Aquest dilluns s’esdevindrà una de les anomalies més flagrants, més evidents, de tot el procediment judicial al Tribunal Suprem espanyol contra el procés. Perquè quan es faci pública la sentència contra els presoners polítics el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), amb seu a Luxemburg, encara no s’haurà pronunciat sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. I fou el Suprem mateix, el tribunal que presideix Manuel Marchena, que va demanar al TJUE si Junqueras tenia la immunitat o no, una qüestió pre-judicial que aquest dilluns es començarà a debatre a Luxemburg. No serà pas el dia que es resoldrà la qüestió. Però la vista es farà amb fets consumats per part del Suprem contra Junqueras, i no tan sols per la sentència condemnatòria que ja s’hagi fet pública.

Perquè la qüestió més xocant d’aquest procediment és força elemental: si el Tribunal Suprem espanyol té dubtes sobre si Oriol Junqueras gaudeix d’immunitat com a eurodiputat, per què el manté empresonat preventivament? I per què el condemnarà sense haver esperat abans a tenir la resposta del Tribunal de Luxemburg a la pregunta que li fa? Ahir el Suprem va desestimar la petició que feia la defensa del president d’ERC de suspendre la publicació de la sentència fins que no hi hagués la resolució del TJUE.

En la vista d’avui al TJUE, les parts (Suprem, Junqueras i Parlament Europeu) exposaran les respectives al·legacions. S’ha de respondre a tres preguntes per interpretar l’article 9 del protocol número 7 de la Unió Europea sobre la immunitat dels eurodiputats. Són les tres preguntes que va fixar el Tribunal Suprem, i que restringeixen els termes del debat que tindrà el tribunal europeu. El Suprem espanyol es va avenir a preguntar sobre la immunitat, tal com demanava la defensa de Junqueras, però formulant a la justícia europea les preguntes que li van semblar pertinents. I és així que el Suprem demana al Tribunal de Luxemburg que aclareixi si Junqueras disposa d’immunitat a partir del moment mateix que va ser elegit eurodiputat a les eleccions del 26 de maig o bé si s’ha de fer una interpretació més restrictiva del Protocol sobre Privilegis i Immunitats de la Unió Europea, segons el qual la immunitat s’adquireix d’ençà de la primera sessió al Parlament Europeu, que es va fer el 2 de juliol a Estrasburg.

Les preguntes trampa de Marchena

En cas que Luxemburg consideri que Junqueras té immunitat d’ençà del moment que fou elegit, Marchena demana al tribunal si pot tenir la condició d’eurodiputat i la immunitat tot i no haver jurat la constitució espanyola –cosa que, tot sigui dit, el Tribunal Suprem mateix li va impedir de fer–; i finalment demana si estaria obligat a alliberar Junqueras tenint en compte el procediment judicial contra ell, és a dir, si la immunitat pot tenir un caràcter restrictiu. I l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, demana en les al·legacions presentades al TJUE que es formulin més preguntes, que es vagi més enllà i que es demani si pot ser que un estat imposi condicions addicionals per a poder tenir la condició d’eurodiputat, com aquesta d’haver de jurar la constitució espanyola.

Segons el Parlament Europeu sí que ho pot fer. L’eurocambra s’ha personat en aquesta causa, i hi ha presentat al·legacions, dient que ‘no es pot immiscir’ en els procediments que decideix Espanya. L’agència ACN informava del contingut d’aquestes al·legacions, que consagren els arguments de l’ex-president de la cambra Antonio Tajani per a impedir que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín siguin al Parlament Europeu tot i haver estat elegits, tots plegats, per més de dos milions de votants. Els arguments que exposaran són no poden examinar si Espanya ha fet correctament o no el procediment per elaborar la llista oficial d’eurodiputats, perquè això ho regula la llei espanyola, i que l’única opció que tenien davant la llista d’eurodiputats elegits a la circumscripció de l’estat espanyol i de la qual la Junta Electoral va excloure Junqueras, Puigdemont i Comín, era prendre’n nota, sense qüestionar-ho.

La justícia espanyola ha volgut enfortir el relat segons el qual a Europa no fan cabal de Junqueras. I per això ha filtrat una setmana abans de la vista una informació amanida de valoració al diari La Vanguardia i a El Confidencial. Els titulars de tots dos diaris eren gairebé clavats: ‘Cap país no dóna suport a la immunitat de Junqueras davant la justícia europea‘ i ‘Cap estat de la UE no es posa al costat de Junqueras davant Luxemburg‘. Es fa evident el propòsit de la filtració; a La Vanguardia arriben a dir: ‘El fet que cap país de la UE no hagi comparegut en aquesta ocasió davant el TJUE ha portat les institucions estatals al convenciment que va ser correcta la decisió inicial de no reconèixer la immunitat de Junqueras.’ Però en aquests articles es deixa clar que la incompareixença dels estats (que és una opció i no una obligació) no vol dir ni que donin suport a la immunitat de Junqueras ni que s’hi oposin.

Un precedent perillós

Ara, qui ha de prendre la decisió és un tribunal, i aquest és europeu i no espanyol. El mateix tribunal que ja va admetre a tràmit el recurs que van presentar Puigdemont i Comín contra la seva exclusió com a eurodiputats i que és en fase d’estudi. Quan el TJUE prengui la decisió sobre Junqueras –hauran de passar uns quants mesos– el president d’ERC ja haurà estat condemnat a penes de presó. I si decideix que tenia la immunitat i que no l’havien d’haver mantingut a la presó? Què farà aleshores el Suprem? Hi ha hagut especulacions publicades en diversos mitjans que indiquen que la justícia espanyola hauria de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per a poder-lo mantenir tancat, i que el temps que s’allargués aquest tràmit l’haurien de deixar en llibertat. Però mentrestant el Suprem tira endavant, i en cap moment ni la data del 14 d’octubre ni la decisió que prengui Luxemburg no afectaran la sentència.

La decisió que té a les mans el TJUE és cabdal, perquè pot avalar un precedent que ha creat la justícia espanyola per a castigar una forma de dissidència política. Ho han advertit alguns eurodiputats, com ara l’irlandès del Sinn Féin Matt Carthy, que deia a VilaWeb: ‘Si a Espanya li és permès de fer això, què privarà que un altre país imposi unes altres normes per impedir a uns altres eurodiputats que no els agradin d’ocupar els seus escons? Qui ha de decidir qui s’asseu al Parlament Europeu són els votants, la gent, i al poble de Catalunya li ha estat prohibit aquest dret.’ O el basc d’EH Bildu Pernando Barrena: ‘Si ara es posa de moda això que Espanya comença a fer de vetar càrrecs electes, es podran acabar vetant grups dissidents, crítics o representants de minories en qualsevol altra part d’Europa.’

I els drets de dos milions de catalans que van votar a les eleccions europees? El Parlament Europeu, com a institució, diu que no veu que sigui un problema que hagi de resoldre Brussel·les, segons les fonts que cita l’agència ACN. Caldrà veure què hi diu Luxemburg.

MÉS INFORMACIÓ

Una setmana abans no es compleixin els dos anys de la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, la fiscalia ha enviat una petició al Tribunal Suprem perquè convoqui l’audiència necessària per a revisar aquesta situació. Perquè si la sentència hagués de fer-se pública més enllà del 16 d’octubre, aquesta presó preventiva s’hauria de prorrogar. La petició de la fiscalia ha suscitat una certa confusió enmig de les especulacions sobre la notificació de la sentència, que la majoria de travesses situen entre el dijous 10 i el dilluns 14 d’octubre. Aquesta audiència que demanen els fiscals es pot fer mitjançant una videoconferència i es pot resoldre en un parell de dies. La incògnita sobre la data es manté, i el moviment de la fiscalia pot fer pensar que vagi més enllà dels dies considerats més probables. Més informació: ‘La fiscalia demana al Suprem de revisar la presó preventiva de Sànchez i Cuixart‘.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb