El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Només Joaquim Martínez deu saber què es van dir l’1-O a migdia el major Josep Lluís Trapero i el coronel Diego Pérez de los Cobos l’estona que van quedar sols al despatx de la magistrada Mercedes Armas a la seu del TSJC. Feia hores que volaven els cops de porra dels policies espanyols damunt els caps dels votants del referèndum en desenes de col·legis del Principat, els màxims dirigents del ministeri de l’Interior espanyol ja havien engegat el dispositiu al marge dels Mossos per a atacar els col·legis, i la cúpula de la policia catalana assistia al trencament unilateral del dispositiu conjunt que havien pactat i a l’enorme violència que desplegaven els agents espanyols. Per això Trapero havia demanat una reunió amb la magistrada, ‘per a exposar-li circumstàncies que s’esdevenien i que eren greus’, en paraules del senyor Joaquim Martínez, que era el secretari judicial del TSJC, que el Primer d’Octubre va fer de mitjancer entre Trapero i Mercedes Armas i que tenia el despatx al costat del de la magistrada. El seu testimoni, proposat per l’advocada Olga Tubau, ha estat un dels més contundents en favor de Trapero. Per allò que va veure i sentir l’1-O a migdia i també en una altra reunió decisiva uns quants dies abans.

El testimoni de Joaquim Martínez ajuda a perfilar el complot i a entendre que les declaracions de Pérez de los Cobos com a testimoni tant al judici al Tribunal Suprem com en aquest a l’Audiència espanyola han estat farcits de tergiversacions, de mentides i d’interpretacions forçades per a incriminar de primer els dirigents polítics i socials de l’independentisme i el major Trapero després.

La mala relació entre tots dos fou evident d’ençà de l’aterratge forçat i imposat per Madrid del coronel  durant el setembre del 2017 per a controlar els Mossos; per fer-ho com a coordinador d’un dispositiu policíac que teòricament havia de ser conjunt però que a la pràctica va servir per a preparar un parany a Trapero, a Forn i als altres comandaments dels Mossos que ara són acusats de rebel·lió. Trapero i Cobos s’evitaven durant el mes de setembre, en les reunions convocades per la fiscalia per a preparar un pla que impedís el referèndum. Però van coincidir en una de molt important el dia 27 presidida per la magistrada Armas, que va lliurar als comandaments policíacs una interlocutòria sobre la manera com havien de procedir l’1-O. I aquest document, entre més coses, deia que calia intervenir el material del referèndum i tancar els centres de votació, i de manera coordinada i conjunta entre tots els cossos policíacs. La manera com es coordinessin ja era cosa d’ells.

Aquesta interlocutòria tenia una part inicial de fonaments de dret en què la magistrada deixava clar que calia prendre ‘totes aquelles mesures que impedeixin la consecució del referèndum sense afectar la normal convivència ciutadana’. Els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil sempre hi han volgut treure ferro, perquè aquesta afirmació, tan rotunda i inequívoca, no formava part de la part dispositiva de la interlocutòria, que és la que se sol lliurar als cossos policíacs amb les instruccions específics per a actuar. D’aquesta manera, tant Pérez de los Cobos com alguns alts responsables del ministeri de l’Interior pretenien justificar l’actuació brutal dels seus agents i deplorar l’actitud dels Mossos de posar per davant la prudència i la mediació.

Però el testimoni de Joaquim Martínez aquesta setmana els ho desmunta, perquè era present en aquella reunió del dia 27 entre Trapero, Cobos, la magistrada Armas i el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, i el de la policia espanyola, Sebastián Trapote; hi era i va sentir com Mercedes Armas deia a tots, abans d’acomiadar-los, que ‘calia actuar amb prudència i amb contenció’. Així ho va explicar a l’advocada Olga Tubau:

—Tubau: Una vegada notificada la interlocutòria la magistrada va fer cap precisió sobre el contingut?
—Martínez: Sí, es van presentar dubtes sobre qui havia de dirigir el dispositiu conjunt i sobre les tasques de coordinació i supervisió, i finalment la magistrada va decidir d’introduir en la part dispositiva literalment els articles de la llei de cossos i forces de seguretat de l’estat, l’article 46.2 i l’article del decret que regula el gabinet de coordinació.
—Qui va presentar aquests dubtes?
—Si no ho recordo malament, el major Trapero.
—Trapero prenia notes en un bloc?
—No sé on escrivia, però és cert que mentre els donaven l’ofici ell anava apuntant coses i mentre la magistrada s’adreçava a ells explicant-los què havia ordenat en la interlocutòria, també.
—Una vegada es va haver lliurat la part dispositiva, la magistrada va fer cap comentari als responsables policíacs?
—Una vegada lliurat, la reunió pràcticament es va donar per acabada i, per concloure, la magistrada va agrair a tots tres que haguessin comparegut i va venir a dir que l’1-O seria un dia difícil i complicat però que confiava en la professionalitat de tots tres cossos. I no recordo exactament els termes amb què ho va fer però venia a dir que calia tenir paciència i s’havia d’actuar amb prudència i amb contenció. I va acabar la reunió.

Paciència, contenció i prudència. I tres dies després, a primera hora del matí els antiavalots espanyols van actuar sense tenir present aquesta recomanació. Això va fer que Trapero demanés de reunir-se amb Mercedes Armas, per traslladar-li la preocupació per aquells ‘esdeveniments greus’. I quan va arribar, cap a migdia, al tribunal, es va trobar amb Pérez de los Cobos. Qui el va avisar? El lletrat Martínez no ho sabia pas. Però era allà, amb Trapero i la magistrada. ‘Trapero venia a dir que passaven circumstàncies greus’, recordava el testimoni. ‘I no recordo si ho va dir explícitament o ho va donar entenent, però va dir que eren causats per l’actuació dels altres cossos policíacs.’ I arran d’això la magistrada es va adreçar a Pérez de los Cobos perquè en donés explicacions. ‘El senyor Pérez de los Cobos va venir a reconèixer que es produïen situacions difícils o complicades i va acabar concloent que tanmateix tenia la situació sota control.’ I tot seguit la magistrada els va deixar sols al despatx perquè ho comentessin. Ell se’n va anar al seu, i al cap d’una estona diu que va sentir que se n’anaven. Ja no els va veure més.

Què es van dir? Poc se’n sap, tret d’allò que va afirmar el comissari dels Mossos Ferran López, segons el qual Trapero li va explicar que en aquella reunió Cobos li havia fet saber que havien trencat el dispositiu conjunt. Era el trencament total. Segurament el senyor Martínez en sap algunes coses més, d’allò que es van dir. Els separava una sola paret. Però al judici només va explicar que havia sentit que se n’anaven. Al judici a l’Audiència espanyola, aquest testimoni tindria un gran valor per a la defensa, perquè desfà molts dels arguments de les acusacions sobre què va dir la magistrada Armas. Ell sabia ben bé què li demanaria l’advocada Tubau, i sabia encara millor què havia de respondre… i què no havia de dir. De la seva declaració, se’n desprèn clarament que De los Cobos no va fer cabal de les indicacions ben clares de la magistrada sobre la paciència, la mesura i la contenció en una jornada que es preveia molt complexa, i que els Mossos van seguir el consell fil per randa. Però és ben sabut què va passar pocs dies després: era Trapero qui anava a declarar a l’Audiència espanyola en una causa per sedició.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.