Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena

  • Aquesta setmana entrem de ple en el compte enrere per a la publicació de la sentència del judici contra el procés

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
06.10.2019 - 21:50

Aquesta setmana entrem de ple en el compte enrere per a la publicació de la sentència del judici contra el procés per part del Tribunal Suprem espanyol. Ja es van encarregar d’anunciar-ho ni més ni menys que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, justament el dia que anunciava que hi hauria unes noves eleccions, i una de les parts en el judici, el fiscal del Suprem Javier Zaragoza. El darrer va situar la sentència al voltant del 12 d’octubre. I hi ha un factor que condiciona la data: el 16 d’octubre, dimecres de la setmana vinent, farà dos anys que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són en presó preventiva, i Manuel Marchena i els altres magistrats l’haurien de prorrogar si la sentència hagués de notificar-se després. Ara per ara no hi ha pas cap moviment –ni sembla que n’hi hagi d’haver– en aquest sentit, i això fa pensar que es farà pública aquesta setmana o dilluns de la vinent a tot estirar. I s’hi arriba després d’unes setmanes en què hi ha hagut fets estranys i inquietants que han anat aplanant el camí a Marchena.

Aquests fets inquietants són, d’entrada, que un president espanyol sàpiga que la data d’una sentència del Tribunal Suprem serà el mes d’octubre, i que en parli tractant implícitament de culpables els presos polítics mentre fa una crida a tenir ‘un govern estable’ per a entomar la reacció a la sentència; però també que poques setmanes abans de fer-se pública l’estat espanyol desplegui, mitjançant l’Audiència espanyola, la Guàrdia Civil i la fiscalia, un enorme dispositiu a Catalunya per a detenir nou independentistes i tancar-ne set en presó incondicional, cadascun dispers en un mòdul diferent de Soto del Real, acusats de terrorisme, i que ho faci amb un sumari secret que és filtrat a conveniència per anar implementant en els mitjans espanyols un relat segons el qual l’independentisme és violent i ‘no condemna’ aquesta violència inexistent. Si la sentència que escriuran Marchena i els altres sis magistrats del Suprem ha de subscriure –parcialment o total– la tesi de la violència de la tardor del 2017 que va sostenir la fiscalia durant els quatre mesos de judici, ara serà més fàcil d’encaixar si més no en el discurs mediàtic i polític espanyol. La sentència de Marchena tindrà una pista d’aterratge mediàtica encara més propícia per a condemnar els presos per delictes que requereixen l’ús d’una violència que mai no va existir.

El cas de les tensions sobrevingudes al TC

Però encara hi ha hagut un altre fet, el tercer, més subterrani, més obscur i rocambolesc però encara més efectiu, que ha ajudat a deixar via a lliure a Marchena. El 25 de setembre proppassat el diari ABC va engegar una campanya contra el magistrat del Tribunal Constitucional espanyol Cándido Conde-Pumpido, ex-fiscal general de l’estat durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que ara és el ponent d’una sentència que podria qüestionar la que Marchena és a punt de fer pública. Conde-Pumpido té a les mans la resolució d’un recurs d’empara que van presentar cinc dels condemnats l’any 2015 per les protestes i els incidents d’Aturem el Parlament el 2011, quan una concentració al voltant de la Ciutadella volia evitar que la cambra aprovés el pressupost de la Generalitat, que preveia una retallada social dràstica.

Aquell dia diversos diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar-hi mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns electes van entrar escortats per la policia, en una Ciutadella blindada; l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria De Gispert van arribar-hi en helicòpter. La Generalitat i el parlament es van personar com a acusacions contra una vintena de manifestants, que l’Audiència espanyola va absoldre. Era el 2015. Però poc després la fiscalia va recórrer al Suprem, que va acabar condemnant vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’estat. I qui era el ponent d’aquella sentència? Manuel Marchena. I també formaven part del tribunal Luciano Varela i Juan Ramón Berdugo, dos magistrats que deliberen sobre la sentència del judici contra el procés.

En aquella sentència, Marchena va introduir una nova doctrina, la de la violència ambiental, per revocar l’absolució dels acusats. I descrivia un ambient de tensió en uns termes molt similars als utilitzats durant el judici contra el procés per part de les acusacions: ‘clima coactiu’, ‘atmosfera intimidatòria’, ‘acte intimidatori’, ‘atmosfera de coacció’, ‘acció intimidatòria’, ‘violència i intimidació’, ‘fustigació’ i, fins i tot, ‘entorn tumultuari’. Aquella condemna fou recorreguda el 2016 tant al Tribunal Constitucional per part d’alguns dels condemnats com al Tribunal Europeu dels Drets Humans per part d’uns altres, al·legant que el Suprem els havia vulnerat drets fonamentals com ara la llibertat de manifestació i de protesta. Fa tres anys que va arribar el recurs al TC i no ha estat fins ara mateix que s’ha esbombat en diversos mitjans que Cándido Conde-Pumpido ja té a punt l’esborrany de la sentència i que és favorable a concedir l’empara als afectats.

La filtració del 25 de setembre a l’ABC, amb un editorial dur inclòs l’endemà, anava adreçada a desacreditar Conde-Pumpido, suggerint la contradicció entre allò que va dir el 2011 com a fiscal de l’estat sobre els fets d’Aturem el Parlament –condemnant-los aleshores– i això que ara suposadament pretén: absoldre els condemnats. Una informació que duia un advertiment clar sobre la desautorització que significaria per a la més que probable condemna que Marchena imposarà contra els presos polítics del judici contra el procés. La filtració sobre el contingut de la ponència que preparava Conde-Pumpido sembla que va causar un terrabastall dins el TC, per la informació que va publicar en aquest sentit La Vanguardia una setmana després. Tant aquest diari com l’Ara, que també va publicar aquesta informació matisant l’ABC, introduïen una variable que el diari espanyol passava per alt: la posició de Conde-Pumpido suposadament favorable a emparar els condemnats d’Aturem el Parlament es fonamenta en la desautorització infligida pel Tribunal Europeu dels Drets Humans a Espanya arran del cas Atutxa. En aquest cas, el Suprem va condemnar l’ex-president del parlament basc per un delicte de desobediència, revocant l’absolució del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i sense haver escoltat Atutxa. Tal com va passar en la condemna pels fets d’Aturem el Parlament. Se suposa, doncs, que Conde-Pumpido vol evitar una nova desautorització a Espanya per part del Tribunal d’Estrasburg.

La polèmica ha focalitzat sobre la figura de l’ex-fiscal general de l’estat un cert debat sobre la conveniència de contradir Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental quan és a punt de fer-se pública la sentència del judici contra el procés. Però ha servit per a constatar que aquesta desautorització no arribarà pas abans de la sentència i que és probable que no arribi ni tan sols després, ateses les darreres informacions publicades sobre aquesta polèmica en la cúpula judicial espanyola. Però sobretot ha servit per a tornar a constatar la manca d’independència d’un tribunal concebut per vetllar pels drets constitucionals dels ciutadans de l’estat espanyol. Perquè el TC, començant per Conde-Pumpido, ha retingut la resolució d’un cas com el recurs dels condemnats a presó pels fets d’Aturem el Parlament, perquè no sigui cap mena de nosa a Manuel Marchena i el magistrat pugui dictar sentència amb el camí ben aplanat.

MÉS INFORMACIÓ

Què pot passar als exiliats? La publicació de la sentència anirà acompanyada, al mateix temps o poc després, d’unes noves euroordres i ordres internacionals d’extradició contra els exiliats. Els seus advocats fa més d’un any que hi treballen, d’ençà del fracàs de la segona euroordre, emesa i retirada per part del jutge Pablo Llarena. Vegeu ací: És possible una extradició immediata de Puigdemont i els altres exiliats?

La guia de les mobilitzacions. I un cop es faci pública la sentència, hi haurà mobilitzacions de protesta. Ja n’hi ha de convocades, i les altres se sabran més endavant. Podeu consultar-les en aquesta guia de les mobilitzacions contra la sentència.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor