Enèsim judici contra el procés, ara contra el diputat d’ERC al congrés espanyol Joan Josep Nuet. Entre demà i dijous, Nuet compareixerà al Tribunal Suprem espanyol acusat de desobediència per haver format part de la majoria de la mesa que presidia Carme Forcadell i que va facilitar debats i votacions parlamentàries fins l’octubre del 2017, quan el 155 va dissoldre la cambra. Nuet, aleshores, era diputat al Parlament de Catalunya per Catalunya Sí que es Pot, i no ha estat fins ara, més de tres anys més tard, que serà jutjat al Suprem, perquè actualment té l’aforament a les corts espanyoles. El precedent judicial que més l’afecta és ben recent, i fa pensar que també serà condemnat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar l’any passat els seus companys de mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet a vint mesos d’inhabilitació especial i trenta mil euros de multa.

És la pena que li demanen tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat, que no afluixen gens ni mica ni fan cap gest envers les acusacions malgrat l’obertura, ara fa un any i escaig, d’una suposada etapa de diàleg polític per part del govern espanyol. No és així. La fiscalia i l’advocacia de l’estat consideren que Nuet va desobeir resolucions del Tribunal Constitucional que vetaven unes determinades iniciatives parlamentàries sobre l’exercici del dret d’autodeterminació. De manera que, segons l’acusació, no era permès de fer una comissió d’estudi sobre el procés constituent, ni tramitar una partida pressupostària per al referèndum ni tramitar per al debat i la votació a la cambra la llei del referèndum ni la llei de transitorietat, que es van aprovar el 6 i el 7 de setembre del 2017.

En el seu escrit de defensa, Nuet demana l’absolució argumentant que la mesa no pot limitar la iniciativa parlamentària i que calia prioritzar el debat parlamentari, perquè era necessari. Fins aleshores, el parlament havia pogut, com a mínim, debatre i votar resolucions sobre qualsevol qüestió, inclosa l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Però d’ençà del 2015, el Tribunal Constitucional va canviar la seva doctrina, que s’havia basat en el fet que la mesa no havia de qüestionar el fons de les resolucions que es proposaven per a admetre-les, i va passar a ser més restrictiva. Carme Forcadell, com a presidenta, i ex-presidenta de l’ANC, era en el punt de mira. A ella, la va jutjar el Suprem i la va condemnar per sedició. En el cas de la resta de la mesa, els membres sobiranistes que van acceptar la tramitació d’iniciatives parlamentàries, la causa va acabar finalment al TSJC per desobediència. Però Nuet, com a diputat al congrés espanyol, ha anat a parar al Suprem.

Hi defensarà que el debat parlamentari, sobre la qüestió de l’autodeterminació, era i és necessari. Però també hi ha una part de la seva defensa que es fonamenta que ell no va prendre exactament les mateixes decisions que els seus companys independentistes ja condemnats. De fet, quan va començar la persecució judicial contra els membres de la mesa, ja el 2016, Nuet en va quedar inicialment al marge. Ell també s’havia oposat al vet de les resolucions que aquell mes d’octubre van aprovar Junts pel Sí i la CUP. Però la fiscalia no el va incloure en la querella perquè no era independentista, perquè, segons deia, tenia “l’errònia creença que el control de la mesa era merament formal”. Finalment, però, durant la fase d’instrucció la jutgessa el va acabar incloent com a investigat.

Les diferències respecte dels membres independentistes

La defensa de Nuet farà valer que la comissió sobre el procés constituent venia avalada pel lletrat major del parlament i que la va portar al ple de la cambra la Junta de Portaveus, no pas la mesa. I que en aquella comissió hi va participar el PP, que el juliol del 2016 també va portar a votació diverses propostes de conclusions. CSQP, amb Nuet com a representant a la comissió, va votar contra les conclusions de la CUP i de JxSí, i les conclusions es van portar finalment al ple per una alteració de l’ordre del dia sol·licitada pels grups independentistes.

Entre els arguments, la defensa també recordarà que CSQP va presentar una esmena al pressupost del 2017 per a adequar una partida per a convocar el referèndum “a la legalitat establerta” per un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que considerava que el referèndum unilateral era inconstitucional. I que CSQP va votar contra aquell pressupost. També dirà que el 6 i el 7 de setembre Nuet va votar a favor d’admetre a tràmit la proposició de llei per a fer un referèndum d’autodeterminació, però que es va abstenir en l’admissió de la llei de transitorietat jurídica. El vot a favor de la llei del referèndum es va prendre dins el grup parlamentari de CSQP per unanimitat en “previsió d’un debat llarg i substanciós en seu parlamentària, necessari i que podia permetre la transacció o la introducció d’esmenes” per portar la llei cap a la reforma constitucional. En canvi, la llei de transitorietat jurídica sí que la van considerar subordinada a una “realitat material i jurídica hipotètica i inexistent” i s’hi van oposar.

L’escrit de defensa recorda que Nuet va denunciar les presses de la CUP i JxSí per a fer les votacions. És a dir, recordarà que va votar contra l’alteració de l’ordre del dia, la tramitació per via urgent i el nomenament de la Sindicatura Electoral. Nuet també va reclamar que el ple se suspengués fins que el Consell de Garanties Estatutàries s’hi pronunciés i que s’admetessin les esmenes a la totalitat i es reconsideressin diverses decisions. I recordarà, també, que després del Primer d’Octubre va votar contra la compareixença del president Carles Puigdemont, el 9 d’octubre, i que el 27 d’octubre es va oposar també a la votació de la declaració d’independència.

Tant la defensa com les dues acusacions públiques demanen que declarin com a testimonis els altres dos membres de la mesa, José María Espejo Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC), l’ex-lletrat major Antoni Bayona i el secretari general de la cambra, Xavier Muro. Tots quatre declararan dimecres al matí per videoconferència. També declararan per videoconferència Carme Forcadell i Lluís Corominas. Dijous serà el torn de la prova documental, la presentació de les conclusions definitives, l’informe de cada part i el torn pel dret a l’última paraula de l’acusat.

 

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.