Amb la vena en forma de ziga-zaga que li travessa la part dreta del front inflada, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha fet avui una declaració com a testimoni al Tribunal Suprem espanyol amb un to irascible, irritat, irrespectuós i groller quan ha hagut de respondre les preguntes dels advocats i les advocades de la defensa. El president del tribunal, Manuel Marchena, no li ha tallat ni una sola vegada les impertinències, ni les evasives, que prenien la forma de ‘no ho sé; si ho diu l’atestat deu ser així, i si no ho diu, deu ser que no’. Era una declaració molt esperada, aquesta d’avui, perquè Baena, el TIP T42166Q, és el cap de la unitat de policia judicial a Catalunya, qui va alimentar les investigacions de la fiscalia i dels jutges contra dirigents polítics i socials de l’independentisme, amb excessos, abusos i vulneracions de drets individuals de tota mena, fins a arribar on som ara, al judici contra el procés.

Ha començat revelant –perquè hi té l’obligació com a testimoni– que fou processat i condemnat per un delicte contra la integritat moral, per una qüestió personal, segons que ha dit. Després s’ha posat a disposició de la fiscal Consuelo Madrigal per a parlar d’un període insurreccional a Catalunya entre el 20 de setembre i el 27 d’octubre del 2017, reiterant algunes de les suposades proves d’un ús fraudulent de diner públic per a finançar partides que els semblava que podien tenir alguna cosa a veure amb el referèndum de l’1-O. O amb les estructures d’estat. Investigueu les estructures d’estat, els deia el fiscal en cap de l’Audiència espanyola a final del 2015, que era Javier Zaragoza, curiosament un dels fiscals de sala en aquest judici. Investigueu tot allò que tingui a veure amb la malversació, la sedició, la desobediència. Diu Baena que ho va encarregar a final del 2015, arran de la declaració de sobirania del parlament del 9 de novembre.

El naixement de la causa general

Que investiguessin, que investiguessin. És en aquest punt quan va començar la causa general. Una persecució político-judicial-policíaca per a bastir una gran acusació que ha arribat fins avui; l’estat ja engegava la via judicial, penal, per a resoldre el conflicte polític a Catalunya. Aquesta era la resposta. Daniel Baena era un node on convergien el fiscal Zaragoza, després el jutjat número 13 de Barcelona, després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després la jutgessa Carmen Lamela de l’Audiència espanyola i després el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem. Hi ha un fil connector entre tots aquests òrgans, que és possible gràcies a Baena, que actuava amb carta blanca. Fins i tot el 2016 va signar un atestat policíac en què incloïa gestions del govern per a enfortir l’Agència Tributària de Catalunya, plenament legal i dins el marc estatutari, i informació sobre l’acord de govern que van signar CiU i ERC el 2012, a més de la declaració de sobirania del 2015, en què deia que investigaven sedició, malversació, prevaricació i desobediència. Uns dies més tard de la data d’aquell atestat signat per Baena, el fiscal Zaragoza incoava diligències per a investigar un suposat delicte de sedició. Això és irregular: la policia no pot actuar pel seu compte, ha de fer-ho per encàrrec d’un jutge o un fiscal. I aquest atestat policíac va venir abans que l’ordre del fiscal? Ho ha demanat Andreu Van den Eynde. I Baena ha respost que prèviament ja tenien una ordre del fiscal, però ningú no l’ha vist.

Aquest embolic és important, perquè la gènesi de tota la investigació que ha fet que avui hi hagi nou presos polítics i set exiliats ja era podrida. I no tan sols la gènesi, irregular, sinó tot el procés d’obtenció de proves que va seguir: diversos tribunals investigant els mateixos fets i la mateixa gent alhora, citacions de testimonis a declarar per part de la Guàrdia Civil a qui acabaven notificant, durant l’interrogatori o en acabat, que eren investigats per sedició i malversació, quan encara faltaven mesos per a l’1-O. Daniel Baena representa tot això, és qui dirigia aquesta barra lliure de les actuacions de la Guàrdia Civil. Va anar tan lluny, que fins i tot va demanar al jutge de posar balises en diversos vehicles, per a fixar la posició i fer seguiments de persones que pensessin que eren sospitoses de res. Els ho van denegar, de tan invasiu que és. Però els van autoritzar, en canvi, a intervenir telèfons i, més endavant, correus electrònics.

És el gran problema de Marchena. El testimoni d’avui ha estat segurament el més incòmode per al magistrat de tots els que han passat fins ara pel Suprem. Vegeu, si no, aquest fragment de l’interrogatori que l’advocada Ana Bernaola, de l’equip de Jordi Pina, feia a Baena en representació de Jordi Sànchez. Marchena l’ha interromput. Ha anat així:

—Ana Bernaola: Quina rellevància té que Jordi Sànchez es presentés a les eleccions?
—Marchena interromp: No li pregunti la rellevància provatòria sobre un fet. Demani-li què va poder percebre o esclarir.
—A.B: Per què incloeu com a indici incriminatori per al senyor Sànchez el fet que es presentés com a candidat a les eleccions?
—Daniel Baena: Ho incloem com un indici.
—A.B: Sí, com indici. Per què l’incloeu?
—D.B: Perquè és un indici que ens diu si les anotacions [de l’agenda de Josep Maria Jové] tenen alguna connexió amb la realitat. I aquesta anotació que Sànchez seria candidat hi era.
—A.B: Quina anotació?
—D.B: La de l’agenda Moleskine.
—A.B: En l’agenda Moleskine no hi ha cap anotació relativa al fet que Sànchez s’anés a presentar a les eleccions el 2017.
—Marchena: De totes maneres, senyora lletrada, des del punt de vista de la percepció provatòria del tribunal tot l’esforç que fa perquè justifiqui la valoració d’indicis que ell va percebre per a fer els atestats és estèril.
—A.B: Sí?
—Marchena: Sí, li ho asseguro. Es tracta fonamentalment que ens proporcioni fets. Fets que pugui proporcionar el testimoni. No si la valoració que va fer era rellevant o no. No pretengui exportar la valoració d’indicis que fa el testimoni en un moment molt concret amb la valoració d’indicis que ha de fer el tribunal. És un esforç estèril.
—A.B: Li ho agraeixo. Però hi he d’insistir perquè els indicis que es recullen en aquells atestats després són traslladats a les tesis acusatòries de la fiscalia i la resta d’acusacions. Per això venim, per a desmuntar aquestes tesis.
—Marchena: Sí, però li asseguro que a l’hora de dictar sentència aquesta valoració d’indicis no té cap mena de significació.

Heus ací l’element nuclear de tota aquesta causa, i del judici oral. Ens trobem en una situació en què Marchena surt a advertir els advocats que una de les seves principals línies estratègiques de defensa ‘és estèril’, que no servirà de res per a la sentència. Aquesta estratègia passa per allò de la fruita de l’arbre enverinat, és a dir, que si les proves d’un suposat delicte s’han obtingut d’una manera il·lícita, contaminen tot el procediment d’investigació i d’acusació que en pengen. És a dir, que qualsevol prova que se’n derivi, directament o indirecta, pot ser considerada nul·la. Això és el que vol dir Bernaola, i és el que havia provat de demostrar a migdia Andreu Van den Eynde amb el seu interrogatori, quan demanava a Baena com era possible que investiguessin parlamentaris i membres del govern –cosa que no podien fer justament perquè eren aforats– amb l’argúcia d’investigar gent del seu entorn. Tota la investigació que dirigeix Baena és plena d’això, i Marchena ho sap.

Per això prova de fer un tallafoc, tant amb Baena com amb la instrucció del jutge Pablo Llarena, plena d’irregularitats i de vulneracions de drets. Marchena diu que al tribunal no el vincularà res d’això per a dictar sentència; tan sols el que es digui i s’exhibeixi dins la sala del Suprem durant el judici oral. Però el gran problema és que les acusacions que es manifesten en aquesta sala, tots els arguments incriminatoris, s’han construït gràcies a la investigació de Baena i a la instrucció de Llarena. Perquè el fil és el mateix, i arriba fins a Marchena. El magistrat fa veure que el talla, però no ho pot fer, perquè si efectivament fos així cauria tot. Començant per aquest judici, que no hauria ni d’haver començat. Marchena no accepta aquesta línia argumental perquè impugna el seu judici; l’impugna a ell. I això no li interessa. Però ha de restar dit i manifestat, perquè segurament sí que interessarà més al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

La insurrecció pacífica

Una postdata: Daniel Baena no només ha estat groller, ofensiu, impertinent i evasiu amb les defenses. També ha estat mentider. Perquè la primera pregunta que li han fet, concretament Andreu Van den Eynde, ha estat si ell era el titular del compte de Twitter que avançava detalls de les investigacions de la policia espanyola contra el procés i que insultava dirigents independentistes. I ho feia mentre investigava. ‘No sóc propietari d’aquest compte’, ha dit. Per més que ho vagi reconèixer inicialment quan el diari Público ho va revelar. Sorprenentment, Marchena ha permès d’exhibir captures de pantalla del compte, al contrari del criteri que havia mantingut fins ara amb el contrast de proves documentals. Per què? Marchena es mostra garantista, i ho pot presentar com una concessió a la defensa, perquè en el fons no hi haurà manera de demostrar en aquest judici que Baena diu mentida, que efectivament el compte era seu. Perquè Marchena va vetar la incorporació d’una prova pericial perquè Twitter certifiqués que això era així.

El compte és la demostració d’un prejudici ideològic que de fet no calia demostrar, perquè s’ha anat revelant nítidament durant les més de sis hores d’interrogatori. Un individu que defineix les manifestacions i la protesta pacífica com una insurrecció. Li han demanat si durant aquest període insurreccional hi va haver crides a la violència, i hi ha dit que no. I si, en canvi, hi va haver crides a l’actitud pacífica, i ha respost que sí. Caram, quina insurrecció.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà continuaran declarant testimonis. Serà el torn de Felix Von Grünberg, ex-diputat alemany, i Manon Masse, diputada al parlament del Quebec. Els interrogatoris es faran per videoconferència. El primer serà a les 10.00 i el segon a les 16.00. També declararan dos observadors internacionals que van participar en el referèndum, Paul Sinning i Helena Catt, a més del guàrdia civil TIP Z33876W i els dos agents dels Mossos d’Esquadra 2038 i 3719.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb