Un dels testimonis més complicats i comprometedors per a l’estratègia de les defenses, i concretament per a la de Jordi Sànchez, ha declarat proposat per una de les defenses, la de Joaquim Forn. L’advocat Xavier Melero ha portat a testificar al Tribunal Suprem espanyol al judici contra el procés l’intendent Carles Hernández, sots-cap de la comissaria general d’Informació dels Mossos d’Esquadra i cap dels antiavalots de l’àrea de Brigada Mòbil (Brimo) durant la jornada del 20 de setembre del 2017. Per això l’havia cridat a declarar Melero, perquè parlés del 20-S. Però ho ha fet amb un to i un llenguatge, amb una actitud respecte del sentit de la mobilització social i de la protesta que s’aproximen als que pot tenir la fiscalia i als que tenen els antiavalots de la Guàrdia Civil que han declarat anteriorment. I sobretot ho ha fet amb uns retrets a Jordi Sànchez per l’actitud durant el 20-S que li poden portar complicacions, i que han sorprès tothom a la sala, començant pels altres advocats de la defensa.

És el perill que té portar algú com Carles Hernàndez, un individu polèmic com a cap de la Brimo, en incidents com els del 6 de desembre proppassat a Girona, quan ell mateix, amb una porra extensible i sense casc, va agredir els manifestants que protestaven contra una concentració del partit ultra Vox [per a més informació vegeu: Què fa l’intendent de la Brimo dels Mossos pegant a manifestants a Girona?]. Arran d’aquells fets, Hernández té oberta una investigació al jutjat d’instrucció número 4 de Girona, tal com ell ha reconegut quan ha començat l’interrogatori. Poc després d’haver declarat com a investigat, va ser ascendit a sots-cap de la comissaria general d’informació, i Xavier Pastor el va rellevar com a cap de la Brimo.

‘L’actitud de Sànchez va ser prepotent’

Però Hernández avui ha vingut a parlar com a cap de la Brimo aquell 20 de setembre en la concentració multitudinària davant el Departament d’Economia. Se li notaven les ganes de parlar i de detallar com havia mirat de complir una ordre concreta rebuda dels seus superiors, aquell dia cap a les sis de la tarda. L’ordre era d’establir un cordó policíac de protecció al seguici judicial que feia l’escorcoll dins el departament perquè en pogués sortir. El problema era que a aquella hora hi havia desenes de milers de concentrats, i obrir un cordó d’antiavalots dels Mossos no era pas fàcil. Ho ha explicat en la seva declaració, en què ha qüestionat d’una manera més o menys directa l’actitud de molts dels manifestants, la solidesa i la capacitat del cordó de voluntaris de l’ANC que permetia d’accedir i de sortir de l’edifici de la conselleria i, sobretot, l’actitud de Jordi Sànchez.

Que no hi ha hagut una coordinació eficient i efectiva entre les defenses dels acusats en aquest judici és evident, però que el testimoni d’un pugui fer perillar l’estratègia de defensa d’un altre resulta sorprenent. Vegeu, si no, com l’ex-cap de la Brimo ha parlat de l’ex-president de l’ANC. És un quart de deu del vespre del 20 de setembre i Hernández mira d’arribar a l’entrada del Departament d’Economia per a establir el dispositiu d’antiavalots. Hi ha més comandaments dels Mossos que parlen amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i Lluís Llach. El criden perquè parli amb Sànchez. ‘En aquell moment, per a ser sincers, l’actitud del senyor Jordi Sànchez va ser altiva, prepotent i complicada per a mi. Perquè em va exigir que retirés la Brimo. “Això que fas no és el que hem acordat, aneu-vos-en.” I jo li vaig dir que era el cap de la Brimo, que tenia unes ordres molt clares d’ajudar a sortir la comitiva judicial i que tant sí com no jo arribaria fins a la porta d’Economia. En aquell moment el senyor Jordi Sànchez agafa un telèfon mòbil i em diu que trucarà al president i al conseller i que me n’aniré d’allà. Li vaig dir que fes el que hagués de fer. Això és enregistrat perquè jo duia un company amb una càmera darrere meu, a qui vaig dir: “Enregistra-ho.” Sànchez va fer una trucada, no sé si va parlar amb el president, o amb el conseller, però li puc dir les paraules inicials: “Trapero és boig, s’ha begut l’enteniment, treu la Brimo d’aquí.” Es gira i no sento res més. Quan penja s’adreça a mi i em diu que aviat Trapero rebrà una trucada i marxarem, i la meva resposta és: “Ja pot trucar el papa de Roma, que si no em dóna l’ordre contrària la meva cadena de comandament, jo arribaré fins a la conselleria.”‘

Les cares que feien els advocats eren un poema. Un somriure d’incredulitat d’Àlex Solà; mirada fixa i posat seriós de Jordi Pina; Jordi Sànchez, mossegant-se les ulleres… I no quedava clar si a Melero el testimoni se li desmarxava o si tot anava com ell havia previst.

Hernández parla sense pausa, de pressa, se li asseca la boca, però tant li fa. Continua. Diu que més tard Sànchez va tornar a parlar amb ell i que la seva actitud havia canviat del tot, que ara sí que era col·laboradora. “Fins i tot li vaig demanar el telèfon”, diu. Però ja ha estès a la sala l’ombra de sospita i el factor incriminatori damunt Sànchez. En un judici com aquest, qualsevol nimietat pot ser utilitzada com a argument per a condemnar-te, i un dels arguments que les acusacions han construït contra Jordi Sànchez és el d’atribuir-se un paper que no li corresponia aquell dia davant d’Economia, de tenir una ascendència no tan sols sobre els membres de l’ANC i sobre els manifestants, sinó també sobre el govern i les autoritats, i que va utilitzar aquest paper per a entrebancar la tasca judicial i policíaca i per a afavorir el setge a la comitiva judicial.

Llaunes de cervesa i un gos

El testimoniatge d’Hernández tampoc no ajuda les defenses quan reforça un altre dels arguments de les acusacions per a demostrar una actitud violenta i hostil dels concentrats: el llançament d’ampolles contra uns agents de mediació dels Mossos d’Esquadra perquè van ser confosos amb guàrdies civils. Tot i que va ser un episodi aïllat, a càrrec d’uns quants individus i prou, Hernández l’ha inflat. ‘Els van confondre amb guàrdies civils de paisà i van rebre una pluja d’ampolles de plàstic, de líquids. Quan vaig veure que els anaven a agredir, em vaig ficar dins el cordó. Eren perseguits per moltíssima gent, hi havia milers de persones escridassant, insultant.’ Explica que va trucar a Jordi Sànchez perquè fes saber a la gent que no eren pas guàrdies civils, sinó mossos, però que ho va acabar fent ell enfilat damunt d’un furgó i amb un megàfon. Encara més: el cap de la Brimo ha posat tant d’èmfasi en els incidents de les hores finals de la concentració, quan el gruix de manifestants ja havia marxat, i durant els quals els agents antiavalots van carregar, que semblava que parlés del conjunt. Melero maldava per fer-li dir que l’actitud d’aquelles hores i d’aquells manifestants era ben diferent de la dels manifestants que hi havia hagut durant tot el dia. Però Hernández en parlava amb delit. ‘Allò era ple de gent; gent jugant a cartes, gent beguda… La tipologia de gent era diferent, sí… Quan algú diu que allò va ser festiu, la festa la van fer a la nit, perquè el terra era ple de llaunes de cervesa, i quan ens vam desplegar vam rebre una pluja de llaunes.’

El neguit que tenien ahir alguns advocats per aquesta declaració de l’ex-cap de la Brimo era justificat. Un testimoni que semblava que aprofités la declaració per passar comptes, i que no deixava pas gaire clar com podia afavorir Joaquim Forn. Potser pel fet que els superiors d’Hernández, els comandaments dels Mossos, van donar tothora les ordres de crear un cordó policíac que aïllés i protegís la comitiva judicial en la sortida? Potser sí. Però és que el testimoni també ha aprofitat l’avinentesa per llançar dards contra els seus superiors, quan ha dit que les ordres que rebia sobre qui havien de fer sortir eren confoses. ‘Quan arribo em diuen que he de fer sortir la lletrada de l’administració de justícia i cinc companys de paisà de la Guàrdia Civil. Al cap de mitja hora em diuen que són deu; al cap de deu minuts em tornen a trucar i em diuen que són quinze… I arriba l’absurd quan em truquen i em diuen que n’he de treure un gos, que feien l’escorcoll amb un gos i que la càpsula havia de tenir-ho present.’ El testimoniatge de Carles Hernández ha estat tan enverinat que la fiscalia no ha cregut convenient de fer-li ni una pregunta.

MÉS INFORMACIÓ

A la part final de la sessió d’avui, el jutge Manuel Marchena ha tallat de mala manera l’advocada Marina Roig en l’interrogatori al secretari general de CCOO, Javier Pacheco. Marchena volia impedir ‘manifests sindicals sobre què va passar el Primer d’Octubre’, però Roig només demanava a Pacheco pel Pacte Nacional pel Referèndum. ‘No té cap transcendència jurídica’, ha etzibat Marchena a Roig quan repreguntava pel paper de CCOO en el Pacte. D’aquesta manera, ha volgut limitar l’interrogatori als fets que Pacheco va percebre el 20-S.

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà començaran tres sessions destinades a escoltar els testimonis de ciutadans presents en diversos centres electorals l’1-O. N’hi ha prevists més de cinquanta demanats per la defensa de l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez.

Són testimonis que van presenciar la violència policíaca o bé en van ser víctimes en col·legis de Dosrius (Maresme), Girona, Barcelona, Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell), Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), Tortosa, Pacs del Penedès (Alt Penedès), Santa Maria d’Oló (Moianès), Callús (Bages), Cabrils (Maresme), Sant Vicenç de Castellet (Bages), Arenys de Munt (Maresme), el Catllar (Tarragonès), Badalona (Barcelonès), la Pobla de Mafumet (Tarragonès), Anglesola (Urgell), Alforja (Baix Camp), Lliçà de Vall (Vallès Oriental), Balenyà (Osona), Vic (Osona), la Sénia (Montsià), Alella (Maresme), Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Pallejà (Baix Llobregat), Calella (Maresme), Llinars del Vallès (Vallès Oriental), Terrassa (Vallès Occidental), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Sant Miquel de Balenyà (Osona), Vallbona d’Anoia (Anoia) i Sant Joan de Vilatorrada (Bages).

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb