A la penúltima pàgina de l’escrit definitiu de conclusions de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés, hi ha aquesta frase: ‘Interessa l’aplicació de l’article 36.2 del codi penal, en els termes que estableix la citada previsió legal.’ És un dels pocs afegitons dels fiscals en un text que és pràcticament calcat al que van presentar just abans del començament del judici, tret de la inclusió d’un aspecte rellevant aparegut en la prova testifical: una reunió a Palau el 28 de setembre del 2017 entre la cúpula dels Mossos i els principals dirigents del govern. Però què significa aquest article, el 36.2, i per què demanen al tribunal que l’apliqui? El propòsit de la fiscalia és, en cas de condemna, impedir que els presos polítics puguin gaudir de cap mena de beneficis penitenciaris fins que no hagin complert la meitat de la pena. És a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons mitjançant Serveis Penitenciaris, als presos condemnats no els pugui aplicar el tercer grau.

El judici no ha servit pas perquè la fiscalia o l’advocacia de l’estat canviessin de parer sobre les acusacions tan greus que van presentar, respectivament, de rebel·lió i de sedició. Tot i haver escoltat mig miler de testimonis durant quatre mesos, no han vist pas que no tinguin cap mena de fonament; ans al contrari, mantenen la petició de penes. La de la fiscalia va de setze anys de presó a vint-i-cinc i hi afegeixen encara la demanda d’aplicació de l’article 36.2, que diu que, als presos condemnats a cinc anys de presó o més, el jutge o el tribunal podrà ordenar que no els concedeixin el tercer grau –és a dir, poder sortir de la presó durant el dia– fins que no hagin complert la meitat de la condemna. Es tracta d’una previsió que, segons aquest mateix article, és de compliment obligat en delictes ‘referents a organitzacions i a grups terroristes i delictes de terrorisme’, en ‘delictes comesos en el si d’una organització o grup criminal’, d’abusos sexuals i delictes d’explotació sexual de menors. La fiscalia vol, doncs, que als presos polítics els apliquin la mateixa restricció que a aquesta mena de delinqüents.

El grau de càstig i d’escarment a aplicar

Els juristes consultats coincideixen en la sorpresa perquè els fiscals facin aquesta petició expressa en un escrit de conclusions, car és pràcticament inèdit. Si hi ha cap article del codi penal que preveu res de rellevant per a la causa, el tribunal ja ho tindrà en consideració. La petició d’aplicar el 36.2 denota, en tot cas, una voluntat de càstig i d’escarment amb totes les conseqüències; és un missatge polític enviat per la fiscalia del Suprem preveient el probable retorn dels presos a les presons catalanes, sigui en el moment que el judici quedi vist per a sentència o bé quan s’hagi fet pública la sentència condemnatòria. És clar que la setmana vinent els advocats dels acusats defensaran en l’exposició dels informes finals l’alliberament provisional dels presos polítics, si més no mentre no es faci pública la sentència. I hi tindran més arguments de pes, com ara la resolució del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l’ONU.

Alguns dels observadors internacionals presents aquesta setmana al Tribunal Suprem, en veient l’acabament pròxim del judici, ja expressaven la preocupació per les maniobres que podria fer la sala per a impedir que els presos, bo i condemnats, tinguessin cap benefici penitenciari. Aquests observadors recorden que la sentència ja serà ferma, perquè ja no hi haurà pas la possibilitat de recórrer a cap altra instància judicial ordinària (precisament una de les vulneracions de drets denunciades repetidament per les defenses). Si és així, com a presos penats i no provisionals, haurien de poder ser classificats en el tercer grau pels Serveis Penitenciaris de la Generalitat. La fiscalia i el jutge s’hi poden oposar, però el govern pot recórrer a l’article 100.2 del reglament penitenciari, pensat per a fer més flexible l’aplicació del tercer grau en alguns presos determinats. És a dir, que es pugui fer efectiu malgrat l’oposició del jutge, si més no de manera temporal. És el cas que Serveis Penitenciaris va aplicar a Oriol Pujol en una decisió controvertida i molt discutida políticament, precisament la setmana passada.

Ara, abans no s’esdevingui tot plegat, serà el govern espanyol qui en primer lloc haurà de moure fitxa. És al ministeri de l’Interior que correspon de decidir a quins centres hauran de romandre els presos, si a Catalunya o a presons espanyoles. El precedent immediat fa pensar que serà a presons catalanes, perquè és com ho va ordenar el ministre Fernando Grande-Marlaska poc temps després de l’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa mercès al suport dels independentistes a la moció de censura contra Rajoy. Ara caldrà veure si en aquest context polític en què Sánchez i el PSOE despleguen un cordó d’aïllament envers l’independentisme, en què l’hostilitat va en augment, prendran la mateixa decisió.

 

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb