Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau

  • La fiscalia tanca les conclusions del judici sense incorporar pràcticament res d'allò que ha aparegut en el judici, i manté la petició de condemnes

VilaWeb

Josep Casulleras Nualart

01.06.2019 - 21:50

Els advocats encara havien de projectar a la sala del Tribunal Suprem espanyol els vídeos de la defensa –els que demostren les crides a la mobilització pacífica de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, les que permeten de veure l’actitud no violenta dels votants de l’1-O– que els fiscals ja tenien enllestit l’escrit definitiu de conclusions. Dimarts faran l’exposició de l’informe final, però dimecres passat ja van donar per definitives les conclusions i van reiterar les peticions de presó per rebel·lió i malversació que havien demanat abans no comencés el judici. Els 130 fulls de l’escrit definitiu són pràcticament calcats als del provisional, malgrat els tres mesos i mig llargs de judici, la declaració de cinc-cents testimonis i les aportacions de pèrits i experts. A part d’algun afegit sobre l’acusació de malversació, la novetat principal del text acusatori és la incorporació d’alguns detalls que el major Trapero i el comissari Ferran López van explicar sobre una reunió a Palau del 28 de setembre. És l’element clau per a l’argument de la rebel·lió, però alhora esdevé contradictori.

Els testimoniatges de Trapero i de López van ser els que van causar més impacte a la sala, perquè van ser reveladors sobre el paper dels Mossos d’Esquadra aquella tardor i els mesos previs del 2017. El ‘factor Mossos’ és determinant en l’acusació de rebel·lió, perquè pels fiscals és la prova de la disposició del govern d’utilitzar ‘un cos armat de 17.000 agents’ per acomplir el propòsit de declarar unilateralment la independència i fer-la efectiva. Però quin va ser aquest paper? Tant Trapero com López van voler deixar clar que la cúpula no va alinear-se amb el projecte polític de la independència, ans se’n va desmarcar explícitament. Una prova en són les reunions que van mantenir els principals comissaris dels Mossos amb el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Forn poc abans de l’1-O. En aquestes reunions, la direcció dels Mossos va demanar al govern que no tirés endavant el referèndum, que el desconvoqués, i va deixar clar que complirien les resolucions judicials per a impedir-lo.

L’obsessió per la reunió del 28 de setembre a Palau

Si la direcció del cos es desvincula del projecte polític, el factor Mossos desapareix i l’acusació de rebel·lió surt molt tocada. Tanmateix, la fiscalia introdueix aquelles reunions, i específicament la del dia 28 de setembre a Palau, com una prova concloent de la rebel·lió. El jutge Manuel Marchena ja va demostrar que, pel tribunal, el contingut de la reunió era important, car ell mateix va afegir una darrera pregunta a Josep Lluís Trapero sobre què s’hi havia dit. I els fiscals, conscients d’això, ho han inclòs en les conclusions definitives. Pràcticament l’única inclusió que hi han fet. I ho fan per destacar sobretot una altra revelació de Ferran López, quan va explicar que Puigdemont havia dit als dirigents dels Mossos presents en aquella reunió que, si es produïa la situació que el cos preveia, ell declararia la independència.

La traducció que en fa la fiscalia en el seu escrit és aquesta: ‘Els comandaments policíacs van demanar als seus responsables polítics que desconvoquessin el referèndum per evitar que hi hagués topades i enfrontaments amb les forces de l’ordre. Malgrat tot, la decisió dels membres del govern va ser de tirar endavant el referèndum i donar instruccions als comandaments dels Mossos d’Esquadra perquè en facilitessin la realització malgrat la seva il·legalitat manifesta, i perquè actuessin d’acord amb el compliment d’aquest objectiu. Acabada la reunió, el processat rebel, aleshores president de la Generalitat, va manifestar a tots els presents que, si el primer d’octubre hi havia violència, declararia la independència.’

Heus ací la contradicció: En aquesta reunió es deixa clara la posició de la direcció dels Mossos i, de fet, allò que més interessa als fiscals és la frase que suposadament va dir Puigdemont. Però poques línies més endavant, en el mateix escrit, la fiscalia afirma que ‘[l’1-O] els comandaments dels Mossos d’Esquadra van posar per davant les directrius polítiques al compliment de la llei i del mandat judicial que en prohibia la realització’. En què quedem? Els fiscals passen per alt una frase que va dir Trapero que és important: ‘Els vam dir que no acompanyàvem el projecte independentista.’ Si se’n desvinculaven, quin podia ser el paper dels Mossos en la suposada rebel·lió? En l’escrit, els fiscals parlen de ‘passivitat’ dels Mossos el dia del referèndum, però sobretot fan valer una prova que una pèrit va desmuntar de dalt a baix la setmana passada.

Suspenen la llengua

Es tracta d’un informe d’aquell mateix dia, el 28 de setembre de 2017, de la comissaria general d’informació dels Mossos d’Esquadra. Aquell document informava dels possibles escenaris amb vista a l’1-O, i començava dient: ‘El dia 1 d’octubre de 2017 s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.’ La traducció que en van fer en espanyol fou ‘El día 1 de octubre de 2017 debe celebrarse el referéndum de autodeterminación de Cataluña’, és a dir, amb modalitat imperativa i no enunciativa. Una de les pèrits acceptades pel tribunal per a declarar en el judici, Gemma Rigau, vice-presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va demostrar amb una lliçó magistral de català que la frase havia estat mal traduïda del català al castellà. Però és clar que els fiscals no n’han fet cabal, perquè l’escrit definitiu manté aquella mala traducció com la prova concloent que els dirigents dels Mossos van avantposar les directrius polítiques i van dir a tot el cos que era obligatori que es fes el referèndum.

La fiscalia tenia una posició quan va presentar la querella el 30 d’octubre del 2017, que va mantenir durant tota la fase d’instrucció, i que va reiterar amb la presentació de les conclusions provisionals quan va començar el judici oral, malgrat el fet que hi hagués una nova fiscal general a l’estat espanyol, malgrat les especulacions sobre la rebaixa de la petició de la condemna. I després de quatre mesos de judici, la posició no ha canviat ni un mil·límetre, malgrat la gran quantitat de proves exhibides que són exculpatòries, algunes de les quals aportades per la fiscalia mateixa.

 

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem