Als confins d’Itàlia
En la resolució d'un conflicte nacional no compta tant la matèria primera –espere que s'entenga què vull dir– com la consciència
«Junts ha arrossegat durant aquests anys un pes mort que al final sembla que no li haurà servit de res i que se li girarà activament en contra»
«Si les vides negres són importants, ho deuen ser tant a aquella banda de l'Atlàntic com en aquesta de la Mediterrània. O no?»
«El regionalisme geogràfic no és res més que la constatació del regionalisme polític que políticament el moviment catalanista fins ara ha estat més un regionalisme que no pas un nacionalisme»
«Per a ells ja és cosa de vida o mort i nosaltres ho hauríem de tenir molt en compte»
«Al darrere de tot això que passa hi ha un enorme pòsit de coherència: els actors de la batalla de l'exili saben perfectament què fan»
«No és estrany que el modest i discret 'bon dia' haja esdevingut un símbol del nostre país, de la nostra manera de fer i de ser»
«Per primera vegada hi ha qui parla de 'la unitat dels qui la volen', deixant de banda què facen els qui no la volen o no la creuen necessària o pensen que és un parany partidista»
Ordenant assassinats des de la Moncloa sobretot poses en relleu el fracàs del teu projecte històric
La novetat que introdueix la sentència és el confinament, literal, dels drets lingüístics, amb una nova maniobra que consisteix a reduir-los territorialment
Els socialistes ara diran allò que vulguen i es queixaran d'allò que vulguen, però si tu remenes a favor teu les regles de la democràcia fins a posar en dubte les més bàsiques després no et queixes de què et puga passar
Aguantar tota la repressió que hem aguantat d'ençà del 20 de setembre de 2017 és un exercici de poder
Hi ha gent molt interessada a reduir-lo a una caricatura: o bé acceptes aquests cossos, aquestes unitats, militaritzades i hiperviolentes, i per tant els seus excessos, o bé regnarà el caos. Però això, simplement, no és veritat
«En aquests dos anys que han passat d'ençà de l'exili de Valtònyc i encara més en els prop de vuit de la seua detenció, el cercle que plana sobre els negocis de la monarquia es va estrenyent»
És immoral que es retallen mil milions en sanitat o se'n donen disset a Ferrovial, quan encara dura el ressò dels aplaudiments als balcons
«Tot plegat, malauradament, adoba el terreny de les teories conspiratives que encara tiren més llenya al foc»
«Si algú juga a estirar la corda al màxim per a obtenir-ne rendibilitat electoral hauria de saber que la corda és a punt de trencar-se, qui sap si definitivament»
La lluita del poble afroamericà ressona a través de les dècades amb una força admirable, no únicament en la política sinó també en la cultura, en les referències socials i en l'anàlisi històrica
Els canaris no poden decidir quina és la seua bandera nacional, però una jutgessa que viu a a tres hores de vol amb avió, sí
Com pot ser que en un sistema democràtic puga haver-hi comportaments que fan sentir a una part de la població que no viu en democràcia?
«El combat és entre la vella industrialització i la nova, no contra la industrialització com un tot»
Mai ningú, especialment els socialistes, no ha vist seriosament la necessitat de revisar el passat, de reescriure'l, d'honorar els lluitadors per la democràcia, de castigar els còmplices de la dictadura i fer justícia
Entrem en una fase nova i molt important del procés d'independència i crec que ja n'hi ha prou de lamentacions
L'episodi explica tot sol l'abast del conflicte ja evident entre el poder profund de l'estat espanyol i el govern actual
«Cada vegada són més els qui acumulen una irritació irrefrenable envers l'enorme i greu irresponsabilitat amb què actuen els 'nostres' partits polítics»
Sánchez, fins avui, s'ha escapat de totes. Té una extraordinària habilitat per a trobar el forat per on passar i mantenir-se en el poder. Però sembla que aquesta vegada ha anat massa lluny.
«L'engany de Zapatero amb l'estatut és l'engany de Pedro Sánchez amb la taula de diàleg i el govern més progressista de la història. I tots dos enganys menen al mateix lloc: cal la independència»
«Assistim al recompte diari pensant si baixa o puja però donant per descomptat, com si fos prescindible, el dolor de cada família. L'estatística sembla que va derrotant l'empatia»
Si diuen que vull que la mal anomenada guerra civil acabe definitivament amb la derrota certificada dels franquistes, doncs sí. Vull exactament això
«Però la qüestió és què farem nosaltres. Comprenem això que passa? Estem preparats per a aquesta nova fase? Preparats no solament per a aguantar això que vindrà, sinó per a contraatacar de manera definitiva, nosaltres que sí que sabem quina és la solució que necessita la nostra societat?»
«Molts ciutadans de Barcelona sentim avui la vergonya profunda de tenir com a electe al nostre ajuntament un polític les accions del qual han estat condemnades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans»
«Volem fer de VilaWeb un diari molt més fort perquè volem créixer en la llibertat, en totes les llibertats, perquè volem retrobar-nos tots per damunt de qualsevol frontera i dialogar»
«Grècia i Croàcia encapçalen una audaç operació per a quedar-se el turisme europeu en què les Illes podrien competir si l'estat espanyol no fos obsessivament unitari...»
L'obsessió contra Dolors Sabater va més enllà de la persona, és l'obsessió contra una alternativa en tot, també en les maneres de fer
A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, des d'un punt de vista molt plural
Cal tancar d'una vegada aquest període de desorientació i rebaixes constants en què van entrar els nostres polítics l'endemà de la declaració del 27 d'octubre
«El problema no era 'Billy el Nen' només, sinó l’estat de 'Billy el Nen'. L’estat que l’acomboiava i el protegia»
Em sembla un despropòsit que dins l'independentisme algú puga alegrar-se, pensant en diners a curt termini, del qüestionament alemany del Tribunal de Luxemburg
El govern espanyol tenia, per primera vegada en una dècada, molt bones cartes a la mà per a deixar l’independentisme estabornit una bona temporada, fora de joc, i no les ha sabudes jugar
No tot es pot disculpar partint dels problemes originats per les decisions de Madrid
«El menyspreu per la mort, singularment, és un tret típic i molt remarcable del nacionalisme espanyol, emparentat profundament amb el catolicisme, tan fortament present en l'embrió de la idea d'Espanya i de la seua constitució en nació»