A Manuel Marchena li hem vist avui la nafra, allà on més li cou si hi furgues: les vulneracions dels drets humans que s’han comès durant tot un període de repressió judicial i policíaca que culmina en aquest judici contra el procés que presideix. Avui li hem vist una agror i una intransigència que encara no havia ensenyat, si més no fins a aquest extrem, quan l’advocat Benet Salellas ha demanat a l’acadèmica britànica Helena Catt, que ha testificat com a observadora internacional durant l’1-O, quines violacions dels drets humans va recollir l’equip que ella coordinava. Aquesta és la nafra, els drets humans. I és això que cou: que vingui algú de fora a dir-los quan es violen els drets humans.

Amb prou feines havien passat vint-i-quatre hores que Marchena havia dit a les defenses que la fiscalia podia demanar tantes coses com volgués al tinent coronel Daniel Baena sobre fets i investigacions que no duia a terme ell directament, sinó el personal que ell coordinava. Doncs el primer d’octubre de 2017 Helena Catt va coordinar un equip d’una quinzena de persones que van visitar cent col·legis electorals arreu de Catalunya, i que es van esgarrifar amb allò que van veure. Salellas volia saber què li van explicar els seus col·legues sobre aquella observació, i Marchena ho ha impedit, amb l’argument que ella no ho va veure directament. Un canvi de criteri en menys d’un dia.

Salellas ha volgut reformular la pregunta, demanant-li per l’actitud que van tenir els policies espanyols. Però Marchena l’ha tornat a interrompre, i el seu enuig ha anat augmentant a mesura que parlava, fins que ha esclatat: ‘La senyora Helena Catt no ens dirà què va passar ni si es van vulnerar els drets humans, ni quina va ser l’actuació de la policia; serà el tribunal amb el seu esforç probatori.’ I ha acusat l’advocat de ‘suplantar el paper d’aquest tribunal, i això no ho podem permetre’. Vegeu-ho:

Què hauria respost Helena Catt si Marchena no li ho hagués impedit? Probablement alguna cosa força semblant a això que ella mateixa va escriure com a informe preliminar l’endemà del referèndum: ‘Ahir vam presenciar uns fets que cap observador electoral no hauria de presenciar mai. Esperem no tornar a veure unes escenes com aquestes mai més. Vam veure nombroses i repetides violacions dels drets civils i humans. Ens sorprèn que això hagi passat. I més encara si es té en compte que es tracta d’una operació orquestrada i centralitzada, un dispositiu d’estil militar planificat curosament. Ens sorprèn que agents armats emmascarats hagin entrat als col·legis electorals amb el propòsit d’impedir un procés democràtic pacífic.’ Segons el magistrat, si el testimoni expliqués això assumiria un paper de peritatge que no li correspon. ‘Seria impertinent.’

Marchena se sap observat i ha mirat d’exhibir exquisidesa formal i processal d’ençà del començament del judici. Sap molt bé que aquesta causa acabarà al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però és una aparença, perquè ja hem descrit i relatat decisions que han afectat el dret de defensa, com la impossibilitat de projectar vídeos o documents que permetin de contrastar la validesa i la credibilitat de comandaments i d’agents policíacs que construeixen un relat imaginari i sensorial al·lucinant sobre els fets de la tardor del 2017. I això que ha fet avui Marchena amb Salellas és una nova vulneració d’aquest dret, sobretot per la doble vara de mesurar del magistrat amb les defenses i amb les acusacions, especialment amb la fiscalia.

L’autarquia jurídica

Avui s’ha obert una finestra i ha entrat una mica d’aire fresc, una mirada externa, renovada, mitjançant dos observadors internacionals que van viure de primera mà la violència real del primer d’octubre de 2017, l’organitzada i planificada pels organismes de l’estat per a crear una situació de caos i violència social que permetés d’impulsar aquesta causa general i culminar-la. Una finestra oberta que la fiscal Consuelo Madrigal ha assenyalat al matí, perquè la molestava l’aire que entrava, i que Marchena ha tancat de cop a la tarda.

Al matí ha declarat l’ex-diputat alemany Bernhard von Grünberg, de l’SPD, a proposta de les defenses. Von Grünberg va formar part d’un grup d’experts internacionals que van voler observar directament la situació política a Catalunya i el referèndum. Ha relatat l’actitud pacífica de la gent que anava a votar als col·legis electorals que va poder visitar, el fet que no caiguessin en cap actitud violenta ‘malgrat la situació d’intimidació i d’amenaça’ que van haver de suportar. La violència que va veure fou de la policia; els ferits, la gent que anava a votar. És això que ha explicat l’ex-diputat, i ha exasperat Consuelo Madrigal, que ha perdut una mica els estreps quan ha confessat al jutge que, amb les preguntes capcioses i impertinents que feia, volia desqualificar-lo. ‘Sí, vull desqualificar-lo.’

Un senyor alemany i una senyora britànica qui són per a anar al Tribunal Suprem d’Espanya a dir qui va ser violent i si hi va haver violacions dels drets humans a Catalunya? El mirall europeu ha fet la primera incursió en aquest judici, i fiscal i jutge s’han neguitejat. Ha reaparegut l’autarquia judicial de la cúpula espanyola que vam veure d’una manera nítida, descarnada, agressiva, durant la fase d’instrucció, quan aquest mateix tribunal va reaccionar amb ira a les decisions que prenien jurisdiccions com la belga i l’alemanya, tan diferents, sobre uns mateixos fets. Les negatives de Bèlgica i d’Alemanya a lliurar els exiliats no tan solament no van despertar autocrítica sobre el procediment que es duia a terme contra els presos polítics, sinó que van enfurismar la cúpula judicial espanyola, que va fer pinya amb Llarena i va acusar de deslleialtat la justícia belga i l’alemanya.

Slesvig-Holstein com a arma

Avui en parlava l’advocat Gonzalo Boye en aquesta entrevista d’Andreu Barnils, de la importància del factor europeu, que revela el despropòsit d’aquest judici. ‘La sentència alemanya diu que aquests fets no són delictius. I hi haurà una sentència espanyola que dirà que aquests fets sí que són delictius. La meva pregunta és: dins la UE i sense afectar un dret fundacional de la UE, la lliure circulació, un mateix fet pot ser delictiu i no ser delictiu? Això afectaria la lliure circulació de persones? Jo crec que sí.’ I Boye suggereix que això sigui motiu de demanda del Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg, abans no hi hagi una sentència al Suprem.

La resolució del Tribunal de Slesvig-Holstein denegant l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió, perquè els magistrats alemanys no en van veure cap mena d’indici, és segurament el principal element d’impugnació, no únicament de l’acusació al Suprem, sinó del judici mateix. D’ençà que va començar el judici, el 12 de febrer, les defenses no se n’han servit, sinó que han mantingut una defensa més dedicada a desactivar els fets que exposen els testimonis de càrrec proposats per la fiscalia. Boye demana una mirada més llarga, que es posi damunt la taula aquella sentència, que diu coses com ara: ‘No hi ha cap pla d’acció per a actes violents dissenyats per ell [Carles Puigdemomt], com diuen les autoritats espanyoles en les seves al·legacions. El seu propòsit i el dels seus col·laboradors no era d’impedir la feina de la policia nacional [espanyola] ni encara menys de motivar al carrer situacions similars a les d’una guerra civil, sinó tan sols de permetre a la quantitat més gran possible de votants de participar en un referèndum.’ Si s’obren les finestres de l’edifici barroc del Suprem, pot entrar a la sala encoixinada, vellutada, marmòria, un ventet fresc que s’endugui tot aquest aire resclosit.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà a les 10.00 declararan com a testimonis al judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol dos agents de la Guàrdia Civil amb TIP S24635E i C34336U. El seguiran els següents agents dels Mossos: Alejandra Peralta i els agents 11.836, 13.143 i 17.092. També els guàrdies civils amb TIP J73137F, W79133J, C88411L, G97659Y, G99880L, K12314U, G57387Z i W52137L.

Avui han restat pendents les declaracions de Manon Masse, diputada al parlament del Quebec, i de Paul Sinning, observador del referèndum de l’1-O.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb