues actuacions a l’estiu d’aquell any a València, Reus i Figueres. L’any següent va ingressar al Teatre Municipal de Basilea. La seva estrena al Liceu no va arribar fins al 1962, amb l’Arabella de Richard Strauss. Abans ja havia passat pels escenaris de Bremen i Viena, i en aquesta darrera ciutat havia triomfat com a Donna Elvira de Don Giovanni. El seu reconeixement ja era internacional i la seva consolidació va arribar el 1965 al Carnegie Hall de Nova York, quan després d’haver substituït Marilyn Horn a Lucrezia Borgia, una obra de Gaetano Donizetti, autor de qui Caballé va acabar interpretant tot un ventall d’òperes, juntament amb més de Giuseppe Verdi.

També el 1965 va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite en el Faust del francès Charles Gounod. Ja als setanta va tornar a travessar l’Atlàntic per estrenar-se a L’Scala de Milà amb Norma de Bellini i representar Violetta a La Traviata al Convent Garden de Londres.

Al llarg de la seva trajectòria, Caballé va rebre molts premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d’Astúries (1991), juntament amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre més. Va ser investida doctora Honoris Causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament.

A la darreria dels vuitanta, Caballé va interpretar amb Freddie Mercury, el cantant de Queen, el tema ‘Barcelona’, que posteriorment va esdevenir l’himne dels Jocs Olímpics alhora que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s’admiraven mútuament i que fins i tot van treure un àlbum plegats, no van poder cantar junts aquest tema en la inauguració, car el Mercury s’havia mort l’any abans a conseqüència de la sida.

Primers problemes de salut
A l’octubre del 2012, la soprano va sofrir un ictus lleu mentre era a l’estranger. Tot i que no li va afectar ni la mobilitat ni la parla, va causar-li una fractura d’húmer; de la qual li van fer un tractament conservador, cosa que va evitar-li de passar pel quiròfan. Aquest contratemps la va obligar a suspendre un concert a l’Auditori de Girona.

Caballé havia limitat molt les seves aparicions públiques. Una en va ser l’homenatge que va rebre al Teatro Real de Madrid el 9 de desembre de 2014, on algunes sopranos, entre les quals la filla, van interpretar algunes peces recordant la seva trajectòria, especialment de les dècades dels seixanta als vuitanta, quan va arribar al cim de la carrera.

Problemes amb Hisenda
Durant els darrers anys, Caballé ha estat pràcticament retirada de la vida pública i ha estat notícia pels seus problemes amb Hisenda després d’haver considerat el fisc que el 2010 no havia pagat mig milió d’euros. Finalment va arribar a un acord amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l’Advocacia de l’estat espanyol per a no ser jutjada ni empresonada. Caballé va acceptar una pena de sis mesos de presó que va ser anul·lada tan bon punt va abonar una multa.

Anteriorment, a l’abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda amb l’objectiu de cercar una reducció de la possible pena que li podien imposar per frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, li van sumar 75.000 més en concepte d’interessos.

En la seva declaració davant el jutge, feta a casa de la soprano per motius de salut, va negar que hagués defraudat Hisenda durant el 2010. Segons que va explicar, aquell any residia a Andorra i només s’acostava a Barcelona per anar al metge i prendre algun avió, mentre que la fiscalia sostenia que sí que vivia a la capital catalana.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.