Avui a les 10.00 comença el judici contra l’1-O al Tribunal Suprem espanyol. Després d’un any i dos mesos d’ençà de l’empresonament del govern i de Sànchez i Cuixart, i d’una instrucció plena d’irregularitats del jutge Pablo Llarena, la sala penal farà la vista de l’article de previ pronunciament, és a dir, decidirà, a petició de les defenses, si és competent o no per a jutjar el cas.

Les defenses han presentat diversos recursos –alguns ja refusats– en què argumenten que el Suprem no és competent per a jutjar els fets i que s’ha d’inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia (TSJC). Quan la sala segona ho resolgui, deixarà deu dies a les defenses perquè presentin els escrits per a demanar la prova i els testimonis del judici, que ha de començar a mitjan gener.

Tot allò que cal saber sobre el judici de l’1-O

La vista la presidiran els set magistrats que conformaran el tribunal de l’1-O, presidit pel polèmic jutge Manuel Marchena, pròxim al PP. A més dels advocats de la defensa, també hi haurà representants de la fiscalia, de l’advocacia de l’estat i de l’acusació popular, exercida per Vox. Totes tres acusacions han demanat al Suprem que refusi els recursos i que jutgi el cas. La vista abordarà qüestions tècniques, que és el pas previ al judici oral, amb les compareixences dels encausats i dels testimonis.

Ara com ara, el Suprem ha refusat les peticions dels encausats perquè la causa s’instruís a Catalunya. El jutge instructor, Pablo Llarena, va tombar les demandes de Mireia Boya, Anna Gabriel i Carme Forcadell. Quan el Suprem refusi la petició de les defenses, fixarà la data de començament de les declaracions dels divuit encausats.

De fet, en el moment d’admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió contra Forcadell i els membres de la mesa, el 31 d’octubre de 2017, el tribunal ja va defensar la competència pròpia. La interlocutòria d’admissió –redactada per Marchena– argumentava que els delictes tenien efectes més enllà del territori català. ‘El caràcter plurisubjectiu fa perfectament explicable, a l’hora de valorar l’autèntica entitat de cada una de les aportacions individuals, un repartiment en què la coincidència en la finalitat que anima l’acció –la declaració d’independència de Catalunya– tolera atribucions fàctiques de signe molt diferent, i, precisament per això, executades en punts geogràfics diferents’, deia la interlocutòria. Els magistrats afegien que el delicte de rebel·lió ‘adquireix una inqüestionable vocació territorial projectada sobre el conjunt de l’estat’.

El trasllat dels presos polítics és previst al gener

Els presos polítics no van sol·licitar de ser presents a la vista perquè això hauria volgut dir traslladar-los a presons madrilenyes just abans de Nadal. El trasllat serà al gener i, ara com ara, no és previst que el Suprem ordeni el trasllat preventiu dels quatre presos polítics que fan vaga de fam per a decretar una alimentació forçosa. Els presos romandran en presons espanyoles fins que no s’hagi acabat el judici, que pot allargar-se fins a final de març o començament d’abril.

Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O

A més dels nou presos polítics –Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull–, també seran cridats a declarar els consellers Carles Mundó i Meritxell Borràs –en llibertat provisional–, l’ex-conseller Santi Vila –també en llibertat provisional– i els ex-membres de la mesa del parlament Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, juntament amb l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya. Resten fora de judici els exiliats, perquè Llarena no n’ha aconseguit l’extradició: Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.

El judici a l’Audiència espanyola, sense data

El judici a l’Audiència espanyola –on hi ha encausats Josep Lluís Trapero, els ex-alts càrrecs del Departament d’Interior Cèsar Puig i Pere Soler i la intendenta dels Mossos Teresa Laplana– encara no té data de començament. Ahir es va saber que l’Audiència debatria al gener si és competent per a jutjar el cas. Fonts citades per l’ACN deien que el judici no es faria fins a l’estiu. Si això és així, es farà quan ja s’hagi jutjat el gruix dels encausats al Suprem i ja se’n sàpiga la sentència.

L’advocat de Cèsar Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha demanat aquesta vista perquè l’Audiència espanyola s’inhibeixi també en favor del TSJC. El tribunal que els ha de jutjar és presidit per Concepción Espejel, afí al PP, que també presideix la sala penal. Aquesta secció té més afers ja assenyalats prèviament, com ara el judici contra l’ex-president del FC Barcelona Sandro Rosell, que començarà el 25 de febrer.

La sentència pot servir de referència als magistrats de l’Audiència espanyola, perquè l’acusació per rebel·lió és la mateixa a tots dos procediments. La decisió que prengui el tribunal sobre Trapero i els altres encausats encara podrà ser objecte de recurs al Suprem.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb