El físic britànic Stephen Hawking s’ha mort aquesta nit a casa, a Cambridge, segons que ha informat la família en un comunicat. A setanta-sis anys, en feia més de cinquanta que tenia esclerosi lateral amiotròfica (ELA). En el comunicat, els fills el defineixen com ‘un gran científic i un home extraordinari’. I afegeixen: ‘La seva feina i el seu llegat viurà molts anys. La seva valentia i persistència, i també el seu humor i brillantor, han inspirat gent de tot el món.’

Hawking, conjuntament amb el seu company Roger Penrose, va començar a destacar a final de la dècada dels seixanta gràcies a una peculiar teoria de l’espai temps. Ambdós físics van aplicar la lògica dels forats negres a l’univers sencer. Més tard, Hawking ho acostà al gran públic en el llibre Breu història del temps, del Big Bang als forats negres (1988).

El Big Bang i els forats negres van marcar per sempre la seva carrera professional. Considerat un deixeble d’Albert Einstein, la seva concepció de la física va sacsejar-ne els pilars. El 2014, va suscitar una gran polèmica quan va escriure que els forats negres no existien, si més no tal com s’havien entès fins en aquell moment. El físic argumentava que l’energia/llum sí que podia escapar-se d’un forat negre. Considerava que no existia un punt de no-retorn dins el forat negre, sinó un horitzó aparent. D’aquesta manera, el forat negre contenia l’energia durant un temps abans de deixar-la escapar.

La ment brillant de Hawking ha hagut de conviure amb un cos que a poc a poc s’ha anat degradant. Durant la carrera, va tenir molts problemes de salut. El 1985 va tenir una pneumònia que li va fer perdre la veu i l’obligava a respirar per un tub. A partir d’aquell moment, va començar a emprar un sintetitzador per parlar.

El llegat de Hawking és immens, i ha influït en un gran nombre d’astrofísics. La NASA ha recordat a Twitter quan va parlar amb els astronautes a l’Estació Espacial Internacional el 2014. ‘Les seves teories han revelat un univers de possibilitats que nosaltres i el món explorem.’

El popular astrofísic Neil de Grasse Tyson també l’ha homenatjat:

I fins i tot els protagonistes d’una de les sèries de més èxit al món, The Big Bang Theory, on va participar en diversos capítols fent gala de la seva faceta humorística i de comunicador que l’ha projectat a un públic de masses:

I, és clar, el comiat de la Universitat de Cambridge:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]