Manuel Marchena ha portat avui els advocats a una situació gairebé al límit de la paciència, per la manera com els ha interromput, com els ha lligats de mans a l’hora de poder contrastar uns relats parcials, esbiaixats i curosament preparats de policies espanyols que han testificat en el judici contra el procés. Ara fa dos mesos que va començar el judici al Tribunal Suprem espanyol, i fins ara les defenses han mantingut una posició de respecte al president de la sala, malgrat els entrebancs i els impediments a l’hora de contrarestar el relat de la fiscalia. Hi ha hagut queixes, i tibantor en molts moments, però Marchena ha imposat l’ordre a la sala i els advocats han alçat la veu de manera mesurada. Tanmateix, ja fa tres setmanes que declaren ininterrompudament guàrdies civils i policies espanyols que repeteixen una mateixa cantarella, amb unes expressions calcades, i tant els fa que allò que va passar realment i que centenars, milers de vídeos van enregistrar els desmenteixin. Cap d’aquestes imatges no els interromp. I això va portant els advocats a un estat que es mou entre la resignació i la indignació, i amb el comptador de la paciència cada vegada més exhaurit. Avui Marchena no els ha deixat cap marge de maniobra, i l’últim interrogatori de la jornada, de Jordi Pina a un agent que va intervenir a Lleida, ha estat un escàndol.

Situem-nos al col·legi la Mariola de Lleida l’1-O. Enric Sirvent, un dels votants, va tenir un infart després de la puntada que va rebre als testicles per part d’un policia (ací en parlàvem detalladament). Un dels qui va atendre Sirvent, entre més, era un agent de la policia que anava identificat amb una armilla. No era un antiavalot. Aquest agent ha estat cridat a declarar per la fiscalia, i durant l’interrogatori ha descrit una situació d’hostilitat i de violència envers la policia, seguint l’esquema de tots els altres agents que han testificat. Ha arribat el moment de les defenses, que li han fet veure que els policies continuaven pegant malgrat l’infart de Sirvent. ‘Recordo la situació d’estar-lo atenent i que hi havia gent al meu voltant’, ha dit l’agent. Pina ha continua l’interrogatori:

—I vostè que ha contestat a preguntes del meu company que per causa d’un procediment judicial ha pogut inspeccionar uns vídeos, no ha pogut veure si en algunes imatges…

Marchena el talla: ‘No ha dit això, senyor Pina. Ha dit que es va fer un informe, es van incorporar fotografies. Ell no ha dit res d’uns vídeos, de la gent que el va empènyer. En relació amb aquest tema siguem respectuosos amb la decisió i si no estan d’acord amb la decisió que es prenguin en aquelles diligències hi recorren en contra pels mitjans corresponents. Però aquest fet, aquest lamentabilíssim fet, és aliè a l’enjudiciament d’aquest tribunal. I no té sentit que donem més voltes a aquest mateix fet.’ Pina hi insisteix:

—Només li vull preguntar si ha vist cap vídeo en què apareixen alguns funcionaris policíacs que colpegen unes persones que cauen al damunt seu.
—No. Jo he vist l’informe i en aquest informe, amb fotografies, no es veu en cap moment que ningú pegui aquesta persona ni l’agredeixi…
—No, parlem de coses diferents…
—No he vist cap vídeo en què el peguin.

Aquí Pina no es refereix a unes imatges en què es vegi que algun policia agredís Enric Sirvent, sinó al fet que hi ha vídeos en què es veu clarament com hi havia gent que va caure al damunt del ferit i de la gent que l’atenia perquè els antiavalots van continuar atonyinant. Però Marchena l’interromp i s’imposa:

—No, és que establim una discussió sobre uns fets que a aquest tribunal no l’incumbeixen. Hi ha unes diligències judicials que poden ser recorregudes, estem perdent el temps. Vostè sap que perdem el temps.
—És que com que el ministeri fiscal ha introduït el tema per això em semblava important de preguntar-ho.
—No, no, bé. No l’ha introduït, no l’ha introduït. Vinga, va, fem una altra pregunta. Aquestes preguntes…
—És que en l’escrit d’acusació d’aquest procediment, el ministeri fiscal es refereix a aquest incident, per això ho demano!
—Li torno a dir que la responsabilitat, que fa la impressió que és allò que vostè vol indagar, la responsabilitat sobre aquest incident, l’hagi esmentat el ministeri fiscal o no, s’escapa de l’àmbit d’aquest tribunal. Fa deu minuts que intentem explicar com es va produir aquest incident i quina en va ser la causa. El tribunal lamenta enormement aquest incident, però no és la nostra missió sentenciar-lo.
—Crec que sa senyoria s’equivoca quant a la meva interpretació dels fets, sobre què intento preguntar.

‘No, no, no senyor Pina’, diu Marchena, fent una ganyota, amb una expressió agra. Que Pina li digui que s’equivoca ja no ho pot tolerar. El magistrat Luciano Varela, assegut dos llocs més a la dreta de Marchena, se’l mira fixament, a veure si la seva resposta està a l’altura del nivell d’impertinència de l’advocat. Veu que sí, i gira la mirada, plena de fúria, a Pina. Marchena diu: ‘Quan jo declaro la impertinència d’una pregunta, vostè no em pot dir que m’equivoco.’ Pina vol dir alguna cosa. ‘No, no. I li torno a dir que no perdrem ni un minut a descobrir què va passar en relació amb un fet que escapa al coneixement d’aquest tribunal. És a dir, que faci una altra pregunta.’

I Pina no fa cap més pregunta, perquè ell volia preguntar sobre això. Marchena no ha saltat fins que les preguntes de la defensa no han fet aflorar tota aquella part del relat que el testimoni ha passat per alt, que ha amagat de manera deliberada. Perquè no és creïble que aquest agent de la policia espanyola no veiés que efectivament els seus companys antiavalots continuaven colpejant, pegant, empenyent la gent que hi havia a l’exterior del col·legi, i que aquests van caure damunt seu; és impensable que, si no ho va veure en aquell moment, no ho hagi vist després en algun dels vídeos que ho mostren d’una manera evident.

L’agent ha tingut temps d’explicar el que ha volgut sobre aquell incident. Per això l’havia cridat a declarar la fiscalia. Justament per això, per a demostrar al tribunal que el ‘lamentabilíssim’ episodi de l’infart d’Enric Sirvent és una demostració de la bona pràctica i del bon cor dels policies espanyols que van anar a les escoles a atonyinar la gent: que el tribunal vegi que van socórrer aquell home, malgrat –segons el seu testimoni– els insults, l’hostilitat, l’ambient violent i les amenaces que ell i el seu company rebien en aquell col·legi de Lleida. En cap moment Marchena no ha interromput aquest relat, que ha exposat sense cap impediment. L’afer és judicialitzat, perquè Sirvent va presentar denúncia contra els policies. Però ni això ni quina va ser la misteriosa causa de l’infart no ha aparegut en l’interrogatori de l’acusació.

Però sí en el de les defenses. Lògicament, perquè la responsabilitat sobre aquella acció és important, perquè trenca el relat de la benignitat, la bona praxi i els mètodes proporcionals i quirúrgics de la policia que relaten els testimonis que van passant aquests dies pel Suprem. Marchena diu que això és aliè al tribunal, que no li incumbeix. Ho repeteix cada vegada que els advocats insisteixen i destaquen els excessos de la policia espanyola que els testimonis amaguen. No és important per a l’objecte dels fets que s’enjudicien, repeteix Marchena. De debò? No és important saber que l’acció violenta de la policia espanyola i la Guàrdia Civil va originar una situació de tensió i de pànic que pot explicar perfectament molts dels insults o de les escopinades o de les mirades d’odi dels ciutadans? Això no és important per al tribunal?

El gest enutjat de Salellas

Benet Salellas avui es veia enfadat. Molt. Especialment amb els policies que van atacar el col·legi Verd de Girona, un dels centres on els antiavalots van actuar amb més violència. Era el col·legi on estudien les filles del president de la Generalitat Carles Puigdemont. Salellas ha demanat a un agent si aquest era un motiu per a triar aquell col·legi i no un altre. S’hi van acarnissar. Marchena no ha permès aquesta pregunta. Puigdemont, un dels noms prohibits en aquesta sala. Salellas parlava a poc a poc, vocalitzant molt a l’hora de fer les preguntes a l’agent, perquè entenguessin bé, ell i el tribunal, els enunciats, l’únic espai on es pot situar la descripció d’aquella violència que apareix als vídeos i que Marchena impedeix de contrastar amb els testimonis. ‘Va veure ciutadans que es queixessin de mal de cap o a les extremitats superiors?’ No, diu l’agent. ‘La porta per on van accedir era la del pati?’ Li sembla que sí. ‘Van pensar a entrar per la porta principal?’ L’agent es pensava que la del pati era la principal. ‘Van pensar a avortar l’operació en veient els ciutadans que hi havia concentrats?’ L’agent diu que això no ho decidia ell.

Resulta que al col·legi Verd de Girona, la policia espanyola va voler atacar-hi tant sí com no. I va haver-hi dubtes entre els agents quan van veure la gran quantitat de gent que hi havia. Però ho van fer igualment, tant els feia. L’ordre del secretari d’estat del dia 29 de setembre dient que calia prioritzar la seguretat per damunt de l’efectivitat i la de la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 27 de setembre, dient que calia ‘no afectar la normal convivència ciutadana’ es van esfumar, eren paper mullat. Això es veu d’una manera clara i rotunda en les imatges que va enregistrar un dels agents que intervenia al col·legi Verd. Va perdre la càmera GoPro que duia al damunt, i va enregistrar això:

‘Entrar-hi sigui com sigui, o què?’ I efectivament, tal dit tal fet. Però és clar que això no s’ha pogut posar al davant dels agents que feien l’orni a la sala del Suprem. Davant uns mateixos fets, preval el relat de l’acusació. I tot allò que el contradigui, de moment, ha estat vedat.

QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?

La setmana vinent, ja que és Setmana Santa, el tribunal ha organitzat les sessions del judici de dilluns a dimecres. Durant tots tres dies hi haurà més declaracions d’agents de la policia espanyola que van atacar els col·legis de l’1-O. N’han cridat a testificar una seixantena.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb