Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat

Prepareu-vos per a tot allò que vindrà d’ara endavant en aquest judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Han començat a comparèixer com a testimonis els guàrdies civils que van participar en els escorcolls i detencions del 20-S, i hem tingut un tast magnífic de la fase en què entrem. Són agents de la Guàrdia Civil, citats per la fiscalia i l’advocacia de l’estat, que proven de dibuixar un escenari de terror aquells dies de setembre, com si volguessin sostenir el relat d’Enric Millo quan va testificar. I això ho fan sabent que el ‘factor Mossos’ per a demostrar la violència rebel, després de les declaracions de Trapero, Castellví i Quevedo, pràcticament ha desaparegut. Això posa el focus de les acusacions en allò que anomenen ‘les muralles humanes’; perquè tan solament els queda la gent com a arma violenta, i això té un límit molt clar: la realitat. Els guàrdies civils que han comparegut hi han topat, i com que han mantingut el seu discurs –el de l’acusació–, les defenses han tingut la capacitat i l’habilitat de demostrar que deien mentida. Malgrat Marchena.

TIP P35979V

A mitja tarda ha comparegut el tercer guàrdia civil del dia. A la televisió no es veuen, perquè ho han demanat ells. Roger Graells, que era dins de la sala de vistes, el descriu com un home no pas gaire corpulent, d’uns quaranta anys, amb barba ben afaitada, amb uns gests i un to més pausats que no els agents anteriors, més nerviüts i impetuosos. S’identifica amb un número, el TIP P35979V. Va participar en l’escorcoll el 20-S a la seu del Departament d’Exteriors a la Via Laietana de Barcelona, i en la detenció de Xavier Puig Farré, responsable de l’oficina d’Afers Socials. De seguida quedarà clar que l’objectiu d’aquest testimoni és de presentar un escenari gairebé pre-bèl·lic en aquell lloc, el 20 de setembre al matí.

Aquell dia la gent de Comissions Obreres, que tenen la seu ben a prop d’allà, quan van saber que hi havia els escorcolls de la Guàrdia Civil, tant a Exteriors com a la seu del Departament d’Economia i més llocs, van sortir al carrer. S’hi va afegir més gent. Com ara Jordi Pesarrodona, regidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada, que es va posar un nas de pallasso al costat d’un dels agents de la Guàrdia Civil que custodiaven l’entrada de l’edifici (dies més tard, el primer d’octubre, Pesarrodona va ser objecte de la brutalitat policíaca).

Una vegada fet l’escorcoll, la Guàrdia Civil se’n va anar, amb el detingut i la secretària judicial que va assistir-hi, gràcies a un cordó policíac que va formar una vintena d’agents dels ARRO dels Mossos d’Esquadra. Hi havia gent que protestava i cridava, i també n’hi havia que romania asseguda a terra, amb els braços enllaçats. Els Mossos els van apartar. La comitiva judicial i els guàrdies civils se’n van anar sense cap més problema.

‘Cares de molta violència’

Doncs bé, avui aquest agent TIP P35979V ha fet un relat apocalíptic. Ha dit que en vint-i-cinc anys d’experiència, havent viscut situacions molt greus en molts indrets en la seva tasca de persecució de crim organitzat i del narcotràfic, no havia vist mai res d’igual. Mai una violència com aquella. Sorpresa absoluta entre tota la premsa que segueix el dia a dia del judici. Perquè el relat és del tot nou; no constava en cap atestat de la Guàrdia Civil sobre els fets d’aquell dia. L’agent ha explicat: ‘El que hi vaig veure em va sorprendre: la cara de la gent que colpejava els vidres del cotxe. Era gent que denotava violència; no eren cares normals, eren cares de molta violència. Era una ràbia descontrolada. No m’havia passat mai res així, que la població civil tingués aquesta falta de respecte que fins i tot intentés sostreure el detingut.’ Ha acabat d’amanir-ho dient que va haver-hi una pluja d’ampolles i que encara va tenir temps de veure que passava un cotxe Via Laietana amunt, amb Carme Forcadell asseguda al seient de darrere, abaixant la finestreta i ‘agitant les masses amb la mà’.

Un relat esfereïdor. ‘El detingut va viure un capítol de terror total’, ha afegit l’agent, cercant la manera de trobar paraules a uns fets tan greus i inimaginables. El fiscal l’anava acompanyant en la declaració. Aquesta ‘muralla humana’ era de dues-centes persones, ‘un tumult’ (de nou la paraula que implica la sedició), que, segons l’agent, era molt probable que assaltessin el departament. Però tot seguit ha arribat el torn de les defenses, que han posat en tensió l’agent, i l’han fet entrar en contradicció i en uns episodis ridículs. Ho han aconseguit les advocades Marina Roig (de Jordi Cuixart) i Olga Arderiu (de Carme Forcadell). Arderiu ha acabat demanant a Manuel Marchena que es deixés constància del fals testimoni que significava la declaració de l’agent, perquè Forcadell no va passar per aquell lloc en aquell moment amb cotxe, ‘agitant les masses’.

Les celles arrufades de Marina Roig

Però qui ha aconseguit desactivar amb més eficiència aquest relat acusatori i plantar cara a Marchena amb fermesa ha estat Marina Roig. Quan sap que té la convicció de tenir la raó, Marchena no l’aconsegueix arronsar. S’ajup una mica per a atansar-se al micròfon, mira fixament i formula la pregunta arrufant les celles. És aleshores que demana a l’agent TIP P35979V si està segur que els Mossos no van ajudar en la sortida de l’escorcoll de la seu d’Exteriors, si no hi va haver un passadís. I diu que no. Demana de projectar un vídeo que el desmenteix amb rotunditat. Marchena s’hi oposa, li diu que no és pertinent i que ho sap, que el vídeo ja el veurem més endavant, en la fase documental. Però molts juristes i observadors internacionals del judici critiquen aquesta decisió, com la principal decisió de Marchena que genera indefensió, perquè no permet de contrastar en el moment si el testimoni diu mentida. I Roig hi insisteix, i fa saber al magistrat que sent que pateix una situació d’indefensió. Un vídeo que no es vol projectar a la sala i que al cap d’uns minuts treu fum a la xarxa. És aquest:

Li consta que els Mossos alcessin gent que s’asseia a terra? No li consta. Quina distància hi havia entre la sortida de la conselleria i el cotxe per on havien d’entrar? La de la vorera; cinc o sis metres. Aquí hi va haver una pluja d’ampolles, li demana l’advocat Jordi Pina. De quantes? No sé si eren dues o cinc, diu l’agent. Demana Marina Roig si els van llançar clavells. No sembla recordar-ho. Perquè cap clavell ‘no va impactar contra ell’. Al final diu que sí, que al principi hi havia clavells. Es posa nerviós. Diu que els concentrats brandaven banderes d’Òmnium i CCOO. Pot descriure una bandera d’Òmnium? Quadrada, amb un pal, amb les lletres d’Òmnium, alguna ratlla… No ho recorda gaire bé. Van poder fer l’escorcoll bé? Sí. Hi va haver lesionats entre agents, comitiva judicial? No.

L’escenari terrífic es dilueix. El relat del testimoni sembla forçat, perquè acabi essent tan inculpatori com sigui possible. I l’agent s’endú un advertiment de possible fals testimoni, per haver mentit sobre la presència de Forcadell. Les defenses s’hi han lluït, han anat alhora i no s’han arronsat amb Marchena.

L’arbre enverinat

Els dos testimonis anteriors han estat també guàrdies civils que van participar en escorcolls el 20-S, els de l’ex-secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, i de l’ex-secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. Aquests agents, el TIP K47019K i el TIP H11346M, respectivament, tenien per a l’acusació la importància de demostrar que Jové i Salvadó van participar en un complot, en una planificació d’una secessió. I per això han parlat de la documentació que els van decomissar en els escorcolls que van fer en els seus domicilis i els seus despatxos quan els van detenir, el 20-S. Ací és on han brandat el famós document Enfocats i les agendes Moleskine de Jové, per insinuar que es preparava un gran cop. La violència costa de trobar, i per això quan el TIP H11346M ha dit que van trobar al domicili de Salvadó un manuscrit titulat ‘Escenaris de guerra i de guerrilla’ alguns mitjans espanyols han ensumat sang de nou, s’hi han abraonat i han carregat titulars. Però resulta que els documents no parlaven de mossos armats disparant, sinó de situacions econòmiques possibles en cas d’independència.

La tasca dels advocats s’ha basat a desarticular la base de la prova. En un procés penal hi ha una cosa que s’anomena la doctrina del fruit de l’arbre enverinat. Me’n parlava en un passadís del Tribunal Suprem, durant un descans de las sessió del matí, un jurista que segueix cada detall d’aquest judici contra el procés, per a detectar totes les anomalies, paranys i estratègies. Aquesta doctrina ve a dir que les proves d’un delicte que s’han obtingut d’una manera il·lícita contaminen, enverinen, tot el procediment d’investigació i d’acusació que en pengen. És a dir, que qualsevol prova que se’n derivi, directament o indirecta, pot ser considerada nul·la. Per això han posat l’accent en el fet que la detenció de Lluís Salvadó es fes sense la seva advocada; que la investigació del jutjat número 13 de Barcelona contra la hisenda pròpia, i que va portar a aquestes dues detencions, ja s’investigués des del 2016 sense que hi hagués hagut cap actuació semblant; que les detencions d’aquell dia no fossin comunicades al Col·legi d’Advocats, com seria preceptiu; que l’estiu del 2017 se cités a declarar alts càrrecs del govern per part de la Guàrdia Civil, sense coneixement del TSJC, quan enmig de l’interrogatori els deien que eren investigats per sedició, desobediència i malversació; o que les diligències del 20-S fossin per ordre del jutjat 13 contra el referèndum per bé que el jutjat 13 aquell estiu havia negat que investigués el referèndum… I així tants exemples d’unes actuacions irregulars que haurien d’invalidar les diligències, les proves obtingudes i totes les que se’n van derivar.

L’arbre enverinat. El problema d’aquesta causa –tal com s’ha vist amb tants testimonis, i tal com es pot veure en els escrits de les acusacions i en l’actitud de Marchena envers les defenses– és que no és tan sols un arbre, sinó tot el bosc de cap a cap.

VIST I SENTIT

Que el judici acabi abans de cap campanya electoral és quelcom que al Tribunal Suprem espanyol ara mateix tothom descarta. Manuel Marchena va voler fer via i enllestir una vista oral amb més de cinc-cents testimonis cridats a declarar i un volum enorme de proves documentals en poc més d’un parell de mesos. I ha vist que això és impossible; que els testimonis, pràticament tots, són cabdals, que les defenses no deixaran passar cap declaració de càrrec sense haver-la contradit, i de manera que s’allarga molt cada prova testifical. Marchena sembla haver llançat la tovallola per a escurçar el judici. I tots els rumors coincideixen a dir que durarà fins ben bé el mes de juny.

MÉS INFORMACIÓ

Els agents de la Guàrdia Civil que han declarat avui tenien apresa la lliçó d’afegir càrrega dramàtica als seus testimoniatges. Però en el torn de les preguntes de les defenses han perdut força les formes. Roger Graells, en aquesta crònica feta dins la sala, explica el testimoniatge del primer guàrdia civil que ha declarat: ‘De l’arrogància als nervis i la incomoditat: el primer guàrdia civil declara al Suprem‘

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Avui només han declarat quatre dels set agents de la Guàrdia Civil que havien de testificar. Els altres tres ho hauran de fer demà al matí, i s’hi hauran d’afegir els altres set que ja hi havia prevists. Són tots agents que van participar en escorcolls del 20-S i també que van intervenir correus electrònics d’alguns acusats.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió