Un any després de la proclamació de la independència al parlament, ha començat la fundació de la Crida Nacional per la República amb l’objectiu d’aconseguir l’hegemonia independentista i el compromís de culminar el procés. La cançó amb què els congregats al pavelló Nou Congost de Manresa (Bages) han clos l’acte resumia el missatge que Carles Puigdemont havia enviat de Bèlgica estant: ‘No surrender’, de Bruce Springsteen. ‘Cridem a la mobilització política perquè no ens hem rendit ni ens rendirem.’ Puigdemont ha fet una arenga a la ciutadania perquè participi en la constitució del moviment, que ja ha començat els tràmits per a esdevenir partit polític. De l’altra banda d’una pantalla gegantina, ha al·legat que continuaran treballant de la manera que els sembla més eficaç: ‘Amb la màxima unitat.’ Després de la reacció en cadena que creu que va generar l’1-O a tot el món, Puigdemont ha sentenciat que la Crida serà capaç de generar-ne una altra.

El pavelló manresà s’ha omplert de crits de llibertat per als presos polítics i exiliats i de proclames d’unitat. Eren els dos lemes que, en forma de petites pancartes, s’han trobat els assistents a les butaques del pavelló, ple a vessar. ‘Ni un pas enrere’ també ha estat molt corejat, especialment en la intervenció del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha insistit en l’ultimàtum fet al parlament durant el debat de política general: ‘El crèdit del president Pedro Sánchez s’ha acabat.’ L’auditori, dempeus, l’ha aplaudit i li ha respost amb crits d’independència. ‘Volem veure la República Catalana proclamada, aquest és l’esperit de la Crida’, ha dit Jordi Sànchez, en lletra viva des de la presó dels Lledoners. El moviment ha volgut exhibir diversitat interna, i el batlle de Montblanc, Josep Andreu, d’ERC, hi ha fet evident el seu suport. La Crida ha posat tota la carn a la graella, amb una escenificació pròpia dels grans mítings electorals. No hi ha faltat l’esclat de serpentines final, tan televisiu.

A l’exterior, els qui no havien pogut entrar ho han seguit en una carpa habilitada. Torra i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, se’ls han adreçat abans de començar. En total, sis mil assistents segons l’organització. Artadi i Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, han presentat els eixos de la ponència política. Els diputats de JxCat Toni Morral i Gemma Geis n’han exposat les bases organitzatives. La Crida no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a fer efectiva la declaració d’independència i instaurar la República ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. Puigdemont en serà el president impulsor, però en tindrà un altre d’executiu i també un secretari general. Els deu mil adherits com a fundadors podran començar a esmenar les dues ponències, que seran aprovades definitivament el 19 de gener en un congrés constituent en què també serà elegida la direcció.

Desconfiança i rivalitat partidista
Puigdemont ha argumentat que un ‘país nou’ requeria una nova manera de fer política. ‘Devem ser la primera força política que neix per poder desaparèixer’, ha remarcat, bo i insistint en el compromís de dissoldre la Crida si s’aconsegueix la independència. Ha dit que no demanaven que es renunciés a carnets ni a ideologies. La Crida permet la doble militància, tot i que el PDECat i ERC la prohibeixen. Puigdemont, rebut amb crits de ‘president’, ha subratllat que treballaven per aconseguir una república independent per la via no violenta i apel·lant al conjunt de la població. Quan Torra s’ha referit al president espanyol, l’auditori ha xiulat. Després d’haver insistit que el crèdit polític de Sánchez s’havia acabat, ha advertit que si el judici contra els presos polítics s’acabava amb una sentència condemnatòria, s’hi enfrontarien tal com la ciutadania l’1-O i el 3-O. ‘Aquesta serà la nostra resposta’, ha declarat. El president de la Generalitat ha descrit el procés judicial com una ‘farsa’. El veu com una causa general contra l’independentisme construïda per la Moncloa i la Zarzuela. També ha demanat als ciutadans que dimarts a la tarda omplin la plaça de Sant Jaume, coincidint amb la presentació del Consell de la República al Palau de la Generalitat.

Sànchez ha dit que, si després de l’1-O no van fer prou bé les coses, va ser arran de la desconfiança i la rivalitat partidista. Dels Lledoners estant també ha advertit que s’equivocaven els qui preveien que acotarien el cap com ‘gossos mesells’, que acceptarien el ‘joc autonòmic’ i que s’arrossegarien per bescanviar ‘clemències judicials’ i gests envers els presos. En la carta ha emplaçat els adherits a recórrer el país perquè la nova organització s’implanti a cada vila. ‘Unitat i lleialtat a un projecte compartit: el de la independència’, ha demanat.

Elsa Artadi, Josep Andreu i Albert Batet, a Manresa. Fotografia: Albert Salamé

Apel·lació a les bases del PDECat i ERC

El batlle de Montblanc és el primer càrrec intermedi dels republicans que fa el pas a la Crida. El nucli fundador espera que n’hi hagi més, també del PDECat. ‘Crec que és indispensable la unitat de tots els independentistes per a aconseguir els nostres objectius’, ha dit Josep Andreu. També ha opinat que és ‘imprescindible’ que concorrin plegats a les pròximes eleccions europees. El moviment apunta a les bases del PDECat i ERC i al seu electorat. Del PDECat, és sabut l’aval de la vice-presidenta, Míriam Nogueras. ‘Avui neixen coses noves i deixem enrere les velles i obsoletes’, ha piulat. En canvi, el president del partit, David Bonvehí, no ha assistit a la convenció fundacional i no ha amagat tampoc el malestar perquè la Crida es pugui constituir en partit polític. A l’escenari, hi ha pujat la diputada del PDECat al congrés espanyol, Lourdes Ciuró.

També han explicat breument per què hi donaven suport l’ex-diputada d’ERC Maria Àngels Cabasés; l’ex-consellera Marina Geli; l’ecologista Santiago Vilanova; el president de l’AMI i batlle del Port de la Selva, Josep Maria Cervera; el portaveu del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet; la batllessa de Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny; l’ex-tresorera de l’ANC Núria Guillaumes; i els fills de presos Laura Turull, Berta Forn i Oriol Sànchez, entre més. A la tribuna de convidats, hi havia el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri; alguns diputats de JxCat, com Josep Costa i Eduard Pujol; els consellers Damià Calvet i Miquel Buch, i l’ex-dirigent de CDC David Madí, a més de la candidata a l’Ajuntament de Barcelona elegida pel PDECat, Neus Munté. Entre el públic també hi era l’ex-batlle de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal.

Sala i Martín i Cotarelo, símbol de la diversitat ideològica
L’economista Xavier Sala i Martín i el politòleg i escriptor Ramón Cotarelo han intervingut plegats, una exhibició més de la pluralitat ideològica que pretén de conviure a la Crida. ‘Mai a la vida no havia estat tan emocionat veient els noms dels consellers’, ha dit Xavier Sala i Martín. A partir d’una paràbola ha conclòs: ‘Si tu vols llibertat, els collons del toro has de tocar.’ Ramón Cotarelo, fent un esforç per a parlar en català, ha assegurat que l’ha deixat atònit veure a la televisió que uns tertulians deien que la Crida era un projecte personal de Puigdemont. ‘No hi ha projectes col·lectius fins que no són exposats al poble i el poble els accepta’, ha defensat. Cotarelo, al costat de Sala i Martín, ha citat Karl Marx: ‘Les idees esdevenen una força material que ens arrelen als pobles. La idea és aquí i el poble també.’ També ha citat Mao davant un Sala i Martín somrient.

El manifest fundacional té més de cinquanta mil adherits, que podran fer-se’n fundadors abans del congrés constituent. En el procés fundacional, n’hi podran participar com a fundadors uns deu mil . A més, uns set-cents voluntaris s’han ofert a col·laborar-hi al territori, segons fonts de la Crida.

 

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb