Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
L'episodi explica tot sol l'abast del conflicte ja evident entre el poder profund de l'estat espanyol i el govern actual
«Cada vegada són més els qui acumulen una irritació irrefrenable envers l'enorme i greu irresponsabilitat amb què actuen els 'nostres' partits polítics»
Sánchez, fins avui, s'ha escapat de totes. Té una extraordinària habilitat per a trobar el forat per on passar i mantenir-se en el poder. Però sembla que aquesta vegada ha anat massa lluny.
«L'engany de Zapatero amb l'estatut és l'engany de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg i el govern més progressista de la història. I tots dos enganys menen al mateix lloc: cal la independència»
«Assistim al recompte diari pensant si baixa o puja però donant per descomptat, com si fos prescindible, el dolor de cada família. L'estatística sembla que va derrotant l'empatia»
Si diuen que vull que la mal anomenada guerra civil acabe definitivament amb la derrota certificada dels franquistes, doncs sí. Vull exactament això
«Però la qüestió és què farem nosaltres. Comprenem això que passa? Estem preparats per a aquesta nova fase? Preparats no solament per a aguantar això que vindrà, sinó per a contraatacar de manera definitiva, nosaltres que sí que sabem quina és la solució que necessita la nostra societat?»
«Molts ciutadans de Barcelona sentim avui la vergonya profunda de tenir com a electe al nostre ajuntament un polític les accions del qual han estat condemnades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans»
«Volem fer de VilaWeb un diari molt més fort perquè volem créixer en la llibertat, en totes les llibertats, perquè volem retrobar-nos tots per damunt de qualsevol frontera i dialogar»
«Grècia i Croàcia encapçalen una audaç operació per a quedar-se el turisme europeu en què les Illes podrien competir si l'estat espanyol no fos obsessivament unitari...»
L'obsessió contra Dolors Sabater va més enllà de la persona, és l'obsessió contra una alternativa en tot, també en les maneres de fer
A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, des d'un punt de vista molt plural
Cal tancar d'una vegada aquest període de desorientació i rebaixes constants en què van entrar els nostres polítics l'endemà de la declaració del 27 d'octubre
«El problema no era 'Billy el Nen' només, sinó l’estat de 'Billy el Nen'. L’estat que l’acomboiava i el protegia»
Em sembla un despropòsit que dins l'independentisme algú puga alegrar-se, pensant en diners a curt termini, del qüestionament alemany del Tribunal de Luxemburg
El govern espanyol tenia, per primera vegada en una dècada, molt bones cartes a la mà per a deixar l’independentisme estabornit una bona temporada, fora de joc, i no les ha sabudes jugar
No tot es pot disculpar partint dels problemes originats per les decisions de Madrid
«El menyspreu per la mort, singularment, és un tret típic i molt remarcable del nacionalisme espanyol, emparentat profundament amb el catolicisme, tan fortament present en l'embrió de la idea d'Espanya i de la seua constitució en nació»
Gilead, l'empresa fabricant, té un llarg historial de polèmiques i intervencions polítiques en favor seu
Després de deu mil morts, encara no ha arribat l’hora de prendre decisions pròpies i actuar de manera sensata i racional?
La gravetat de la decisió de Sánchez és enorme si parem esment en el disseny i la capacitat del sistema sanitari i la lògica que hi ha al darrere
No és normal que falten només dos mil morts perquè l'estat espanyol supere, amb el coronavirus, les baixes causades per la primera guerra de l’Irac
Vull recordar-vos que els nostres polítics anaven tan perduts o encara més el 2006 i que això no va frenar la primera gran onada del procés
«Ara resultarà que hi ha independentistes que neguen el dret de pensar, discutir o opinar sobre si una Catalunya independent estaria en millors condicions de servir a la seua societat».
«Com a periodista i com a ciutadà, no estic disposat a callar quan es degrada perillosament el discurs públic i es brutalitza l'intel·lecte col·lectiu fins a l'extrem d'erosionar la raó»
Què n’esperàveu? Què n’esperava la societat espanyola? Que es podia posar en funcionament una dictadura contra Catalunya sense que això afectàs la seua vida panxacontenta?
«No us heu demanat mai per què cada dia la mediocritat és més exagerada en la cúpula de la política catalana i espanyola?»
«Sánchez és l’arquetip del polític frívol i inconsistent que cap país no necessita en un moment com aquest»
Per respondre com és que una pandèmia tan discreta, en termes històrics, causa un impacte únic com aquest, crec que cal fixar-se més en la societat sobre la qual actua que no pas en el virus que la vehicula
Les declaracions del general no són sinó la conseqüència de la cadena d'esdeveniments creada per Pedro Sánchez
El CIS fa una pregunta que no pot ser més manipuladora però la resposta dels ciutadans resulta, en qualsevol cas, molt preocupant
«L'independentisme massa sovint sembla un moviment que ha perdut el control del calendari i només funciona reactivament»
La proposta de tancar els independentistes en una reserva demostra a quin nivell de deliri pot arribar l'esquerra espanyolista
Arran de la crisi del coronavirus, l'estat més poblat dels Estats Units pren importants decisions unilaterals
«Cal tornar urgentment a l'etapa més audaç, preparada, brillant i transgressora de l'independentisme»
«Si el desconfinament va malament la crida funambulista de Sánchez als Pactes de la Moncloa no li servirà per a escapar de la crisi total»
Com poden creure els apologetes del PSC que els serveis sanitaris s’han col·lapsat cada any excepte aquest?
«L'autoritat competent ha decidit que cal posar l'economia al davant de la vida. Prenguem-ne nota»
«L'evidència ens explica d'una manera molt difícil de discutir que l'Enric tindria moltes més possibilitats avui de ser viu si Lleida fos Porto o Coïmbra»
«El sistema espanyol de partits genera i prioritza la mediocritat i les fantasies electoralistes, anteposa al bé comú la professió i el 'modus vivendi'»