A un quart d’una del migdia, en un bar estret del carrer Bárbara de Braganza de Madrid, a tocar del Tribunal Suprem, els dos advocats de Vox al judici contra el procés prenen un suc de taronja i un cafè. En una pantalla de televisió sense veu, la tertúlia del programa de Susanna Griso a Antena 3 discuteix sobre els vídeos de l’1-O que s’han projectat aquests dos darrers dies. Vídeos de la fiscalia, un rere l’altre, en un bucle, fins que de sobte apareix la imatge d’un home amb el cap obert i la samarreta estripada, víctima de les porres dels antiavalots de la policia espanyola a l’Escola Mediterrània de Barcelona. I es veuen més imatges, garrotades a la cara contra la gent de Sant Carles de la Ràpita, l’envestida de guàrdies civils contra els votants de Sant Iscle de Vallalta… Avui, el quaranta-novè dia de judici, s’han pogut veure amb detall dins la sala del Suprem els vídeos dels fets del Primer d’Octubre que els dos-cents policies que van venir a testificar van provar de negar i d’amagar; les imatges que van portar la CNN a titular ‘La vergonya d’Europa’ aquella nit; les ‘fake news’ d’Alfonso Dastis, de Josep Borrell, d’Isabel Celaá han esclatat avui dins la sala i han tingut una rèplica gairebé immediata fora. Perquè no feia ni mitja hora que les havien vist Marchena i companyia que Susanna Griso ja les difonia. Aquest ha estat el primer efecte d’un dia en què el judici ha rebut unes quantes sotragades, des de dins i des de fora, en un moviment d’implosió i d’explosió les conseqüències del qual són imprevisibles, ara com ara.

Sobrevolava des de primera hora la certesa que un organisme de les Nacions Unides, el Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries, demanaria avui mateix l’alliberament immediat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per haver estat empresonats irregularment (i es referiria a ells tres perquè van ser els primers que hi van presentar demanda). Si això es confirmava, seria una bomba en plena fase final del judici. El front exterior es reactiva, i en diversos àmbits. Però, mentrestant, Marchena engegava puntual, a les deu, la sessió en què les defenses han pogut finalment projectar els vídeos de la brutalitat policíaca. Andreu Van den Eynde ha començat amb l’escala del Pau Claris de Barcelona, de la qual la sala va tenir un breu tast, de molt pocs segons, el dia que va declarar Jordi Sànchez, ben al començament del judici. Aleshores es va veure la puntada de peu voladora d’un antiavalot contra la gent asseguda a l’escala. Avui s’ha vist la seqüència sencera, com un agent llançava escales avall una dona pel simple fet de ser allà, com un altre estirava dels cabells una altra votant, les puntades de peu als asseguts amb les mans enlaire i la cara d’espant… I ho han vist des de més d’un punt de vista, amb un altre vídeo enregistrat per la gent que era a l’escala.

Un silenci incòmode

Els jutges tenien els ulls clavats a les pantalles, sense parpellejar; Marchena aguantant la barbeta amb la mà, fent algun esbufec; el fiscal Fidel Cadena, amb l’esquena clavada al respatller, amb cara de disgust; l’advocat de Vox Pedro Fernández, amb un somriure mofeta i Ortega Smith amb una cara molt seriosa i els ulls acalats, i els dos agents de la policia espanyola que custodien la sala, que habitualment aprofiten la sessió per fer un cop de cap bo i asseguts en una cadira, un a cada cap, mirant els vídeos amb uns ulls com taronges. Perquè molts és la primera vegada que han vist aquestes imatges. La de la cadira llançada contra un guàrdia civil a Sant Joan de Vilatorrada la deuen haver vista centenars de vegades, però els cops de porra absolutament gratuïts al cap de l’Alejandra Rayas a l’Escola Mediterrània eren una cosa nova, i incòmoda i vergonyosa.

Quan acabava un vídeo la sala romania en un silenci esfereïdor, perquè acabaven de cop els crits horroritzats de la gent que veia i patia amb ràbia i incomprensió la fúria dels agents contra ells; un silenci que tan sols trencava l’advocat indicant a en Paco el vídeo que havia de projectar tot seguit. I després de la gent atonyinada de la Mediterrània, els veïns de la Ràpita amb els braços alçats i la cara plena de sang mentre continuaven rebent cops de porra dels agents de la Guàrdia Civil, aquells que van testificar el 4 d’abril proppassat en aquesta mateixa sala dient que allà ningú no havia pegat amb la porra de dalt cap a baix, que no se n’havia fet pas cap ús desproporcionat. I les imatges avui ho desmentien rotundament:

Manuel Marchena ha impedit en aquest judici que aquests vídeos es poguessin exhibir quan un testimoni deia una cosa que no tenia res a veure amb això que demostra una prova documental, és a dir, quan mentia. El principi de contradicció no es va poder aplicar, però avui en la memòria hi havia les declaracions d’aquell guàrdia civil mentider, i també les d’en Joan Pau, el rapitenc que es va haver d’empassar les llàgrimes quan recordava amb horror ‘el so que feien les porres obrint caps’. I és això que el tribunal ha vist avui en imatges. Cap guàrdia civil ni cap policia no va dir que ataquessin la gent sense haver-hi parlat abans. Doncs una de les imatges que més impacte ha causat avui al Suprem ha estat la dels guàrdies civils en formació avançant per un carrer de Sant Iscle de Vallalta en direcció a un grup de votant que s’aplegaven en silenci i amb les mans alçades, i com de sobte els agents arrencaven a córrer i els passaven pel damunt amb els escuts i les porres.

Acabava el vídeo, i novament aquell silenci incòmode i estupefacte, i algun esglai reprimit dins la sala quan un cop de porra anava al cap o quan un policia clavava un cop de puny a la cara a una dona a l’Escola Dolors Monserdà de Barcelona, en un vídeo que tornava a desmentir el testimoniatge d’un policia que havia participat en aquell assalt, i que va negar que això passés. Això que ha deixat glaçat el tribunal:

El contrast entre el relat de la fiscalia i del testimoniatge dels agents, parlant de la massa violenta i plena d’odi, amb les imatges de gent de totes les edats a llocs molt diversos i amb una actitud pacífica i alhora ferma ha palesat l’estratègia deshumanitzadora que hi ha al darrere, la mateixa que justificava el crit d’a por ellos. Un altre vídeo poc o gens vist en televisions espanyoles, el dels agents dins un autocar anant a Catalunya amb banderes espanyoles cantant ‘A por ellos’, que també s’ha vist avui al Suprem. Quin efecte tindrà això? Des d’un punt de vista mediàtic, i malgrat la petita finestra que s’ha obert avui al programa de la Griso i potser en algun altre espai, serà molt relatiu. Però a efectes jurídics el tribunal disposa d’un material molt contundent, inclosos els vídeos que va projectar ahir la fiscalia, per veure que el tarannà de la gent mobilitzada aquell dia no era violent, i que les crides a la mobilització que feien Jordi Sànchez i Jordi Cuixart eren clarament pacífiques, tal com s’ha demostrat en un bon nombre de vídeos exhibits també avui.

Un text duríssim contra l’estat

I amb la pausa de l’hora de dinar, ha arribat la resolució de l’ONU, tan esperada per les defenses. Aquest grup d’experts diu, entre les conclusions d’un informe duríssim contra l’estat espanyol, que els presos han de ser posats en llibertat immediatament, que han de ser indemnitzats i que s’ha de fer ‘una investigació exhaustiva i independent’ de la desena llarga de drets fonamentals que els han estat vulnerats fins ara. El fet destacat d’aquest dictamen, a més del fet que Espanya té l’obligació d’atendre’l, és que inclou una llista llarga de conclusions després d’haver escoltat i analitzat els arguments de totes dues parts. I diu que les explicacions de l’estat espanyol sobre l’empresonament preventiu de Junqueras, Sànchez i Cuixart no els convencen. De manera que afirmen que hi ha hagut una vulneració de la llibertat d’expressió, d’associació i de reunió, que les manifestacions d’aquella tardor van ser totes pacífiques, i que les acusacions contra ells no tenen trellat. Més encara: que se’n va vulnerar la presumpció d’innocència per les declaracions públiques fetes per responsables del govern espanyol considerant-los delinqüents, que foren empresonats sense haver tingut temps de preparar la defensa, i que no hi ha base legítima, necessària ni proporcional per a mantenir-los a la presó. I destaca amb un to de sorpresa que l’argument arribés a ser que no renunciaven a la seva ideologia independentista.

Són els abusos d’aquest procediment explicats i denunciats per un organisme de l’ONU quan falten tan sols tres sessions de judici. La defensa de Jordi Cuixart ja han presentat l’escrit per a l’alliberament immediat, i les altres  també ho acabaran fent. Tota una bomba contra la raó de ser d’aquest judici, el dia que la sala descobreix que els violents no van ser els acusats, sinó els acusadors. El mateix dia que la fiscalia ha donat per bones les seves conclusions definitives i, aliena a tot això que passa dins i fora de la sala, manté les peticions de pena per rebel·lió contra tots els presoners polítics i prepara el terreny per a castigar-los més encara. Els fiscals han demanat al tribunal que tingui en compte l’aplicació de l’article 36.2 del codi penal, bo i preparant el terreny per si són traslladats a Catalunya per a complir la condemna. Perquè allò que preveu aquest article és que els condemnats no puguin obtenir el tercer grau ni cap benefici penitenciari fins que no hagin complert la meitat de la pena. Ja que la gestió de les presons a Catalunya va a càrrec de la Generalitat, que tingui les mans lligades en aquest sentit.

D’avui en quinze el judici es declararà vist per a sentència. Un judici que el Grup de Treball Contra les Detencions Arbitràries ha dit avui que no tenia fonament ni tan sols per a haver començat, que els jutges que formen part d’aquest tribunal no són els competents per a jutjar aquesta causa i que els presoners estan detinguts de il·legalment.

MÉS INFORMACIÓ

L’altre gran front internacional que s’ha obert és al Parlament Europeu. Hi ha dos exiliats i un pres polític que són eurodiputats, i avui el president Carles Puigdemont i Toni Comín no han pogut presentar les credencials per a ser eurodiputats perquè funcionaris de l’eurocambra els hi han barrat el pas. Vegeu-ne més informació.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

Ja només falten tres sessions perquè el judici sigui declarat vist per a sentència. Dimarts es presentarà l’informe de la fiscalia, el de l’advocacia de l’estat i el de Vox. I dimarts 11 de juny i dimecres 12 de juny serà el torn de les defenses, i els acusats disposaran d’un quart cadascun per a pronunciar l’última paraula.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb