L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?

Avui esperàvem que en Paco tornés a activar la pantalla, tant de temps apagada, a la sala de vistes del Tribunal Suprem, i que projectés finalment unes imatges que van escampar al món la brutalitat de què era capaç l’estat espanyol durant el Primer d’Octubre contra ciutadans que feien cua per votar. Però no serà fins demà o demà passat que en aquesta fase documental que ha començat avui les acusacions i les defenses podran exhibir aquests documents i més. Avui hi ha hagut una fase prèvia, més feixuga, de proposta d’exhibició dels documents i impugnacions corresponents. Hem entrat al nivell de detall més petit que té aquest judici, que és aquell pel qual s’ha d’argumentar si un document, un vídeo, un atestat, un piulet de Twitter són pertinents per a ser aportats com a prova. És la visió ‘micro’ duta a l’extrem. I això passava justament avui, l’endemà de les eleccions europees, que han consolidat la visió ‘macro’, en què hom pren una distància necessària, fora de les parets de marbre i del fresc macabre de Marcelino Santamaría de la sala de plens del tribunal, que ajuda a entendre no tan sols que el judici no havia d’haver començat sinó que s’havia d’haver interromput. Ja havia d’haver passat fa un mes, amb quatre diputats i un senador electes posseïdors de drets i deures i d’immunitat; i també ara, amb un eurodiputat electe, Oriol Junqueras, assegut al banc dels acusats i que continua tancat a Soto del Real.

L’acció judicial de resposta, de càstig, a l’embat polític de la tardor del 2017 col·lideix de ple amb l’acció política que es desprèn de les eleccions del 28-A i del 26-M. Una col·lisió que s’explica perquè l’independentisme continua tenint una força social i electoral que s’expressa a l’entorn dels dos milions de vots. I ja pot ploure, tronar o ventejar, tal com recorda Javier Pérez Royo en aquest article a ElDiario.es. El professor sosté que el judici s’hauria de suspendre, efectivament, tan bon punt Junqueras sigui proclamat eurodiputat electe, amb els resultats definitius, tan bon punt ho faci públic la Junta Electoral espanyola (JEC). Això obligaria a deixar-lo en llibertat i el judici no podria continuar, diu Pérez Royo. En aquest litigi, el Suprem ja no hi té la darrera paraula. En aquest cas, i en el que afecta el president Puigdemont, eurodiputat electe també. Però hi ha un caprici (o una estranya coincidència) del calendari, perquè la data aproximada en què la JEC farà la proclamació coincideix pràcticament amb la data prevista d’acabament del judici: a mitjan mes de juny.

L’agonia del judici

El judici agonitza; els magistrats estan cansats, i hi ha una feixuguesa molt mal encaixada per Manuel Marchena, que hauria volgut un judici (encara) més expeditiu, ràpid i sense romanços. Demà i demà passat es veuran els vídeos, però les defenses no tindran l’oportunitat de posar-los en contradicció amb aquells testimoniatges de policies i de guàrdies civils que parlaven de mirades d’odi; la setmana vinent la fiscalia i les altres acusacions presentaran els seus informes de conclusions, i l’altra setmana, els dies 10 i 11, les defenses presentaran els seus. Tot seguit hi haurà l’última paraula dels acusats i el judici quedarà vist per a sentència. És probable que ja no hi hagi temps perquè Marchena s’hagi de pronunciar sobre la llibertat de Junqueras vinculada a una eventual suspensió del judici.

És previsible que les defenses, en els seus informes, demanin la llibertat dels presos acusats, perquè ja no tindran sentit els supòsits de risc de fugida, destrucció de proves i reiteració delictiva pels quals el tribunal els ha anat mantenint tancats a la presó. Amb el judici acabat, vist per a sentència, haurien de ser posats en llibertat fins que no els comuniquin la sentència. Per això l’advocat Xavier Melero deia no fa pas gaires dies que haurien de ser posats tots en llibertat tan bon punt acabi el judici. Perquè és raonable. Però també és previsible que el Suprem no ho vegi de la mateixa manera i que els mantingui tots tancats. Perquè en aquesta causa hi ha un factor polític de control judicial que mena al càstig, que fa que allò que seria previsible en dret penal deixi de ser-ho ací. Andreu Van den Eynde, a més, té l’argument addicional per a Junqueras de la seva condició d’eurodiputat electe. Hauria de ser alliberat perquè pogués exercir els seus drets amb plenitud, començant per l’assistència al ple de constitució de l’eurocambra, el 2 de juliol vinent.

Junqueras mateix, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, romanen tancats perquè el Suprem, a l’estat espanyol, hi diu la darrera paraula, i Marchena encara té l’habilitat de fer executar les decisions de vulneracions de drets polítics a Meritxell Batet i a la mesa del congrés, rentant-se’n les mans. Però això no ho pot pas fer amb allò que té a veure amb el Parlament Europeu ni amb els drets dels eurodiputats. Per damunt, hi ha l’eurocambra i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, on és possible que s’acabi lliurant una nova batalla judicial, d’abast internacional. Mentre no hi hagi cap condemna d’inhabilitació, Oriol Junqueras tindrà el dret d’assistir a l’eurocambra.

Entre les parets de marbre del Suprem, en Paco es prepara per a trobar les desenes de vídeos que li demanaran de projectar, mentre els magistrats deliberen si han d’acceptar la documentació i les proves obtingudes en uns altres procediments judicials, com el del jutjat 13 o el de l’Audiència espanyola, o bé les han de desestimar tal com demanen les defenses; perquè si les accepten es cometria una nova vulneració del dret de les defenses. Però les cartes d’aquesta nova partida es comencen a jugar fora de les parets del Tribunal Suprem, i el xoc arribarà ben bé quan acabi aquest judici. ‘Ells es pensen que el món s’acaba a la porta del Suprem, però nosaltres sabem que el món comença més enllà’, diu sovint l’advocat Gonzalo Boye. Aquesta és la qüestió: tan bon punt hagi acabat el judici, començarà per al Suprem un maldecap difícil de resoldre, perquè han establert uns precedents amb els presos polítics diputats al congrés espanyol que, si són coherents i els mantenen, hauran de permetre que Junqueras vagi a Estrasburg.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà el tribunal que presideix Manuel Marchena resoldrà les impugnacions contra proves documentals aportades per la fiscalia i l’advocacia de l’estat que avui han presentat algunes de les defenses. Fet això, començarà l’exhibició d’aquests documents, inclosos els vídeos del 20-S i de l’1-O que fins ara no s’han pogut veure. Marchena ja ha deixat clar avui que no es podrà debatre sobre el valor probatori dels vídeos, és a dir, que només es podrà fer un breu enunciat per a situar el vídeo, en lloc i data, i visualitzar-lo. La prova documental s’acabarà dimecres.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem