Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena

  • 'Ho tornarem a fer', una darrera frase que resumeix el sentit dels al·legats finals dels presos polítics en l'acabament de quatre mesos de judici

VilaWeb

Josep Casulleras Nualart

12.06.2019 - 21:02
Actualització: 12.06.2019 - 21:33

La fredor de Manuel Marchena com a presagi. Després de tota una tarda amb una càrrega emocional i política altíssima, amb uns al·legats històrics dels acusats en sengles darreres paraules, el president de la sala del Tribunal Suprem on s’ha fet durant quatre mesos intensos el judici contra el procés ha pres la paraula i ha dit amb un fil de veu: ‘Moltíssimes gràcies a tothom, vist per a sentència.’ La gelor de dos segons del magistrat ha retornat tothom al punt de partida, ha fet aterrar els pensaments que els discursos dels presos polítics havien enlairat i ha recordat que després d’aquest judici polític pesa encara l’amenaça de vint-i-cinc anys de presó per a Oriol Junqueras; de disset anys per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez; de setze per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa; i de set anys per a Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Això no ha canviat pas i el judici s’ha acabat com va començar, amb autoritats a la sala, amb els passadissos plens, amb programes en directe de televisions catalanes i espanyoles, i amb una certa (poca) cobertura de mitjans internacionals. Però amb una cosa que sí que ha canviat a la sala, que no hi era el 12 de febrer: l’emoció en una banda i les mirades avergonyides i incòmodes a l’altra.

Javier Zaragoza, el fiscal més agressiu, el qui va parlar de cop d’estat la setmana passada, iniciador el 2015 i culminador ara de la causa general contra l’independentisme, no hi era, en aquestes darreres hores de judici. Tampoc Consuelo Madrigal, dona de confiança del Partit Popular. Hi havia Fidel Cadena i Jaime Moreno. I han anat rebent les descàrregues que els venien de la cadira dels testimonis, habilitada avui per al torn de les darreres paraules dels acusats, que els han demanat, l’un rere l’altre, com podia ser que amb el que s’ha vist ací durant aquests mesos fossin capaços de mantenir aquestes acusacions. Amb prou feines Cadena i Moreno si podien mantenir-los la mirada, sempre baixa, la cara encarcarada i sense moure’s ni un mil·límetre de la cadira.

Avui els presos s’han pogut expressar sense que Marchena els interrompés dient que allò era impertinent, a diferència de les declaracions que van fer al començament de la vista. Aquests al·legats finals rarament tenen cap validesa jurídica ni influeixen els jutges a l’hora de deliberar ni de dictar sentència, i aquesta és la idea que transmetia el president del tribunal, que ha anat sentint totes les intervencions amb un posat d’escoltar atentament, amb la barbeta descansant al palmell de la mà i els ulls mig clucs, com de no clissar-hi bé, amb un posat d’altivesa, de mirar-s’ho des d’aquesta posició seva per damunt de tothom. Tots els magistrats atents, amb mirada greu, algun prenent notes, Marchena amb la satisfacció d’haver tingut controlada la situació en tot moment, i a Madrid ja hi ha qui li vol dedicar carrers i tot.

La sorprenent brevetat de Junqueras

Junqueras ha tornat a parlar a la sala, ‘per segona i darrera vegada en aquest judici’. Ha estat el qui ha intervingut primer però sorprenentment amb més brevetat. Ha volgut ser discret, en un discurs de quatre minuts escassos en què ha començat amb una citació del cançoner de Petrarca, convidant a escoltar, recordant que votar o que defensar la República no pot pas ser un delicte i dient que el conflicte ha de sortir de l’àmbit judicial i resoldre’s políticament.

Ha tornat a seure aquesta tarda als bancs centrals de la sala, els dels acusats, després d’haver passat els quatre mesos darrere el seu advocat, Andreu Van den Eynde. Romeva ha parlat tot seguit, i ha estat més dur, adreçant-se als fiscals, acusant-los d’exagerar i de tergiversar en cerca d’un escarment i del càstig contra una ideologia. Ha acabat amb un oferiment de mà oberta, com el que va fer el seu advocat ahir, reblant una tomb estratègic final de la defensa seva i de Junqueras de concòrdia, per a dir al tribunal que té a les seves mans la solució o la perpetuació del problema.

‘No es persegueixen idees polítiques, va dir la fiscalia. En dubto’, ha dit Joaquim Forn, ell que és un dels exponents més clars, més literals, d’aquesta persecució. Perquè, tal com ha recordat, el jutge instructor Pablo Llarena va arribar a escriure en una interlocutòria del febrer del 2018 que no el deixava anar en llibertat provisional, malgrat haver renunciat a l’activitat política, perquè la seva ideologia independentista, el seu anhel d’una Catalunya independent, no s’havia esvaït. Forn ha deixat damunt la taula la part més vergonyosa d’una instrucció que estigmatitza Marchena i tot el tribunal. ‘Però després de dinou mesos de presó, els meus ideals continuen ferms’, ha reblat.

La veu esquinçada de Turull

Heus ací una constant en les intervencions que hi ha hagut tot seguit, començant pel vibrant i emotiu discurs de Jordi Turull: que tota aquesta repressió no els ha servit de res, perquè l’independentisme continua guanyant eleccions i perquè els principals acusats d’aquesta causa, bo i sabent que poden ser condemnats a molts anys de presó, mantenen la determinació de treballar perquè Catalunya sigui independent. ‘No escapçareu la voluntat de decidir del poble Catalunya. La societat catalana és adulta’, ha dit Jordi Turull. Ha estat el primer de fer una bona part del discurs fitant els fiscals, que no sabien on mirar. ‘Voleu un escarment costi què costi. Que digueu que un referèndum és un delicte per més que sigui despenalitzar fa pànic. Teniu un desconeixement que fa vergonya del funcionament de la Generalitat o del Parlament de Catalunya…’

Fins que se li ha esqueixat la veu, emocionat quan volia expressar la gratitud envers la seva família, la seva muller, les seves filles. ‘La meva família és el millor regal que m’ha fet la vida… Elles ja saben què els vull dir.’ L’impacte personal, familiar, de persones que fa tres-cents, quatre-cents, cinc-cents, sis-cents dies que són en presó preventiva s’ha fet sentir en aquesta sala, davant la incomoditat permanent dels fiscals, el posat hieràtic de Marchena i les llàgrimes als ulls d’alguns advocats que en alguns casos han estat també amics dels presoners. L’impacte familiar que també ha fet avinent Josep Rull: ‘Vosaltres heu decidit que jo no vegi créixer els meus dos fills, de 4 i 10 anys, però no impedireu que els doni el testimoni d’un compromís per la lluita democràtica, apassionada, perquè demà puguin viure en un país millor i lliure, en una república catalana en què ningú no pugui ser empresonat per les seves idees. Ens en sortirem. Després de nosaltres en vindran més.’

‘No voldria ser a la vostra pell’

L’impacte de veure algú com Dolors Bassa, professora, acusada de rebel·lió per una vaga general concertada amb sindicats i patronals. ‘Sóc innocent, ho dic amb veu clara’, ha expressat, mirant fit a fit Marchena. ‘No voldria que la meva néta de quatre anys hagués de sentir res sobre un procés contra Catalunya quan llegeixi els llibres d’història. Això depèn de la vostra sentència. La sentència pot ser una solució. No seria la meva llibertat, sinó la llibertat de moltes persones.’ La interpel·lació directa als magistrats ha estat constant, com la que ha fet Jordi Sànchez: ‘Jo crec que no podeu resoldre el problema, perquè és polític. Però teniu la responsabilitat de no agreujar la crisi política. No m’agradaria ser a la vostra pell per a donar resposta a això que s’ha suscitat aquests mesos aquí.’

La majoria duia un full amb anotacions, també Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, els tres acusats de la darrera fila, els qui són en llibertat provisional, demanant també al tribunal que aturi la repressió, que no empitjori el conflicte polític amb la decisió que pugui prendre amb la sentència. No duia cap anotació Carme Forcadell, que ha fet una intervenció impressionant, deixant caure, com lloses, les paraules de condemna contra la seva situació injusta, mirant sense parpellejar adés Marchena adés els fiscals, dient-los que ells saben i ella sap que l’han jutjada ací per rebel·lió perquè és qui és i no pas pel que va fer. Ella jutjada ací, els altres membres de la mesa, al TSJC per desobediència. ‘En aquest judici s’ha fet un esforç extraordinari per visibilitzar-me, que sortís el meu nom tantes vegades com fos possible, per diferenciar-me dels companys de la mesa, per incriminar-me, sense cap prova. Sembla que no hagi servit de res aquest judici; han passat testimonis, i no ha servit de res, les acusacions tenien l’oportunitat de canviar l’escrit, i no ho van fer, Tenien la fèrria voluntat d’incriminar-me.’

Cuixart a Marchena: ‘Ho tornarem a fer’

I Cuixart, tal com va passar el 12 de febrer, ha anat un pas més enllà, fent un discurs intens i apassionat. I ara sí que ha pogut condemnat de viva veu l’actitud de Felipe VI el 3 d’octubre, sense que aquesta vegada Marchena el tallés. Als magistrats els han molestat les paraules de Cuixart: ‘El discurs del rei espanyol va ser d’una gran profunditat? Sí, sí, i d’una enorme decepció, de molta gent, perquè va avalar la impunitat de la brutalitat policíaca. És que les imatges eren molt potents, i fou una oportunitat que va deixar perdre el cap d’estat…’, ha dit el president d’Òmnium. ‘No renunciem a la condició de presos polítics. És un judici a la democràcia. Això que fem és exercir drets fonamentals.’ Cuixart parlava amb rapidesa i claredat, ara parlant als fiscals: ‘Jo us anava escoltant; dèieu que jo feia crides a la mobilització permanent. És que és veritat! És clar que ho vaig fer! I tinc l’obligació de tornar-ho a fer, la mobilització permanent, cívica, pacífica…  Sí, senyors fiscals, la mobilització permanent, i el dret de protestar. Voleu que la gent deixi de protestar, i no deixarem de protestar. Estem obligats a continuar protestant perquè els nostres fills també puguin protestar.’

I en acabat ha mirat Marchena per a recordar-li el tort que va fer a Marina Garcés. I per a dir-li això: ‘La meva prioritat no és sortir presó. Som en una causa col·lectiva i de la decisió del tribunal en traurem una lliçó, i us vull dir que la meva prioritat és continuar lluitant en la resolució del conflicte. Estic convençut que ho tornarem a fer.’ Una darrera frase que resumeix el sentit d’aquestes darreres paraules, que el tribunal ha escoltat però que no ha apuntat, perquè la decisió és possible que ja hagi estat presa. Ara els queda escriure-la i culminar el càstig. ‘Vist per a sentència’, ha dit Marchena amb una veu freda i apagada. ‘Desallotgeu la sala’.

MÉS INFORMACIÓ

Vegeu ací: [VÍDEOS] Els emotius discursos dels presos recordant les famílies i plantant cara al tribunal

Per a fer-vos una idea de com s’ha viscut des de dins la sala aquesta darrera fase del judici, llegiu la crònica d’Andreu Barnils: Final de judici dins la Torre de Mordor

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor