El tinent coronel Daniel Baena (segon a l'esquerra) durant la jornada de ciberseguretat d'ESADE.

Al cartellet de la taula de conferenciants posa ‘Daniel Baena’, res més. Un home alt i de cabell curt s’hi asseu darrere. Una vena en ziga-zaga li rellisca pel lateral del crani. Porta americana i corbata. A ESADE no es pot dur uniforme, suposo. La jornada és sobre ciberseguretat i Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil, ha estat convidat com a cap de la policia judicial de Catalunya. Enlloc no s’esmenta que l’home que ha signat els informes que alimenten les causes contra el procés tenia un alter ego a Twitter amb el sobrenom de Tácito.

L’home de llei, entre heroïcitat i heroïcitat per la pàtria, obria l’aplicació de la xarxa social i es transformava en un trol. En el punt de mira: polítics, periodistes i els Mossos d’Esquadra. Les referències són en passat, no pas perquè Baena hagi canviat de parer, els seus prejudicis ideològics continuen tenyint els informes sobre el procés, sinó perquè Tácito ja no existeix. El compte ha estat desactivat i s’han perdut perles com aquesta: ‘Posi les urnes a terra. Lentament. Les mans rere el cap. Sense moviments bruscos.’ Sospitosament, el tinent coronel ha posat el cadenat al seu compte personal i només es pot consultar amb el seu permís. Ciberseguretat, suposo.

[ÀUDIO] ESADE censura una pregunta de VilaWeb al guàrdia civil que insultava independentistes d’amagat

El moderador de l’acte, Mario Sol, codirector del màster IT+IP d’ESADE, és l’encarregat de presentar els ponents a l’auditori. El darrer és Baena. Evidentment, no s’esmenta ni una sola vegada l’afer Tácito. ‘Moltes vegades condecorat, el tinent coronel és llicenciat en ciències polítiques i té un màster en seguretat i resolució de conflictes civils, polítics i armats’, diu Sol. El tinent coronel assenteix amb un mig somriure, li deu fer gràcia el nom del màster.

En una primera intervenció, Baena compara internet amb la jungla i assegura que les institucions públiques estan poc adaptades en matèria de ciberseguretat. ‘No són suficientment conscients de què ens caurà a sobre’, diu. A la taula, el tinent coronel és la veu de l’autoritat, la veu d’això que s’anomena l’estat de dret (amb tots els clarobscurs). Res a veure amb la seva versió tuitaire més pròxima a un altre ínclit Baena, de nom Raúl, que no pas a un servidor públic.

A la platea hi ha seients buits. L’esmorzar era gratuït i generós. Entre els respatllers s’albiren caps cots, ulls clucs i moltes pantalles de mòbil enceses. Al meu costat, un bon home es tapa el rostre amb una mà. No li fa angúnia la hipocresia que balla dalt l’escenari. No sent vergonya. Només dorm. L’acreditació li mal penja del coll. A la solapa de la jaqueta porta un pin amb les banderes espanyola i catalana. Li hauria ofert un coixí, de debò.

Llavors, en ple debat, hi ha hagut aquest intercanvi entre el moderador i el tinent coronel:

Mario Sol: Estem constantment parlant de temes tecnològics, per descomptat, però no ens oblidem que fins i tot en l’era digital l’ésser humà es continua regint per recompenses i càstigs. La necessària repressió dels dolents… Hem de continuar perseguint-los. Per això tenim el tinent coronel Baena, que ens contestarà com pot derivar un ciberatac en una investigació criminal.
Daniel Baena: Bé, no reprimim els dolents, els reconduïm i els posem a disposició judicial perquè el sistema funcioni.

La resposta és bonica. Llàstima que si l’apliquem en altres contextos, es desfà i no en queda ni la carcassa. Recordem que la seva signatura valida uns informes policíacs plens de fantasia que permeten que el ‘sistema funcioni’ i empresoni de manera preventiva nou persones. Potser he fet una mica de populisme, potser sí, però també ho deu ser acusar de malversació sense tenir-ne proves.

Després d’una hora de debat, el moderador obre la taula a les preguntes del públic. Alço el braç, però se m’avancen. Em conformo a ser segon. La noia que té el micròfon és a l’altra banda de la sala. Són uns trenta segons estranys. Ningú no diu res, però els ponents em miren. Se senten les sabates de talons –amplificades pel micro– repicant contra les rajoles. Tac, tac, tac, tac… No m’han agradat mai, els micròfons. Per fi podré preguntar sobre Tácito. La noia em dóna el micròfon i passa això:

Periodista [P.]: La meva pregunta és per al senyor Baena en relació a una informació que va publicar el diari Público i és per saber per què gestionava un compte fals a Twitter amb el nom de Tácito en el qual criticava i acusava polítics, periodistes i els Mossos d’Esquadra? I si…
Mario Sol [M. S.]: Hem vingut a parlar sobre ciberseguretat…
P.: Correcte, per això mateix…
M.S.: No d’aquesta mena de…
P.: Home! Jo crec que és bastant…
M.S.: Si no t’importa, fes una pregunta relativa a l’objecte de…
P.: Jo crec que és bastant interessant que un ponent en unes jornades de ciberseguretat…
M. S.: Potser en un altre fòrum. No en aquest.
P.: No sé, crec que pot quedar desacreditat com a ponent si gestiona comptes falsos a Twitter i ataca a polítics.
M.S.: Jo sí que sé el que vull dir i aquí hem vingut a aprendre i a parlar sobre ciberseguretat…
P.: Sí, des de l’experiència, perquè sembla que domina els dos bàndols, el de la seguretat i també l’altre.
M.S.: Moltes gràcies.

Ací podeu escoltar l’àudio:

I silenciat, em quedo al meu seient. Aquesta vegada no ha calgut que Baena s’amagués rere un perfil fals, l’ha protegit directament el moderador d’ESADE. Les preguntes passen i ningú no reprèn l’afer Tácito. El tinent coronel manté un rictus petri, com si portés una màscara especial per a una pregunta que esperava tard o d’hora. Finalment, Sol dóna per acabat el debat i jo m’adono que l’home del meu costat s’ha despertat.

A la sortida, abans de tornar l’acreditació, se m’acosten dos treballadors de comunicació d’ESADE. El tracte és exquisit. M’expliquen que és conflictiu encabir una pregunta política en un espai de debat sobre ciberseguretat. Me n’he adonat. M’hauria d’haver pres la revenja en el càtering del dinar.

*Un petit recordatori, la Guàrdia Civil no ha pres cap mesura contra Daniel Baena d’ençà de la revelació de l’afer Tácito.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb