Lluís Llach ha entrat a l’edifici imponent del convent de les saleses de Madrid a tres quarts de quatre de la tarda, per una porta lateral que és l’accés habitual del personal que va i ve en aquest judici contra el procés. Aquest edifici és ara la seu del Tribunal Suprem espanyol, però fins el 1977 va ser seu del sinistre Tribunal d’Ordre Públic (TOP) franquista, el tribunal polític, símbol de la repressió que Llach va denunciar i va combatre; el tribunal que va fer els ulls grossos arran de l’assassinat per la policia espanyola de cinc obrers en vaga a Vitòria el març del 1976. Era inevitable de pensar en les ‘Campanades a morts’ quan veies entrar Llach per aquella porta estreta de l’edifici, i passar després per l’arc de seguretat i la taula d’acreditacions com a testimoni cridat a declarar per un partit d’extrema dreta, en un judici polític en què són acusats de rebel·lió els membres d’un govern i els representants d’entitats de la societat civil.

I Lluís Llach ha arribat amb roba fosca que l’ajudava a fer lluir el llaç groc clavat al pit i les ulleres grogues penjades del coll i la corretja groga del seu rellotge. Així ha entrat pocs minuts després a la sala de vistes del Suprem, amb el llibre del senador electe Raül Romeva Esperança i Llibertat (Ara Llibres) sota el braç. S’ha assegut davant la taula des d’on declaren tots els testimonis i ha deixat el llibre a la taula del costat. Ha saludat amb la mirada, amb afecte, tots els acusats, i ha respost a Marchena que sí que els coneix, és clar, i que té ‘una profunda amistat amb algun’, però que això no li impedirà de dir la veritat –ho prometo–, ans al contrari, sabent que la veritat els exonera. I és amb aquest propòsit que ha volgut declarar, amb força expectació de la premsa escassa que hi ha aquests dies seguint el judici i dels advocats i de tot el públic present a la sala. Llach ha parlat del 20-S, perquè aquell dia va tenir una interlocució directa amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i és un testimoni de primera mà de tot allò que va passar, en una posició que per al tribunal té molta importància: just davant l’entrada del Departament d’Economia.

‘Com a ciutadà homosexual, independentista…’

Els acusadors de l’extrema dreta han començat a interrogar Llach, a qui han demanat per què havia anat davant la conselleria d’Economia el 20-S. Semblava que a Llach l’hagués agafat per sorpresa l’inici de l’interrogatori que li feia Javier Ortega Smith; es veia incòmode, no pas per haver de girar el cap fins on hi ha els dos advocats, sinó pel fet que aquests advocats fossin ací i fessin això i els fos permès de fer-ho. Ha començat explicant que aquell dia, el 20 de setembre, quan es va assabentar de l’entrada de la Guàrdia Civil en dependències de la Generalitat, amb detencions incloses, tenia la responsabilitat d’anar-hi, com a diputat del parlament que era. I com a ciutadà, ha afegit, ‘hi havia de ser’: com a ciutadà independentista. I quan ha dit aquest adjectiu, independentista, ha fet una pausa, molt breu, mirant cap avall, ara ací, ara allà, i ha sospirat lleument, com endreçant les idees, i s’ha adreçat al tribunal presidit per Marchena amb un gest que volia dir que no tinc cap més remei de dir-vos això: ‘Amb la vènia, senyor president, vull expressar que com a ciutadà homosexual, independentista i aspirant a ciutadà del món estic en desacord que em faci preguntes Vox.’

Marchena l’ha interromput, és clar, com sempre que hi ha hagut una manifestació d’aquesta mena per part d’un testimoni. Llach assenyalava l’anomalia que un partit polític d’extrema dreta sigui part en aquest procediment i que hagi pogut fer campanya des d’aquesta tribuna mediàtica privilegiada. Els altres membres del tribunal feien gests d’incomoditat, fregant-se els ulls o mirant al sostre. A diferència d’alguns altres testimonis, el jutge ha mesurat molt les paraules amb què interrompia Llach, com si fos conscient de l’autoritat moral, social, política que tenia davant. Li diu, d’entrada, que ell és aquí perquè l’han cridat com a testimoni per la percepció directa que va tenir del 20-S. ‘Pensi que ve aquí exclusivament per a respondre allò que vostè va percebre. Aquestes afirmacions que fa, que són respectables fins a… fins al màxim, tanmateix van més enllà del sentit de la seva presència aquí. La sala respecta profundament la seva ideologia, el seu model de vida… tot. Només volem que l’acte es dugui a terme d’acord amb la llei d’enjudiciament criminal.’

I encara ha semblat que justificava, per primera vegada, el fet que Vox fos present en aquest judici. ‘El lletrat que li fa preguntes personifica l’acció popular, i l’acció popular és admesa en el nostre sistema’, ha dit el jutge. ‘Cadascú pot tenir una actitud, diguem-ne, intel·lectual sobre l’existència d’una acció popular, però és el règim jurídic vigent. De manera que si l’acció popular l’ha proposat com a testimoni, vostè té l’obligació legal de respondre les preguntes.’ Sembla que el jutge sigui conscient dels moments en què se li poden descontrolar més d’un punt de vista de l’impacte mediàtic. Això fa que amb segons quins testimonis o en uns determinats moments amb els advocats tregui la vena més agra i desagradable en el tracte, despòtica. I en uns altres moments, com avui, vagi amb compte de no provocar una situació que li fugi dels dits.

Marchena ha acabat amb un ‘endavant’. Llach fa un somriure tímid, i Ortega Smith continua. Allò que ve després, l’explicació dels fets que fa Lluís Llach, ha permès al tribunal d’escoltar un punt de vista nou sobre el 20 de setembre de 2017, de contrastar amb una veu directa sobre aquells fets els relats assajats dels testimonis dels mesos previs que va dur l’acusació per a justificar una condemna per rebel·lió o per sedició.

‘Vull que el tribunal ho sàpiga’

Llach ha dit que havia anat a Economia per responsabilitat i per compromís. I que allà es va trobar una gran manifestació que tenia el tarannà pacífic i no violent de totes les manifestacions i mobilitzacions que havia fet l’independentisme els darrers anys. ‘Vull que el tribunal ho sàpiga. Era una constant, una norma gairebé obsessiva que teníem’, ha declarat. Ell va parlar moltes vegades aquell dia amb Sànchez i amb Cuixart. Anava acompanyat de més diputats, i va fer valer la seva condició de personatge conegut per ajudar a gestionar una situació complicada: per l’excepcionalitat de l’ofensiva judicial i policíaca contra el govern; per la magnitud de la manifestació, espontània primer i més endreçada després; pel fet que els agents haguessin deixat dins els cotxes aparcats davant del departament unes armes llargues, i perquè hi havia una comitiva judicial fent escorcolls durant hores allà dins, i en algun moment o altre hauria de sortir. Llach ha deixat clar que en tot moment la voluntat d’ells va ser de no entrebancar la tasca judicial i que es permetés alhora la llibertat de manifestació i la protesta.

Fou així que Llach i els altres diputats, després d’haver parlat amb els presidents d’Òmnium i de l’ANC, es van situar d’esquena a l’entrada i de cara als concentrats ‘per donar un missatge explícit que no es volia que allò interrompés de cap manera el que passava dins de la conselleria. Crèiem que era la manera de demostrar-ho físicament, i per això hi vam ser durant tota la concentració’. A mitja tarda, Sànchez i Cuixart li van dir que era possible que sortís la secretària judicial, i que ell i els altres diputats formessin un grup per a acompanyar-la en la sortida. Ha recordat que ‘hi va haver diputades que van dir que la posarien entre elles i que ningú no s’assabentaria pas que sortia’.

Cuixart i Sànchez van pujar després a l’escenari per a desconvocar la concentració, i Llach ha recordat la xiulada que va rebre Cuixart la primera vegada que ho va anunciar. Després s’havia de fer arribar el missatge a tota una part dels concentrats que no devien haver sentit els discursos de l’escenari, perquè quedaven tapats. I fou aleshores que ell mateix, Lluís Llach, va suggerir-los, ‘per deformació professional i ho sento moltíssim, que ho fessin de dalt dels cotxes de la Guàrdia Civil estant, i amb un megàfon’. Seria la manera d’arribar a més gent. El testimoni de Llach contradiu el dels guàrdies civils, la secretària judicial Montserrat del Toro i més comandaments policíacs. La remor d’aquestes setmanes al Tribunal Suprem diu que es miren la sedició, més que no la rebel·lió. ‘Sempre hem demanat que l’acció de desobediència o de protesta fos cívica i civilitzada’, ha recordat Llach al tribunal.

Ha sortit de la sala saludant tots els acusats amb cops de palmell al pit, dient-los amb el gest que els duu aquí dins. Ha marxat després cap a casa, deixant enrere el palau de les saleses, el del Tribunal d’Ordre Públic, el del Tribunal Suprem, el de Manuel Marchena.

Vegeu ací la seva declaració íntegra:

VIST I SENTIT

Avui hi havia entre els acusats cinc electes del 28-A: quatre diputats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, i un senador, Raül Romeva. Per si calgués recordar la situació d’excepcionalitat que això significa, Josep Rull ha publicat aquest piulet en què explica que avui, a l’arribada a l’Audiència espanyola abans d’anar cap al Suprem, l’han escorcollat de cara a la paret. Un diputat electe.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà serà el darrer dia de la setmana que hi ha sessió del judici contra el procés, perquè dimecres és Primer de Maig i perquè l’endemà és festiu a Madrid. I el divendres, per norma, no hi ha sessions. Els següents testimonis a declarar seran els primers votants de l’1-O que van ser agredits per la policia espanyola i la Guàrdia Civil en diversos col·legis. Per exemple, a Sabadell, a Sant Carles de la Ràpita, a Dosrius, a Sant Cebrià de Vallalta…

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb