Avui esperàvem que en Paco tornés a activar la pantalla, tant de temps apagada, a la sala de vistes del Tribunal Suprem, i que projectés finalment unes imatges que van escampar al món la brutalitat de què era capaç l’estat espanyol durant el Primer d’Octubre contra ciutadans que feien cua per votar. Però no serà fins demà o demà passat que en aquesta fase documental que ha començat avui les acusacions i les defenses podran exhibir aquests documents i més. Avui hi ha hagut una fase prèvia, més feixuga, de proposta d’exhibició dels documents i impugnacions corresponents. Hem entrat al nivell de detall més petit que té aquest judici, que és aquell pel qual s’ha d’argumentar si un document, un vídeo, un atestat, un piulet de Twitter són pertinents per a ser aportats com a prova. És la visió ‘micro’ duta a l’extrem. I això passava justament avui, l’endemà de les eleccions europees, que han consolidat la visió ‘macro’, en què hom pren una distància necessària, fora de les parets de marbre i del fresc macabre de Marcelino Santamaría de la sala de plens del tribunal, que ajuda a entendre no tan sols que el judici no havia d’haver començat sinó que s’havia d’haver interromput. Ja havia d’haver passat fa un mes, amb quatre diputats i un senador electes posseïdors de drets i deures i d’immunitat; i també ara, amb un eurodiputat electe, Oriol Junqueras, assegut al banc dels acusats i que continua tancat a Soto del Real.

L’acció judicial de resposta, de càstig, a l’embat polític de la tardor del 2017 col·lideix de ple amb l’acció política que es desprèn de les eleccions del 28-A i del 26-M. Una col·lisió que s’explica perquè l’independentisme continua tenint una força social i electoral que s’expressa a l’entorn dels dos milions de vots. I ja pot ploure, tronar o ventejar, tal com recorda Javier Pérez Royo en aquest article a ElDiario.es. El professor sosté que el judici s’hauria de suspendre, efectivament, tan bon punt Junqueras sigui proclamat eurodiputat electe, amb els resultats definitius, tan bon punt ho faci públic la Junta Electoral espanyola (JEC). Això obligaria a deixar-lo en llibertat i el judici no podria continuar, diu Pérez Royo. En aquest litigi, el Suprem ja no hi té la darrera paraula. En aquest cas, i en el que afecta el president Puigdemont, eurodiputat electe també. Però hi ha un caprici (o una estranya coincidència) del calendari, perquè la data aproximada en què la JEC farà la proclamació coincideix pràcticament amb la data prevista d’acabament del judici: a mitjan mes de juny.

L’agonia del judici

El judici agonitza; els magistrats estan cansats, i hi ha una feixuguesa molt mal encaixada per Manuel Marchena, que hauria volgut un judici (encara) més expeditiu, ràpid i sense romanços. Demà i demà passat es veuran els vídeos, però les defenses no tindran l’oportunitat de posar-los en contradicció amb aquells testimoniatges de policies i de guàrdies civils que parlaven de mirades d’odi; la setmana vinent la fiscalia i les altres acusacions presentaran els seus informes de conclusions, i l’altra setmana, els dies 10 i 11, les defenses presentaran els seus. Tot seguit hi haurà l’última paraula dels acusats i el judici quedarà vist per a sentència. És probable que ja no hi hagi temps perquè Marchena s’hagi de pronunciar sobre la llibertat de Junqueras vinculada a una eventual suspensió del judici.

És previsible que les defenses, en els seus informes, demanin la llibertat dels presos acusats, perquè ja no tindran sentit els supòsits de risc de fugida, destrucció de proves i reiteració delictiva pels quals el tribunal els ha anat mantenint tancats a la presó. Amb el judici acabat, vist per a sentència, haurien de ser posats en llibertat fins que no els comuniquin la sentència. Per això l’advocat Xavier Melero deia no fa pas gaires dies que haurien de ser posats tots en llibertat tan bon punt acabi el judici. Perquè és raonable. Però també és previsible que el Suprem no ho vegi de la mateixa manera i que els mantingui tots tancats. Perquè en aquesta causa hi ha un factor polític de control judicial que mena al càstig, que fa que allò que seria previsible en dret penal deixi de ser-ho ací. Andreu Van den Eynde, a més, té l’argument addicional per a Junqueras de la seva condició d’eurodiputat electe. Hauria de ser alliberat perquè pogués exercir els seus drets amb plenitud, començant per l’assistència al ple de constitució de l’eurocambra, el 2 de juliol vinent.

Junqueras mateix, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, romanen tancats perquè el Suprem, a l’estat espanyol, hi diu la darrera paraula, i Marchena encara té l’habilitat de fer executar les decisions de vulneracions de drets polítics a Meritxell Batet i a la mesa del congrés, rentant-se’n les mans. Però això no ho pot pas fer amb allò que té a veure amb el Parlament Europeu ni amb els drets dels eurodiputats. Per damunt, hi ha l’eurocambra i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, on és possible que s’acabi lliurant una nova batalla judicial, d’abast internacional. Mentre no hi hagi cap condemna d’inhabilitació, Oriol Junqueras tindrà el dret d’assistir a l’eurocambra.

Entre les parets de marbre del Suprem, en Paco es prepara per a trobar les desenes de vídeos que li demanaran de projectar, mentre els magistrats deliberen si han d’acceptar la documentació i les proves obtingudes en uns altres procediments judicials, com el del jutjat 13 o el de l’Audiència espanyola, o bé les han de desestimar tal com demanen les defenses; perquè si les accepten es cometria una nova vulneració del dret de les defenses. Però les cartes d’aquesta nova partida es comencen a jugar fora de les parets del Tribunal Suprem, i el xoc arribarà ben bé quan acabi aquest judici. ‘Ells es pensen que el món s’acaba a la porta del Suprem, però nosaltres sabem que el món comença més enllà’, diu sovint l’advocat Gonzalo Boye. Aquesta és la qüestió: tan bon punt hagi acabat el judici, començarà per al Suprem un maldecap difícil de resoldre, perquè han establert uns precedents amb els presos polítics diputats al congrés espanyol que, si són coherents i els mantenen, hauran de permetre que Junqueras vagi a Estrasburg.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà el tribunal que presideix Manuel Marchena resoldrà les impugnacions contra proves documentals aportades per la fiscalia i l’advocacia de l’estat que avui han presentat algunes de les defenses. Fet això, començarà l’exhibició d’aquests documents, inclosos els vídeos del 20-S i de l’1-O que fins ara no s’han pogut veure. Marchena ja ha deixat clar avui que no es podrà debatre sobre el valor probatori dels vídeos, és a dir, que només es podrà fer un breu enunciat per a situar el vídeo, en lloc i data, i visualitzar-lo. La prova documental s’acabarà dimecres.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb