La Crida Nacional per la República no renuncia a ‘cap via pacífica i no violenta’ per a fer efectiva la declaració d’independència i instaurar la República ‘a l’empara de la causa justa de la independència’. La proposta inicial de ponència política del moviment insisteix a perseverar en l’intent de diàleg amb l’estat espanyol, però avisa que exerciran efectivament el dret d’autodeterminació si aquest diàleg no fructifica en ‘un període prudencial’ o bé sorgeix una oportunitat per a exercir la sobirania a partir de la mobilització i amb l’aval de la ‘voluntat majoritària’ de la ciutadania.

La ponència organitzativa estableix que Carles Puigdemont serà el president impulsor de l’organització, que també tindrà un altre president executiu i un secretari general. Puigdemont, però, ‘encapçalarà l’acció política’ de la Crida. La formació s’estructurarà amb un govern, un consell de representants (amb funcions semblants a les que tindria, diuen, un parlament) i l’assemblea nacional, formada d’entrada per les 9.500 persones que s’han fet fundadores i, una vegada es constitueixi definitivament, pels associats que estiguin a corrent de pagament. De fet, una de les finalitats de la Crida és construir un moviment que ‘cristal·litzi en un instrument polític organitzat’, i el nucli fundador ja va començar els tràmits per a registrar-lo com a partit polític. La proposta dels estatuts de la formació també consagra Quim Torra i Jordi Sànchez com a impulsors de la Crida, a més de Puigdemont. Els 10.000 inscrits com a fundadors podran esmenar a partir d’ara les dues ponències per via telemàtica. S’aprovaran definitivament al congrés constituent el 19 de gener.

Desobediència pacífica i acció institucional
Segons la Crida, la mobilització pot forçar l’estat a desblocar les negociacions per acordar un referèndum. Com? Amb mobilitzacions basades en la ‘no-violència activa’ i amb ‘accions de nova dimensió’ que no concreta. Sí que cita, com a exemples reeixits de desobediència civil a Catalunya a tenir en compte (perquè ‘van doblegar el poder’) el tancament de caixes, la vaga de tramvies i el moviment contra el servei militar obligatori, amb l’objecció de consciència i la insubmissió. La Crida propugna que es busqui una estratègia conjunta amb els actors sobiranistes, basada en ‘accions republicanes no violentes’, que actuïn com a acceleradors d’una solució democràtica al conflicte i com a generadors de noves oportunitats. Tal com va avançar VilaWeb, la ponència política combina la intenció de forçar un referèndum amb la desobediència pacífica i la protesta, amb el convenciment que l’independentisme ha de provar de governar totes les institucions autonòmiques. També advoca per treballar per l’alliberament i l’absolució dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

 

Convenció fundacional de la Crida al pavelló Nou Congost de Manresa. Fotografia: Albert Salamé.

La Crida demana que s’admeti que des de les institucions ‘hi ha un marge d’actuació limitat’. Ara bé, preveu que les circumstàncies empenyin els representants polítics a dur a terme actuacions que siguin considerades desobediència per algun tribunal i, per tant, penades judicialment. Segons que al·leguen, la desobediència ha de ser en tot cas ‘una decisió personal i intransferible’ del representant polític, i cap imposició col·lectiva no la pot imposar ni condicionar, atès que les conseqüències judicials s’assumeixen individualment. La Crida admet, malgrat tot, que la desobediència de les institucions pot ser una ‘acció necessària’ si els poders de l’estat actuen injustament en la seva negativa a acceptar un referèndum pactat.

Malgrat que hi hagi un marge limitat d’acció des de les institucions, la Crida al·lega que, sense el control del govern, el procés no hauria estat possible. A més, el parlament i el govern de la Generalitat i els ajuntaments són la ‘primera línia de contenció’ davant les ofensives de l’estat espanyol i s’hi poden implementar polítiques amb valors republicans que beneficiïn tots els ciutadans. Respecte a les eleccions municipals, la nova organització defensa les llistes unitàries, tot i que la Crida com a tal no s’hi presentarà. Cita el cas de Barcelona com a exemple paradigmàtic. ‘Seria imperdonable que a les pròximes eleccions locals el sobiranisme torni a cedir alcaldies tan importants com la de Barcelona per prioritzar l’aposta de partit i no el guany o l’interès col·lectiu del sobiranisme’, diu.

Crítiques a la manca d’unitat
La Crida és molt crítica amb els partits independentistes. Raona que la manca d’unitat i la desconfiança entre les formacions sobiranistes ha estat l’origen d’algunes ‘decisions estratègiques no reeixides’. També critica la prevalença dels interessos de partit i la rivalitat, que només han servit per a ‘debilitar’ el projecte. Des de la unitat d’acció, diu, s’ha de treballar per crear noves oportunitats en un futur immediat. La Crida argumenta que no pretenen ‘uniformitzar ni anul·lar’ la personalitat ni l’espai de cap partit, ni tampoc silenciar-los. Però sí generar una ‘confluència conjuntural’ que s’articuli també a les eleccions. És profitosa, sentencia la ponència, tant pel que fa als resultats electorals com en l’acció política posterior que es confronti democràticament amb l’estat espanyol. A més, proposa que el Consell de la República, amb Puigdemont al capdavant, encapçali la internacionalització de la causa independentista. La ponència política es tanca amb una carta de compromís polític de 17 punts que resumeix els principis fundacionals.

Diversitat ideològica i organització interna
La Crida vol créixer a partir d’una diversitat ideològica que fins i tot estructura internament, per garantir la representativitat de tots els sectors. Al consell de representants, hi haurà dotze membres de cadascun dels tres corrents interns amb què naixerà: el liberal, el socialdemòcrata i el d’esquerres. Al govern, hi haurà d’haver un membre de cada corrent. També volen garantir la representació del moviment a tot el territori i a escala internacional.

El màxim òrgan de decisió de la Crida, segons la proposta organitzativa, és l’assemblea nacional. Haurà de decidir, per exemple, a quines eleccions concorre l’organització. El govern de la Crida tindrà un president i un secretari general que són irrevocables, de manera que només podran dimitir. A més, aquests dos càrrecs s’hauran de presentar plegats i es votaran conjuntament a l’assemblea. En una segona votació, s’elegiran dinou membres més.

La Crida ratifica el compromís de dissoldre’s una vegada s’aconsegueixi la independència. En el moment de la declaració efectiva d’independència, es comprometen a convocar una assemblea nacional extraordinària per a aprovar-ne la dissolució. També es permetrà la doble militància, tot i que partits com el PDECat i ERC la prohibeixen explícitament als seus estatuts. També es compromet a facilitar una participació contínua dels associats amb mitjans telemàtics, amb l’objectiu que es votin les propostes que formulin els òrgans de govern.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb